Metodologia T

Les estadístiques agràries s'elaboren en el marc del programa comunitari d'enquestes sobre l'estructura de les explotacions agràries que realitzen tots els estats de la Unió Europea. L'objectiu és tenir informació actualitzada i comparable de tots els estats membres, i utilitzar les estadístiques a l'hora de dissenyar la política agrària comuna. Aquest programa estableix que es porti a terme un Cens agrari cada 10 anys i unes enquestes per mostreig en els períodes intercensals. Algunes de les característiques que investiguen es refereixen a la grandària de les explotacions, règim de tinença, mètodes de reg, usos del sòl, ramaderia, instal·lacions per a l'emmagatzematge i mà d'obra.

A Catalunya, els censos agraris 1962, 1982 i 2009 els ha dut a terme l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i els del 1989 i el 1999 l'Idescat amb el suport del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Per al cicle que s'inicia amb el Cens agrari 2009 s'estableixen dues enquestes per mostreig, la del 2013 i la del 2016. Aquestes operacions estan regulades per la següent legislació vigent:

1. El Cens agrari

És una operació estadística a gran escala realitzada periòdicament, que té com a objectiu recollir, elaborar i difondre informació que permeti conèixer l'estructura del sector agrari amb referència a un moment determinat, seguir l'evolució estructural de les explotacions agràries i obtenir un marc o directori d'explotacions que serveixi per fer dissenys mostrals d'enquestes agràries sectorials.

Cens agrari 1982

El marc legal d'aquest Cens el constitueixen la Llei de 8 de juliol de 1957 sobre formació de censos econòmics, el Reial decret 607/1982, de 5 de març, que disposa la formació del Cens, i l'Ordre del Ministeri d'Economia i Comerç, de 23 de juny de 1982, sobre normes d'organització i funcionament.

L'àmbit geogràfic inclou tots els municipis de Catalunya. Respecte a l'àmbit temporal, la informació censal fa referència a l'any agrícola 1981–1982; és a dir, a la campanya de sembra compresa entre l'1 d'octubre de 1981 i el 30 de setembre de 1982. La informació sobre determinades característiques, com les referents a ramaderia i a maquinària de propietat exclusiva de l'explotació, la data de referència és el dia de l'entrevista. Pel que fa a l'àmbit poblacional, la població investigada comprèn totes les explotacions agràries existents a Catalunya a 30 de setembre de 1982, sigui quina sigui la persona física o jurídica (pública o privada) que actuï com a empresària i la destinació donada a la producció agrària. Aquestes explotacions han de tenir una superfície mínima de 0,1 ha o bé un nombre mínim d'animals.

Cens agrari 1989

El Cens agrari 1989 va ser realitzat per l'Idescat, amb la col·laboració del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. El Cens agrari 1989 té els següents objectius bàsics:

  • obtenir informació sobre l'estructura agrària per estudiar la situació actual i l'evolució respecte de censos anteriors (en especial respecte del Cens agrari 1982)
  • complir la normativa legal fixada per la Unió Europea
  • atendre altres requeriments internacionals d'informació estadística del sector agrari
  • establir un marc o directori que serveixi per realitzar dissenys mostrals d'enquestes agràries sectorials.

La Llei de censos del 1957 va establir que el període d'elaboració d'un cens era decennal. Aquesta norma va ser modificada en el Cens agrari 1989, arran del Reglament 571/88 de la CEE, en que establia l'obligació de tots els seus membres d'efectuar-lo entre l'1 de desembre de 1988 i l'1 de març de 1991. L'àmbit geogràfic inclou el conjunt de tots els municipis de Catalunya. L'àmbit temporal es refereix a l'any agrícola 1988–1989, que recull la campanya compresa entre l'1 d'octubre de 1988 i el 30 de setembre de 1989. La informació sobre determinades característiques, com les referents a la ramaderia i a la maquinària de propietat exclusiva de l'explotació, la data de referència era el dia de l'entrevista. Pel que fa a l'àmbit poblacional, el Cens agrari 1989 comprèn totes les explotacions agràries existents a Catalunya a 30 de setembre de 1989, sigui quina sigui la persona física o jurídica que actuï com a titular i la destinació donada a la producció agrària. Aquestes explotacions han de tenir una superfície mínima de 0,1 ha o bé un nombre mínim d'animals.

Cens agrari 1999

A Catalunya, igual que el Cens agrari 1989, ha estat realitzat per l'Idescat amb la col·laboració del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Els objectius del Cens agrari 1999 coincideixen amb els de 1989. Respecte a l'àmbit geogràfic la investigació s'estén a tots els municipis de Catalunya. La informació censal es refereix a l'any de posada en cultiu corresponent a la collita de 1999, és a dir, la campanya agrícola compresa entre l'1 d'octubre de 1998 i el 30 de setembre de 1999, tret de la ramaderia i la maquinària de propietat exclusiva de l'explotació, per a les quals la data de referència és el dia de l'entrevista. La població investigada comprèn les explotacions agràries existents a Catalunya el 30 de setembre de 1999, sigui quina sigui la persona física o jurídica que actuï com a titular i la destinació que es doni a la producció agrària. Aquestes explotacions han de tenir una superfície mínima de 0,1 ha (excepte si només tenen xampinyó o altres fongs) o bé un nombre mínim d'animals.

Cens agrari 2009

El Cens agrari 2009 ha estat realitzat per l'INE en tot l'àmbit estatal, i a Catalunya ha comptat amb la col·laboració de l'Idescat i del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, segons els convenis de col·laboració corresponents.

Un element característic d'aquest cens ha estat la substitució de l'operació censal tradicional per un sistema integrat de cens, enquesta i aprofitament de registres administratius, a la vegada que es diversifiquen els mètodes de recollida de la informació, que pot ser: postal, Internet, telefònic o entrevista personal.

La informació recollida s'estructura en dos mòduls: un mòdul principal per a totes les explotacions (que recull les dades bàsiques que permeten donar continuïtat a les sèries d'anys anteriors) i un mòdul complementari, destinat únicament a una mostra d'explotacions. El mòdul complementari recull les dades sobre mètodes de producció, reg, elements paisatgístics, activitats complementàries de les explotacions, o d'altres de més específiques de les explotacions amb terres o amb bestiar.

Com a novetat, el Cens agrari 2009 introdueix noves variables relatives a la diversificació creixent de l'activitat agrària, les seves conseqüències per al medi ambient i la qualitat i innocuïtat dels aliments. El coneixement d'aquestes noves variables ha de servir per donar suport a les polítiques de desenvolupament agrari i rural de la Unió Europea.

Aquest cens investiga les explotacions agràries existents a Catalunya el 30 de setembre del 2009, sigui quina sigui la persona física o jurídica que actuï com a titular i la destinació que es doni a la producció agrària.

L'àmbit geogràfic inclou tots els municipis de Catalunya. Pel que fa a l'àmbit temporal, es recull la informació referida a l'any agrícola 2009 (és a dir, la campanya agrícola compresa entre l'1 d'octubre del 2008 i el 30 de setembre del 2009, tret de la ramaderia, que té com a data de referència el 30 de setembre del 2009). Per a les mesures de desenvolupament rural, el període de referència és de tres anys (de l'1 de gener del 2007 al 31 de desembre del 2009).

Pel que fa a l'àmbit poblacional, augmenta el llindar de superfície a partir del qual una explotació s'inclou dins la població objecte d'estudi, que ha de tenir un mínim d'1 ha de superfície agrària útil (SAU) o un mínim de superfície d'uns determinats conreus intensius o un nombre mínim d'animals. En conseqüència, queden excloses les explotacions que únicament tenen superfície forestal.

Pel que fa a la informació referida a l'àmbit municipal, cal assenyalar que per als municipis que tenen menys de quatre explotacions, la informació que es difon es limita a les dues taules més generals. A la resta de taules es presenta el símbol ".." per tal de preservar el secret estadístic. També, i com a conseqüència de la metodologia d'adscripció de les explotacions a un municipi, poden aparèixer algunes de les característiques de superfícies i/o animals pertanyents a una explotació, adscrites a municipis on no correspondria (vegeu Adscripció de l'explotació).

2. Diferències conceptuals entre els censos agraris 1982, 1989, 1999 i 2009

El Cens agrari 1999 i els anteriors investigaven, amb caràcter exhaustiu, les explotacions amb una superfície mínima de 0,1 ha o un nombre mínim d'animals. En el Cens agrari 2009 les explotacions objecte d'estudi han de tenir una superfície agrària útil (SAU) mínima d'1 ha o un mínim de superfície d'uns determinats conreus intensius o un nombre mínim d'animals. Aquests canvis en la metodologia limiten la comparació de les dades del Cens agrari 2009 amb les dels censos anteriors. Per tal de fer comparables les dades del Cens agrari 2009 amb les del 1999, s'ha fet una adaptació de l'arxiu del Cens agrari 1999 a la població estudiada el 2009, i se'n presenten unes taules bàsiques.

Fins al Cens del 1999 inclòs, les explotacions agràries es classificaven, en la tipologia comunitària, segons el seu marge brut, per tal de determinar-ne la dimensió econòmica i l'orientació tecnicoeconòmica dominant en l'explotació. En el Cens del 2009 es modifica el terme i la definició de la unitat que mesura les característiques econòmiques de les explotacions, que passa a ser la producció estàndard. En ambdós casos, la finalitat de l'ús d'aquestes variables és l'agrupació de les explotacions d'acord amb criteris econòmics, per tal de fer-les comparables amb les de la resta de països de la Unió Europea.

La informació referent a la maquinària sols es recull en els censos de 1989 i 1999 i la referent a desenvolupament rural es va recollir per primera vegada al Cens agrari 2009.

Fins al Cens agrari 1999, el qüestionari estatal incorporava un full addicional mitjançant el qual es recollia informació d'interès per al sector agrari català.

Explotació agrària

Als censos del 1982 i el 1989 no s'inclou cap explotació amb una superfície inferior a 0,1 ha, a excepció de les exclusivament ramaderes.

Al Cens del 1999 s'inclouen, també, les explotacions que sols tenen xampinyó o altres bolets o fongs, encara que tinguin una superfície inferior a 0,1 hectàrees.

Al Cens del 2009, les explotacions han de complir algun dels criteris següents:

  • tenir un mínim d'1 ha de SAU, o
  • 0,2 ha de SAU dedicades a hortalisses i flors i plantes ornamentals a l'aire lliure o amb protecció baixa o fruiters de regadiu (inclosos els cítrics) o planters o hivernacles, o
  • 0,1 ha de SAU dedicades a hortalisses en hivernacle o flors i plantes ornamentals en hivernacle, o
  • 0,5 ha de SAU dedicades a tabac o llúpol o cotó, o
  • una o més unitats ramaderes (UR) i una producció estàndard total (PET) igual o superior a 0,75 unitats de dimensió europea (UDE).
Conreus associats

Al Cens agrari 1982 els conreus associats i els no associats es recollien en quadres diferents del qüestionari. En el quadre de conreus associats, s'hi agrupaven els conreus per grans grups, sense especificar-ne la proporció que corresponia a cadascun, de manera que no es podien diferenciar les superfícies. D'altra banda, l'associació d'herbacis amb espècies arbòries forestals s'incloïa en el quadre corresponent a terres llaurades (TL).

Als censos del 1989, el 1999 i el 2009 s'estima la superfície que correspon a cadascun dels conreus que formen l'associació i s'inclou a l'apartat de conreus herbacis o llenyosos que correspongui. Tanmateix, hi ha un quadre específic de grans grups per als diferents tipus d'associació.

Patates

Al Cens agrari 1982 les patates conreades en conreu hortícola s'incloïen dins l'apartat "Hortalisses en conreu hortícola". Als censos del 1989, el 1999 i el 2009 s'inclouen en un sol epígraf tant les patates conreades en terreny de conreu com les que ho són en conreu hortícola.

