Metodologia T

L'Estadística de despesa en consum de les llars és una activitat d'estadística oficial incorporada en el Pla estadístic de Catalunya, resultat de l'explotació de l'Enquesta de pressupostos familiars.

L'Estadística de despesa en consum de les llars té com a objectiu principal produir informació estadística sobre la magnitud, l'estructura i la distribució de les despeses en consum. Aquests agregats s'han construït fins l'any 2015 amb la Classificació de les funcions de consum individual (COICOP-HBS), mentre que a partir del 2016 s'aplica la nova classificació europea de consum, anomenada ECOICOP (European Classification of Individual Consumption by Purpose).

La despesa en consum de les llars representa l'activitat econòmica principal de la població i és una aproximació al concepte de consum privat, com a component més important a la demanda agregada d'un país.

L'Enquesta de pressupostos familiars (EPF) és una estadística per mostreig a les llars que realitza l'INE amb periodicitat anual. L'Idescat porta a terme una explotació detallada amb periodicitat anual que amplia els resultats per a l'àmbit de Catalunya.

Les enquestes de pressupostos familiars tenen una llarga tradició i un alt nivell de consolidació tant en l'àmbit europeu com en l'espanyol. L'any 1958 es va realitzar la primera enquesta de pressupostos familiars en l'àmbit espanyol, i la van seguir diverses edicions i successius canvis metodològics.

1. Base 2016

L'any 2016, l'Enquesta de pressupostos familiars assumeix la nova classificació europea de consum ECOICOP. Aquesta classificació ofereix un major desglossament de la despesa i facilita la interrelació de l'Enquesta amb l'índex de preus de consum (IPC).

Així mateix, i per tal de millorar la precisió de les estimacions de despesa, a la mateixa edició de l'operació s'han incorporat canvis que afecten els períodes d'anotacions en què se sol·liciten algunes despeses i els qüestionaris on s'enregistren.

Com a resultat de la incorporació de la nova classificació ECOICOP i dels canvis de recollida de la informació, les dades publicades l'any 2016 no són directament comparables amb les dels anys anteriors i per aquest motiu es presenten separadament en una nova base.

Això no obstant, les xifres de despesa desglossada a dos dígits de l'ECOICOP mantenen la comparabilitat amb l'antiga COICOP, i per facilitar la comparabilitat en les presentacions a tres i quatre dígits s'ofereixen les dades en termes ECOICOP, juntament amb una classificació mixta, que s'ha anomenat ECOICOP/EPF, la qual ofereix alguns avantatges per a la comparabilitat amb anys anteriors.

2. Base 2006

La Enquesta de pressupostos familiars (EPF) Base 2006 substitueix l'Enquesta contínua de pressupostos familiars Base 1997 (ECPF), vigent des de l'any 1997 fins al 2005, moment en què s'introdueixen diversos canvis metodològics i conceptuals, que milloren la qualitat de l'estimació de la despesa i de la seva estructura. Aquestes millores són motivades per diverses recomanacions metodològiques provinents de l'Oficina d'Estadística de la Unió Europea (Eurostat), i d'una necessitat de major representativitat de l'estructura de la despesa per al càlcul de l'Índex de preus al consum (IPC).

2.1. Característiques

Les despeses de consum registrades en l'EPF 2006 es refereixen al flux monetari que les economies de la llar destinen a l'adquisició d'articles de consum, més tota la despesa no monetària que es genera a partir dels béns de subministrament, autoconsum, qualsevol salari en espècie i el lloguer imputat a l'habitatge. El nivell màxim de desagregació funcional de la despesa en consum serà a quatre dígits de la COICOP/HBS (ca).

Els àmbits d'investigació de l'EPF són els següents:

  • L'àmbit poblacional d'estudi són les llars que resideixen en habitatges familiars principals.
  • Els períodes de referència s'assignen a cadascun dels béns i serveis que han estat enregistrats i indiquen la durada amb la qual es fa correspondre la despesa corresponent. Dependrà de la freqüència de compra dels béns o serveis o de la seva importància monetària.
    • Bisetmanal: béns molt freqüents o d'import petit
    • Mensual: béns de mitjana freqüència o d'import moderat
    • Trimestral: béns de baixa freqüència o d'imports elevats per ser considerats bisetmanals o mensuals
    • Anual: béns de poca freqüència o d'imports molt elevats
    • Últim rebut: pagaments regulars o per quotes periòdiques

El disseny mostral es caracteritza per ser bietàpic, amb una estratificació de les unitats de la primera etapa, formada per les seccions censals, i de la segona, formada pels habitatges familiars principals. Aproximadament la meitat de la mostra s'ha repartit de manera uniforme, assegurant una mida mínima en cada comunitat, i l'altra meitat s'ha repartit proporcionalment a la població de cada comunitat.

