3. Estadístiques de població i territori

L'Àrea de Població i Territori és la responsable de la producció d'estadística demogràfica i de territori a l'Idescat. L'objectiu és obtenir una estadística de base territorial amb la màxima qualitat i exhaustivitat que proporcioni la informació sobre les variables bàsiques de la població resident a Catalunya.

L'estadística demogràfica produeix informació, principalment, sobre l'estructura de la població i de les llars (Estimacions, Cens de població, Padró municipal d'habitants, Projeccions de població i Enquesta contínua de llars), els fluxos de creixement (moviment natural, moviment migratori), així com estadístiques de síntesi (indicadors demogràfics).

En la producció de l'any 2017 destaca la publicació de les Projeccions de llars i de les Projeccions de població en edat escolar. Ambdues projeccions són derivades de les Projeccions de població per sexe i edat 2013–2051, prèviament publicades per l'Idescat l'any 2014. S'ha actualitzat la població projectada d'aquestes projeccions en el punt de partida (any 2016) per recollir la informació demogràfica més recent.

Les Projeccions de llars 2016–2036 ofereixen informació sobre el nombre de llars que hi haurà en el futur a Catalunya, tenint en compte diferents escenaris. A més del nombre projectat de llars, els resultats es presenten desagregats segons grandària (llars d'1, 2, 3, 4, o 5 persones i més), i grandària mitjana. També s'ofereix la distribució de la població, per sexe i edat, segons la grandària de la llar de residència. L'any 2036 és l'horitzó temporal per als resultats del conjunt de Catalunya, mentre que el 2026 l'és per als resultats territorials (províncies, àmbits del pla territorial, comarques i Aran, i el municipi de Barcelona). En relació amb les Projeccions de llars 2016–2036, s'ha dut a terme una sessió tècnica a l'Idescat (28 d'abril de 2017).

Les Projeccions de població en edat escolar 2016–2026 fan una previsió de l'evolució de la població de 0 a 20 anys (que constitueix el gruix de la població que cursa els ensenyaments obligatoris i postobligatoris de nivell no universitari). L'horitzó temporal de la projecció és l'any 2026 i es proporciona un únic escenari d'evolució, que és el que millor reflecteix l'evolució demogràfica recent. Els resultats es presenten desagregats per sexe i edat i, territorialment, per províncies, àmbits del pla territorial, comarques i Aran, i el municipi de Barcelona. En relació amb les Projeccions de població en edat escolar 2016–2026, s'ha dut a terme una sessió tècnica a l'Idescat (3 de novembre de 2017).

El canvi de base de les Estimacions de població estacional ha estat una de les activitats destacades de l'Àrea de Població i Territori. S'ha establert la nova base 2016, que incorpora millores en l'estimació, arran de la utilització de les noves fonts sobre turisme i de l'actualització de les dades censals (en substituir la informació del Cens de població 2001 per la del Cens de població 2011). Les noves fonts són l'Estadística del turisme dels residents a Catalunya, l'Estadística del turisme a Catalunya dels residents a la resta de l'Estat i l'Estadística dels visitants estrangers. Amb l'objectiu de facilitar la comparabilitat amb les dades de l'any 2016 i següents, l'Idescat ha revisat les estimacions de l'any 2015, d'acord amb els criteris de la nova base 2016. En conseqüència, s'han ofert resultats de la nova base a partir de l'any 2015.

Una de les millores en termes de comparabilitat de les dades de població de l'Idescat ha estat el canvi de la data de referència de les Estimacions de població, que ha passat dels valors anteriors (1 de juliol i 31 de desembre de cada any) als valors actuals (1 de gener i 1 de juliol). Així, la població estimada a 31 de desembre de 2015 ha passat a ser a 1 de gener de 2016. Aquest canvi facilita als usuaris la comparació amb altres fonts (com el Padró municipal d'habitants, les Xifres de població de l'INE, les Projeccions de població i les dades de població d'Eurostat), que es publiquen a 1 de gener. La implantació d'aquest canvi ha suposat redefinir les etiquetes i la presentació al web de totes les taules de les Estimacions de població, que abasta una sèrie des del 1981.

En relació a l'Estadística de població resident a l'estranger, s'ha actualitzat la informació en les bases de dades corresponents a l'any 2017 i s'ha elaborat el dossier divulgatiu "Els Catalans residents a l'estranger. 2017", que analitza l'evolució de la població catalana que viu a l'estranger en el període 2009–2017 i les seves principals característiques demogràfiques.

L'any 2017 l'Idescat ha publicat per primera vegada, les Adquisicions de nacionalitat espanyola de residents a Catalunya. Aquesta estadística proporciona el nombre de persones que han adquirit la nacionalitat espanyola en l'any de referència i que prèviament tenien la nacionalitat d'un altre país o la condició d'apàtrides. La informació s'obté del tractament estadístic dels expedients de nacionalitat del Registre civil que porta a terme l'INE des de l'any 2013. La informació sobre estrangeria s'enriqueix amb aquesta nova font, que complementa les dades estadístiques d'origen administratiu de les estadístiques Concessions de nacionalitat espanyola i Estrangers amb autorització de residència del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social (Observatori Permanent de la Immigració).

Pel que fa a les estadístiques de la mobilitat de la població, s'ha revisat la tabulació dels censos de població i habitatges 2011 i 2001, per facilitar l'accés a la informació i la comprensió dels resultats. També s'ha elaborat el dossier divulgatiu "Mobilitat obligada de la població de Catalunya", a partir de les dades del Cens de població i habitatges 2011 i de la matrícula dels estudiants universitaris i no universitaris.

