Saltar al contingut principal

En l'estudi de l'aigua es poden establir dues perspectives: l'una econòmica i l'altra mediambiental. Des del punt de vista econòmic, l'aigua és observada com a element afectat, directament o indirectament, per al desenvolupament de les activitats humanes. L'aigua produïda i emmagatzemada és gestionada posteriorment i proporciona entrades a l'economia, a més de formar part de la funció de producció de quasi totes les activitats econòmiques, des del sector agrari fins al dels serveis.

Des del punt de vista mediambiental l'aigua és l'hàbitat de molts ecosistemes i el seu ús proporciona directament benestar a la societat; però és també un receptor d'abocaments que en malmeten la qualitat i que ocasionen grans costos econòmics i ambientals.

La preocupació de la societat pels aspectes mediambientals ha fet que en els darrers anys es busqués un model de creixement racional de l'economia que estigui determinat pel caràcter sostenible d'aquesta amb els diferents factors ambientals. Això vol dir que cada cop amb més freqüència s'ha d'estudiar la disponibilitat i la qualitat de l'aigua, per tal de racionalitzar-ne l'ús en harmonia amb la resta de recursos naturals i amb el medi.

Aquest fet comporta poder disposar de dades de base, comparables i representatives, sobre l'ús de l'aigua en els diferents sectors econòmics de les indústries extractives i, sobretot, les manufactureres.

Actualment, aquesta operació estadística es desenvolupa mitjançant la inclusió en altres enquestes mediambientals d'un mòdul específic per recollir la informació que la indústria fa sobre l'ús i tractament de l'aigua, si bé únicament es troba disponible l'enquesta específica que va fer l'INE per al 1999 sobre l'ús de l'aigua en el sector industrial.

1. Àmbit de la població

La població objecte d'estudi és el conjunt d'unitats d'activitat econòmica locals, l'activitat principal de les quals està definida en un dels grups de les seccions C i D de la CCAE-93 Rev.1. S'exclou de l'àmbit poblacional de l'enquesta les activitats relacionades amb el reciclatge, divisió 37 de la CCAE-93 Rev.1.

2. Àmbit territorial

La investigació s'estén a tot el territori d'Espanya i és representativa per a l'àmbit de comunitat autònoma.

3. Àmbit temporal

Les dades es refereixen a l'any natural objecte de l'enquesta.

4. Definicions

Captació d'aigua

Acció de treure aigua d'una font, un pou, un llac, etc. i emmagatzemar-la per tal de fer-ne ús. S'hi inclouen els serveis d'embassament i la conducció per artèries i conduccions primàries. Es distingeixen, entre d'altres, la captació d'aigües superficials i la d'aigües subterrànies, realitzada per mitjà de sondejos o perforacions.

Aigües superficials continentals

Aigües que circulen per la superfície i també les que són retingudes en embassaments. En les aigües amb corrent superficial s'hi inclouen tant els rius com les aigües de llits artificials (canals per al regatge, la indústria i la navegació, de drenatge i reserves artificials).

Aigües subterrànies

Aigües que es troben sota terra, acumulades generalment en aqüífers. Els aqüífers són dipòsits permanents o temporals d'aigua en el subsòl, de prou qualitat per fer-ne ús. S'hi inclou l'aigua de les capes freàtiques i les depressions geològiques, i també l'aigua captada de deus subterrànies. En queda exclosa l'aigua subterrània procedent de filtracions, que s'inclouen a les aigües superficials.

Dessalatge

Operació que permet la potabilització de l'aigua del mar, tractada en diverses instal·lacions.

També es dessalen les aigües de transició, tals com pantans, llacunes, estuaris i ries d'aigües salobres.

Altres tipus de recursos hídrics

Aigües pluvials captades directament i altres tipus de recursos hídrics que no han estat inclosos com a aigües salobres.

Aigua disponible

Total d'aigua que disposa l'empresa que s'obté sumant l'aigua captada per l'empresa més el saldo net de les compres i vendes d'aigua a altres empreses, ajuntaments o comunitats de regants.

Subministrament d'aigua

Distribució d'aigua a través de xarxes que permeten satisfer les demandes de consum dels usuaris finals. Es distingeix entre el subministrament realitzat per la mateixa empresa a través de la captació directa d'aigua que utilitzarà per a la seva activitat productiva, i l'aigua subministrada a través d'una xarxa pública o privada de distribució.

Aigua subministrada a la xarxa de distribució pública

Volum d'aigua que entra a la xarxa de distribució pública des de les plantes de tractament o els dipòsits de servei.

Aigua registrada

Volums mitjans d'aigua mesurats pels comptadors dels usuaris (tant comunitaris com individuals).

Aigua no registrada

Diferència entre el volum d'aigua subministrada a la xarxa de distribució pública i el volum d'aigua registrada.

Pèrdues reals

Volum d'aigua no registrat a causa de pèrdues físiques d'aigua en la xarxa de distribució pública fins al punt de mesura de l'usuari. Inclou les fuites, trencaments i avaries.