L'esquema de col·laboració de les llars consisteix en catorze dies l'any durant dos anys consecutius. El tipus d'enquesta és un panel amb rotació d'una meitat l'any. La intensitat de col·laboració en el període d'anotacions és de dues setmanes (durant aquest període se'ls sol·licita informació retrospectiva sobre totes les despeses).

El mètode de recollida d'informació és una combinació d'entrevista personal i autoemplenament mitjançant qüestionaris en suport paper. Se sol·licita informació sobre les despeses (trimestrals, mensuals, anuals, rebuts) de forma retrospectiva, utilitzant per a cada tipus de despesa el període corresponent. Hi ha un autoemplenament de les llibretes per part de la llar i la resta del qüestionari mitjançant entrevista realitzada per agents.

Els instruments de recollida són set models de qüestionari:

  • Fitxa de la llar
  • Despeses de referència mensual
  • Despeses de referència trimestral
  • Despeses de referència anual
  • Característiques de l'habitatge i pagaments en rebuts i quotes periòdiques
  • Llibreta de comptes de la llar
  • Llibreta individual de comptes

2.2 . Definicions

Membres de la llar

Persones que resideixen habitualment a l'habitatge i comparteixen les despeses de la llar i, sota determinades condicions, els membres qualificats com a hostes, convidats, servei domèstic intern, resident absent de l'habitatge per raons d'estudi, malaltia, vacances, etc.

Sustentador principal

Membre de la llar de 16 o més anys amb una aportació periòdica al pressupost de la llar major a la de cadascun dels membres restants.

Despesa en consum

Despesa realitzada per les llars en béns i serveis per tal de satisfer les necessitats o carències dels membres de la llar, no incloent les realitzades per l'empresa o l'explotació familiar. La despesa en consum pot ser efectuada en el territori econòmic o bé en la resta del món. Es recull tant la despesa monetària com la no monetària. La despesa monetària és la que destina la llar al pagament de determinats béns i serveis de consum final. La despesa no monetària és el valor atribuït a determinats consums no monetaris efectuats per la llar, entre els quals s'inclouen:

  • Autoconsum: béns produïts per la pròpia explotació d'algun dels membres de la llar i que es consumeixen o són regalats per la llar.
  • Autosubministrament: béns retirats del propi comerç per algun dels membres de la llar.
  • Salari en espècie: béns subministrats gratuïtament o a preu reduït per algun membre de la llar com a remuneració en espècie.
  • Dinars i sopars gratuïts o bonificats: efectuats pels membres de la llar (tant pels que treballen per compte d'altri com en l'establiment d'hostaleria propietat d'algun membre de la llar).
  • Lloguer imputat: lloguer que seria pagat per la llar, que és propietària de l'habitatge o el té cedit, per un habitatge com el que ocupa si el tingués llogat.

Es consideren despeses en consum els següents béns i serveis:

  • Despeses en servei domèstic, com ocupadors de personal domèstic assalariat
  • Serveis financers cobrats explícitament a les llars
  • Pagaments efectuats per les llars en concepte de llicències, permisos, etc., que puguin ser considerats com a compra de serveis prestats per les administracions públiques
  • Subscripcions, quotes i pagaments de les llars a institucions sense finalitat de lucre, com clubs socials, culturals, recreatius i esportius

No es consideren despeses en consum els següents béns i serveis:

  • Transferències socials en espècie
  • Despeses de formació bruta de capital com ara l'adquisició de l'habitatge, materials i mà d'obra per a grans reparacions en habitatges i despeses en objectes valuosos
  • Adquisició d'actius no productius
  • Subscripcions, quotes i pagaments de les llars a institucions sense finalitat de lucre, com sindicats, col·legis professionals, associacions de consumidors, esglésies, etc.
  • Transferències voluntàries a altres llars, institucions benèfiques i organitzacions d'ajudes
  • Multes i recàrrecs
  • Transferències monetàries a d'altres llars o institucions
  • Valoracions dels regals rebuts
  • Assegurances de vida
  • Alguns impostos i taxes pagades a les administracions públiques

