Saltar al contenido principal

Metodología

    Tradicionalment, les fonts estadístiques per a l'estudi de la població han estat els censos de periodicitat decennal i l'aprofitament estadístic dels registres administratius. En aquest sentit, els padrons municipals d'habitants proporcionen recomptes exhaustius de la població i de la seva estructura segons el sexe, l'edat, el lloc de naixement i la nacionalitat, amb periodicitat anual, mentre que el Registre Civil és la base de les estadístiques sobre el moviment natural, naixements, defuncions i matrimonis.

    Donada la intensa dinàmica demogràfica actual, les fonts descrites anteriorment són insuficients per cobrir les necessitats d'informació, a causa principalment de la llarga periodicitat del cens i a la insuficient informació conceptual que proporcionen els padrons municipals d'habitants.

    És per aquest motiu que el Parlament de Catalunya va establir en la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2006–2009 l'elaboració d'una enquesta directa, per mitjà d'entrevista personal, a una mostra representativa de la població de Catalunya, que permetés conèixer dades demogràfiques de la població, estructura familiar, dependència, formes de convivència, fecunditat, migracions, habitatge i altres característiques demogràfiques d'interès. Aquest mandat parlamentari es va concretar al decret del Programa anual d'actuacions estadístiques del 2007 i del 2008, que preveu la realització de l'Enquesta demogràfica 2007 a càrrec de l'Idescat.

    Les dades bàsiques i sintètiques de l'Enquesta demogràfica es van publicar durant l'any 2009. Posteriorment, es va dur a terme un anàlisi de la fecunditat a partir de les dades d'aquesta Enquesta i al 2013 se'n van publicar els resultats.

    1. Objectius

    L'Enquesta demogràfica té els objectius següents:

    • Atendre els requeriments de la Llei del Pla estadístic, que posa èmfasi en la necessitat de disposar d'informació amb desagregació territorial i en el tema migratori. L'àmbit comarcal és un dels tradicionals en l'explotació territorial de les dades estadístiques generades per l'Idescat.

    • Procurar la màxima continuïtat de les sèries històriques derivades dels censos, de les renovacions padronals i de l'Estadística de població de 1996.

    • Obtenir el perfil sociodemogràfic dels diferents col·lectius de població definits segons el sexe, l'edat i la nacionalitat: homes, dones, gent gran, població en edat escolar, població en edat activa i població estrangera amb relació a les variables principals (immigració, estudis, activitat, dependència, formes familiars i habitatge).

    • Combinar l'obtenció de dades de tradició censal amb l'estudi de fenòmens emergents. Per exemple:

      • les noves formes familiars: la formació i dissolució de les famílies, l'emancipació dels fills
      • la dependència i les situacions d'inactivitat de la població
      • migrants i migracions: l'augment significatiu de la població de nacionalitat estrangera, l'adquisició de nacionalitat
    • Disposar d'informació que ens aproximi a una avaluació del Registre de població de Catalunya, de gran interès per a futures estadístiques oficials que utilitzin com a marc mostral aquest registre.

    • Avaluar el nivell de fecunditat aconseguit en la població resident a Catalunya, tant per a les generacions que ja han acabat la seva vida fèrtil, com per a les que estan en curs, segons la seva naturalesa.

    2. Àmbits de la investigació

    L'àmbit poblacional de l'ED07 és la població resident en habitatges familiars principals a Catalunya, és a dir, les utilitzades tota o la major part de l'any com a residència habitual o permanent. No es consideren, doncs, ni els anomenats habitatges col·lectius (hospitals, residències, casernes, etc.) ni els habitatges secundaris o de temporada (d'estiueig, caps de setmana, etc.).

    L'àmbit geogràfic el constitueix el territori de Catalunya. Es proporcionen resultats de les principals variables demogràfiques per a les 41 comarques, els 11 principals municipis de Catalunya i els 10 districtes del municipi de Barcelona. Els resultats més detallats només es podran obtenir per a Catalunya i en menor grau per al municipi de Barcelona i els 7 àmbits del Pla territorial.

    Pel que fa a l'àmbit temporal s'ha de distingir entre la data de referència dels resultats i el període de referència de cada informació recollida. La data de referència dels resultats de l'enquesta és l'1 de novembre del 2007. El període de referència de la informació recollida és, en general, la setmana immediatament anterior (de dilluns a diumenge) a la setmana en què es fa l'entrevista. No obstant això, hi ha preguntes amb períodes temporals de referència especials tals com:

    • Les preguntes sobre el lloc de residència de fa 1, 5 o 10 anys partint d'una data fixa, la d'inici de l'operació de camp, és a dir, l'1 de novembre de l'any que indica la mateixa pregunta.
    • Els mètodes de recerca d'ocupació, el nombre d'hores de treball setmanal i les relatives als estudis en curs que se segueixen, es refereixen a les 4 setmanes anteriors a l'entrevista.
    • Les preguntes sobre les limitacions en activitats a causa d'un problema de salut i les necessitats d'ajuda per a les activitats de la vida diària es refereixen a situacions que duren o que es preveu que duraran almenys 6 mesos.
    • Les preguntes sobre treballs domèstics no remunerats (atenció a persones grans o amb problemes de salut, cura d'infants i feines de la llar) es refereixen a la situació habitual, o en cas de dubte, a la situació dominant en els darrers 6 mesos. El mateix en les preguntes sobre servei domèstic remunerat i ajudes no remunerades de fora de la llar.
    • La disponibilitat de treballar es refereix a les dues setmanes següents al diumenge de la setmana de referència.
    • Les preguntes sobre la història de parella estable a la llar es refereixen a relacions amb durada de sis mesos o més.

    3. Unitats d'anàlisi i disseny mostral

    Es consideren dues unitats d'anàlisi: les llars que resideixen en habitatges familiars principals i les persones membres de les llars. El qüestionari inclou preguntes sobre cada una de les persones i sobre l'habitatge, així com preguntes referides a la composició de la llar. El concepte de llar correspon al conjunt de persones que resideixen habitualment en el mateix habitatge, tinguin o no una relació de parentiu. En el cas de l'ED07 s'assimila el concepte de llar al d'habitatge familiar principal.

    Per a cada una de les 41 comarques s'ha dissenyat una mostra que la representi, mitjançant un disseny bietàpic amb estratificació de les unitats de primera etapa. La primera etapa la formen les seccions censals; la segona, els habitatges familiars principals, en què s'investiguen totes les llars que hi tenen la seva residència habitual. Dins de les unitats de segona etapa no es realitza cap submostreig, és recull informació de totes les persones que hi tenen la residència habitual. La unitat final de mostreig és l'habitatge familiar principal.

    La dimensió de la mostra és de 27.911 persones, que corresponen a 10.582 habitatges. En el municipi de Barcelona es va realitzar una ampliació de mostra amb l'objectiu d'obtenir resultats bàsics per a cada un dels 10 districtes que el componen i major quantitat de resultats detallats per al conjunt del municipi.

