Saltar al contingut principal

Moviments migratoris. 2019

El saldo migratori total per a Catalunya l'any 2019 va ser de 113.897 entrades netes, xifra que representa un increment del 18,0% respecte a un any enrere. Els canvis de residència entre municipis de Catalunya van ser 265.466, un 3,9% més que el 2018.

La taxa de migració neta per al conjunt del territori va ser de 14,8‰ habitants. Totes les comarques van registrar saldos positius, excepte l'Alt Urgell (−1,6‰). Les comarques amb les taxes més elevades van ser el Moianès (29,1‰) seguit del Baix Penedès (27,0‰).

El saldo migratori amb l’estranger va ser de signe positiu (116.352) i va ser un 17,3% més elevat que l'any anterior, ja que les immigracions procedents de l'estranger van assolir el valor més alt registrat mai a Catalunya (203.843) i van superar les emigracions (87.491). Destaquen les immigracions procedents d'Amèrica, que representen el 42% del total, i són les que més van augmentar amb relació a l'any anterior (25%). Pel que fa a les emigracions amb destinació a l'estranger (87.491), van tenir un augment del 12,2% en relació amb l'any 2018. El saldo migratori extern va ser positiu a totes les comarques, excepte l'Alt Urgell (−2,9‰). Les majors taxes de migració externa van correspondre al Barcelonès (21,9‰) i la Cerdanya (20,7‰).

El saldo migratori entre Catalunya i la resta d’Espanya va ser de signe negatiu (−2.455 persones), un 8,7% menys que un any enrere. Es van registrar 52.379 immigracions procedents de la resta d'Espanya i 54.834 emigracions. El saldo negatiu és conseqüència d'una major sortida de població de nacionalitat espanyola, que va registrar un saldo net de −4.304 persones, mentre que en el cas de la població estrangera, les entrades van superar les sortides en 1.849 persones. Els intercanvis migratoris amb la resta d'Espanya van ser de signe positiu a 18 comarques. Els saldos més elevats es van registrar a Osona (239 moviments) i el Bages (126), mentre que entre les comarques amb saldos negatius va destacar el Barcelonès (−1.289 persones).

D'altra banda, es van registrar 265.466 canvis de residència entre municipis de Catalunya, un 3,9% més que el 2018, que deixen un saldo de signe positiu a 29 comarques. Entre les comarques amb saldos negatius va destacar el Barcelonès, que va tenir el saldo més elevat, amb una pèrdua neta de 14.731 persones i 45.324 sortides cap a la resta de comarques de Catalunya, principalment les que en són limítrofes (Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Maresme).

L'anàlisi de la migració interna segons la grandària demogràfica del municipi d'origen i de destinació constata que els municipis de grandària petita i mitjana van ser els receptors dels moviments de sortida dels municipis grans (majors de 100.000 habitants).

L'anàlisi de l'estructura demogràfica dels moviments migratoris interns de Catalunya mostra l'elevada freqüència d'habitants entre els 25 i 49, fet que va representar el 53% del total. Pel que fa a la nacionalitat, el 28,6% dels moviments interns registrats a Catalunya van correspondre a població de nacionalitat estrangera.