La despesa de consum de les llars s'ordena segons la classificació de despeses de consum: COICOP/HBS (ca), estructurada en dotze grans grups:

  • Grup 1: Aliments i begudes no alcohòliques
  • Grup 2: Begudes alcohòliques, tabac i narcòtics
  • Grup 3: Articles de vestir i calçat
  • Grup 4: Habitatge, aigua, electricitat i altres combustibles
  • Grup 5: Mobiliari, equipament de la llar i conservació de l'habitatge
  • Grup 6: Salut
  • Grup 7: Transports
  • Grup 8: Comunicacions
  • Grup 9: Oci, espectacles i cultura
  • Grup 10: Ensenyament
  • Grup 11: Hotels, cafès i restaurants
  • Grup 12: Altres béns i serveis

En algunes de les taules les despeses anteriors es classifiquen a la vegada en dos grans agrupacions: la primera, els béns de primera necessitat i la segona, la resta de béns i serveis. Els béns de primera necessitat són:

  • Alimentació
  • Vestit i calçat
  • Habitatge, aigua, electricitat i altres combustibles
  • Mobiliari, equipament de la llar i despeses corrents

La resta de béns i serveis seran els grups restants no inclosos a la llista dels de primera necessitat.

Unitats de consum

Per tal d'obtenir les unitats de consum s'empren les anomenades escales d'equivalència, que converteixen els membres de les llars en unitats de consum. Quan es posen en comú determinats béns i serveis, es generen unes economies d'escala, fet que comporta que les necessitats d'una llar amb n persones siguin inferiors a n vegades les necessitats d'una llar en la qual resideix una sola persona. Les escales d'equivalència són una mesura d'ajustament que converteix el nombre de membres residents a la llar en nombre d'unitats de consum. Tot i que hi ha nombroses formes de realitzar aquest ajust, l'escala d'equivalència que s'utilitza és la de l'OCDE modificada. Aquesta escala dóna valor 1 al primer adult, 0,5 a la resta d'adults i 0,3 als menors de 14 anys. La despesa total d'una llar es divideix pel nombre d'unitats de consum de la llar i s'obté així la despesa equivalent per unitat de consum. A cada membre d'una llar se li atribueix la despesa equivalent de la seva llar.

2.3 . Tabulació

Les taules s'han agrupat en els apartats següents. En un primer apartat es presenten els resultats de la despesa total anual de les llars en despesa monetària i no monetària en milions d'euros i en percentatge. El segon apartat inclou la despesa mitjana anual total, per llar, per persona i per unitat de consum en euros corrents, segons característiques sociodemogràfiques del sustentador principal. S'ha inclòs la despesa mitjana a euros constants en base al 2011. El tercer apartat inclou l'anàlisi de la despesa total anual per dos grans grups de despesa, els béns de primera necessitat i la resta de béns i serveis, expressada en milions d'euros. El següent apartat és la distribució percentual de les taules anteriors. Els tres capítols següents presenten la despesa mitjana per grans grups de despesa, en euros corrents per llar, per persona i per unitat de consum. A continuació, es presenten els resultats corresponents a la despesa anual segons la classificació de les funcions de consum individual COICOP/HBS (ca). La primera taula s'estructura en els 12 grans grups, tant en euros corrents com en euros constants (base 2011), la següent a tres dígits de la COICOP i l'última a quatre dígits d'aquesta classificació. Finalment, es presenten les taules relatives a la despesa total, valor unitari i consums en quantitats físiques de determinats aliments, begudes, tabac i fonts d'energia.

Les poblacions de referència són les corresponents al Cens de població i habitatges 2011.

Així mateix, s'ha començat a utilitzar a partir de l'any 2012 la nova Classificació catalana d'ocupacions (CCO) del 2011, que substitueix la CCO del 1994, per tal d'establir les categories de l'ocupació del sustentador principal de la llar.