    El marc utilitzat per a la selecció de la mostra és el Registre de població a data 1 de gener del 2007, tant per a les unitats de primera etapa (seccions censals) com per a les unitats de segona etapa. Per tal de permetre la utilització del Registre de població per a l'extracció de la mostra estadística per llars, s'ha fet un tractament específic per convertir-lo d'un arxiu de persones a un arxiu de llars, mitjançant un tractament informàtic tant de l'adreça postal com de les característiques d'estructura demogràfica que inclou el mateix registre (sexe, edat, nacionalitat).

    A l'ED07 els factors d'elevació s'han calculat amb estimadors de raó i tècniques de reponderació o calibratge per ajustar les estimacions de l'enquesta a dades de fonts externes. En concret, els resultats de l'enquesta s'han reponderat respecte a les variables territori, sexe, edat i nacionalitat, per fer-los coincidir amb les estimacions postcensals de població calculades a 1 de novembre del 2007, data de referència de l'enquesta.

    4. Recollida de la informació

    L'operació de camp es va dur a terme de l'1 de novembre del 2007 fins al 30 d'abril del 2008. Es va fer mitjançant una entrevista personal, assistida per ordinador, a un informant de la llar, que va aportar les dades de la resta dels residents. La recollida de dades la va realitzar TNS-Demoscopia sota la supervisió i control de l'Idescat.

    El qüestionari té tres parts clarament diferenciades: en la primera s'obté informació sobre les característiques familiars i socioeconòmiques de totes les persones que resideixen a l'habitatge en el moment en què es fa l'enquesta; en la segona es tracta d'obtenir informació sobre tots els fills que han tingut les dones que resideixen a la llar i la història matrimonial de les persones majors de 15 anys; en la tercera es realitzen una sèrie de preguntes per conèixer la situació i les característiques de l'habitatge i de la llar.

    En el procés de recollida de la informació, es van produir les següents incidències en la col·laboració:

    Distribució de les incidències en els habitatges titulars
    %
    Habitatges il·localitzables 2,1
    Habitatges inaccessibles 0,2
    Habitatges secundaris 3,0
    Habitatges buits 5,2
    Habitatges destinats a altres fins 0,6
    Habitatges enquestables 88,9
    Total 100

    Un cop es va considerar enquestable l'habitatge, es van donar les següents incidències en intentar realitzar l'enquesta:

    Distribució de les incidències en els habitatges titulars enquestables
    %
    Negativa 9,0
    Absència 12,9
    Incapacitat per contestar 0,8
    Col·laboradors 77,3
    Total 100

    La composició final de la mostra efectiva respecte la mostra teòrica és la següent:

    Distribució dels habitatges de la mostra teòrica i de la mostra efectiva segons titularitat i àmbits territorials
    Mostra teòrica Mostra efectiva Habitatges titulars de la mostra efectiva Reserves de la mostra efectiva
    habitatges % habitatges % habitatges % habitatges %
    Metropolità 4.330100,04.352100,52.97468,71.37831,8
    Barcelona 1.810100,01.826100,91.17765,064935,9
    Resta Barcelonès 460100,0461100,229363,716836,5
    Resta Metropolità 2.060100,02.065100,21.50473,056127,2
    Comarques Gironines 1.340100,01.350100,794770,740330,1
    Camp de Tarragona 1.180100,01.193101,174463,144938,1
    Terres de l'Ebre 680100,0682100,347870,320430,0
    Ponent 1.020100,01.027100,770168,732632,0
    Comarques Centrals 970100,0976100,668870,928829,7
    Alt Pirineu i Aran 1.000100,01.002100,269469,430830,8
    Catalunya 10.520100,010.582100,67.22668,73.35631,9

    5. Tabulació

    L'objectiu de l'enquesta és obtenir resultats de les principals variables demogràfiques per a les 41 comarques, els municipis de més de 100.000 habitants i les capitals de província i els 10 districtes del municipi de Barcelona. Els resultats més detallats només es podran obtenir per a Catalunya i en menor mesura per al municipi de Barcelona i els 7 àmbits del Pla territorial.

    Com a norma general i seguint recomanacions d'Eurostat, no es proporcionarà cap dada que correspongui a una freqüència mostral inferior a 20 casos. Les caselles calculades amb menys de 20 unitats mostrals apareixeran amb el símbol "..". Si les caselles d'una taula amb el símbol ".." són superiors al 40% del total de caselles no es publicarà la taula.

    6. Definicions

    Accessibilitat

    Un edifici és accessible quan una persona amb cadira de rodes pot accedir des del carrer fins a cadascun dels habitatges sense ajuda d'una altra persona, mitjançant rampes, ascensor, etc.

    Adopció

    Situació jurídica que consisteix a prendre com a fill el que no ho és per naturalesa. D'una adopció se'n deriven relacions pràcticament iguals a les de la paternitat i filiació per naturalesa.

    Aigua calenta

    Es considera que un habitatge té aigua calenta quan disposa d'una instal·lació fixa que subministra aigua calenta a l'habitatge, amb independència que la instal·lació sigui central o individual.

    Any de construcció

    Any de construcció de l'edifici per trams. Per a aquells edificis que han sofert una reforma substancial després de la seva construcció, es considera com a any de construcció aquell en el qual es va acabar l'esmentada reforma substancial.

    Any d'arribada a l'habitatge

    Any d'arribada a l'habitatge actual. Si no van arribar tots alhora es refereix al que va arribar primer.

    Any d'arribada al municipi

    Any d'arribada al municipi de residència.

    Any de naixement / generació

    Any de naixement de la persona.

    Ascensor

    Es considera que hi ha ascensor a l'edifici, independentment de la seva utilització per part dels membres de l'habitatge, si està en bon estat de conservació amb manteniment permanent i funciona la major part del temps.

    Assalariat

    Ocupat vinculat a l'empresa per un contracte de treball i retribuït amb quantitats fixes o periòdiques. Pot ser fix (amb contracte o vinculació laboral indefinida) o eventual (amb contracte de durada determinada).

    Calefacció

    Existeix calefacció a l'habitatge, ja sigui col·lectiva o individual, si aquest compta amb algun aparell mòbil o fix que permet elevar la temperatura (per exemple radiadors elèctrics mòbils, plaques elèctriques o altres aparells similars).

    Coneixement de llengües
    • Una persona entén una llengua quan és capaç d'entendre una conversa sobre un tema corrent.
    • Una persona sap llegir una llengua quan és capaç de llegir textos corrents, com anuncis, notícies de diari, etc.
    • Una persona sap parlar una llengua quan és capaç de mantenir una conversa sobre un tema corrent.
    • Una persona sap escriure una llengua quan és capaç de redactar notes, postals, etc., amb correcció suficient, encara que no sigui total.
    Defunció

    Mort d'una persona nascuda amb vida.

    Doble presència

    La situació de doble presència es refereix al que es coneix com a "doble jornada" (estar ocupat/ada en el mercat de treball i fer les feines de casa). Es considera que una persona està ocupada en el mercat laboral si treballa a temps parcial, a temps complet o està sobreocupada. Es considera que fa les feines de la llar si en fa la totalitat o les comparteix amb algú de casa seva.

    Doble presència corregida

    Es considera que una persona es troba en situació de doble presència corregida quan fa la totalitat de les feines no remunerades de la llar i està ocupada en el mercat laboral, a temps complet o sobreocupada.