Hortes familiars

Al Cens agrari 1982 les hortes familiars no es diferenciaven en un quadre específic del qüestionari. En canvi, als censos del 1989, el 1999 i el 2009 s'inclouen dins l'apartat d'herbacis corresponent a TL. En el quadre que desglossa els diferents conreus herbacis, no s'hi inclouen. Es recullen, però, en un quadre específic per a les hortes familiars.

Conreus llenyosos en plantació regular

Al Cens agrari 1982 els conreus llenyosos en plantació regular eren enumerats successivament sense fer-ne subgrups en un apartat general per a "Altres". Als censos del 1989 i el 1999 s'agrupen segons l'origen climàtic i per a cada un dels grups hi ha l'apartat "Altres".

Conreus llenyosos en disseminat

Al Cens agrari 1982 els conreus llenyosos en disseminat es recollien a banda en nombre d'arbres i no en hectàrees. Als censos del 1989, el 1999 i el 2009 es consideren i es tracten de la mateixa manera que els conreus associats.

Pastures

Al Cens agrari 1982 els erms i matolls que havien proporcionat algun aprofitament ramader no es consideraven com a superfícies utilitzades per a pastures. Així doncs, no es comptabilitzaven com a SAU. Als censos del 1989, el 1999 i el 2009 qualsevol tipus de pastura queda inclòs dins de la SAU, fins i tot les superfícies d'erm i matoll sobre les quals s'hagi fet el més petit aprofitament ramader.

Unitats ramaderes

Als censos del 1982 i el 1989 el coeficient per convertir les vaques braves de 24 mesos i més a UR era de 0,5, el dels equins de 0,6 i el de les conilles mares, de 0,015. Als censos del 1999 i el 2009 aquests coeficients són de 0,8 per a les vaques braves de 24 mesos i més, 0,8 per als equins i 0,02 per a les conilles mares.

Altres avirams

Al Cens agrari 1982 l'apartat "Altres avirams" comprenia galls dindis, ànecs, coloms, guatlles, oques, pintades, faisans i perdius criades en captivitat. Al Cens del 1989 aquest apartat també incloïa les pintades. Al Cens del 1999 comprèn coloms, guatlles, faisans i perdius criades en captivitat, sigui quin sigui el pes, l'edat i la destinació. El darrer Cens agrari 2009 comprèn totes les aus no incloses en els epígrafs de gallines ponedores o pollastres de carn.

Personalitat jurídica

Als censos del 1982 i el 1999 es diferencien les societats agràries de transformació (SAT) amb una personalitat jurídica pròpia. Als censos del 1989 i el 2009 les SAT estan incloses dins l'epígraf "Altres condicions jurídiques".

Unitat de treball any (UTA)

Al Cens agrari 1982, per al treball familiar 1 UTA equival a 300 jornades completes o més i per a l'assalariat 275. Al Cens agrari 1989, 1 UTA equival a 275 jornades completes o més. Als censos del 1999 i el 2009, 1 UTA equival a 228 jornades completes o més.

Cònjuge del titular de l'explotació

Als censos del 1982 i el 2009 el concepte del cònjuge del titular de l'explotació no apareix, perquè els cònjuges dels titulars estan inclosos en els ajuts familiars. Als censos del 1989 i el 1999 els cònjuges dels titulars es diferencien dels altres familiars.

Altres familiars que realitzin treballs per a l'explotació

Als censos del 1982 i el 2009 els ajuts familiars inclouen els cònjuges dels titulars. Als censos del 1989 i el 1999 els altres familiars no inclouen els cònjuges dels titulars.

Dimensió econòmica d'una explotació

En el Cens agrari 1982, contribueixen al marge brut total (MBT) d'una explotació tots els conreus i ramaderia, així com les terres no llaurades amb excepció de l'apartat "altres" (erms, eres, etc.). Una explotació té una dimensió econòmica d'una unitat de dimensió europea (UDE) si el seu MBT és de 1.000 ecus, que equival aproximadament a 601 euros.

Als censos del 1989, el 1999 i el 2009 només es tenen en compte, per al càlcul del marge brut d'una explotació, les seves característiques ramaderes i les superfícies que constitueixen la SAU, i no es considera la superfície de cap tipus d'espècie arbòria forestal.

Al Cens agrari 1989, una explotació té una dimensió econòmica d'una UDE si el seu MBT és de 1.200 ecus, que equival aproximadament a 960 euros.

Al Cens agrari 1999 una explotació té una dimensió econòmica d'una UDE si el seu MBT és també de 1.200 ecus, però equivalen aproximadament a 1.205 euros.

Al Cens agrari 2009 es modifica el terme i la forma de calcular els coeficients per mesurar les característiques econòmiques d'una explotació, la nova unitat de mesura passa a ser la producció estàndard (PE). La dimensió econòmica d'una explotació es determinarà, doncs, en funció de la seva producció estàndard total (PET) i s'expressarà en euros.

Aquestes modificacions fan que les dades econòmiques que apareixen a les taules del 2009 no siguin directament comparables amb les dels censos anteriors.

Orientació tecnicoeconòmica

Les tipologies de les orientacions tecnicoeconòmiques (OTE) en els censos és semblant, tant en la seva estructura general com en la determinació de les explotacions que han de pertànyer a cada classe. Hi ha, però, lleugeres variacions en la denominació i el codi de les classes, i també, per a algunes de les classes, matisacions en les relacions logicoaritmètiques que les defineixen. Tot i així, la diferència més important surt, igual que amb el marge brut total, del diferent tracte que es dóna a les explotacions que tenen alguna superfície forestal comercial, perquè aquesta no contribueix al marge brut dels censos del 1989 i el 1999 i, per tant, modifica, per a aquestes explotacions, la proporció relativa dels diferents marges bruts de conreus i ramats respecte del marge brut total. El mateix passa al Cens agrari 2009, amb algunes variacions en els càlculs que determinen l'assignació de les explotacions a les diferents OTE, segons la nova unitat de PET.

3. L'Enquesta de mètodes de producció agrària 2009

L'any 2009 s'incorpora a l'operació censal una enquesta en una part de les explotacions agràries, representatives en l'àmbit de comunitat autònoma, per tal de recollir dades addicionals sobre els mètodes i les tècniques de producció de les explotacions. Les dades sol·licitades, només a les explotacions seleccionades, es refereixen a la campanya agrícola compresa entre l'1 d'octubre de 2008 i el 30 de setembre de 2009 i recullen nova informació sobre la utilització de pastures, l'estabulació dels animals, la utilització i tècniques d'abonament, les instal·lacions per a l'emmagatzematge de fems i purins i el manteniment d'elements paisatgístics, a més d'altres variables com els mètodes de reg o la procedència i gestió de les aigües, que ja es recollien en operacions anteriors.

La selecció de la mostra per a l'Enquesta de mètodes de producció agrària 2009 s'ha realitzat per mostreig aleatori estratificat. Primerament, s'ha determinat el conjunt d'explotacions exhaustives a investigar. En segon lloc, la població s'ha distribuït en estrats formats per l'encreuament de comunitat autònoma, orientació tecnicoeconòmica a 2 dígits (OTE2) i 5 grups de grandària. La grandària mostral s'ha determinat aplicant l'afixació òptima, que compleix els requisits de precisió establerts a l'Annex IV del Reglament CEE núm. 1166/2008. La mostra s'ha obtingut aleatòriament per a cada estrat. Finalment, s'han calculat els estimadors calibrats dels totals de les variables i dels errors de mostreig. A continuació s'exposen els punts més rellevants del disseny de la mostra.

3.1. Determinació de les explotacions exhaustives

Dins de cada comunitat autònoma s'investiguen exhaustivament el 0,5% de les explotacions més grans per a cada una de les característiques principals: SAU, TLs i URs. També, les seleccionades en aplicar el criteri de la desviació sigma per a cada una de les variables més rellevants de la comunitat autònoma, dins de cada OTE a dos dígits (OTE2).

Com a resultat, el total d'explotacions exhaustives determinades per a Catalunya és de 879.

3.2. Estratificació

Els estrats es formen per l'encreuament de l'OTE2 amb cinc grups de grandària.

Es porta a terme una preestratificació del marc inicial i, un cop recollida la informació censal, es torna a realitzar una postestratificació. En els dos casos les variables utilitzades per a l'estratificació són les mateixes: SAU i TLs per a les OTEs de predominança agrícola i SAU i UR per a les OTEs de predominança ramadera.

Els grups de grandària es formen seguint la metodologia de les enquestes sobre l'estructura de les explotacions agràries. S'obtenen així unes variables categòriques, associades a cada una de les variables d'estratificació, que prenen valors d'1 a 5 segons la seva grandària: l'estrat 1 representa les explotacions més petites i el 5 les més grans, dintre de cada OTE2. A més, cada explotació exhaustiva s'inclou a l'OTE2 que li correspon amb el codi de grandària 6.

3.3. Assignació i selecció de la mostra

S'ha aplicat l'afixació òptima per a la determinació de la grandària de la mostra, seguint els requisits de precisió establerts pel Reglament de la CEE.

Es fixa un coeficient de variació del 10% per a una sèrie de característiques agrícoles i ramaderes que havien de complir les condicions següents: per a les agrícoles, el 5% o més de la SAU de la comunitat autònoma, i per a les ramaderes el 10% o més de les URs de la comunitat autònoma i més del 5% del total nacional.

Així, per a cada OTE2 i estrat es calcula la grandària de la mostra que li correspon, i aquesta s'incrementa en previsió de la falta de resposta, i es fa una selecció amb arrencada aleatòria.

A la taula següent es presenta la distribució de la població i la mostra efectiva resultant, amb qüestionari recollit, per a Catalunya, segons l'OTE2 i 5 grups de grandària. El grup 6 correspon a les explotacions exhaustives. Pel que fa a les OTEs, en alguns casos ha calgut fer agrupacions per tal de reduir el nombre d'estrats buits o amb poques unitats. Aquest és el cas de l'OTE 22, que agrupa les OTE2 22 i 23, l'OTE 52, que agrupa les OTE2 52 i 53, i l'OTE 73, que agrupa les OTE2 73 i 74.

Població i mostra efectiva de l'Enquesta de mètodes de producció agrària 2009 Catalunya Per estrats i OTE2
1 2 3 4 5 6 Total
Població Mostra Població Mostra Població Mostra Població Mostra Població Mostra Població Mostra Població Mostra
15 4.617 90 2.773 100 1.745 91 938 100 416 80 87 87 10.576 548
16 1.266 33 943 35 591 12 337 18 182 20 144 144 3.463 262
21 92 3 0 0 36 2 0 0 0 0 4 4 132 9
22 515 6 276 16 177 7 116 9 61 6 22 22 1.167 66
35 2.450 28 1.294 26 833 33 459 28 179 19 31 31 5.246 165
36 5.099 70 3.360 67 1.776 73 891 56 297 33 38 38 11.461 337
37 3.997 62 2.303 46 1.102 41 523 30 178 12 2 2 8.105 193
38 2.565 38 1.436 29 892 30 455 24 193 22 9 9 5.550 152
45 83 9 153 9 175 13 163 9 136 13 36 36 746 89
46 386 26 616 46 557 50 447 60 301 64 133 133 2.440 379
47 11 1 8 1 12 2 13 5 0 0 1 1 45 10
48 606 25 446 21 354 26 263 16 192 22 57 57 1.918 167
51 467 54 900 95 939 103 817 125 563 129 160 160 3.846 666
52 324 11 408 43 332 44 325 50 246 56 78 78 1.713 282
61 1.092 19 617 15 373 17 211 15 113 27 18 18 2.424 111
73 103 6 63 2 61 4 85 10 105 10 24 24 441 56
83 100 5 76 3 71 4 50 1 50 5 26 26 373 44
84 290 10 176 9 119 3 92 8 63 8 9 9 749 47
90 206 2 77 1 33 1 23 2 0 0 0 0 339 6
Total 24.269 498 15.925 564 10.178 556 6.208 526 3.275 526 879 879 60.734 3.589
Nota: Vegeu l'apartat 3.2. Estratificació.