2.4 . Diferències entre l'ECPF Base 1997 i l'EPF Base 2006

La nova Enquesta de pressupostos familiars (EPF), de periodicitat anual, va entrar en vigor al gener del 2006. Els principals canvis metodològics són els següents:

  • Canvi de periodicitat de l'enquesta. A l'enquesta base 1997 (ECPF) la informació que s'oferia es recollia amb periodicitat trimestral, i ha estat substituïda per una recollida anual.
  • Variació de la dimensió mostral.
  • Introducció d'un nou esquema de col·laboració de les llars. La col·laboració de les llars de la mostra passa de vuit trimestres consecutius a dues setmanes de col·laboracions durant dos anys seguits, fet que suposa una disminució considerable de l'esforç de les llars.
  • Augment del període de col·laboració de les llars. A l'enquesta base 1997 la col·laboració era d'una setmana i ara passa a ser de dues. D'aquesta manera se segueix la tendència internacional, i alhora es redueix l'efecte que pot tenir una setmana atípica en el comportament de les llars enfront de la despesa.
  • Simplificació dels instruments de recollida d'informació. Afecta el disseny dels qüestionaris i el nombre i contingut de les visites a les llars. Es pretén facilitar les respostes i així millorar-ne la qualitat.
  • Reducció del nombre de variables a investigar de manera permanent a l'enquesta. S'ha reduït el nombre de variables per tal de descarregar certes parts del qüestionari.

3. Base 1997

L'Enquesta contínua de pressupostos familiars (ECPF). Base 1997 és el resultat de la transformació de dues operacions estadístiques anteriors: Encuesta básica de presupuestos familiares, darrera edició (1990–91), i Encuesta continua de presupuestos familiares. Base 1985. Es modifiquen substancialment els dissenys metodològics i es manté l'objectiu de donar informació amb periodicitat trimestral i anual, tant des d'una perspectiva conjuntural com estructural. És, de fet, una operació estadística de periodicitat trimestral que cobreix majoritàriament els objectius de l'enquesta bàsica: estimacions de despesa trimestral, al nivell d'agregats i de taxes de variació, així com a font d'informació bàsica per a l'actualització de l'índex de preus de consum (IPC).

Per fer acomplir aquests objectius, s'ha dissenyat aquesta operació com un panel rotatori trimestral, amb 7/8 trimestres consecutius. Això permet construir dos tipus de fitxers: un fitxer trimestral amb totes les llars participants en els trimestres de referència, i un fitxer anual on s'inclouen totes les llars que han participat en tres o quatre trimestres consecutius, sempre que almenys algun d'aquests pertanyi a l'any d'estudi.

3.1. Unitat d'anàlisi i de mostreig

  1. Unitat d'anàlisi: L'estudi del consum familiar requereix que les unitats d'anàlisi siguin les llars, definides com el conjunt de persones que ocupen en comú un habitatge familiar principal o una part d'aquest, i consumeixen i/o comparteixen aliments i altres béns, amb càrrec a un pressupost comú. Són objecte d'investigació tots els individus que resideixen en habitatges familiars principals, que s'estudien a través de les llars que formen.
  2. Unitat de mostreig: La unitat primària de mostreig és la secció censal. Les unitats secundàries són els habitatges familiars principals, pertanyents a les seccions censals, i s'enquesten totes les llars dels habitatges seleccionats.

3.2. Àmbits de la investigació

Totes les dades corresponen al conjunt de llars que resideixen en habitatges familiars principals.

L'àmbit geogràfic de la investigació el constitueix tot el territori de l'Estat espanyol.

L'àmbit temporal es correspon a cada cicle trimestral. Les estimacions anuals s'obtenen de la suma de les estimacions trimestrals. Les estimacions que requereixen l'explotació de les dades longitudinals tindran com a any de referència un any mòbil, format per quatre cicles trimestrals consecutius centrats en l'any de referència.

3.3. Continguts

L'ECPF estudia fonamentalment les despeses de consum, trimestrals i anuals, que es classifiquen segons la Classificació de les funcions de consum individual (COICOP-HBS). També s'aborden altres temàtiques: habitatge, així com l'equipament de la llar i altres aspectes relacionats amb les condicions de vida. S'hi recullen també aspectes descriptius sobre la situació econòmica de la llar i un mòdul subjectiu de pobresa.

3.4. Disseny de la mostra

La tècnica mostral utilitzada és la de l'estratificació bietàpica, en què se selecciona una mostra independent dins de cada comunitat autònoma. Les unitats de primera etapa, les seccions censals, s'estratifiquen seguint un criteri geogràfic, que assigna l'estrat segons la dimensió/capitalitat del municipi al qual pertanyen. Dins de cada estrat geogràfic, les seccions censals s'agrupen d'acord amb quatre categories socioeconòmiques de les llars de cada secció.