    Dimensió de la llar

    Classificació del nombre de persones que componen una llar o habitatge.

    Dimensió mitjana de la llar

    Quocient entre la xifra total de persones que viuen a l'habitatge familiar i el nombre de llars. Expressa el nombre mitjà de persones per llar.

    Disponibilitat de 2n habitatge

    Ús que un o diversos membres de la llar solen fer de l'habitatge (en vacances, caps de setmana, etc.), durant almenys 15 dies l'any, encara que no en siguin propietaris.

    Edat

    Interval de temps transcorregut des de la data de naixement de l'habitant fins a la data de l'enquesta, expressada en anys. Les edats també es poden calcular en la data de referència (1 de novembre del 2007).

    Edifici

    Construcció permanent, separada i independent, concebuda per ser utilitzada com a habitatge en la seva major part.

    Una construcció és permanent si ha estat concebuda i construïda per atendre necessitats de durada indefinida i que, per tant, romandrà en el mateix lloc més de deu anys. És separada si està limitada per façanes o mitgeres i es troba coberta amb sostre. És independent si té accés directe des del carrer o des de terreny públic o privat.

    Estat civil

    Situació civil legal independentment de la de fet.

    Estat de conservació de l'edifici
    • Bo. Edifici que no presenta cap necessitat de reparació.
    • Deficient. Edifici que es troba en alguna de les situacions següents: té els baixants de pluja o d'evacuació de les aigües residuals en mal estat, hi ha humitats a la part baixa o té filtracions en les teulades o cobertes.
    • Dolent. Edifici que es troba en alguna de les següents situacions: existeixen esquerdes importants o esbombaments en alguna de les façanes, hi ha ensorraments o falta d'horitzontalitat en sostres o terres o s'aprecia que ha cedit la sustentació de l'edifici (per exemple perquè els esglaons de l'escala tenen una inclinació sospitosa).
    • Ruïnós. Edifici que es troba en alguna de les següents situacions: es troba apuntalat, se n'està tramitant la declaració oficial de roïna o existeix declaració oficial de roïna.
    Estat de salut

    Percepció que té la persona sobre el seu estat de salut en general. Fa referència a l'estat de salut en general, no a l'estat de salut en el moment, perquè l'objectiu no és mesurar les malalties o les incapacitats temporals, sinó l'estat de salut habitual.

    Estudis en curs
    • Estudis reglats

      • Educació infantil (llar d'infants i parvulari). Nivell inicial del sistema educatiu i comprèn el primer cicle d'educació infantil (0-3 anys) i el segon cicle d'educació infantil, que va dels 3 als 6 anys (comprèn P3, P4 i P5).
      • Educació primària. Primera etapa de l'escolaritat obligatòria. Comprèn sis cursos acadèmics (de primer a sisè), dels 6 als 12 anys d'edat.
      • ESO, Educació secundària obligatòria. Inclou quatre cursos acadèmics, dels 12 als 16 anys. S'accedeix a aquesta etapa després d'haver cursat l'educació primària.
      • Batxillerat. Té una durada de dos cursos acadèmics, dels 16 als 18 anys.
      • Formació professional de grau mitjà o equivalent. Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà; cicles formatius de grau mitjà d'arts plàstiques i disseny; ensenyaments tècnics esportius de grau mitjà.
      • Formació professional de grau superior o equivalent. Cicles formatius de formació professional específica de grau superior; cicles formatius de grau superior d'arts plàstiques i disseny; ensenyaments tècnics esportius de grau superior.
      • Diplomatura universitària, arquitectura o enginyeria tècnica, o equivalent. Estudis universitaris que tenen normalment una durada de tres anys o l'equivalent en crèdits, i la finalització dels quals dóna dret al títol de diplomat, enginyer tècnic o arquitecte tècnic.
      • Llicenciatura universitària, arquitectura, enginyeria o equivalent. Estudis universitaris de primer i segon cicle que tenen una durada de quatre, cinc o sis anys, o bé el seu equivalent en crèdits. La finalització d'aquests estudis dóna dret al títol de llicenciat, enginyer o arquitecte.
    • Estudis per a adults

      • Estudis universitaris de postgrau, màster, MIR o anàleg.
      • Doctorat.
      • Ensenyaments primaris i secundaris per a adults: alfabetització, educació bàsica.
      • Programes de formació i inserció laboral. Educació secundària per a adults, ESO.
      • Ensenyaments de règim especial.
      • Ensenyaments artístics de grau elemental i mitjà.
      • Ensenyaments artístics de grau superior.
      • Escola Oficial d'Idiomes. Ensenyament impartit sobre qualsevol idioma, ja sigui una llengua estrangera (anglès, francès, alemany i similars) o bé les llengües cooficials de l'Estat espanyol (basc, castellà, català, gallec i similars). Aquest ensenyament s'imparteix a les escoles oficials d'idiomes existents per a aquesta finalitat. En aquests centres es donen certificats oficials dels programes educatius que s'imparteixen.
    • Altres cursos de formació

      • Cursos de l'INEM, Escola Taller o altres cursos per a desocupats. Cursos de formació promoguts per l'empresa.
      • Altres cursos no esmentats abans: informàtica, preparació d'oposicions i idiomes en acadèmies, cursos culturals o recreatius, etc.
    Família

    Grup de dues o més persones que resideixen en el mateix habitatge familiar i estan vinculades per llaços de parentiu, siguin de sang o polítics, amb independència del seu grau.

    Família nombrosa

    Nucli familiar en què la parella, o el pare o mare en els nuclis monoparentals, conviu amb 3 o més fills comuns o exclusius amb les següents característiques: solters i menors de 21 anys o solters, amb edats de 21 a 25 anys i que cursen estudis de FPII, FP superior, diplomatura, llicenciatura, arquitectura, enginyeria, doctorat, postgrau o equivalents. Aquesta definició és molt similar a la definició legal actualment en vigor, encara que no en pot tenir en compte tots els matisos (per exemple, els relacionats amb la minusvalidesa d'algun dels fills).

    Família reconstituïda

    Nucli familiar format per una parella, casada o no, i per almenys un fill nascut d'una unió precedent d'un dels cònjuges.

    Feines no remunerades de la llar

    L'Enquesta demana a tota la població de 15 anys i més la participació en feines no remunerades de la llar com la neteja, la decoració i el manteniment de l'habitatge ocupat, incloent-hi petites reparacions; l'ús, la neteja, el manteniment i la reparació dels articles de la casa o altres béns, incloent-hi els vehicles utilitzats per a les necessitats de la casa; la preparació i servei dels menjars; el transport dels membres de la llar o dels seus béns. Les modalitats de resposta són "1. fa la totalitat" (la persona fa tota o gairebé tota la feina no remunerada), "2. feines compartides" (la persona es reparteix la feina a parts iguals amb almenys una altra persona de la llar), "3. petita participació" i "4. no hi participa". Dins d'una mateixa llar les respostes 1 i 2 són incompatibles; la resposta 2 requereix un mínim de 2 persones que hagin contestat aquesta opció.