Pèrdues aparents

Volum d'aigua no registrat a causa de pèrdues no físiques d'aigua. Les produeixen errors de mesurament, consums no autoritzats (fraus) i consums autoritzats que no es mesuren per comptador (estimacions i aforaments).

Aigües residuals

Aigües que procedeixen de l'ús de l'aigua subministrada per la xarxa de distribució pública, en un ús determinat. Es poden classificar en aigües residuals urbanes, industrials i agropecuàries. Després del consum, l'aigua passa a la fase de sanejament i depuració abans de ser retornada amb la qualitat exigida al medi ambient.

Tractament de les aigües residuals

Conjunt de procediments emprats per tal de modificar les característiques de les aigües residuals de manera que satisfacin les normes ambientals sobre abocaments i puguin ser reutilitzades o tornades a la natura en condicions òptimes de qualitat. Hi ha tres tipus de processos bàsics a les plantes de tractament: primari o mecànic, secundari o biològic i terciari o de refinament.

El tractament primari o mecànic inclou els processos físics i químics que tenen com a objectiu separar les matèries en suspensió utilitzant reixetes o mitjançant la sedimentació, amb l'ajut de productes químics, o la flotació.

El tractament secundari o biològic designa les tècniques que utilitzen microorganismes aeròbics o anaeròbics per a la degradació de la matèria orgànica.

El tractament terciari o de refinament permet reduir la proporció de determinats components de les aigües residuals, en el cas de no haver-se pogut obtenir aquest resultat mitjançant els mètodes de tractament anteriors.

També es tenen en compte les tecnologies toves i fosses sèptiques.

Demanda bioquímica d'oxigen (DBO5) i demanda química d'oxigen (DQO)

Mesures de la quantitat d'oxigen dissolt consumit sota condicions específiques per l'oxidació bioquímica o química de tota la matèria orgànica i inorgànica present a l'aigua. Ambdós són indicadors del grau de contaminació que presenta una aigua residual.

Les característiques de les aigües residuals es mesuren en mg/litre i es refereixen a les mitjanes anuals ponderades amb el cabal actual tractat de cadascuna de les plantes de tractament d'aigües residuals.

Import facturat per l'aigua subministrada

Import repercutit als usuaris per tota l'aigua subministrada a través de la xarxa de distribució en baixa. Inclou tant les taxes i tarifes abonades en concepte de subministrament d'aigua de la facturació pròpia, com els imports repercutits per delegació de facturació per sufragar obres d'adducció d'aigua en alta realitzades per altres organismes o entitats (cànons de regulació, tarifa d'utilització de l'aigua de les Confederacions Hidrogràfiques, cànons d'adducció de les Societats d'Aigües o de les comunitats autònomes).

També inclou les quotes de servei relatives a la conservació i ús d'escomeses i comptadors.

S'exclou l'import facturat en concepte d'IVA.

Import total de la inversió feta en els serveis de subministrament

Despeses en béns considerats d'inversió (comptabilitzades durant l'any de referència): edificis, maquinària, instal·lacions i processos d'informació que tinguin com a vida útil més d'un any en el context de l'activitat principal de l'empresa.

Import facturat per depuració i clavegueram

Import repercutit als usuaris per la depuració d'aigües residuals i clavegueram. Inclou tant taxes i tarifes municipals de depuració i clavegueram com tributs de caràcter ecològic que es recapten per a tercers. Dins d'aquest últim tipus hi ha els cànons de sanejament establerts per les comunitats autònomes per sufragar la construcció i el manteniment de plantes de depuració d'aigües residuals i els cànons de control d'abocaments de les confederacions hidrogràfiques o de les comunitats autònomes. S'inclou en aquest apartat el cànon d'abocament al mar.

S'exclou l'import facturat en concepte d'IVA.

Import total de la inversió feta en el tractament de les aigües residuals

Diferència entre els increments reals en el valor dels recursos de capital i les vendes d'aquests mateixos recursos realitzades per l'empresa en l'any de referència.

Les despeses es comptabilitzen, durant l'any de referència, en béns considerats d'inversió: maquinària, instal·lacions tècniques, processos de la informació que tinguin com a vida útil més d'un any en el context de l'activitat principal de l'empresa.

Concessió d'aigua

Volum total d'aigua a què una determinada comunitat de regants té dret en virtut d'una concessió administrativa prèviament atorgada. Es distingeix entre la procedent de les aigües superficials, la realitzada a través de sondejos i perforacions (aigües subterrànies) i altres recursos hídrics.

Distribució d'aigua a les explotacions agrícoles

Total d'aigua disponible a la xarxa de distribució més les pèrdues que s'hi ocasionen. S'obté com a suma de l'aigua captada per la comunitat de regants més el saldo net de les compres i les vendes d'aigua a altres unitats econòmiques (comunitats de regants, empreses o ajuntaments subministradors d'aigua).