Per a Catalunya la mostra és de 120 seccions censals, i dins de cada secció el nombre d'habitatges seleccionats està a l'entorn de 8. Trimestralment, el nombre d'habitatges de la mostra supera els 900 habitatges i el d'individus se situa al voltant dels 2.900.

La mostra s'ha distribuït uniformement al llarg de les setmanes del trimestre amb l'objectiu que totes estiguin igualment representades als nivells d'estrat, província i comunitat autònoma.

Atesa la complexitat que suposa la resposta d'aquesta enquesta i per tal d'evitar el cansament de les famílies, s'han incorporat uns torns de rotació per facilitar la renovació parcial de la mostra. La mostra de seccions es manté fixa al llarg dels períodes intercensals, mentre que cada trimestre es renova una vuitena part dels habitatges seleccionats.

3.5. Recollida de la informació

La recollida de la informació en l'ECPF es realitza proporcionant a les llars els qüestionaris, on s'anoten les despeses en l'adquisició de béns i serveis durant determinats períodes de temps. El personal entrevistador recull aquests qüestionaris en finalitzar el trimestre de col·laboració i la informació bàsica de la llar es completa per entrevista directa.

3.6. Conceptes bàsics

Habitatge familiar

Tota habitació o conjunt d'habitacions i les seves dependències que ocupen un edifici o una part i que, per la forma en què han estat construïts, reconstruïts o transformats, s'han destinat perquè siguin habitats per una o diverses llars, i, a més, en la data de l'entrevista no s'utilitzen per a altres finalitats.

Llar

Persona o conjunt de persones que ocupen en comú un habitatge familiar principal o una part d'aquest, i consumeixen i comparteixen aliments o altres béns amb càrrec a un mateix pressupost. Dins d'un habitatge familiar principal pot haver-hi més d'una llar. Aquest és el cas quan es manté una separació d'economies entre les llars i quan s'ocupen àrees distintes i delimitades de l'habitatge, malgrat que disposin d'algunes estances comunes.

Escales d'equivalència

Són uns factors d'ajust que s'apliquen a l'indicador original de renda, en aquest cas a la despesa, i permeten ponderar nivells distints de necessitats entre llars de dimensió i composició diferents. Les escales d'equivalència converteixen el nombre de membres de la llar en unitats de consum. La despesa de les llars passa a anomenar-se despesa equivalent. Les més utilitzades són les anomenades escales OCDE, i en aquesta publicació s'ha emprat la versió modificada, que pren els valors següents:

Sustentador principal 1
Adult major de 13 anys 0,5
Infant de 13 anys i menys 0,3
Sustentador principal

Aquell membre de la llar que hi és habitualment present, i que la seva aportació econòmica periòdica al pressupost comú de la llar es destina a atendre les despeses de la llar en major grau que les aportacions de la resta de membres. Si la persona que més aporta per sufragar les despeses comunes de la llar resideix habitualment fora de l'habitatge, es considera sustentador principal aquell membre que hi està habitualment present, i rep les aportacions econòmiques destinades a sufragar aquesta mena de despeses.

Període de referència

Durada de temps que s'assigna a cada bé o servei anotats. Aquests períodes de referència es determinen per la freqüència de consum dels béns i serveis o bé per la seva importància monetària. Generalment el període de referència és setmanal per als béns consumits molt freqüentment, en especial els pertanyents als grups 1 i 2 de la Classificació de les funcions de consum individual (COICOP-HBS); mensual per als béns de consum freqüents o bé que tenen un valor unitari entre 150 i 350 euros, i trimestral per a aquells béns o serveis de baixa freqüència o de quantia superior als 350 euros.