    Feines no remunerades de cura d'infants

    L'Enquesta demana a tota la població de 15 anys i més que viu en llars amb infants la participació en les feines no remunerades de cura dels infants de la llar; comprèn les feines d'educació i atenció als infants i adolescents de la llar, sense rebre paga ni salari, per exemple, organitzar el dia a dia dels infants, la preparació i el servei del menjar, banyar o jugar amb els nens o petits, ocupar-se de la seva higiene personal i la del seu entorn, portar els infants a l'escola o a les seves activitats preescolars, ajudar-los a fer els deures, etc.

    Les modalitats de resposta són "1. fa la totalitat" (correspon al cuidador/a principal, que fa tota o gairebé tota la feina no remunerada), "2. feines compartides" (la cura d'infants es reparteix a parts iguals amb almenys una altra persona de la llar), "3. petita participació" i "4. no hi participa". Dins d'una mateixa llar les respostes 1 i 2 són incompatibles; la resposta 2 requereix un mínim de 2 persones que hagin contestat aquesta opció.

    Feines no remunerades de cura de gent gran o amb problemes de salut

    L'Enquesta demana a tota la població de 15 anys i més la participació en feines no remunerades de persones grans o amb problemes de salut. Comprèn la cura de les persones de la llar malaltes, discapacitades o que necessiten ajuda a causa de la seva edat avançada. Per exemple, organitzar-los el dia a dia, proporcionar-los ajuda per a la higiene personal i del seu entorn, preparar i servir el menjar, portar-les al metge, ajudar-les amb les compres, les operacions bancàries o a prendre els medicaments, fer-los companyia, portar-les a passejar, etc.

    Les modalitats de resposta són "1. No hi ha cap persona amb problemes de salut", "2. En fa la totalitat" (correspon al cuidador/a principal, que fa tota o gairebé tota la feina no remunerada), "3. Feines compartides" (les feines de cura es reparteixen a parts iguals amb almenys una altra persona de la llar), "4. Petita participació" i "5. No hi participa". Dins d'una mateixa llar les respostes 2 i 3 són incompatibles. La resposta 3 requereix un mínim de 2 persones que hagin contestat aquesta opció.

    Feines no remunerades de cura de persones que viuen en altres llars

    L'Enquesta demana a tota la població de 15 anys i més la participació en feines no remunerades de cura persones que viuen en altres llars. Es distingeix entre:

    • Cura d'infants que viuen en altres llars
    • Cura de persones grans o amb problemes de salut que viuen en altres llars

    Les modalitats de resposta per als treballs no remunerats de cura de persones d'altres llars són: "1. Hi participa, regularment o habitualment", "2. Hi participa, a vegades o esporàdicament", " 3. No hi participa".

    Fills a la llar

    El concepte de fills queda restringit als fills de qualsevol edat sempre que convisquin amb els seus pares, que no tinguin una vinculació marital i que a la vegada no tinguin descendència.

    La relació pare-fill sempre té preferència sobre la relació fill-pare; és a dir, si un fill no aparellat és a la vegada pare o mare d'un fill no aparellat, tots dos formen un nucli independent de tipus monoparental i, per tant, aquell fill no aparellat deixa de formar part del nucli dels seus pares (avis del seu fill).

    La relació de parella sempre té preferència sobre la relació fill-pare o mare. És a dir, si un fill té parella i conviu amb aquesta i els seus pares, tots dos formen un nucli independent del tipus matrimoni o parella sense fills, i, per tant, el fill deixarà de formar part del nucli dels seus pares.

    Fills tinguts / Fecunditat

    Es refereix exclusivament als fills biològics. S'hi inclouen també els fills que han mort al poc de néixer, però se n'exclouen els fills nascuts morts i els avortaments.

    Garatge

    Es considera que un edifici té garatge quan existeix un recinte estructuralment separat i independent destinat a l'aparcament de vehicles, situat a l'edifici o en un terreny limitat per tanques o clos i al qual no pot accedir qualsevol persona sinó només els propietaris dels vehicles, independentment del fet que sigui utilitzat o no pels residents de l'habitatge.

    Aparcament subterrani. Garatge situat per sota del nivell del carrer, al qual els vehicles accedeixen a través d'una rampa, amb escales i/o ascensor per als vianants.

    Aparcament en superfície. Garatge situat a nivell del carrer i al qual només poden accedir els propietaris dels vehicles.

    Generació

    Per classificar les llars segons el nombre de generacions s'han tingut en compte les generacions contigües, és a dir, avi-pare-fill.

    Habitatge

    Recinte estructuralment separat i independent que, per la forma com va ser construït, reconstruït, transformat o adaptat, està concebut per ser habitat per persones, i no està totalment destinat a altres usos, i aquells altres que no complint les condicions anteriors estan realment habitats.

    Un recinte es considera separat si està rodejat per parets, murs, tàpies, tanques o altres aïllaments, i està cobert amb sostre, de manera que una persona o un grup de persones hi puguin dormir, preparar i consumir els seus aliments, i protegir-se de la intempèrie, mantenint-se aïllades d'altres persones. Per això no pot estar comunicat amb un altre habitatge llevat dels accessos comuns de l'edifici (escala, vestíbul, etc.).

    Es considera independent si té accés directe des del carrer o terreny públic o privat, comú o particular, o bé des de qualsevol escala, passadís, corredor, etc.; és a dir, sempre que els ocupants puguin entrar o sortir de l'habitatge sense passar per cap recinte ocupat per altres persones.

    Habitatge familiar principal

    Habitatge que és residència habitual d'almenys una persona. S'utilitza durant tot l'any o la major part amb la finalitat de residència familiar, encara que el grup que l'ocupi no tingui llaços de parentiu.

    Els habitatges familiars principals han de tenir necessàriament residents, encara que puguin estar ocasionalment absents de l'habitatge.

    Habitatge secundari

    Habitatge familiar secundari que sol utilitzar algun dels membres de la llar de forma temporal (en vacances, caps de setmana, etc.), durant un mínim de 15 dies al llarg de l'any, i que no constitueix residència habitual de cap persona.

    Hores treballades

    Classificació en intervals del nombre d'hores treballades habitualment per setmana (sense comptar hores extraordinàries, vacances, baixes, etc.).

    Instal·lacions per a l'aprofitament de l'energia solar

    Instal·lacions que aprofiten l'energia solar per escalfar aigua o per generar electricitat, ja sigui general de l'edifici o del mateix habitatge, i es consideren tant les instal·lacions d'energia solar tèrmica, que aprofiten l'escalfor dels raigs solars per escalfar aigua, com les instal·lacions d'energia solar fotovoltaica, que transformen la llum solar en electricitat.

    Limitació per a les activitats habituals a causa d'un problema de salut

    Les activitats habituals són les que fa normalment la gent del mateix sexe i edat, que no té cap problema de salut. Fan referència tant a les activitats principals com a les de lleure. Inclouen les activitats bàsiques de la vida diària.

    Es consideren activitats principals, per als adults, l'activitat laboral i/o el treball domèstic, i per als infants i joves anar a l'escola o altres centres de formació i estudi. Les activitats en el temps de lleure o en persones en edat no laboral comprenen diversions, jocs, passejades i altres activitats d'oci, relacions amb amics i familiars, etc.

    Llar

    Conjunt de persones que resideixen habitualment en el mateix habitatge. Es poden distingir dos tipus de llars: les unipersonals, formades per una sola persona, i les multipersonals, formades per dues o més persones.

