L'Enquesta contínua de llars (ECLL) és una operació estadística duta a terme per l'INE des de l'any 2013, que anualment ofereix informació sobre les característiques socials i demogràfiques bàsiques de la població, les llars i els habitatges, similar a la proporcionada pels censos de població i habitatges.
1. Objectius
Els principals objectius de l'ECLL són, d'una banda, l'elaboració d'una estadística anual de característiques de la població i les llars per tal d'oferir informació sobre les variables bàsiques d'aquests col·lectius, semblant a la proporcionada pels censos de població i habitatges però a nivell més agregat (comunitats autònomes i províncies) i, de l'altra, facilitar l'elaboració d'enquestes a les llars que puguin dirigir-se a submostres de l'ECLL.
2. Àmbit poblacional i territorial i període de referència
L'Enquesta contínua de llars té com a població objectiu la població i les llars, residents a Espanya, en cadascuna de les seves comunitats autònomes i en cadascuna de les províncies, així com els habitatges situats en cadascun d'aquests territoris. Inicialment l'enquesta només inclou els residents en habitatges familiars que, d'acord amb el Cens 2011, suposen més del 99% de la població total resident a Espanya.
L'enquesta proporciona dades anuals de l'any t, que es consideren el valor mitjà del període, i resultats amb la mostra acumulada de dos anys (t i t−1). D'aquesta segona explotació, les dades corresponen al valor mitjà del període, per la qual cosa la data de referència és l'1 de gener de l'any t.
3. Conceptes bàsics
3.1. Població resident
La població resident en un determinat àmbit geogràfic són aquelles persones que en el moment de l'entrevista tenen establerta la seva residència habitual en el mateix àmbit geogràfic. S'entén per residència habitual el lloc on una persona passa normalment els períodes diaris de descans, sense tenir en compte les absències temporals per viatges d'oci, vacances, visites a familiars i amics, negocis, tractament mèdic o peregrinació religiosa. No obstant això, s'ha de puntualitzar que només es consideraran residents habituals en un àmbit territorial:
- Aquells que, segons la definició anterior, hagin residit habitualment en el mateix àmbit territorial per un període continuat d'almenys 12 mesos.
- Aquells que, segons la definició anterior, hagin establert la seva residència habitual en el mateix àmbit territorial fa menys de 12 mesos, però que tinguin intenció de permanència en el territori almenys un any.
A més, en el cas que el lloc de residència habitual de l'entrevistat no pogués precisar-se d'acord amb les premisses anteriors, es considerarà que resideix en l'habitatge on es troba en el moment de realitzar-se l'entrevista.
En l'aplicació d'aquesta definició es tindran en compte els casos especials següents:
- Si una persona resideix de manera habitual en més d'una residència durant l'any, es considerarà la seva residència habitual aquella on passi la major part de l'any. Si una persona treballa lluny de casa seva durant la setmana i només hi resideix els caps de setmana, aquesta es considerarà la seva residència habitual.
- Per als alumnes i estudiants de primària i secundària que estiguin lluny de casa durant el curs escolar, aquesta es considerarà la seva residència habitual, amb independència del lloc on cursin estudis.
- Per als estudiants d'ensenyament superior que estiguin lluny de casa durant el curs universitari, el seu lloc d'estudis es considerarà la seva residència habitual, ja sigui una institució o residència, amb independència d'on es trobi aquesta.
- Una institució es considerarà la residència habitual de tots els residents que, en el moment de l'entrevista, hagin residit o tinguin intenció de residir-hi durant 12 mesos o més.
- La norma general relativa on transcorre la major part del temps de descans s'aplica als membres de les forces armades que visquin en casernes o campaments militars.
- El lloc on es realitzi l'entrevista es considerarà la residència habitual de les persones sense llar o sense sostre, nòmades, sense residència fixa o que siguin alienes al concepte de residència habitual.
- Per als nens que tinguin dos domicilis (per exemple, en cas de divorci dels pares), aquell on passin la major part del temps es considerarà la seva residència habitual. Si passen el mateix temps en tots dos, es considerarà la residència habitual el domicili on hagin passat la nit el dia de l'entrevista.
3.2. Llar
La llar està constituïda per la persona o conjunt de persones que resideixen habitualment en un habitatge familiar principal.
- Diferència d'edat entre l'home i la dona del nucli
Aquesta informació es calcula a partir dels nuclis de matrimonis i de parelles de fet quan estan formats per persones de diferent sexe.
- Grandària de la llar
Classificació segons el nombre de persones que componen una llar o habitatge.
- Grandària mitjana de la llar
Quocient entre la xifra total de persones que viuen a la llar i el nombre de llars. Expressa el nombre mitjà de persones per llar.
- Edat mitjana per tipus de llar
És l'edat mitjana de totes les persones que viuen en cada tipus de llar.
- Fills a la llar
Fills de qualsevol edat que convisquin amb els pares i que no tinguin una vinculació marital ni descendència.
La relació pare-fill sempre té preferència sobre la relació fill-pare. És a dir, si un fill no aparellat és a la vegada pare o mare d'un fill no aparellat, tots dos formen un nucli independent de tipus monoparental. Per tant, el fill no aparellat deixa de formar part del nucli dels seus pares (que són els avis del seu fill).
La relació de parella sempre té preferència sobre la relació fill-pare o fill-mare. És a dir, si un fill té parella i conviu amb aquesta i els seus pares, la parella forma un nucli independent (matrimoni o parella sense fills). Per tant, el fill deixa de formar part del nucli dels seus pares.
- Llar unipersonal
Formada per una persona.
- Llar sense nucli
Formada per dues persones o més que estan emparentades o no, però que en tot cas no formen un nucli familiar.