3.7. Característiques fonamentals de l'objecte d'estudi

3.7.1. Despesa de consum

La despesa de consum final de les llars correspon a la despesa efectuada per les llars amb l'objectiu de consumir béns i serveis. Aquesta despesa pot ser monetària o no monetària. En el cas de la despesa monetària comprèn les compres efectuades, mentre que la despesa no monetària és el valor estimat de determinats béns i serveis que no impliquen un desemborsament monetari. Aquests són:

  • autoconsum: béns (principalment aliments) produïts en l'explotació agrària, fàbrica o taller propis per algun membre de llar i que són consumits o regalats durant el període de referència. La valoració és a preus de mercat minorista (preus d'adquisició).
  • autosubministrament: béns retirats del comerç propi, sense abonament de l'import, per algun membre de la llar i consumits en el període de referència. La valoració és a preus de mercat minorista (preus d'adquisició).
  • salari en espècie: béns i serveis subministrats gratuïtament o a preu reduït a algun membre de la llar, com a remuneració en espècie, consumits o regalats per la llar durant el període de referència. Si s'adquireixen a preu reduït s'anota el preu pagat per la llar. La valoració és a preus de mercat minorista (preus d'adquisició).
  • àpats gratuïts o bonificats: es consideren tant els realitzats pels membres de la llar que treballen per compte d'altri en el lloc de treball, com els realitzats pels membres de la llar en l'establiment d'hoteleria propietat d'algun membre seu. La valoració és a preu real vigent en l'establiment on s'efectua el consum, o un establiment de les mateixes característiques. Si els àpats són bonificats, l'import d'aquesta bonificació es calcula per la diferència entre el valor de mercat i el que realment s'ha pagat.
  • lloguer imputat: el lloguer que seria pagat per la llar per un habitatge com el que ocupa. Aquesta valoració imputada del consum de l'habitatge afecta tant l'habitatge familiar habitat per la llar propietària, com l'ús de l'habitatge cedit gratuïtament o semigratuïtament a la llar.

No es consideren despeses de consum les inversions (compra de l'habitatge, grans reparacions...), els impostos i les taxes, l'estalvi, les multes i recàrrecs, les transferències a altres llars o institucions, la valoració dels regals rebuts i les assegurances de vida.

La despesa mitjana anual és tabulada segons variables territorials, característiques del sustentador principal, així com característiques de la llar quant a dimensió, composició i situació econòmica.

La classificació emprada és la Classificació de les funcions de consum individual (COICOP-HBS). Aquesta classificació és l'adaptació a les necessitats i particularitats de les enquestes de pressupostos familiars, establerta per l'Eurostat.

Els principals grups de despesa són els següents:

  • 01 Aliments i begudes no alcohòliques
  • 02 Begudes alcohòliques, tabac i narcòtics
  • 03 Articles de vestir i calçat
  • 04 Habitatge, aigua, electricitat, gas i altres tipus de combustibles
  • 05 Mobiliari, equipament de la llar i despeses corrents de conservació de l'habitatge
  • 06 Salut
  • 07 Transports
  • 08 Comunicacions
  • 09 Esbargiment, espectacles i cultura
  • 10 Ensenyament
  • 11 Hotels, cafès i restaurants
  • 12 Altres béns i serveis

3.7.2. Situació econòmica

La situació econòmica de les llars s'analitza des de dos vessants. En primer lloc, des de la dificultat o facilitat que tenen les llars d'arribar a fi de mes. En segon lloc, des de la capacitat d'estalvi que han tingut en el trimestre de referència. En tots dos casos, les taules permeten treure conclusions sobre la magnitud i el perfil de llars amb dificultats econòmiques.

  • Dificultat d'arribar a fi de mes: grau de dificultat per arribar a fi de mes amb els ingressos nets mensuals de la llar.
    1. Amb molta dificultat
    2. Amb dificultat
    3. Amb alguna dificultat
    4. Amb alguna facilitat
    5. Amb facilitat
    6. No consta
  • Capacitat d'estalvi: es considera estalvi de la llar en un període determinat la part dels ingressos obtinguts durant aquest període que no s'ha gastat en l'adquisició de béns i serveis de consum.
    1. No
    2. No consta

3.8. Aspectes tècnics

Les estimacions anuals s'obtenen de la suma de les estimacions trimestrals. Per aquesta raó, per produir resultats anuals s'han tractat tots els fitxers trimestrals pertanyents a l'any de referència. En aquest tractament anual no s'ha considerat la inflació dins de l'any de referència. Totes les unitats monetàries de la publicació estan expressades en euros, independentment de la seva data d'entrada en vigor. Per calcular els euros constants, s'ha utilitzat l'índex de variació anual dels preus de consum com a estimador del deflactor dels preus, per convertir en cada cas els euros de l'any de referència a euros de l'any 1998.