    Les diferències entre llar i família són bàsicament dues:

    • La llar pot ser unipersonal, mentre que la família ha de constar, almenys, de dos membres.
    • Els membres d'una llar multipersonal no han d'estar emparentats necessàriament; en canvi els membres d'una família sí que ho han d'estar.

    En el cas de l'ED07 s'assimila al concepte d'habitatge familiar principal.

    Matrimoni

    Unió legal de dues persones determinada per mitjans civils, religiosos o altres reconeguts per la llei del país.

    Migrant

    Persona que no ha residit sempre (des que va néixer) al municipi en què resideix actualment.

    Nacionalitat

    En el cas de doble nacionalitat, si una d'aquestes és espanyola, es pren aquesta.

    Necessitat d'ajuda per a les activitats de la vida diària

    Es demana a les persones si, de forma habitual o a vegades, necessiten l'ajuda o la companyia de terceres persones per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària.

    Les activitats bàsiques de la vida diària són les que permeten a la persona desenvolupar-se amb un mínim d'autonomia i independència, com ara la cura personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat essencial, reconèixer persones i objectes, orientar-se i entendre i executar ordres o tasques senzilles.

    Nivell d'instrucció

    Es considera que una persona ha arribat a un determinat nivell d'instrucció quan ha acabat i aprovats tots els cursos d'aquest nivell i està en condicions d'obtenir el títol o diploma corresponent.

    • Analfabet. Persona que no sap llegir o escriure en cap idioma.
    • Sense estudis. Persona que sap llegir i escriure però va estar menys de cinc anys a l'escola.
    • Educació primària. Persona que va anar a l'escola cinc anys o més sense completar EGB, ESO o batxiller elemental.
    • ESO. Inclou batxiller elemental, ESO, EGB i graduat escolar.
    • Batxiller superior. Inclou batxiller superior, BUP, batxiller LOGSE, COU i PREU.
    • FP grau mig. Inclou FPI, FP de grau mig, oficialia industrial i equivalents.
    • FP grau superior. Inclou FPII, FP de grau superior, mestria industrial i equivalents.
    • Diplomatura. Inclou diplomatura, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica, tres cursos aprovats de llicenciatura, tres cursos aprovats d'arquitectura i tres cursos aprovats d'enginyeria.
    • Llicenciatura. Inclou arquitectura, enginyeria i llicenciatura.
    • Doctorat.
    Nivell d'instrucció (agregat)

    Es considera que una persona ha arribat a un determinat nivell d'instrucció quan ha acabat i ha aprovat tots els cursos d'aquest nivell i està en condicions, per tant, d'obtenir el títol o diploma corresponent.

    • Sense estudis. Les persones que saben llegir i escriure però van anar menys de cinc anys a l'escola. Aquesta última categoria és equivalent als 'estudis primaris incomplets' de la Classificació nacional d'educació (CNED). Es considera que una persona és analfabeta quan no sap llegir o escriure en cap idioma.
    • Educació primària. Persona que va anar a l'escola cinc anys o més sense completar EGB, ESO o batxiller elemental.
    • Educació secundària. Persona que ha acabat ESO, EGB, batxillerat elemental, batxiller superior, BUP, batxiller LOGSE, COU, PREU, FP de grau mig, FPI, oficialia industrial o equivalent, FP de grau superior, FPII, mestria industrial o equivalent.
    • Educació superior. Persona que ha acabat una diplomatura, arquitectura o enginyeria tècniques, tres cursos d'una llicenciatura, enginyeria o arquitectura, una llicenciatura, una enginyeria o el doctorat.
    Nombre de fills del nucli

    Total de fills del nucli familiar, siguin fills exclusius de la mare, del pare, o comuns.

    Nombre de plantes de l'edifici

    Es considera que una planta és sobre rasant quan tot el paviment inferior es troba per sobre de l'alçada que determina la voravia o el terreny. Es compten com a plantes sobre rasant les que van de la planta baixa als pisos superiors.

    Nombre d'habitacions

    S'anomena habitació a tot espai situat en un habitatge que compleixi els requisits següents:

    • Està tancat per parets, té una superfície d'almenys 4 m2 i té com a mínim 2 metres d'alt.
    • En el nombre total d'habitacions s'inclouen els dormitoris, la sala d'estar, el menjador, el despatx, la cuina, etc., però no s'inclouen els banys, vestíbuls, passadissos ni terrasses obertes (tanmateix sí que s'inclouen les terrasses tancades).
    Nucli familiar

    Unitat jeràrquica intermèdia entre l'habitant i la família. Pot ser de quatre tipus: parella sense fills, parella amb un o més fills, pare amb un o més fills, i mare amb un o més fills. Per formar part del nucli familiar dels seus pares, els fills no han d'estar aparellats ni tenir fills.

    Nucli monoparental

    Nucli familiar format per un sol progenitor i un o més fills.

    Parelles estables

    Parelles que s'han produït amb convivència (residència comuna) i s'han mantingut almenys durant 6 mesos (llevat que alguns dels integrants de la parella hagi mort abans de finalitzar aquest termini). Aquestes restriccions exclouen les relacions ocasionals i les que no hagin pres forma familiar.

    Parelles de fet

    Parelles compostes per persones que conviuen juntes sense vinculació matrimonial.

    Període temporal de referència

    El període de referència de la informació recollida, en general, és la setmana immediatament anterior (de dilluns a diumenge) a la setmana en què es fa l'entrevista.

    L'edat de la persona entrevistada es refereix a la que tenia l'últim dia, el diumenge, de la setmana de referència.

    No obstant això, hi ha preguntes amb períodes temporals de referència especials com: les preguntes sobre el lloc de residència de fa 1, 5 o 10 anys partint d'una data fixa, la d'inici de l'operació de camp, que és l'1 de novembre de l'any 2007.

    Persona de referència

    Persona que s'ha elegit amb l'objectiu que faciliti la interpretació dels parentius, i que ha de tenir una relació al més propera i directa possible amb la resta dels membres de la llar, de manera que els resultats siguin clars.

    Persona enquestable

    Persona que resideix en habitatges familiars principals, és a dir, els utilitzats com a habitatge habitual tot o la major part de l'any.

    No es consideren, doncs, ni els anomenats habitatges col·lectius (hospitals, residències, casernes, etc.) ni els habitatges secundaris o de temporada (d'estiueig, caps de setmana, etc.).

    En el cas particular de famílies que utilitzen dos habitatges de manera habitual (la mare, sola o amb els fills, en un, i el pare en l'altre, per raons de treball, estudis, etc., o famílies completes que utilitzen dos habitatges alhora o per temporades), es considera com a habitatge principal el que la mateixa família reconegui com a tal, un cop enquestats tots els membres d'aquesta família. L'altre habitatge es considera secundari.

    Persones principals

    Persones que formen part d'una unió (d'un matrimoni o d'una parella de fet). En les llars monoparentals la persona principal correspon al progenitor/a (pare o mare).

    Planta sobre rasant

    Planta en què tot el seu paviment inferior es troba per sobre de l'altura que determina la vorera o el terreny.