- Matrimoni
Unió legítima entre dues persones establerta mitjançant certs ritus o formalitats legals.
- Nombre de fills del nucli
Total de fills del nucli familiar, tant si són fills exclusius de la mare, del pare o comuns.
- Nucli familiar
Pot ser de quatre tipus: parella sense fills, parella amb un fill o més, pare amb un fill o més i mare amb un fill o més.
Per formar part del nucli familiar dels seus pares, els fills no han d'estar aparellats ni tenir fills.
- Nucli monoparental
Nucli familiar format per un sol progenitor i un fill o més.
- Parella de fet
Conjunt de dues persones que conviuen juntes, sense vinculació matrimonial.
- Parella mixta
Conjunt de dues persones que conviuen juntes i una de les quals té una nacionalitat diferent de l'espanyola.
3.3. Habitatge
Recinte estructuralment separat i independent que, per la forma en què va ser construït, reconstruït, transformat o adaptat, està concebut per ser habitat per persones o, encara que no fos així, constitueix la residència habitual d'algú en el moment de l'enquesta. Com a excepció, no es consideren habitatges els recintes que, malgrat estar concebuts inicialment per a habitació humana, en el moment de l'enquesta estan dedicats totalment a altres finalitats (per exemple, els que estiguin sent utilitzats exclusivament com a locals).
Els habitatges poden ser familiars o col·lectius, si bé a l'efecte de l'enquesta els col·lectius no es consideraran com o habitatges sinó com a locals.
També formen part de l'àmbit de l'enquesta els allotjaments, entenent com a tals els recintes que en un principi no han estat concebuts amb finalitats residencials, però que constitueixen la residència d'una o de diverses persones en el moment de l'enquesta.
- Any de construcció de l'edifici
Any en què va finalitzar la construcció de l'edifici.
- Règim de tinença dels habitatges principals
És la relació que existeix entre la llar i la propietat de l'habitatge on resideixen.
Es diferencien entre els habitatges de propietat d'algun dels membres de la llar, els que es troben llogats i els que facilita gratuïtament alguna institució o persona.
- Superfície útil
Superfície mesurada dins dels murs exteriors de l'habitatge, la qual no comprèn els soterranis, les terrasses obertes, els jardins i les golfes no habitables.
- Habitació
Espai situat en un habitatge principal que té les característiques següents:
- Està tancat per parets, que s'alcen del terra fins al sostre i que tenen com a mínim 2 metres a partir del terra.
- Té una superfície de 4 m2 com a mínim.
- S'inclouen les cambres, sales d'estar, menjadors, salons, despatxos, cuina, terrasses tancades i qualsevol altre espai que compleixi els requisits bàsics enumerats abans.
Els soterranis, les golfes i els trasters només s'inclouen com a habitacions si, juntament amb els requisits bàsics:
- Estan integrats en l'habitatge (comunicats directament).
- Són utilitzats per a fins residencials o professionals.
Les terrasses es consideren habitacions si estan totalment tancades i compleixen els requisits bàsics per ser considerades com a tals.
Les cambres de bany, lavabos, comunes, etc., no es consideren habitacions, siguin quines siguin les seves dimensions. Tampoc no es consideren habitacions, encara que compleixen els requisits bàsics, els passadissos, les terrasses obertes, les galeries cobertes i el vestíbul.
4. Tipus de mostreig i recollida de les dades
El tipus de mostreig utilitzat és un mostreig bietàpic amb estratificació de las unitats de primera etapa. Les unitats de primera etapa són les seccions censals i les de segona etapa les adreces postals existents a la secció.
La mostra anual efectiva és d'unes 57.000 llars per a tot el territori espanyol. Amb la mostra d'un any (t) s'obtenen resultats en els àmbits nacional i de comunitat autònoma, i les dades corresponen al valor mitjà del període. La mostra acumulada de dos anys (t i t−1) també permet desagregacions en l'àmbit provincial i les dades corresponen al valor mitjà del període, per la qual cosa es refereixen a l'1 de gener de l'any t. La mostra per a Catalunya és de 12.700 llars i 32.200 persones aproximadament.
El mètode de recollida de les dades és multicanal seqüencial. La informació es rep per diferents canals: Internet (CAWI), correu ordinari, entrevistes telefòniques assistides per ordinador (CATI) i visita personal amb ordinador portàtil (CAPI).
5. Errors de mostreig
Per a l'estimació dels errors de mostreig s'ha utilitzat el mètode Jackknife. Aquest mètode es basa en la generació de submostres on cadascuna de les quals s'obté eliminant una unitat primària (secció censal) de la mostra total. La variabilitat de la característica estimada al llarg de totes les submostres generades proporciona una mesura del seu error de mostreig.
A les taules es publica el coeficient de variació (CV) en percentatge. Aquesta mesura de l'error relatiu de l'estimació Ê permet obtenir un interval de confiança al 95% de la característica estimada (E): [Ê−1,96CV⋅Ê, Ê+1,96CV⋅Ê].
6. Difusió
L'Idescat ofereix els resultats de la mostra acumulada de dos anys, amb data de referència a 1 de gener de l'any, per a Catalunya i províncies.
Per a l'Enquesta contínua de llars no es proporciona cap dada que correspongui a una freqüència mostral inferior a 10 casos.
Pel fet de tractar-se de dades mostrals, els resultats s'han arrodonit convenientment. Per aquesta raó, algun total pot no coincidir amb la suma de la seva desagregació.
Es publiquen els errors mostrals per a les taules de valors. En el cas que el 40% de les caselles d'una taula registrin un error mostral major o igual a 25%, no es publica la taula.