4. Definicions

4.1. Agricultura

Explotació agrària

Unitat de caràcter agrari (conjunt de terres i/o bestiar), sota una gestió única, situada en un emplaçament geogràfic determinat, i que utilitza els mateixos mitjans de producció (maquinària i mà d'obra). Com a casos especials, es consideren com una sola explotació sempre que hi hagi una gestió única: una explotació que hagi estat repartida a nom de diverses persones per raons fiscals o altres, dues o més explotacions que constituïen anteriorment explotacions independents i que s'hagin integrat sota la direcció d'un sol titular, finques o parcel·les situades en diferents termes municipals pròxims, que exploti un mateix titular, amb els mateixos mitjans de producció. Se censen, en l'explotació que correspongui, les terres utilitzades anteriorment amb finalitats agràries i que, continuant amb vocació agrària, no han estat explotades durant el període de referència censal. Així mateix, s'hi recullen les terres no llaurades fins i tot en el cas que el seu únic aprofitament sigui la caça (vedat de caça). S'hi inclouen també les explotacions ramaderes, les explotacions agrícoles d'instituts d'investigació, comunitats religioses, escoles, etc. Se censen les explotacions on, encara que no es dugui a terme activitat agrícola o ramadera productiva, es rebi subvenció de la Unió Europea pel fet de mantenir la terra en bones condicions agrícoles i mediambientals. Se censen igualment les pastures i superfícies comunals d'ajuntaments i comunitats de veïns. No es consideren explotacions agràries: els picadors, les quadres i els terrenys utilitzats per a l'exercici dels cavalls de curses, les gosseres, els comerços d'animals, escorxadors i altres (sense cria), les explotacions d'animals de tir o treball, si la unitat no es dedica a la seva cria, els parcs zoològics, les almàixeres d'animals per a la pelleteria i la repoblació cinegètica i d'espècies com gossos, gats, aus ornamentals, etc. Tampoc s'hi consideren els terrenys parcel·lats que en el dia de l'entrevista estiguin urbanitzats o s'hi estiguin iniciant treballs d'urbanització, ni les empreses de serveis agraris. A partir del 2009, tampoc se censen les explotacions exclusivament forestals, però si una explotació agrària te alguna superfície forestal, aquesta es recull en el qüestionari.

Quan el total d'una taula se subdivideix en diferents categories, la suma del nombre d'explotacions pot ser igual al total o més gran, ja que una mateixa explotació pot aparèixer en més d'una columna.

Es consideren els següents tipus:

  • explotació agrària amb terres
  • explotació agrària sense terres
Explotació agrària amb terres

Fins al Cens del 1999, l'explotació agrària amb terres era aquella on la superfície total, en una o diverses parcel·les encara que no fossin contigües, era igual o superior a 0,1 ha. A diferència dels censos del 1982 i el 1989, al del 1999 s'hi incloïen també les explotacions que sols tenien xampinyó o altres bolets o fongs encara que la seva superfície no arribés a 0,1 ha. Al Cens del 2009, la superfície de les explotacions amb terres ve definida pels nous criteris de mínims: 1 ha de SAU, o 0,2 ha d'hortalisses o flors a l'aire lliure o fruiters de regadiu o planters o hivernacles, o 0,1 ha d'hortalisses o flors en hivernacle, o 0,5 ha de tabac o llúpol o cotó.

Explotació agrària sense terres

És la que disposa exclusivament de bestiar. Fins al 1999, aquelles que tenien en total un o més caps de ramat boví; dos o més caps entre ramat cavallí, mular o asiní; sis o més caps entre ramat oví o cabrum; dos o més caps de ramat porcí; cinquanta o més aus entre gallines, galls dindis, ànecs, oques, pintades, coloms, guatlles, faisans i perdius criades en captivitat; trenta o més conilles mares; deu o més ruscos. Aquest ramat pot trobar-se en zones rurals o urbanes. Al Cens del 2009 els mínims per a una explotació ramadera són: tenir una o més URs i una PET igual o superior a 0,75 UDEs.

Adscripció de l'explotació

Una explotació agrària es considera, a efectes censals, situada en el municipi on es troba la major part de les terres o, en cas de dubte, on radiqui l'edifici únic o principal de l'explotació. Les explotacions agràries sense terres es consideren adscrites al municipi en què el titular tingui declarat el seu bestiar o, a falta de declaració, en el municipi on radiquin les instal·lacions ramaderes.

Titular de l'explotació

Es designa com a titular de l'explotació la persona física o jurídica que, actuant amb llibertat i autonomia, assumeix el risc econòmic d'una explotació agrària, és a dir, assumeix la responsabilitat de la marxa econòmica o financera i el risc dels resultats de l'explotació. L'explotació la pot dirigir el titular mateix o una altra persona, i és independent del règim de tinença de la terra (en propietat, en arrendament, en parceria, etc).

Personalitat jurídica del titular

Les diferents categories de personalitat o de condició jurídica que es consideren són les següents:

  • persona física
  • persona jurídica
Persona física

El titular es considera persona física quan és una persona individual o un grup de persones individuals (germans, cohereus, etc.) que exploten en comú un proindivís o una altra agrupació de terres o bestiar, sense haver formalitzat legalment una societat o agrupació. Quan en una explotació dues o més persones individuals comparteixen la titularitat, a efectes d'identificació només se'n fa constar una d'acord amb els següents criteris de preferència: 1. La persona que dirigeixi l'explotació o tingui una major participació en la gestió. 2. La persona que tingui una major participació en les responsabilitats financeres o econòmiques. 3. La més gran d'edat.

Persona jurídica

Són persones jurídiques les corporacions, associacions i fundacions d'interès públic reconegudes per la llei i les associacions d'interès particular (privades), siguin civils, mercantils o industrials, a les quals la llei concedeix personalitat pròpia, independentment de la de cada un dels seus associats. A efectes censals es tenen en compte les següents:

  • societat mercantil
  • entitat pública
  • cooperativa de producció
  • societat agrària de transformació (SAT)
  • una altra condició jurídica
Societat mercantil

Agrupació de persones el contracte de societat de les quals està documentat en escriptura pública i aquesta escriptura està inscrita en el Registre Mercantil. Les societats es classifiquen en societat anònima, de responsabilitat limitada, col·lectiva i comanditària.

Entitat pública

Entitat que té com a titular alguna de les diferents administracions públiques (central, autonòmica o local).

Cooperativa de producció

Agrupació que, sotmetent-se als principis i disposicions de la Llei general de cooperatives i a les seves normes de desenvolupament, es dedica a l'obtenció de productes agraris en règim d'empresa en comú.

Societat agrària de transformació (SAT)

Societat civil que té com a finalitat la producció, transformació i comercialització de productes agrícoles, ramaders o forestals, i que està degudament inscrita en el registre corresponent.

El 2009, igual que el 1989, les SAT estan incloses dins d'altres condicions jurídiques.

Un altra condició jurídica

Qualsevol altra persona jurídica no classificada en els apartats anteriors: comunitat de béns (CB), societat civil (SC o SCP), o comunitat religiosa que tinguin a càrrec seu una explotació agrària.

Als censos del 2009 i el 1989 també hi són incloses les SAT.

Cap de l'explotació

Persona responsable de la gestió corrent i quotidiana de l'explotació agrària. El cap de l'explotació coincideix generalment amb el titular. En cas de no coincidir, s'especifica si és un membre de la família del titular o una altra persona assalariada. Cada explotació, física o jurídica té un únic cap d'explotació.

Formació agrària del cap de l'explotació

La formació del cap d'explotació es pot basar en l'experiència exclusivament pràctica, la formació professional agrària de 1r o 2n grau, la formació universitària agrària, o una altra formació o cursos d'especialització agraris.

Cursos de perfeccionament del cap de l'explotació

Es consideren els cursos de perfeccionament rebuts en els darrers dotze mesos per a l'adquisició o millora de nous coneixements.

Règim de tinença de la terra

Forma jurídica sota la qual actua el titular en les explotacions agràries amb terres. Una mateixa explotació pot estar constituïda per terres sota diferents formes de tinença:

  • terres en propietat
  • terres en arrendament
  • terres en parceria
  • terres sota altres règims de tinença
Terres en propietat

Terres sobre les quals el titular té dret de propietat, amb títol escrit o sense i les que han estat explotades pacíficament i ininterrompudament pel titular com a mínim durant trenta anys, sense pagament de renda. També s'inclouen en aquest grup les terres en usdefruit. No s'inclouen en aquest grup ni en l'explotació les terres propietat del titular cedides a tercers. En les explotacions on el titular és una comunitat municipal o veïnal, no formen part d'aquesta les terres que, en la campanya de referència, han estat donades en sorts o en arrendament.

Terres en arrendament

Terres el titular de les quals gaudeix dels aprofitaments d'aquestes mitjançant el pagament d'un cànon o renda, independentment dels resultats de l'explotació, ja sigui en metàl·lic, en espècie o en totes dues coses alhora.

Terres en parceria

Terres propietat d'una tercera persona, cedides temporalment al parcer a canvi del pagament d'un tant per cent del producte obtingut o el seu equivalent en efectiu. La quantia del pagament depèn de les condicions locals, el tipus d'empresa i l'aportació del propietari.

Terres sota altres règims de tinença

Terres no incloses en cap dels règims anteriors: les explotades per cessió gratuïta, en fideïcomís, en litigi, en precari, en censos, en emprius, en règim comunal donades en sorts o arrendament.

Parcel·la o vedat rodó

Extensió de terra que està sota un sol límit, és a dir, vorejada de terreny, edificis o aigües que no pertanyin a l'explotació.

Superfície total

Superfície constituïda per la superfície de totes les parcel·les que la integren, independentment de quin sigui el règim de tinença. S'exclouen les superfícies propietat del titular però cedides a terceres persones. S'exclouen les àrees ocupades per xampinyons, bolets i altres fongs cultivats en soterranis, grutes o altres edificacions adaptades.

Les superfícies de les terres i els conreus s'expressen en hectàrees (ha) i, en alguns casos particulars, en àrees.

Quan el total d'una taula se subdivideix en diferents categories, la suma de les superfícies haurà de coincidir amb el total. Es donen petites diferències en sumar per files o per columnes les superfícies d'una taula. Això és degut a l'arrodoniment de les àrees en passar-les a hectàrees, un cop efectuada l'agregació de les dades individuals que es van recollir en el qüestionari expressades en hectàrees i àrees. En algun cas el zero expressa una superfície superior a 0 i inferior a 0,5 hectàrees.

Superfície agrícola utilitzada (SAU)

Conjunt de la superfície de les TLs i les terres per a pastures permanents. Les TLs comprenen els conreus herbacis, els guarets, les hortes familiars i les terres dedicades a conreus llenyosos.

Terres de secà i de regadiu

Les TLs i les terres per a pastures permanents es classifiquen en:

  • terres de secà
  • terres de regadiu
Terres de secà

Terres que, durant el període de referència del Cens, no han rebut més aigua que la de la pluja.

Terres de regadiu

Terres que, durant el període de referència del Cens, han rebut aigua per mitjà d'un procediment establert per l'home, sense tenir en compte la durada o la quantitat dels regs, fins i tot si van ser de forma eventual.

Els guarets s'han inclòs, en tots els casos, en els conreus herbacis de secà, mentre que les hortes familiars s'han inclòs en els conreus herbacis de regadiu.