    Població

    Conjunt de persones físiques que en el moment de l'enquesta tenen la seva residència fixada a Catalunya. Un resident és una persona física que té la seva residència habitual a l'habitatge.

    Població activa

    Conjunt de persones de 16 anys i més que subministren mà d'obra per a la producció de béns i serveis econòmics (població ocupada) o que estan disponibles i fan gestions per incorporar-se a aquesta producció (població desocupada).

    Població desocupada

    Població de 16 anys o més que està simultàniament sense treball, és a dir, que no té una feina per compte propi o d'altri, i a la recerca de treball, és a dir, que ha pres mesures concretes per buscar una feina per compte propi o d'altri o ha fet gestions per establir-se pel seu compte. Per exemple: inscripcions en oficines d'ocupació, gestions en llocs de treball, resposta a anuncis de diari, etc., disponibles per treballar en una ocupació per compte propi o d'altri.

    Població inactiva
    • Jubilada o pensionista. Persona que ha tingut una activitat econòmica anterior i que per edat o altres causes l'ha abandonada, i percep una pensió (o uns ingressos de prejubilació) amb motiu de l'activitat anterior. També inclou les persones que perceben una pensió diferent de la de jubilació o prejubilació.
    • Feines de la llar no remunerades. Persona que sense exercir cap activitat econòmica es dedica a cuidar la seva pròpia llar; per exemple, mestresses i altres familiars que s'encarreguen de la cura de la casa i dels nens o persones grans.
    • Estudiant. Persona que sense exercir cap activitat econòmica rep una instrucció sistemàtica en qualsevol grau d'educació.
    • Incapacitat permanent per treballar per raó de malaltia o discapacitat.
    • Altres situacions no incloses en les definicions anteriors. Per exemple, persones que sense exercir cap activitat econòmica reben ajuda pública o privada, persones que viuen de rendes o que dediquen el seu temps a treball voluntari sense remuneració.
    Població ocupada

    Població que està realitzant una feina a canvi d'un salari o benefici, ja sigui monetari o en espècie. També són ocupades les persones que treballen ajudant en al negoci d'un familiar amb el qual viuen.

    Porter electrònic
    • Videointèrfon. Sistema dissenyat amb l'objectiu de facilitar la identificació de persones que desitgen accedir a edificis i que porta integrat una videocàmara.
    • Intèrfon. Aparell que permet la comunicació en forma de conversa en veu alta entre dos o més llocs d'un edifici, mitjançant un o més aparells anàlegs, enllaçats amb cables.
    Primera llengua

    Llengua o llengües que la persona ha parlat primer a casa seva. Es considera que aquesta llengua ha estat transmesa familiarment i adquirida en el procés de socialització de l'individu.

    Professió agrupada

    Correspon l'agregació en 4 grups de les 10 rúbriques corresponents als grans grups de la Classificació catalana d'ocupacions CCO-94: Directius, tècnics i professionals científics i intel·lectuals, correspon als grups 0, 1 i 2 de la CCO-94; Tècnics de suport i empleats administratius correspon als grups 3 i 4 de la CCO-94; Treballadors indústria, construcció i serveis correspon als grups 5, 7 i 8 de la CCO-94; Treballadors no qualificats i treballadors agraris qualificats correspon als grups 6 i 9 de la CCO-94.

    Refrigeració

    Existència de refrigeració a l'habitatge: aire condicionat, aparells mòbils, excepte els ventiladors.

    Règim de tinença de l'habitatge

    És el concepte pel qual es gaudeix de l'ocupació de l'habitatge.

    • En propietat per compra totalment pagada. Un habitatge es considera en propietat quan ho és d'alguna de les persones que l'ocupen. Per extensió, quan el titular ha mort, emigrat, etc., es poden considerar propietaris aquells que, no sent encara titulars legals de l'habitatge, ho són de manera natural per via de transmissió, herència o una altra modalitat.
    • En propietat per compra amb pagaments pendents (hipoteques, etc.). L'habitatge té pagaments pendents quan existeix un compromís, escrit o verbal, d'efectuar pagaments ajornats en adquirir-lo: préstecs hipotecaris o de qualsevol altra índole lligats a l'adquisició de l'habitatge.
    • En propietat per herència. Es preveu aquesta forma d'accés a la propietat amb independència que l'habitatge pugui tenir qualsevol tipus de gravamen.
    • De lloguer. Un habitatge es considera de lloguer quan, estant ocupat pels membres d'una llar, algun dels seus components satisfà per usar-lo una quantitat anual o mensual, en metàl·lic o en espècie, i independentment que existeixi contracte o no. El fet que estigui llogat amb o sense mobles haurà de constar al contracte o declarar-se per algun altre mitjà.
    • Cedit gratis o a baix preu per una altra persona, l'empresa. Un habitatge és facilitat gratuïtament o semigratuïtament pel patró, organisme o empresa on treballa algun dels membres de la llar, quan ho és en virtut de contracte d'ocupació, encara que l'esmentat membre hagi mort, s'hagi jubilat o no treballi actualment per al patró, organisme o empresa, sempre que l'habitatge encara li pertanyi. També s'inclouen en aquesta rúbrica els habitatges familiars l'ús dels quals és facilitat com a remuneració en espècie. Un habitatge és facilitat gratuïtament o semigratuïtament per altres persones o institucions quan, sense ser l'habitatge propietat de cap dels ocupants ni estar en règim de lloguer, no existeix cap contraprestació per l'ús de l'habitatge o bé la contraprestació està fixada, de forma voluntària pel propietari de l'habitatge, per sota del preu de lloguer del mercat.
    • Una altra forma. Un habitatge es té d'una altra forma si el seu règim de tinença no s'ajusta a cap de les modalitats següents: en propietat, de lloguer o cedit gratis.
    Registre de població

    Registre administratiu on figuren les dades actualitzades de caràcter obligatori dels veïns inscrits en els padrons municipals d'habitants de tots els ajuntaments de Catalunya i la custòdia del qual correspon a l'Idescat.

    Les dades del Registre de població poden ser utilitzades també per elaborar estadístiques oficials i per extreure'n mostres estadístiques en els termes establerts per aquesta llei i per la legislació vigent reguladora de l'activitat estadística pública de Catalunya.

    Relació amb la persona de referència

    Relació de parentiu de cada un dels membres de la llar respecte a la persona de referència. Si la persona de referència és el pare de la persona estudiada, la relació amb la persona de referència serà de fill/a.

    Relació lloc del segon habitatge i residència

    Relació entre el lloc del segon habitatge i el lloc de residència actual. El segon habitatge és un habitatge familiar que sol utilitzar algun dels membres de la llar de forma temporal (en vacances, caps de setmana, etc.), durant un mínim de 15 dies al llarg de l'any, i que no constitueix residència habitual de cap persona.

    Relació lloc de naixement i residència

    Relació entre el lloc d'origen i el lloc de residència actual.

    Relació lloc de residència anterior i actual

    Relació entre el lloc de residència anterior i el lloc de residència actual.

    Relació lloc de residència el 1991 i actual

    Relació entre el lloc de residència el 1991 i el lloc de residència actual.

