Saltar al contingut principal

Definició de conceptes

Caça major
Animals de gran volum, amb reduïda mortalitat natural i elevada esperança de vida. A fi de reduir la competència inevitable d'aquest creixement, aquestes espècies tenen una taxa de reproducció reduïda. El marge per poder-les caçar és menor, ja que aquestes espècies no disposen d'una capacitat natural de recuperació per tornar cada any als valors originals d'abans de la caça.
Caça menor
Espècies de petites dimensions. Les seves poblacions es caracteritzen per disposar de taxes de reproducció elevades que els permeten també unes elevades taxes de cria. Són part de les espècies considerades presa, sotmeses a una depredació. Per tant, poden respondre activament a fortes davallades dels seus efectius.

Aspectes metodològics

La caça és un esport o una activitat recreativa i, per això, per fer-la cal tenir en compte diversos aspectes, com són l'obtenció de llicències i permisos, els llocs on es pot caçar, l’època en què es pot practicar, les espècies cinegètiques... A més, existeix un Pla estratègic amb l'objectiu de definir un model de caça sostenible dins de la natura i compatible amb les altres activitats territorials.

La caça menor inclou totes les espècies cinegètiques d'ocells i quatre espècies de mamífers: el conill, la llebre europea, la llebre ibèrica i la guineu. A causa de la seva abundància i distribució general arreu del territori, és la caça més comuna i popular. El nombre de captures en finalitzar la temporada també és superior, encara que la capacitat de regeneració dins d'uns paràmetres permet que cada any les poblacions es recuperin.

En el nostre país, les espècies de caça major pertanyen totes al grup dels ungulats, que inclou el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama), el cabirol (Capreolus capreolus), l'isard (Rupicapra rupicapra), la cabra salvatge (Capra hispanica), el porc senglar (Sus scrofa) i el mufló (Ovis ammon). Si bé la mala gestió i la conservació insuficient van portar moltes d'aquestes espècies a extingir-se en les seves zones de distribució natural, avui són el paradigma de la recuperació dels hàbitats i de la bona gestió d'anys de feina.

Les captures que es presenten en aquesta taula són les realitzades en les àrees privades i locals de caça, les zones de caça controlada i les reserves nacionals, durant la temporada hàbil de caça. La temporada s’aprova mitjançant una Resolució anual per la qual es fixen les espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials de cada temporada.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".