Metodologia T

Aquesta taula conté la llista de les comarques de Catalunya i de l'entitat territorial singular d'Aran, consultable des del 8 d'abril de 1987, data de publicació al DOGC 826 de la llei de creació de les comarques.

La comarca és una entitat local territorial institucionalitzada per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, formada per una agrupació de municipis contigus i dotada d'autonomia i de personalitat jurídica pròpia. L'organització comarcal s'estén a tot el territori de Catalunya, cap municipi no pot restar-ne exclòs ni pot pertànyer a més d'una comarca. El territori de la comarca és l'àmbit on el consell comarcal exerceix les seves competències i és definit per l'agrupació dels termes municipals dels municipis que l'integren.

La codificació parteix inicialment de l'ordenació alfabètica dels noms oficials, tot i que posteriorment ha sofert variacions. Els codis estan formats per dos dígits seqüencials des del 01 en endavant, actualment establerts per l'Ordre VEH/169/2016, de 17 de juny, per la qual s'estableix el sistema de codificació del sector públic local de Catalunya amb finalitats estadístiques.

Les denominacions són les oficials d'acord amb les lleis de creació de les comarques de Catalunya i de la Llei del règim especial d'Aran.

L'actualització de la llista de les comarques és permanent, atès que les variacions que s'hi produeixen s'obtenen mitjançant la consulta diària del DOGC, on es publiquen les lleis d'organització comarcal.

Aquestes són les lleis que han configurat la divisió territorial comarcal des del 1987:

  • Llei 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització comarcal de Catalunya. Aquesta és la llei inicial que estableix la divisió territorial de Catalunya en 38 comarques.
  • Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça. El Pla de l'Estany es crea amb alguns municipis que anteriorment formaven part del Gironès; el Pla d'Urgell es crea amb alguns municipis que anteriorment formaven part de les Garrigues, de la Noguera, del Segrià i de l'Urgell; i l'Alta Ribagorça es crea amb alguns municipis que anteriorment formaven part del Pallars Jussà.
  • Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya. Aquesta llei estableix l'alteració dels límits territorials entre algunes comarques limítrofes, per la segregació d'alguns municipis que s'agreguen a la comarca veïna.
  • Llei 1/2015, de 5 de febrer, del règim especial d'Aran. D'acord amb aquesta llei, Aran és una entitat territorial singular, de naturalesa territorial, l'òrgan de govern i administració de la qual és el Consell General d'Aran, i pel seu caràcter singular no pot ser inclosa dins de cap divisió territorial ni administrativa de Catalunya que no sigui ella mateixa. Així doncs, amb data 14 de febrer de 2015 (entrada en vigor), la comarca de la Val d'Aran va canviar el seu règim jurídic i va deixar de ser una comarca per passar a ser una entitat territorial singular. Als efectes estadístics, però, Aran resta inclosa a la llista de comarques, atès que junt amb aquestes configuren el total del territori de Catalunya al mateix nivell territorial.
  • Llei 4/2015, del 23 d'abril, de creació de la comarca del Moianès. El Moianès es crea amb alguns municipis que anteriorment formaven part del Bages, d'Osona i del Vallès Oriental.