    Resident

    Persona física que en el moment de l'enquesta té la seva residència habitual a l'habitatge estudiat. El conjunt de residents en un territori és equivalent al concepte de població.

    • Resident habitual i present. Persona que té la seva residència habitual a l'habitatge i hi és present.
    • Resident habitual i temporalment absent. Persona que tenint la seva residència habitual en l'habitatge no hi és (està temporalment absent). Per exemple, les persones que s'han desplaçat temporalment a treballar a un altre municipi o a l'estranger, els que estan de vacances o estudiant en un altre municipi, els que passen una temporada a casa d'algun familiar, etc.
    • Persona temporalment present i que viu habitualment en un altre lloc. Persona temporalment present a l'habitatge que no és considerat el seu domicili habitual.
    Sector d'activitat de l'empresa

    Classificació de l'activitat de l'establiment (branca d'activitat). D'acord amb la Classificació catalana d'activitats econòmiques (CCAE-93). Amb valors: Agricultura, ramaderia i pesca; Indústria i construcció i Serveis.

    Separació de residus

    Residus generats a la llar que no tenen la qualificació de perillosos i pels quals els ajuntaments han desenvolupat un sistema de recollida selectiva basada en la separació prèvia a les llars dels diferents tipus de residus sòlids: paper, vidre, llaunes i plàstics, etc.

    En el cas de la matèria orgànica, alguns ajuntaments encara no disposen de sistema de recollida organitzat per a aquesta finalitat.

    Situació professional

    Tipus de relació contractual que té una persona en la seva feina amb altres persones o organitzacions.

    • Feina per compte propi

      • Empresari, professional o treballador per compte propi que contracta personal. Persona que, ja sigui treballant pel seu compte o amb un petit nombre de socis, té una ocupació independent i amb continuïtat (és a dir, englobant la setmana de referència de l'enquesta) ha contractat una o més persones per treballar per a ella com a assalariats.
      • Empresari o treballador per compte propi que no contracta personal. Persona que treballa pel seu compte, sola o amb un o més socis i no té cap persona contractada amb continuïtat.
    • Feina per compte d'altri

      • Assalariat o treballador. Persona que treballa en una feina en què el contracte de treball explícit o per acord verbal assegura una remuneració bàsica que és independent dels guanys de la unitat on treballa (ja sigui una empresa, una institució sense ànim de lucre, el govern o una llar). A les persones amb feina assalariada generalment se'ls paga un salari o sou, però poden cobrar a comissió, segons les vendes, per peça, primes o qualsevol pagament en espècies.
      • Assalariat amb contracte fix. Ocupat que ha tingut i continua tenint un contracte de feina o una successió de contractes amb continuïtat, amb el mateix empresari.
    • Altres situacions

      • Ajuda familiar. Treballador per compte propi que treballa en un negoci (establiment comercial, explotació agrària o una altra empresa) que porta una persona amb qui té relacions de parentiu i amb la qual conviu en el mateix habitatge.
      • Membre de cooperativa. Persona que treballa per compte propi en un establiment que funciona com a cooperativa i on pren decisions pel que fa a l'organització de la producció, vendes, inversions i distribució, en condicions d'igualtat amb els altres membres.
    Superfície útil de l'habitatge

    Superfície mesurada en l'interior dels murs exteriors de l'habitatge i que no comprèn els soterranis, les golfes, els trasters i els espais no habitables. Tampoc no s'inclouen les terrasses obertes ni els jardins.

    Taxa d'activitat

    Percentatge de la població activa de 16 anys o més respecte al total de la població de 16 anys o més.

    Taxa d'atur

    Percentatge de la població de 16 anys o més en situació d'atur respecte al total de la població activa de 16 anys o més.

    Taxa d'escolaritat

    Percentatge de persones de 16 anys o més que està rebent algun tipus d'ensenyament respecte al total de la població de 16 anys o més.

    Telèfon
    • Telèfon fix. Existència de presa de telèfon a l'habitatge, independentment de la seva utilització i del nombre de supletoris.
    • Telèfon mòbil. Existència de telèfon o telèfons mòbils a la llar i nombre de telèfons que utilitzen les persones que hi viuen.
    Temps de treball

    Categorització del nombre d'hores dedicades habitualment per setmana al mercat laboral (treball remunerat) sense comptar hores extraordinàries, vacances, baixes, etc.

    • Subocupació: fins a 10 hores setmanals.
    • Temps parcial: d'11 a 30 hores setmanals
    • Temps complet: de 31 a 40 hores setmanals.
    • Sobreocupació: més de 40 hores setmanals.
    Tipus d'habitatge
    • Cases unifamiliars. Construccions permanents amb entrada directa des del carrer i que estan aïllades de la resta de cases contigües.
    • Cases unifamiliars adossades. Construccions formades per dues o més cases unides per les parets mitgeres.
    • Habitatges plurifamiliar. Edificis que tenen més d'un habitatge i poden ser edificis amb els habitatges en altura.
    Tipus de llar

    Màxim nivell de desagregació de la classificació de les llars segons les relacions de parentiu de les persones que la componen. Les llars es classifiquen d'acord amb la identificació i la quantificació dels nuclis familiars. Els nuclis poden estar compostos per un matrimoni o una parella sense fills, un matrimoni o una parella amb fills o per un sol progenitor (pare o mare); en aquest últim cas es denominen monoparentals. Des d'aquesta perspectiva es distingeixen quatre tipus de llars:

    • Llars unipersonals formades per persones que viuen soles.
    • Llars de dues persones o més que poden estar emparentades o no, però que no formen un nucli familiar.
    • Llars amb un nucli.
    • Llars amb dos o més nuclis.
    Unions

    Inclou tant els matrimonis com les parelles de fet.

    7. Anàlisi de la fecunditat

    7.1. Objectius de la investigació

    Els aspectes principals que s'estudien són l'evolució dels comportaments de fecunditat, amb especial atenció al retard en l'edat a la maternitat i a l'augment de la infecunditat. També es posa en relleu la importància de la immigració, que en els últims anys s'ha traduït en l'arribada de dones amb comportaments diferents dels de les autòctones.

    Les dades de l'Enquesta demogràfica 2007 són especialment útils per estudiar la fecunditat i la seva evolució temporal en les últimes dècades, així com alguns dels factors que la determinen, com la formació de la unió i el nivell educatiu. En aquest treball es farà servir la informació de tipus individual que proporciona l'enquesta sobre les dones residents a Catalunya l'any 2007. Aquesta informació és, principalment, la seva història reproductiva (els naixements vius que van tenir al llarg de la seva vida), les dates de les unions que van formar i el nivell educatiu assolit.

    L'interès principal d'aquesta enquesta és que les respostes provenen de dones de totes les edats, cosa que permet comparar la fecunditat actual amb la de generacions anteriors, que van tenir els seus fills fa diverses dècades. Una dada addicional que recull l'ED07, i que és especialment útil en el context català a causa del pes de la immigració, és la data d'arribada a Catalunya, i també a Espanya si les dones van venir de l'estranger.

    Cal assenyalar que les preguntes sobre l'historial reproductiu no es van fer als homes i, per això, la fecunditat masculina no s'analitzarà en aquest treball. És una limitació especialment important en relació amb la immigració. En efecte, la immigració i els processos de formació de la família solen produir-se de manera paral·lela; per tant, es donen alteracions i interaccions entre migració i fecunditat que solen diferir segons el sexe.