Aprofitament de la terra

La superfície total de cada explotació agrària amb terres es classifica en tres grans grups, segons el seu aprofitament: TLs, terres per a pastures permanents i altres terres. Les terres corresponents als dos primers grups es poden classificar també en terres de secà i de regadiu. En tots aquests grups s'inclouen tant la superfície de conreu pur com la part proporcional en cas de conreus associats i el conreu principal en cas de conreus successius.

Conreus associats

Conreus que coexisteixen intercalats sobre una mateixa parcel·la o terreny de cultiu en el curs de la campanya agrícola, durant tot o part del cicle vegetatiu i els productes dels quals es recullen per separat. En aquests conreus la superfície s'assigna proporcionalment a l'ús del sòl, per a cadascun dels conreus que formen l'associació. No es considera conreu associat la barreja de cereals o conreus mixtos, els productes dels quals no es recullen per separat i que es consideren conreu únic.

Conreus successius

Conreus que se succeeixen en una mateixa superfície en el decurs de la campanya agrícola i es recullen per separat. En aquests conreus la superfície total s'adjudica al conreu principal, considerant com a tal el de major valor de producció i, si no hi ha diferència sensible, el que hagi ocupat el sòl la major part del temps.

Terres llaurades

Terres que reben assistència cultural sigui quin sigui el seu aprofitament i la data en què s'hagi fet dins de l'any agrícola. Aquesta assistència cultural és la que s'efectua amb aixada, arada, rascle, etc. No entren dins d'aquesta categoria les tasques d'estendre adob, passar rodet, etc., practicades a les prades permanents. Es consideren els següents tipus de conreus en les TLs:

  • conreus herbacis
  • conreus llenyosos
Conreus herbacis

Plantes la part aèria de les quals té consistència herbàcia. En aquest epígraf s'inclouen també les superfícies ocupades per guarets i hortes familiars. Es consideren els següents tipus de conreus herbacis:

  • cereals per a gra
  • lleguminoses per a gra
  • patata
  • conreus industrials
  • conreus farratgers
  • hortalisses
  • flors i plantes ornamentals
  • llavors i plàntules destinades a la venda
  • altres conreus herbacis
  • guarets
  • hortes familiars
Cereals per a gra

Cereals que tenen com a destinació principal el consum humà o animal del gra format i sec. També s'hi inclouen les barreges de cereals com, per exemple, el mestall (barreja de blat i sègol). Se n'exclouen els cereals recol·lectats per a consum en verd, ja que aquests tenen la consideració de conreus farratgers. S'hi inclouen els dedicats a la producció de llavor i també els destinats a la producció d'energia renovable.

Lleguminoses per a gra

Lleguminoses que tenen com a destinació principal el consum humà o animal del gra format i sec. Si s'escurça el cicle vegetatiu per fer un aprofitament en verd, aquestes lleguminoses es registren en el grup de les hortalisses quan es tracti de consum humà, o en conreus farratgers, si la destinació fos el consum animal. S'hi inclouen les dedicades a la producció de llavor i les destinades a la producció d'energia renovable.

Patata

S'hi inclouen les patates conreades en terrenys de conreu i en conreu hortícola. S'hi inclouen també les superfícies dedicades a la producció de patates de sembra.

Conreus industrials

Conreus herbacis el producte dels quals necessita, per a la seva utilització final, un procés industrial previ. Dins d'aquests s'inclouen les llavors de plantes oleaginoses com gira-sol, safrà bord, colza, soia, cacauet i altres i els conreus destinats a la producció d'energia renovable.

Conreus farratgers

Conreus que tenen com a destinació exclusiva l'alimentació ramadera, que es poden consumir en verd o sotmetre a algun procés de conservació com ensitjat o fenificat. S'hi inclouen també els cereals i conreus industrials recol·lectats en verd per a farratge. També els destinats a la producció d'energia renovable. Se n'exclouen els dedicats a la producció de llavor. Els altres farratges verds anuals comprenen: gramínies, cols, carbasses i cards farratgers, entre d'altres. I els farratges verds plurianuals: trèvol, trepadella, sulla i prades polifítiques.

Hortalisses

Espècies destinades al consum humà que tenen un caràcter hortícola, com ara tomàquets, melons, pèsols verds, mongetes tendres, faves verdes, maduixes, espàrrecs, blat de moro dolç, etc. Se n'exclou la patata. Es distingeixen les superfícies conreades en terreny de conreu, en conreu hortícola i en hivernacle.

Flors i plantes ornamentals

Cal distingir-hi dues formes de conreu: a l'aire lliure i/o amb protecció baixa, i en hivernacle. Se n'exclouen els planters.

Llavors i plàntules destinades a la venda

Se n'exclouen els cereals, lleguminoses per a gra, patates de sembra i plantes oleaginoses, les quals s'han d'incloure en els apartats dels conreus corresponents. Les llavors i plàntules per a les necessitats pròpies de l'explotació s'inclouen també en els epígrafs dels conreus corresponents.

Altres conreus herbacis

Dins d'aquest apartat es consideren les superfícies de tots aquells conreus herbacis que no s'incloguin en algun dels apartats anteriors i que existeixin a l'explotació.

Guarets

Terres que han estat en repòs durant el curs de la campanya, sense cap conreu, però en les quals s'ha fet alguna feina. S'inclouen les terres sembrades per a adob en verd. L'any 2009 es distingeix entre guarets sense ajuda econòmica i guarets subvencionats, que inclouen no solament aquells que formen part del programa de retirada de terres, sinó també les superfícies d'herbacis de les quals no es recull la producció i reben ajuts per mantenir la terra en bones condicions agrícoles i mediambientals. Els guarets es consignen sempre en secà.

Hortes familiars

Superfícies on es conreen productes agraris hortofructícoles (inclosa la patata), destinats principalment a l'autoconsum en l'explotació. Les hortes familiars es consignen en regadiu i la seva superfície ha de ser inferior a 5 àrees (500 m2).

Conreus llenyosos

Plantes la part aèria de les quals té consistència llenyosa, ocupen la terra durant períodes llargs i no s'han de trasplantar després de cada collita. Se n'exclouen els arbres forestals i els seus planters, també les superfícies que ja no estan en producció (abandonades) s'inclouen en el grup d'altres terres, com a cultivables no llaurades. Es poden presentar sobre la superfície:

  • en plantació regular
  • en disseminat

Comprenen:

  • cítrics
  • fruiters originaris de clima temperat
  • fruiters originaris de clima subtropical
  • baies (a partir del 2009)
  • fruiters de fruits secs
  • oliverar
  • vinya
  • planters
  • conreus llenyosos en hivernacle
  • altres conreus permanents
Conreus llenyosos en plantació regular

Els arbres es presenten en una distribució ordenada o geomètrica, més o menys perfecta, amb una densitat superior a quaranta arbres per hectàrea i, almenys, amb dues fileres paral·leles.

Conreus llenyosos en disseminat

Se'ls aplica el mateix tractament que als conreus associats, i cal anotar, en l'epígraf corresponent, tant la superfície en conreu pur com la part proporcional en disseminat.

Cítrics

Inclou el taronger, el mandariner amb les seves varietats, el llimoner, l'aranja, la llima, ...

Fruiters originaris de clima temperat

Inclou la pomera, la perera, l'albercoquer, el presseguer i nectariner, el cirerer i guinder, la prunera, la figuera, el codonyer, el nesprer, l'atzeroler, el magraner, el caqui, el nashi... Al Cens del 2009, les móres, gerderes, groselles... es recullen a banda, dins l'apartat de "Baies".

Fruiters originaris de clima subtropical

S'hi inclouen, per exemple, el plataner, alvocater, xirimoier, kiwi i altres com la pinya, papaia, guaiaba, mango, litxi, magraneta, figuera de moro, palmera datilera, etc.

Baies

S'especifiquen a partir del Cens del 2009 i inclouen les groselles, gerderes, móres, nabius... que en els censos anteriors es presentaven dins l'epígraf dels fruiters originaris de clima temperat.

Fruiters de fruits secs

S'hi inclouen l'ametller, l'avellaner, el castanyer, el pistatxo, la noguera, el pi pinyer... quan el seu aprofitament principal sigui el fruit; en cas contrari, es comptabilitzen dins l'apartat d'"Espècies arbòries forestals". Dins l'apartat "Altres conreus llenyosos" hi ha el garrofer.

Oliverar

Inclou les dues destinacions de l'oliva: la de taula i la d'almàssera.

Vinya

D'acord amb la destinació del raïm, es distingeix entre el raïm de taula i per a panses, i el raïm per a vinificació. I d'aquest es diferencien les varietats de raïm destinades a la producció de vins de qualitat, en regions determinades acollides a la normativa legal corresponent al vi amb denominació d'origen, de les dedicades a la producció d'altres vins.

Planters

Plantes llenyoses joves conreades a l'aire lliure i destinades a ser trasplantades. Inclouen els planters de vinya, les vinyes mares de portaempelts i altres planters de conreus llenyosos, també els de plantes ornamentals i els arbres i arbustos per a la plantació de jardins.

Conreus llenyosos en hivernacle

Espècies llenyoses que durant tot o part del cicle vegetatiu hagin estat sota armadures visitables, fixes o mòbils, amb tancament total o parcial, amb elements de climatització o sense.

Altres conreus llenyosos a l'aire lliure

Conreus permanents a l'aire lliure que hi hagi en l'explotació i no hagin estat inclosos en les rúbriques anteriors; per exemple, garrofers, tàperes, pita, moreres, vimeteres, espart, jonc, canya, te i cafè. També s'inclouen en el Cens del 2009 les plantacions d'arbres de Nadal, sempre que siguin cultivats fora del bosc amb finalitat comercial (en els censos anteriors eren considerats dins les espècies arbòries forestals), i els arbres micorizats per a la producció de tòfona.

Terres per a pastures permanents

Terres no incloses en la rotació de cultius, dedicades de forma permanent (cinc anys o més) a la producció d'herba. Es consideren les classes següents:

  • prats o prades permanents
  • altres superfícies utilitzades per a pastures
  • altres superfícies de pastures que no s'utilitzen per a producció i estan acollides a un règim d'ajudes (Cens del 2009)
Prats o prades permanents

Terres dedicades permanentment a la producció d'herba, característiques de zones amb un cert grau d'humitat, l'aprofitament prioritari de les quals es fa mitjançant la sega. Se n'exclouen els conreus farratgers, pel fet d'estar inclosos dins dels conreus herbacis.

Altres superfícies utilitzades per a pastures

Altres terrenys no inclosos en prats o prades permanents que s'utilitzen com a pastures per al bestiar. S'inclouen les deveses de pastures i també l'erm i el matoll quan sobre d'aquests s'ha realitzat algun aprofitament ramader.

Altres superfícies de pastures que no s'utilitzen per a producció i estan acollides a un règim d'ajudes

En el Cens del 2009 es recullen a banda les terres de pastura que es mantenen en bones condicions agrícoles i mediambientals per protegir-ne el sòl contra l'erosió i pel manteniment de la matèria orgànica, que eviti el deteriorament de l'hàbitat, i que són objecte de pagament únic.

Altres terres que no són SAU

Terres que, tot i trobar-se en l'explotació, no formen part del que denominem SAU. Es pot distingir dins de les altres terres:

  • espècies arbòries forestals
  • erm
  • espartar
  • matoll
  • altres superfícies
Espècies arbòries forestals

Superfícies cobertes d'espècies arbòries que no són utilitzades amb finalitat agrícola principalment o amb altres finalitats diferents de les forestals, com l'aprofitament per a pastures per al bestiar. S'inclouen les pollancredes a l'interior o a l'exterior dels boscos, les muntanyes de castanyers i nogueres destinades a la producció de fusta i els planters forestals, que es troben en boscos i es destinen a necessitats de l'explotació. S'hi inclouen també les superfícies cobertes d'arbres o arbustos forestals amb una funció principal protectora, les línies d'arbres fora dels boscos i els límits arbrats que per la seva importància es consideri convenient incloure en la superfície arbòria. Les superfícies temporalment rases per tall o crema s'inclouen en el concepte corresponent a l'espècie que abans hi havia existit.