L'any 2017 s'ha continuat el treball metodològic per construir indicadors específics d'edat i gènere, seguint el model que publica Eurostat per als països de la UE. En aquest àmbit s'està treballant per calcular l'Índex d'igualtat de gènere, que recull diferents dimensions de la desigualtat en 6 àmbits (treball, diners, coneixement, ús del temps, poder i salut). D'altra banda, s'ha col·laborat amb la Secretaria General del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda en l'elaboració de l'Informe de transversalitat de gènere 2016 i del document Actuacions del Pla interdepartamental de polítiques LGBTI 2016.

L'any 2017 s'ha continuat el treball de les fonts estadístiques tradicionals amb les estadístiques basades en registres administratius. Pel que fa al Registre estadístic de població (REP) s'ha avançat en la implantació del Registre en la nova plataforma tecnològica i en l'avaluació dels resultats de la fusió. S'ha carregat la població inicial del 2002 i les variacions padronals del període 1996–2016 i s'ha implementat la fusió de canvis. En aquesta fase s'ha avaluat la qualitat dels resultats, mitjançant el contrast amb el Padró d'habitants de la població a 1 de gener de cada any segons les principals característiques demogràfiques (sexe, edat, nacionalitat i territori).

Pel que fa al Sistema integrat de dades demogràfiques, s'ha avançat en la definició, la creació i la documentació dels registres estadístics especialitzats, d'alumnes i centres educatius (universitaris i no universitaris). En concret, a partir de la informació facilitada pel Departament d'Ensenyament, s'ha creat el Registre estadístic d'alumnes no universitaris de Catalunya (REALC) i el Registre estadístic de centres escolars (RECE). D'altra banda, a partir de la informació facilitada per la Secretaria d'Universitats i Recerca, s'ha generat el Registre estadístic d'alumnes universitaris de Catalunya (REALUC) i el Registre estadístic de centres universitaris (RECU). Aquests registres estadístics especialitzats formen part, mitjançant una taula de correspondències, del sistema integrat de dades demogràfiques basat en registres estadístics.

En aplicació de l'objectiu de l'ús de l'estadística oficial per a la recerca en ciències socials i l'avaluació i el millorament de les polítiques públiques, s'han atès peticions a mida sol·licitades per centres de recerca relatives a microdades anonimitzades provinents de diverses fonts estadístiques.

En relació amb el Registre estadístic de territori (RET), entre els treballs duts a terme l'any 2017, destaca l'elaboració de la taula de correspondències vies INE i vies Direcció General del Cadastre (DGC), que s'ha generat utilitzant les relacions geomètriques entre els polígons que aproximen les geometries dels carrers. Amb aquest objectiu s'ha creat una aplicació que, mitjançant un servidor de mapes, ha donat suport a l'equip de treball (integrat per 4 persones de l'Àrea de Població i Territori) que ha assignat manualment l'equivalència per generar la taula de correspondències vies INE-vies DGC.

D'altra banda s'ha avançat en la definició, procediments i avaluació del Registre estadístic de territori, amb l'elaboració de la documentació sobre el projecte tècnic i el seguiment de la implementació en la plataforma tecnològica del model de dades i de la prova pilot sobre quatre municipis.

Els treballs per incorporar nova informació al Registre estadístic de territori s'han concretat en la geocodificació de la informació territorial dels fitxers de parts i de defuncions dels anys 2010 a 2015. També s'han facilitat les geometries de les seccions censals i dels districtes, així com una eina per avaluar el canvi interanual del seccionat en funció del canvi en les geometries. D'altra banda, s'ha gestionat l'accés telemàtic a la informació del Model d'adreces de l'Administració General de l'Estat.

Pel que fa a l'actuació Sistemes de georeferenciació, s'ha continuat treballant en diferents aspectes.

En l'àmbit de la visualització de dades, destaca la implementació del mètode quadtrees per preservar el secret estadístic en la difusió de dades geocodificades. En particular s'ha avançat en l'establiment dels paràmetres de resolució (màxima, mínima i llindar) per a la creació de quadtrees relatius a dades de població georeferenciada. D'altra banda, s'han establert mètodes de translació per minimitzar els errors d'estimació en zones de gran variància dels efectius de població. Aquestes millores s'han incorporat en el nou Shapefile del Registre de població de Catalunya, amb data de referència 1 de gener de 2016, en una quadrícula (grid) multiresolució (de 62,5m, 125m i 250m) compatible amb la quadrícula estàndard europea EEA reference grid. Aquest Shapefile s'afegeix al publicat anteriorment al web de l'Idescat (amb data de referència 1 de gener de 2014).

Pel que fa a l'avaluació de la qualitat, s'han estimat els errors en el càlcul de població en zones d'interès de l'usuari, segons les resolucions màximes, mínimes, llindar i translacions. També s'ha contrastat la geocodificació del fitxer de defuncions de l'any 2015 amb el mateix fitxer, tractat per l'Agència de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona, que incorpora el tractament de l'adreça i la geocodificació.

Els treballs a l'entorn del Registre estadístic de territori i dels sistemes de georeferenciació han donat lloc a dues presentacions en congressos i a una sessió tècnica a l'Idescat:

• Ponència a New Techniques and Technologies for Statistics (NTTS), a la Comissió Europea, Brussel·les (15 de maig de 2017).
• Ponència a les 11es Jornades SIG Lliure, Girona (1 de juny de 2017).
• Sessió tècnica sobre el desenvolupament del Registre estadístic de territori i la Base de carrers, Idescat (29 de setembre de 2017).

Així mateix, en el marc dels treballs d'estadística geoespacial s'ha acollit un alumne de pràctiques del Màster en tecnologies de la informació geogràfica que ha elaborat un treball de fi de màster en què s'ha estudiat el grau de precisió del quadtree en funció dels seus paràmetres.