    7.2. Definicions

    Edat mitjana a la maternitat

    Edat mitjana de les dones que han tingut un naixement viu durant un any civil. Es calcula també l'edat mitjana per a cadascun dels ordres de naixement: edat mitjana al naixement del primer fill, el segon fill. etc.

    Edat mediana a la maternitat

    Edat en la qual la meitat de les dones d'una cohort o generació han tingut almenys un fill.

    Infecunditat

    Proporció de dones d'una generació que ha acabat la seva vida fèrtil sense haver tingut cap fill nascut viu. No s'ha de confondre amb infertilitat o esterilitat, que correspon a la incapacitat de tenir fills.

    Índex sintètic de fecunditat

    Equivalent al nombre mitjà de fills per dona. Es calcula com el sumatori de les taxes de fecunditat per edat en un any determinat. Per calcular les taxes de fecunditat per edat de cada any, s'ha construït una sèrie anual de naixements a partir de les dates dels naixements vius declarats per les dones enquestades. La població femenina per edat de cada any s'obté amb una retropolació sense mortalitat dels efectius de dones per edat en el moment de l'enquesta. Per al còmput de les taxes, es tenen en compte només els naixements que van tenir lloc a Catalunya, i les dones que l'any considerat residien a Catalunya.

    La sèrie MNP s'ha calculat a partir de les dades de naixements per edat per a Catalunya (base de dades de l'INE) per a tot el període, de les poblacions per edat simple per a Catalunya de Blanes (2006) per al període 1975–2000, i de les estimacions postcensals de l'INE per al període 2001–2007. Per a l'ED07, s'han calculat dues sèries de l'ISF: l'una utilitzant els factors d'elevació (la sèrie Enquesta (S)) i l'altra sense l'ús d'aquests factors (la sèrie Enquesta SP (S)). De manera similar, les sèries de l'ISF per ordre estimades a partir de l'ED07 estan calculades a partir de les dades sense factors d'elevació, i els resultats estan suavitzats.

    Interval mitjà entre naixements

    Període, en anys, que transcorre entre un naixement i el següent.

    Naixements per ordre (MNP)

    La distribució dels naixements de l'MNP per ordre s'ha realitzat a partir d'una explotació pròpia del fitxer de microdades de parts de l'INE, en la qual s'ha assignat correctament el rang de nai¬xement per als parts múltiples per a tot el període 1975–2007 (a diferència de les sèries oficials de naixements de l'INE, en què s'assigna el rang correcte als naixements de parts múltiples només a partir de l'any 2007). Els quadres publicats per l'INE a partir de l'any 2007 amb les dades de naixements per ordre van acompanyats de la nota següent: "Canvia el càlcul de l'ordre de naixement per als nascuts en parts múltiples. Fins al 2006 inclòs, l'ordre de cada nascut viu en un part múltiple era el mateix per a tots. A partir de l'any 2007, cada nascut viu en un part múltiple té un ordre diferent".

    Nivell d'instrucció

    Es considera que una persona ha arribat a un determinat nivell d'instrucció quan ha acabat i ha aprovat tots els cursos d'aquest nivell i està en condicions d'obtenir el títol o diploma corresponent.

    • Nivell 1. No sap llegir o escriure. Sap llegir o escriure però va anar menys de 5 anys a l'escola. Va anar a l'escola 5 anys o més, però sense completar ESO, EGB o batxillerat elemental. ESO complet (graduat escolar), EGB, batxillerat elemental.
    • Nivell 2. Batxillerat, BUP, COU, batxillerat superior, PREU. Formació professional de grau mitjà, FPI, oficialia industrial o equivalent. Formació professional de grau superior, FPII, mestratge industrial o equivalent.
    • Nivell 3. Diplomatura, arquitectura o enginyeria tècnica, tres cursos aprovats de llicenciatura, enginyeria o arquitectura. Arquitectura, enginyeria, llicenciatura o equivalent. Cursos de tercer cicle universitari: màsters i postgraus, MIR, FIR... Doctorat.
    Probabilitat d'engrandiment

    La probabilitat d'engrandiment és la probabilitat de dones amb i fills l'1 de gener, de tenir un fill més durant l'any t.

    Probabilitat de formar una primera unió

    La probabilitat de formar una unió durant l'any t, de persones que a 1 de gener del mateix any encara no havien entrat en unió.

    Seqüències del cicle de vida familiar

    Les seqüències del cicle de vida familiar poden començar amb una unió o un naixement o les dones es poden quedar sense unió o naixement. Per a les dones que comencen amb una unió, el pas següent és o bé un naixement, o bé una separació, o bé cap d'aquests dos esdeveniments (sense transició). Per a les dones que han entrat en unió i han tingut un naixement viu, el següent pas és un segon naixement, una separació o cap d'aquests dos esdeveniments, etc. En la tabulació consten els casos següents:

    • Mares: proporció de dones que han tingut almenys un naixement viu.
    • Unions: proporció de dones que han format una primera unió (per matrimoni o cohabitació).
    • Mares i en unió: proporció de dones que han tingut almenys un naixement viu i que han format almenys una unió.
    • Concepció abans unió: proporció de dones que han format almenys una unió i han tingut una primera concepció, abans de formar la seva primera unió, que va portar a un naixement viu.
    • Naixements abans d'unió: proporció de dones que han format unions i que han tingut un naixement viu abans de formar la seva primera unió.
    • Separacions: proporció de primeres unions (començades per matrimoni o cohabitació) que han acabat en separació.
    • Inici amb matrimoni: proporció de primeres unions que comencen amb un matrimoni (el matrimoni i la primera unió es produeixen el mateix any).
    • Inici amb naixement: proporció de dones que inicien la seva vida familiar amb un naixement viu.
    • Inici amb unió: proporció de dones que inicien la seva vida familiar amb una unió.
    • Ni unió - ni naixement: proporció de dones que no han format una unió ni tenen naixements vius en el moment de l'enquesta.

    8. Més informació

    L'Idescat ofereix per descarregar en PDF l'Enquesta demogràfica 2007. Informe metodològic, títol del número 1 de la col·lecció "Quaderns d'Estadística", que també està disponible en suport paper. Aquesta monografia dóna informació detallada dels aspectes metodològics de l'enquesta:

    • Àmbit poblacional, geogràfic i temporal
    • Disseny mostral, selecció de la mostra i càlcul dels estimadors
    • Treball de camp i recollida de la informació
    • Avaluació de l'error no mostral: taxes de resposta, anàlisi de la falta de resposta i avaluació del marc de referència
    • Reponderació
    • Qüestionari

    L'objectiu principal de l'informe és fer explícit el procés de treball i facilitar, amb la màxima transparència, la tasca dels professionals i dels investigadors, que connecta amb les bones pràctiques en les estadístiques europees.

    A més l'Idescat ha editat la publicació Anàlisi de la fecunditat a partir de l'Enquesta demogràfica de Catalunya 2007 (núm.4 de la col·lecció Quaderns d'Estadística) amb els resultats obtinguts en l'estudi de la fecunditat.