Amb anterioritat al Cens del 2009, les superfícies amb arbres es classifiquen segons les espècies que les componen en:

  • frondoses o planifolis
  • resinoses o coníferes
  • mixtes

I també segons la destinació donada a la producció en:

  • comercials
  • no comercials
Frondoses o planifolis

Superfícies forestals cobertes per arbres de fulla ampla com eucaliptus, alzinars, rouredes, etc., almenys en un 75%.

Resinoses o coníferes

Superfícies forestals cobertes per arbres de fulles aciculars o de fulles en forma d'escata com pins, ginebres, avets, etc., almenys en un 75%.

Mixtes

Superfícies forestals sense predomini, no incloses en cap dels dos apartats anteriors.

Destinació donada a la producció

Les superfícies registrades a cada un dels tres apartats anteriors també es poden classificar segons la destinació que es dóna a la seva producció.

Comercials

La seva producció es destina principalment a la venda com a fusta, llenya o altres productes forestals amb una finalitat lucrativa amb independència de la periodicitat amb què s'efectuï la venda.

No comercials

La seva producció es destina principalment al consum propi o s'utilitzen per a la conservació del medi ambient, la protecció del terreny o com a límit entre explotacions.

Erm

Terreny que es caracteritza pel seu escàs rendiment, per no rebre cap tipus de feina i per no haver proporcionat cap aprofitament ramader.

Espartar

Terreny amb població principal d'espart o albardí que no es recull. En cas d'haver-se'n obtingut algun rendiment, aquestes superfícies s'inclouen en el concepte de conreus llenyosos.

Matoll

Terreny amb predomini d'arbustos espontanis: estepa, bruc, argelaga, ginesta, romaní, farigola, margalló, garric, bàlec, llentiscle, etc.

Altres superfícies

Terres que, tot i formar part de la superfície total de l'explotació, no són SAU ni pertanyen a cap dels apartats anteriors:

  • superfícies cultivables no llaurades
  • altres terres
Superfícies cultivables no llaurades

Superfícies que tot i ser agrícoles no han estat utilitzades per raons econòmiques, socials o altres de característiques semblants i no entren en l'alternança de cultius. Aquestes superfícies poden ser utilitzades de nou amb els mitjans normalment disponibles en l'explotació.

Altres terres

Superfícies que sense ser utilitzades directament per a la producció vegetal, són necessàries per a l'explotació (sòl ocupat per construccions, quadres, eres, etc.) i les superfícies que no són aptes per a la producció agrícola, és a dir, aquelles superfícies que únicament es podrien conrear amb l'ajut d'uns mitjans molt poderosos que no es troben normalment a l'explotació (ermassos, pedreres, etc.).

Superfície de base d'hivernacle

Superfície ocupada pels hivernacles utilitzats en l'explotació. En els hivernacles mòbils s'anota la superfície una sola vegada, encara que s'hagin utilitzat sobre diferents superfícies en el transcurs de l'any. En els hivernacles de diversos pisos la superfície és la que correspon a la de la base de l'hivernacle.

Xampinyó, bolets i altres fongs conreats

Comprèn el conreu de xampinyons, bolets i altres fongs en edificacions construïdes o adaptades amb aquesta finalitat, o en soterranis, grutes, coves, terrenys vedats, etc. Es comptabilitza la superfície de jaços disponibles per al conreu que han estat farcits una o més vegades amb humus durant els dotze mesos del període de referència. La comptabilització de jaços es fa una sola vegada, encara que s'hagin utilitzat diverses vegades durant la campanya. Se n'exclouen les tòfones que, en associació amb els arbres micorizats, estan incloses en "altres" conreus llenyosos a l'aire lliure.

Conreus energètics

Conreus que s'utilitzen principalment per a la producció d'energia tèrmica i elèctrica, i de biocarburants com el bioetanol, biodièsel, biogàs, hidrocarburs sintètics, etc. Aquests conreus, que ja s'han recollit en els seus corresponents epígrafs del qüestionari, es beneficien de diverses ajudes per tal de contribuir al seu desenvolupament. Es distingeixen segons siguin:

  • conreats en superfícies en retirada de terres de la producció
  • conreats en altres superfícies

S'especifiquen com a conreus energètics a partir del Cens del 2009.

Conreus d'organismes modificats genèticament (OMG)

Conreus d'organismes el material genètic dels quals ha estat modificat d'una manera que no es produeix naturalment en l'aparellament ni en la recombinació natural. Els conreus d'OMG han d'estar registrats públicament. Aquestes superfícies ja han estat recollides en els corresponents epígrafs i s'especifiquen com a tals a partir del Cens del 2009.

Agricultura ecològica

Per qualificar l'agricultura d'ecològica hi ha d'haver una identificació i separació de les parcel·les o productes produïts ecològicament dels que no ho són, i la producció ecològica ha d'estar registrada davant l'organisme de control corresponent i sotmesa a controls. S'investiga tant la superfície qualificada, es a dir, ajustada totalment als principis de la producció ecològica, com la superfície que es troba en període de conversió, és a dir aquella en la qual s'apliquen mètodes d'agricultura ecològica, encara que estigui pendent de la qualificació definitiva. Es consideren els següents tipus de conreus:

  • cereals
  • lleguminoses per a gra
  • patata
  • bleda-rave sucrera
  • oleaginoses
  • hortalisses, melons i maduixes
  • prats o prades permanents i farratges verds plurianuals
  • cítrics
  • altres fruiters i baies
  • oliverar
  • vinya
  • altres conreus

També s'investiga si s'apliquen mètodes de producció ecològica a la producció animal.

Reg

Es recullen les dades relatives al reg en referència a tres tipus de superfícies:

  • la SAU mitjana regada en els darrers tres anys
  • la superfície regada en la darrera campanya, segons el mètode de reg (aspersió, localitzat o per gravetat)
  • la superfície no regada en la campanya, disposant l'explotació d'instal·lacions de reg i aigua suficient

També es recull el percentatge de volum d'aigua consumida durant la darrera campanya, segons sigui:

  • la seva procedència: aigües subterrànies, aigües superficials de dins de l'explotació, llacs, rius o cursos naturals de fora de l'explotació, xarxes de proveïment públic, aigües regenerades o aigües dessalades
  • el règim de gestió de l'aigua de reg: si és de concessió integrada en una comunitat de regants o prové d'un altre tipus de règim diferent
Elements paisatgístics

Es recull si l'explotació disposa d'elements lineals com bardisses, línies d'arbres o murs de pedra que delimiten les diferents parcel·les o zones de l'explotació i que reben un mínim de manteniment per evitar-ne el deteriorament. Se n'exclou la vegetació que pugui ser considerada part de la SAU.

Sembra del terreny en conreus herbacis

Sembra portada a terme en els conreus principals (no successius) entre la collita i la sembra següent. S'exclouen les àrees dels herbacis no sembrats durant l'any de referència. Pot ser de tres tipus:

  • el convencional amb l'arada
  • la sembra mínima, quan es mantenen els residus de les plantes, almenys en un trenta per cent, per al control de l'erosió i la conservació de la humitat
  • la sembra directa, quan se sembra el nou conreu directament, sense llaurar la terra
Accions per a la conservació del sòl

Quan el terreny dels conreus herbacis queda despullat de plantes en el període hivernal, és especialment vulnerable a la pèrdua de nutrients. Per tal de reduir aquestes pèrdues, es pot mantenir sempre el terreny cobert amb plantes, de manera que es redueixi l'erosió i s'incrementi la matèria orgànica. Hi ha tres possibles tipus de coberta:

  • els conreus d'hivern, normalment cereals que creixen durant l'hivern i són usats com a pastura
  • els conreus de cobertura o intermedis, que se sembren únicament per evitar que l'aire i les aigües s'emportin les substàncies fertilitzants, però no es recol·lecten ni tenen cap aprofitament
  • els residus de plantes, de la mateixa collita o aportats, que es deixen sobre la superfície del sòl fins que aquest és llaurat per a la sembra
Utilització de fertilitzants orgànics

Quan alguna superfície de l'explotació ha estat adobada amb fertilitzants orgànics. Es distingeixen també aquelles superfícies en les quals s'ha fet una incorporació immediata de l'adob al sòl, és a dir abans de les quatre hores, amb la pròpia adobadora o amb l'arada.

Segons el tipus de fems, poden ser:

  • fems sòlids, constituïts pels excrements dels animals domèstics, amb escassa quantitat d'orina
  • purins, que són l'orina dels animals domèstics
  • fems semilíquids o lisier, barreja d'excrements i orina dels animals

4.2. Ramaderia

En aquest apartat hi ha els animals existents a l'explotació, incloent-hi el bestiar transhumant i el bestiar en règim d'integració o contracte. Es considera règim d'integració tot tipus de contracte que impliqui una dependència en els subministraments (animals, pinsos, etc.) i en la venda. Inclou, per tant, la integració vertical, amb empreses privades, i la integració horitzontal o cooperativa.

Quan el total d'una taula se subdivideix en diferents categories, la suma del nombre d'explotacions pot ser igual o més gran al total, ja que una mateixa explotació pot aparèixer en més d'una columna.

Les dades de ramaderia són expressades de dues maneres:

  • nombre de caps
  • URs

Les espècies i classificacions dels animals que es consideren en el Cens són les següents:

  • bovins
  • ovins
  • cabrum
  • porcins
  • equins
  • aviram
  • conilles mares
  • ruscos
Cap

Terme utilitzat com a unitat de mesura per comptabilitzar el nombre de bestiar (per exemple, nombre de caps de bovins), excepte per als ruscos, per als quals es fa servir el mot unitat.

Unitats ramaderes

S'obtenen aplicant un coeficient a cadascuna de les espècies i tipus per tal de presentar en una mateixa unitat d'equivalència les diferents espècies. Aquests coeficients són: vaques de llet: 1; altres vaques: 0,8; bovins mascles de 24 mesos i més: 1; vaques braves de 24 mesos i més: 0,8; bovins de 12 a menys de 24 mesos: 0,7; bovins de menys de 12 mesos: 0,4; ovins: 0,1; cabrum: 0,1; truges: 0,5; truges per a reposició: 0,5; garrins: 0,027; altres porcins: 0,3; equins: 0,8; gallines: 0,014; polletes destinades a pondre: 0,014; pollastres i galls: 0,007; galls dindis, ànecs, oques i pintades: 0,03; altres tipus d'aviram: 0,03; conilles mares: 0,02. S'han d'exceptuar els ruscos i els estruços, que no es converteixen a URs.

Als censos del 1982 i el 1989 el coeficient per convertir les vaques braves de 24 mesos i més en URs era de 0,5, el dels equins 0,6 i el de les conilles mares 0,015.

El 2009 als estruços se'ls dóna un nou coeficient de 0,35 URs, tot i que no es recullen en aquest cens.

Bovins
  • vaques
  • altres bovins de 24 mesos i més
  • bovins de 12 a menys de 24 mesos
  • bovins de menys de 12 mesos
Vaques

Bovins femelles que han parit. S'inclouen les de menys de dos anys si han parit. Es poden distingir:

  • vaques de llet
  • altres vaques
Vaques de llet

Vaques que, per raó de la seva raça o aptitud, es tenen exclusivament o principalment per a la producció de llet destinada al consum humà o a la seva transformació en productes lactis. S'hi inclouen les vaques de llet de rebuig, és a dir, les vaques destinades a l'escorxador després de la darrera lactància.

Altres vaques

Vaques que, per la seva raça o aptitud, es destinen exclusivament o principalment a la producció de vedells, la producció làctia de les quals es fa servir bàsicament per a l'alimentació de les seves cries. S'hi inclouen les vaques de treball i altres vaques de rebuig destinades a l'escorxador.

Altres bovins de 24 mesos i més
  • mascles
  • braves
Mascles

S'inclouen els sementals, els bous de labor i altres mascles d'edat superior a dos anys.

Braves

S'inclouen els bovins femelles de dos o més anys que no han parit mai, encara que el dia de l'entrevista estiguin prenyades.

Bovins de 12 a menys de 24 mesos

En les femelles, s'exclouen les que han parit.

Bovins de menys de 12 mesos
  • mascles
  • femelles
Ovins
  • ovelles mares
  • borregues per a reposició
  • altres ovins
Ovelles mares

Femelles de l'espècie ovina que han parit com a mínim una vegada. S'inclouen també en aquest epígraf les ovelles mares destinades a rebuig.

Borregues per a reposició

Femelles de l'espècie ovina que no han parit i que tenen com a finalitat reemplaçar o incrementar el ramat de mares.

Altres ovins

Animals joves dels dos sexes, de llet, recentals i pasquals, que tenen com a destinació el sacrifici, així com els sementals i mascles castrats.

Cabrum
  • cabres mares
  • cabres per a reposició
  • altres cabrums
Cabres mares

Femelles de bestiar cabrum que han parit, si més no una vegada, i les cabres mares destinades a rebuig.

Cabres per a reposició

Femelles de bestiar cabrum que no han parit i que tenen com a finalitat reemplaçar o bé incrementar el ramat de mares.

Altres cabrums

Animals joves dels dos sexes, cabrits i cabres destinats a ser sacrificats, així com els sementals i mascles castrats.

Porcins
  • truges mares
  • truges per a reposició de 50 kg i més
  • garrins de menys de 20 kg
  • altres porcins
Truges mares

Femelles utilitzades per a la reproducció que ja han parit. Una vegada han deixat d'alletar els garrins i es destinen a sacrifici (com a rebuigs), han de ser comptabilitzades a l'apartat "Altres porcins".

Truges per a reposició de 50 kg i més

Femelles que no han parit que tenen com a finalitat reemplaçar o incrementar el grup de mares. El seu pes viu és com a mínim de 50 kg.

Garrins de menys de 20 kg

Porcs mascles o femelles el pes viu dels quals és inferior a 20 kg, independentment de la seva destinació posterior.

Altres porcins

Comprèn els animals que no s'han inclòs en els apartats anteriors: verros, animals d'engreix dels dos sexes el pes viu dels quals és superior a 20 kg i reproductors destinats a rebuig (mascles i femelles).

Equins
  • cavalls
  • mules
  • ases
Cavalls

Animals de l'espècie cavallí, sigui quina sigui l'edat, sexe, raça o aptitud: per a reproductors, sella, treball, competicions i altres. S'inclouen també els cavalls utilitzats amb finalitat recreativa.

Mules

S'inclouen tots els animals, mules i ases somerins, sigui quina sigui l'edat o aptitud.

Ases

Comprèn tots els animals de l'espècie asiní, sigui quina sigui la seva edat, sexe, raça o aptitud.

Aviram
  • gallines
  • polletes destinades a pondre
  • pollastres i galls
  • galls dindis, ànecs, oques i pintades
  • estruços
  • altres avirams
Gallines

Comprèn totes les femelles a partir de l'edat de començament de la posta, els ous de les quals es destinen al consum o a la reproducció.

Polletes destinades a pondre

Animals joves de l'espècie gallina, femelles, que encara no han iniciat la posta.

Al Cens del 2009 es comptabilitzen conjuntament gallines ponedores, polletes i galls destinats a la reproducció per a ponedores.

Pollastres i galls

S'inclouen els broiler i la resta de pollastres criats per a la producció de carn, ja sigui en fase de cria o d'engreix, els galls i pollets mascles destinats a la reproducció, sigui quin sigui el pes, la raça i l'edat. El 2009 els mascles destinats a la reproducció es comptabilitzen amb les ponedores.

Galls dindis, ànecs, oques i pintades

Comprèn totes aquestes aus sigui quin sigui el pes, l'edat i la destinació. El 1989 les pintades s'incloïen a l'epígraf "altres avirams". El 2009, tot el grup es comptabilitza amb "altres avirams".

Estruços

Comprèn totes aquestes aus sigui quin sigui el pes, l'edat i la destinació. El 2009 no es comptabilitzen.

Altres avirams

El 2009 comprèn totes les aus no incloses en els epígrafs gallines ponedores o pollastres de carn.

El 1999 comprèn coloms, guatlles, faisans i perdius criades en captivitat, sigui quin sigui el pes, l'edat i la destinació.

Al Cens del 1989 aquest epígraf incloïa també les pintades.

El 1982 comprenia galls dindis, ànecs, coloms, guatlles, oques, pintades, faisans i perdius criades en captivitat.

Conilles mares

Femelles que han parit com a mínim una vegada, destinades a la producció de conills de carn.

Ruscos

S'hi inclouen tots els ruscos tant mòbils com fixos, sigui quin sigui el seu format.

Altres animals

Tota la resta d'animals criats a l'explotació que s'utilitzin per a la producció de productes agraris. Se n'exclouen els animals de companyia.

Estabulació del ramat

Es recull el nombre mitjà de places existents en els diferents tipus d'estable:

  • bovins
  • porcins
  • gallines ponedores

Únicament es tenen en compte els estables usats durant la campanya, inclosos els temporalment buits. L'estabulació pot ser fixa, quan els animals estan lligats permanentment, o lliure quan es poden moure lliurement.

Per als bovins es diferencia, a més, segons el sistema de recollida dels fems quan aquests són sòlids i purins o bé semilíquids o lisier.

Per als porcins, segons els estables tinguin o no els sòls enreixats o siguin estabulats lliurement sobre llit de palla amb fosa de recollida de fems

Per a les gallines ponedores es recull si és estabulació lliure en llits de palla, o si és en gàbies en bateria que poden ser: amb cinta transportadora de gallinassa, amb fossa de dejeccions o sobre xanques, o qualsevol altra tipus de bateria, i també altres instal·lacions, com els sistemes en què les aus es poden moure lliurement pel camp o una superfície tancada.

Utilització de pastures

Per a les explotacions que disposen d'herbívors (bovins, cabrum, ovins i equins) es recull el tipus de terreny usat per a la pastura:

  • superfícies de la mateixa explotació
  • terrenys comunals

En el primer cas, les pastures poden ser propietat de la mateixa explotació o estar arrendades per al seu ús exclusiu, o assignades en sort, i es recull el nombre total de mesos que els animals hi han pasturat i la superfície utilitzada segons el tipus de pastura. Per als terrenys comunals poden ser diversos els titulars autoritzats a la seva explotació i per tant, de cada explotació se n'investiga el nombre de mesos que els han utilitzat i el nombre total d'animals de l'explotació que hi han pasturat.

Instal·lacions per a l'emmagatzematge d'adobs naturals d'origen animal

Es recull si l'explotació disposa d'aquest tipus d'instal·lacions, distingint si són per a

  • fems sòlids
  • purins
  • fems semilíquids o lisier

Per cada tipus es recull si són instal·lacions cobertes o no. També pel que fa als fems semilíquids, s'investiga si es recullen en tancs impermeables o en una fosa en el terreny. I per al total d'adob produït per l'explotació, el percentatge que és venut o cedit, ja sigui a altres explotacions per ser usat directament, o a empreses per al seu tractament.

Agricultura ecològica aplicada a la producció animal

Es comptabilitzen el nombre de caps de boví, oví i cabrum, porcí, aus i l'existència o no d'altres animals produïts ecològicament, sempre que estiguin enregistrats davant l'organisme de control corresponent i sotmesos als controls.

4.3 Desenvolupament rural

Activitats complementàries amb recursos de l'explotació

La política de desenvolupament rural traspassa l'àmbit purament agrari i de l'explotació agrària i té com a objectiu el conjunt d'activitats complementàries a l'agricultura que estructuren l'espai rural. S'entén per activitat complementària directament vinculada a l'explotació, qualsevol en la qual s'utilitzin els recursos (superfície, edificis, màquines, etc.) o els productes de l'explotació. S'inclouen els treballs agrícoles realitzats per a altres explotacions. Si només s'utilitzen recursos de mà d'obra, es considerarà que aquestes persones treballen per a dues entitats diferents; per tant, aquestes activitats no es consideraran directament vinculades a l'explotació. No s'inclouen activitats que no hi tinguin cap vincle directe, per exemple, una perruqueria o una agència d'assegurances. Si s'exerceixen diverses activitats, es registren totes elles. Es recullen les següents:

  • turisme, allotjament i altres activitats recreatives
  • artesania
  • transformació de productes agrícoles
  • producció d'energia renovable per a la venda
  • transformació de la fusta (serradora)
  • aqüicultura
  • treballs agrícoles sota contracte per a altres explotacions
  • treballs no agrícoles sota contracte
  • silvicultura
  • altres activitats complementàries

També se'n recull la importància que aquestes activitats representen en percentatge respecte a l'activitat total, en la producció final de l'explotació. La producció final comprèn tots els ingressos procedents de l'agricultura i la ramaderia i els de totes les activitats complementàries.

Turisme, allotjament i altres activitats recreatives

Si les dependències de l'explotació són utilitzades per a allotjament, restauració o s'organitzen activitats recreatives i d'oci amb mitjans de l'explotació (cavalls, senderisme, excursionisme, etc.).

Artesania

Elaboració de productes artesanals (ceràmica, cistelleria, etc.) en la mateixa explotació.

Transformació de productes agrícoles

Transformació a l'explotació de productes agrícoles bàsics per vendre'ls (vins, formatges, melmelades, mel, producció d'embotits artesanals, etc.), tant si la matèria primera s'ha produït a la mateixa explotació, com si s'ha adquirit a l'exterior.

Producció d'energia renovable per a la venda

Utilització d'equips propis de l'explotació per a la producció d'energia (aerogeneradors, biogàs, solar, etc.) per a la venda. S'exclou l'energia renovable produïda per cobrir les necessitats pròpies de l'explotació i el lloguer de superfície per a l'establiment de molins de vent o la venda a altres empreses de matèries primeres per a la producció d'energia.

Transformació de la fusta

Transformació de la fusta a la mateixa explotació mitjançant serradora, per a la venda.

Aqüicultura

Si a l'explotació també es desenvolupa l'activitat de cria de peixos amb finalitats comercials.

Treballs agrícoles sota contracte per a altres explotacions

Treballs fets generalment amb materials de l'explotació com ara preparació de terrenys, manteniment del paisatge i del medi ambient, etc.

Treballs no agrícoles sota contracte

Si es contracten equips de l'explotació per a treballs que no són del sector agrari (netejar la neu, arrossegament de materials, etc.).

Silvicultura

Treballs forestals fets amb equips de l'explotació. Per a ella mateixa o per a altres explotacions.

Altres activitats complementàries

Entre d'altres, la cria d'animals per a la pelleteria o altres activitats remunerades portades a terme per algun membre de l'explotació i relacionades amb la conservació de l'espai natural.

Mesures de desenvolupament rural

Es recull informació sobre si l'explotació s'ha beneficiat d'alguna mesura de desenvolupament rural durant els darrers tres anys a càrrec del Fons Europeu Agrícola de desenvolupament rural (FEADER). S'inclouen només aquelles mesures directament rebudes per l'explotació. No s'inclouen, per tant, les assignades a més alt nivell (regional o en grup) encara que l'explotació se n'hagi beneficiat indirectament. Es recullen:

  • utilització de serveis d'assessorament
  • modernització de les explotacions agrícoles
  • augment del valor afegit dels productes agrícoles i forestals
  • compliment de les normes establertes en la normativa comunitària
  • participació en programes relatius a la qualitat dels aliments
  • ajudes "Natura 2000" a zones agrícoles
  • pagaments vinculats amb la directiva relativa al marc de l'aigua
  • pagaments relacionats amb l'agricultura ecològica
  • pagaments relacionats amb altres ajudes agroambientals
  • ajudes relatives al benestar dels animals
  • diversificació cap a activitats no agrícoles
  • foment d'activitats turístiques
Utilització de serveis d'assessorament

Serveis destinats a la millora del rendiment de l'explotació que inclouen la gestió en salut pública, zoosanitària, fitosanitària, mediambiental i del benestar dels animals, les bones condicions agràries i mediambientals i les normes relatives a la seguretat laboral basades en la legislació comunitària.

Modernització de les explotacions agrícoles

Ajuts per a inversions materials o immaterials que millorin el rendiment de l'explotació mitjançant la introducció de les noves tecnologies, que compleixin les normes comunitàries aplicables a aquestes inversions.

Augment del valor afegit dels productes agrícoles i forestals

Ajut destinat a les inversions materials o immaterials dirigides a reforçar l'eficàcia dels sectors de la transformació i comercialització de la producció primària, que millorin el rendiment global de l'empresa, que afectin la transformació i/o comercialització de productes, o el desenvolupament de nous productes, processos i tecnologies i que compleixin les normatives comunitàries aplicables a aquestes inversions.

Compliment de les normes establertes en la normativa comunitària

Ajuts que contribueixen en part a compensar els costos i les pèrdues d'ingressos ocasionats per l'aplicació de noves normes en els àmbits de la protecció mediambiental, salut pública, sanitat animal i fitosanitària, benestar dels animals i seguretat en el treball. Aquestes normes que imposen noves obligacions o restriccions a les pràctiques agràries, han de tenir una repercussió significativa en els costos habituals de l'explotació i afectar un nombre significatiu d'agricultors.

Participació en programes relatius a la qualitat dels aliments

Ajuts per als productes agrícoles destinats al consum humà, només per a programes relatius a la qualitat dels aliments, i que no es poden fer extensius a altres programes destinats a garantir un control més estricte del compliment de les normes obligatòries.

Ajudes "Natura 2000" a zones agrícoles

Ajuts anuals que es concedeixen per cada hectàrea de SAU, amb la finalitat d'indemnitzar l'agricultor pels costos addicionals i les pèrdues d'ingressos derivats de l'aplicació de les directives comunitàries 79/409/CEE i 92/43/CEE sobre conservació d'hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

Pagaments vinculats amb la directiva relativa al marc de l'aigua

Ajuts anuals que es concedeixen per cada hectàrea de SAU, amb la finalitat d'indemnitzar l'agricultor pels costos addicionals i les pèrdues d'ingressos derivats de les dificultats que suposa l'aplicació de la Directiva comunitària 2000/60/CEE sobre polítiques d'aigües.

Pagaments relacionats amb l'agricultura ecològica

Ajuts anuals que es concedeixen als agricultors que de forma voluntària subscriguin compromisos agroambientals en explotacions que practiquen l'agricultura ecològica d'acord amb les normes especificades en el Reglament del Consell (CE) núm. 834/2007.

Pagaments relacionats amb altres ajudes agroambientals

Ajuts anuals que es concedeixen als agricultors que de forma voluntària subscriguin compromisos agroambientals. Per norma general són compromisos per un període d'entre cinc i set anys i són més exigents que els requisits obligatoris en matèria de salut pública, zoosanitària, fitosanitària, mediambiental i del benestar dels animals, i que els requisits mínims en relació amb la utilització d'adobs i productes fitosanitaris.

Ajuts relatius al benestar dels animals

Ajuts anuals que cobreixen els costos addicionals i les pèrdues d'ingressos derivats de les dificultats en l'aplicació dels compromisos sobre benestar animal previstos en el Reglament del Consell (CE) núm. 1782/2003. Són compromisos d'entre cinc i set anys o per períodes més llargs en alguns casos.

Diversificació cap a activitats no agrícoles

Activitats que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida en zones rurals i fomentar la diversificació de l'economia rural.

Foment d'activitats turístiques

Ajuts que cobreixen les infraestructures a petita escala com són la senyalització dels llocs i els centres d'informació, les infraestructures que donen accés a zones naturals i a petits allotjaments, i els destinats al desenvolupament i/o comercialització de serveis turístics relacionats amb el turisme rural.

Producció d'energia renovable

L'energia renovable és la que es deriva de processos naturals i que es reposa constantment. Es recull si l'explotació disposa d'algun equip situat en els seus terrenys que, durant el període de referència del cens, hagi produït energia renovable, tant si és per a la venda, com si és per a les mateixes activitats agrícoles o ramaderes. S'hi inclou també un equip que sigui compartit per diverses explotacions. No s'hi inclou si està cedit a un tercer per a la seva explotació, ni el que produeix energia únicament per a la llar del titular. Hi ha diverses formes d'energia renovable d'entre les quals s'investiguen les que es consideren més viables econòmicament:

  • eòlica
  • solar
  • biomassa
  • hidroenergia
  • altres tipus d'energia renovable
Eòlica

Energia cinètica que s'obté mitjançant aerogeneradors.

Solar

Equips per a la producció d'energia elèctrica i obtenció d'aigua calenta a través de la radiació solar. El mitjà d'obtenció pot consistir en panells solars fotovoltaics que converteixen la llum del sol en electricitat, o energia solar tèrmica obtinguda a través d'equips per a la producció domèstica d'aigua calenta.

Biomassa

La biomassa és matèria orgànica produïda per ser usada com a combustible per a la generació de calor, electricitat o per al transport. La biomassa sòlida comprèn el carbó vegetal i la llenya, els residus de fusta i altres residus sòlids. S'inclouen també els conreus per a finalitats energètiques, els materials llenyosos generats per processos industrials o del desenvolupament forestal i agrícola (encenalls de fusta, serradures, closques de cereals o fruits secs, etc.). La tecnologia que s'usa principalment és la combustió.

L'energia renovable que s'obté a partir de la biomassa pot ser en forma de biocombustibles líquids o de biogàs. Els principals combustibles líquids són el biodièsel i el bioetanol, que s'obtenen a partir d'olis vegetals (principalment soja, gira-sol i colza) per ser utilitzats com a combustible per al transport, i substitueixen totalment o parcialment altres combustibles fòssils.

El biogàs o biometà és un gas format fonamentalment per metà i anhídrid carbònic, obtingut per la digestió anaeròbia de residus o subproductes orgànics com ara els purins, fems, residus d'escorxadors, fàbriques de cervesa o altres indústries agroalimentàries.

Hidroenergia

Equips per a la producció d'energia hidràulica renovable que converteix en electricitat l'energia potencial i cinètica de l'aigua.

Altres tipus d'energia renovable

Inclou l'energia geotèrmica emesa directament de la terra en forma d'aigua calenta o vapor, o l'energia mecànica provinent dels moviments del mar (marees, ones, etc.) que s'explota per a la generació d'electricitat.

4.4. Maquinària

Conjunt de màquines que es fan servir en les explotacions agràries. El Cens del 2009 no recull cap informació relativa a la maquinària disponible a les explotacions. Als censos anteriors, es recull la informació següent:

  • maquinària de l'explotació en propietat exclusiva
  • maquinària de l'explotació que no és de propietat exclusiva
Maquinària de l'explotació en propietat exclusiva

Nombre de màquines de cada tipus que siguin de propietat i que estiguin en servei o en disponibilitat d'ús en l'explotació el dia de l'entrevista.

Maquinària de l'explotació que no és de propietat exclusiva

Informació relativa a la utilització, al llarg de la campanya, de maquinària que no sigui de propietat exclusiva de l'explotació, distingint si es tracta de maquinària en copropietat o cooperativa o de societat agrària de transformació (SAT), o si pertany a altres explotacions o empreses de serveis.

Les taules recullen la informació relativa a la maquinària en propietat. Atès el nombre elevat de tipus de maquinària, la informació s'ha distribuït en tres taules.

La maquinària que es considera és la següent:

  • tractors (de rodes o cadenes)
  • motocultors, motosegadores, motoaixades i motofresadores
  • recol·lectores de cereals
  • altres màquines de recol·lecció
  • remolc
  • altres remolcs de les explotacions ramaderes
  • sembradores
  • adobadores
  • equips per a tractament fitosanitari (herbicides, insecticides, etc.) accionats per tractor
  • màquines per a reg automatitzat
  • equip de regatge
  • maquinària per a l'explotació ramadera
  • ordinador personal d'ús per a l'explotació
Tractors (de rodes o cadenes)

Tractors de dos eixos o més, utilitzats per a l'execució de treballs agrícoles de l'explotació i altres vehicles de motor, sempre que serveixin de tractors agrícoles (Jeeps, Unimog).

Motocultors, motosegadores, motoaixades i motofresadores

Màquines de motor amb un eix utilitzades en agricultura, horticultura i viticultura i màquines similars sense eix. Se n'exclouen les màquines utilitzades únicament per als parcs i gespes.

Recol·lectores de cereals

Màquines automotrius o accionades per mitjà d'un tractor per a la recol·lecció (sega, bat i neteja) de cereals, inclòs l'arròs i el blat de moro en gra. S'hi inclouen, per exemple, les recol·lectores de lleguminoses, llavors oleaginoses i gramínies.

Altres màquines de recol·lecció

Màquines automotrius arrossegades o tirades per tractor, diferents de les recol·lectores de cereals, utilitzades per a la recollida, de forma contínua, de patates o conreus farratgers; empacadores de palla o fenc, veremadores, plataformes automotrius per collir la fruita i vibradors per a olives i altres fruits.

Remolc

Màquina remolcada per un tractor per al transport de primeres matèries, productes i subproductes vegetals o animals (excepte purins), etc.

Altres remolcs de les explotacions ramaderes

Remolc barrejador distribuïdor de racionament animal i cisternes per a la distribució de fem líquid (purins).

Sembradores

Màquines agrícoles que poden ser a línies, a cops, pneumàtiques o per a sembra directa.

Adobadores

S'hi inclouen les centrífugues o pendulars, les pneumàtiques i altres tipus per a la distribució tant d'adobs en estat líquid com gasós.

Equips per a tractament fitosanitari (herbicides, insecticides, etc.) accionats per tractor

S'hi inclouen empolvoratge, polvoritzadors per a conreus baixos i polvoritzadors per a conreus arboris.

Màquines per a reg automatitzat

S'hi inclouen canons enrotllables, pivots, ràngers i motobombes fixes per a reg.

Equip de regatge

Equip per al reg, ja sigui per aspersió o mitjançant solcs o canonades, i tant si és fix com mòbil.

Maquinària per a l'explotació ramadera

S'hi inclouen desensitjadores, molins de pinso, tancs refrigeradors i aparells de munyida de sala.

4.5. Mà d'obra agrària

La mà d'obra agrària està constituïda per totes les persones que hagin superat l'edat d'escolaritat obligatòria (com a mínim 17 anys) i que hagin realitzat treballs agraris durant el període de referència. També s'inclouen les persones que han arribat a l'edat de jubilació i continuen treballant a l'explotació.

Es considera treball agrari tota activitat humana que contribueix als resultats econòmics de l'explotació agrària. Comprèn: qualsevol treball d'organització i gestió (compres, vendes i comptabilitat), els treballs per a la sembra, conreu i recol·lecció de les collites, els treballs destinats al ramat (preparació i distribució dels aliments, munyida, assistència, etc.), treballs d'emmagatzematge i condicionament (ensitjar, batre i empaquetar) i feines de manteniment d'edificis, maquinària i instal·lacions. Les feines de transport pròpies de l'explotació només s'hi consideren si són executades per la mà d'obra de la mateixa explotació.

No es consideren feines agràries de l'explotació les feines domèstiques dutes a terme pel titular, membres de la família o per personal assalariat no familiar (empleats domèstics), les feines de fabricació de productes derivats de l'explotació com ara formatges o embotits o altres activitats complementàries de desenvolupament rural, i la feina feta per compte d'altri o en règim d'ajuda mútua (per exemple, l'efectuada per treballadors d'una empresa de serveis agraris o de cooperatives).

La mà d'obra pot ser familiar (titular, cònjuge i altres familiars) o assalariada (fixa, eventual i no contractada directament pel titular). Tota explotació agrària té un únic cap d'explotació. Les dades de treball en l'explotació s'expressen en nombre de persones, nombre de jornades treballades o en unitats de treball any (UTA). Una UTA equival al treball que fa una persona a temps complet durant un any: 228 jornades i més des del Cens del 1999, 275 jornades en el Cens del 1989 i 300 jornades per al treball familiar i 275 per a l'assalariat en el Cens del 1982.

Mà d'obra familiar

Aquesta característica sols es recull de les explotacions agràries on el titular sigui persona física. Es considera mà d'obra familiar el titular, el seu cònjuge o parella i els altres membres de la família, sempre que facin feines agràries per a l'explotació, sigui de forma contínua o eventual, i com a assalariats o no assalariats. Es consideren altres membres de la família del titular els ascendents, descendents i altres parents, incloses les persones emparentades per matrimoni o adopció, independentment del fet que visquin a l'explotació o no.

El Cens del 2009 simplifica molt aquest apartat i només recull les variables següents: per al titular, si és cap de l'explotació, sexe, edat, jornades treballades a l'explotació, formació agrària i si ha realitzat activitats complementàries. Per a la resta de familiars: sexe, percentatge de temps treballat a l'explotació i activitats complementàries.

Per activitat complementària s'entén qualsevol que s'exerceix en contraprestació d'una remuneració, que no forma part dels treballs agrícoles propis de l'explotació. Es consideren tant les que es realitzen a la mateixa explotació, relatives al desenvolupament rural (apartat 7), com d'altres, agrícoles o no, desenvolupades fora de l'explotació. Quan hi ha activitat complementària, es distingeix entre la principal, la que ocupa la major part del temps, i la secundària.

Fins al Cens del 1999, de cadascuna de les persones que constitueixen la mà d'obra familiar es recullen les següents dades individuals: relació amb el titular, sexe, edat, si és el cap de l'explotació, el nombre de jornades completes i/o parcials treballades en l'explotació, si rep regularment algun tipus de remuneració per la feina feta en aquesta explotació i si ha exercit alguna altra activitat lucrativa.

La dedicació a l'explotació de la mà d'obra familiar podia ser:

  • només a l'explotació
  • principalment a l'explotació
  • secundàriament a l'explotació
Només a l'explotació

Si no s'ha exercit cap altra activitat lucrativa.

Principalment a l'explotació

Si s'ha exercit una altra activitat lucrativa, però s'ha dedicat a l'explotació la major part de la jornada laboral.

Secundàriament a l'explotació

Si la major part de la jornada laboral es duu a terme fora de l'explotació agrària.

Mà d'obra no familiar o assalariada

Està constituïda per persones diferents del titular i membres de la família, les quals treballen a l'explotació i reben a canvi de la seva feina diners, espècies o totes dues coses alhora. Els socis d'una cooperativa o associació que realitzen treballs agrícoles a l'explotació, es consideren mà d'obra no familiar, independentment que rebin o no un salari. Comprèn:

  • assalariats fixos
  • assalariats eventuals
  • jornades treballades per persones no ocupades directament pel titular
Assalariats fixos

Assalariats que tenen la prestació continuada al llarg de l'any. Es recull el nombre de persones contractades, classificades per sexe, edat i intervals de jornades completes, o el seu equivalent, treballades en l'explotació. El Cens del 2009 no recull l'edat dels assalariats. Inclou també el cap d'explotació, quan aquest no figura en la mà d'obra familiar.

Assalariats eventuals

Treballadors vinculats a l'explotació per contracte de caràcter eventual o sense contracte, la prestació dels quals en l'explotació és de caràcter esporàdic o de temporada per a determinades feines agrícoles. Es té en compte el nombre de jornades completes treballades, i en els censos anteriors al 2009 també el sexe dels treballadors.

Jornades treballades per persones no ocupades directament pel titular

Nombre de jornades completes treballades en l'explotació per persones que no han estat ocupades directament pel titular durant el període de referència, com per exemple, autònoms o assalariats d'empreses contractades. S'exclouen els treballs efectuats per empreses de comptabilitat i els treballs de mutu ajut en què no hi hagi remuneració.

Titular de l'explotació

Persona física o jurídica que, actuant amb llibertat i autonomia, assumeix el risc econòmic d'una explotació agrària, és a dir, assumeix la responsabilitat de la marxa econòmica o financera i el risc dels resultats de l'explotació. L'explotació la pot dirigir el titular mateix o una altra persona, i és independent del règim de tinença de la terra (en propietat, en arrendament, en parceria, etc.).

Titular persona física

Persona individual o també un grup de persones individuals (germans, cohereus, etc.) que explota en comú un proindivís o una altra agrupació de terres o bestiar, sense haver formalitzat legalment una societat o agrupació. Quan en una explotació dues o més persones individuals comparteixen la titularitat, amb vista a la identificació només se'n fa constar una d'acord amb els següents criteris de preferència: 1. la persona que dirigeixi l'explotació o tingui una major participació en la gestió; 2. la persona que tingui una major participació en les responsabilitats financeres o econòmiques; 3. la més gran d'edat.

Cap d'explotació

Persona responsable de la gestió corrent i quotidiana de l'explotació agrària. El cap d'explotació coincideix generalment amb el titular. Si no coincideix, pot ser un altre membre de la família o una persona assalariada. Totes les explotacions en què el titular no és persona física, hauran de tenir un cap d'explotació assalariat fix. Tota explotació agrària té, però, un únic cap d'explotació. Al Cens del 1982 no hi apareixia aquest concepte.

4.6. Dimensió econòmica i orientació tecnicoeconòmica

El marge brut d'una explotació

És la diferència entre el valor monetari de la producció bruta total i el valor de certs costos directes inherents a aquesta producció.

Davant la impossibilitat d'obtenir directament aquest saldo individualment per a cada explotació, s'utilitza una mesura indirecta de marge brut, mitjançant el càlcul d'un coeficient normalitzat en l'àmbit de la comunitat autònoma, denominat marge brut estàndard (MBS), per a cada una de les activitats de l'explotació, entenent-se per activitat cada tipus de conreu o tipus de bestiar.

Aquests coeficients, que determinen l'MBS de cada activitat, es basen en dades mitjanes calculades sobre un període de referència de tres anys i es concreten en uns valors unitaris (per hectàrea, per a cada tipus de conreu, i per cap, per a cada tipus de bestiar). Per al Cens del 1999, el període de referència dels MBS correspon a la mitjana dels anys 1995, 1996 i 1997. Mentre que per al Cens del 1989 correspon a la mitjana dels anys 1985, 1986 i 1987.

Per a cada explotació el marge brut d'una certa activitat es calcula multiplicant-ne la grandària física, hectàrees o caps de bestiar segons els casos, pel coeficient corresponent. La suma dels marges bruts de totes les activitats de l'explotació dóna el marge brut total (MBT) d'aquesta explotació. Cal assenyalar que el procediment esmentat no és gaire precís pel que fa a la determinació individual de la dimensió econòmica de les explotacions, però resulta adient per efectuar la classificació posterior segons la seva orientació tecnicoeconòmica. En aquest sentit, cal tenir en compte que sols contribueixen a l'MBT d'una explotació les seves característiques ramaderes i les superfícies que constitueixen la SAU, a excepció dels guarets, les hortes familiars i altres conreus d'escassa importància. Així doncs, no contribueixen a l'MBT les superfícies d'altres terres, entre les quals les espècies arbòries forestals.

Dimensió econòmica d'una explotació anterior CA2009

Dimensió determinada pel marge brut total (MBT) d'aquesta explotació, que s'expressa en unitats de mesura comunitària anomenades UDEs. Una explotació té una dimensió econòmica d'una UDE si el seu MBT és de 1.200 ecus, que equival aproximadament a 1.205 euros en el Cens del 1999, a 960 euros en el de 1989 i a 1.000 ecus, que equivaldrien aproximadament a 601 euros, si fem referència al Cens del 1982.

Orientació tecnicoeconòmica (OTE) d'una explotació anterior CA2009

Té com a finalitat la classificació d'una explotació segons l'orientació dominant en el sistema de producció de l'explotació, d'acord amb les seves diferents activitats. La seva finalitat és agrupar les explotacions agràries en classes disjuntes, relativament homogènies, basant-se en la proporció relativa de l'MBT que hi aporta cada cultiu i cada espècie de ramat.

Aquesta tipologia s'ha creat com a eina d'anàlisi estadística per tal de respondre a les necessitats de la política agrària i permet: l'anàlisi de la situació de les explotacions basada en criteris econòmics; la possibilitat de comparar la situació de les explotacions entre les diferents classes de la tipologia i els diferents estrats, entre les diferents regions de la Unió Europea i en els diferents períodes de temps, i permet relacionar la dimensió econòmica de les explotacions amb la seva grandària física i amb el treball.

Els diferents nivells de desagregació de les OTEs que es presenten a les taules fins al 2007 són els que corresponen a la Classificació de les explotacions segons la seva orientació tecnicoeconòmica (OTE-1996).

La producció estàndard d'una explotació

La PE és el valor de la producció que correspon a cada una de les activitats agràries de l'explotació, cada tipus de conreu o tipus de bestiar, calculat segons el valor mitjà assignat a aquella activitat en l'àmbit de la comunitat autònoma.

S'entén per valor de producció d'una activitat agrària el valor monetari de la seva producció bruta al preu de sortida de l'explotació. Els valors es calculen aplicant el coeficient que correspon a una determinada activitat agrària pel nombre d'unitats (hectàrees o caps) que té l'explotació, sense incloure-hi l'IVA, ni els impostos sobre els productes, ni els pagaments directes.

Les produccions estàndards corresponen a un període de producció de 12 mesos (la campanya agrícola 2008–2009). Per a aquells productes vegetals i animals pels quals la duració del període sigui superior o inferior als 12 mesos, se'ls calcula una PE que es correspongui amb la producció anual de 12 mesos.

Aquests coeficients que determinen la PE de cada activitat, els determina el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i es basen en dades mitjanes calculades sobre un període de referència de cinc anys, que s'actualitzen periòdicament segons les tendències econòmiques.

La suma de les produccions estàndards de totes les activitats de l'explotació donarà la PET d'aquesta explotació.

Dimensió econòmica d'una explotació CA2009

La dimensió econòmica d'una explotació es determina en funció de la seva PET i s'expressa en euros. A la vegada, les explotacions es classifiquen en diferents classes segons la seva dimensió econòmica.

Orientació tecnicoeconòmica (OTE) d'una explotació CA2009

Té com a finalitat la classificació d'una explotació segons l'orientació dominant en el sistema de producció de l'explotació, d'acord amb les seves diferents activitats. La seva finalitat és agrupar les explotacions agràries en classes disjuntes, relativament homogènies, basant-se en la proporció relativa de la PE que hi aporta cada cultiu i cada espècie de ramat, respecte de la PET de l'explotació.

Les diferents classes que componen la tipologia de les explotacions segons la seva OTE s'estructuren en diferents nivells de desagregació. Vegeu la Classificació de les explotacions segons la seva orientació tecnicoeconòmica (OTE-2009).

Sou aquí: