Metodologia T

1. Objectius

L'Estadística econòmica dels centres i les entitats de serveis socials (d'ara endavant, EECESS) forma part del projecte dels Comptes dels serveis socials, que és una operació de caràcter oficial integrada en els programes anuals d'actuació estadística (d'ara endavant, PAAE) corresponents. Aquesta estadística es realitza mitjançant un conveni de col·laboració entre l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (d'ara endavant, DTSF).

L'objectiu principal dels Comptes dels serveis socials és oferir informació sobre l'abast econòmic dels serveis socials. Es parteix de la constatació que els serveis socials són un sector econòmic rellevant en el conjunt de l'economia catalana, amb una incidència molt directa en l'àmbit de l'ocupació.

És en aquest context que el DTSF i l'Idescat van acordar l'any 2008 abordar conjuntament un projecte per tal d'ampliar el coneixement del sector, acord que s'ha consolidat amb dues edicions de l'EECESS.

Durant els anys 2010 i 2011 es van realitzar esglaonadament un ventall de sis enquestes que es proposaven recollir fonamentalment informació sobre el finançament, la despesa i l'ocupació dels centres de serveis socials especialitzats, i una altra enquesta sobre l'activitat de serveis socials realitzada, sense la infraestructura d'un centre, per part de les entitats sense ànim de lucre.

Les sis operacions adreçades a centres tenien característiques metodològiques molt similars i es referien a l'any 2009, mentre que l'operació adreçada a entitats presentava aspectes diferenciats tant en el qüestionari com en el disseny de la mostra i es referia a l'any 2010.

L'any 2015 s'ha realitzat una nova edició de l'enquesta en dues fases: una per als centres de serveis socials i una altra per recollir els serveis complementaris de les entitats privades sense ànim de lucre que no s'haguessin recollit en l'enquesta als centres. En aquesta ocasió, la enquesta als centres s'ha realitzat de forma homogènia als diferents tipus de centre segons el col·lectiu atès i en els dos casos la informació recollida ha estat de l'any 2014.

2. Cobertura de l'operació i unitats d'anàlisi

Prèviament a l'elaboració dels directoris de les enquestes, es va decidir deixar fora de l'àmbit d'estudi els centres i els serveis sociosanitaris. D'una banda, aquests centres presenten un gran component sanitari i, de l'altra, la seva informació ja és recollida en altres operacions estadístiques.

En qualsevol cas, la base informativa de la qual s'han extret els directoris de les enquestes ha estat el Registre d'entitats, serveis i establiments de serveis socials (d'ara endavant, RESES) del DTSF.

Tot i que aquest registre constitueix un directori actualitzat pel que fa a les tipologies més significatives de serveis, la seva utilització ha requerit un tractament específic en tres aspectes:

  1. La delimitació de la unitat enquestable

    Atès que la unitat d'inscripció en el RESES és el servei i que en moltes ocasions el centre o unitat econòmica a enquestar està formada per més d'un servei, calia identificar el cas en què es donava aquesta circumstància a fi d'obtenir per agregació la unitat organitzativa i econòmica adequada per contestar el qüestionari.

  2. L'univers d'estudi

    Un cop transformada la unitat d'informació, va ser necessari delimitar les tipologies de centres a incloure en l'operació. El criteri adoptat va ser incloure aquells centres que presenten unes mínimes característiques d'estructuració, entenent que els que no les reunien o bé no constituïen una realitat estable o bé seria molt difícil recollir-ne la informació. Es va entendre que aquestes activitats "no estructurades" quedaven majoritàriament subsumides en l'activitat quotidiana de l'entitat que les tutelava. Un exemple paradigmàtic de centre "estructurat" és una residència per a gent gran i, ja en el llindar, s'han considerat també com a "estructurats" els serveis d'atenció precoç. En canvi, s'han classificat com a "no estructurats", per exemple, els serveis de temps lliure, els serveis d'atenció i informació a les dones i els pretallers per a infants. Es va preveure recollir les dades sobre els centres considerats com a "no estructurats" en l'enquesta a entitats sense ànim de lucre.

  3. La tipologia de les unitats a estudiar

    Per tal de seleccionar les entitats sense ànim de lucre, s'ha utilitzat la naturalesa jurídica declarada per la mateixa entitat. Les entitats han estat classificades segons si d'elles depèn algun centre "estructurat" o no. Tot i que al RESES hi ha inscrites algunes de les entitats que formen part d'organitzacions de gran abast com Càritas, la Creu Roja, l'ONCE o els bisbats de l'Església catòlica, es va considerar que havien de ser objecte d'un tractament específic i no es van incloure en la primera edició de l'enquesta, però a l'enquesta de l'any 2014 sí que s'hi han inclòs, tot i que han rebut un tractament específic.

En conclusió, i tenint en compte l'objectiu plantejat de descriure el sector productiu dels serveis socials, cal precisar els tres àmbits que no quedaven recollits a la primera operació, a més del cas ja esmentat dels centres sociosanitaris:

  • Els serveis d'ajuda a domicili.
  • L'activitat en serveis "no estructurats" de les entitats d'àmbit superior.
  • Els serveis bàsics d'atenció social, així com altres serveis "no estructurats" de caràcter públic que puguin existir.

En l'edició del 2014 s'ha resolt satisfactòriament la incorporació de les entitats d'àmbit superior en l'enquesta, gràcies a un tractament específic que ha permès recollir les seves circumstàncies especials. Pel que fa als serveis d'ajuda a domicili es preveu que durant l'any 2016 es realitzi una operació específica de recollida que permeti obtenir-ne la informació corresponent.

3. Disseny de la mostra

Tenint en compte l'heterogeneïtat de les unitats analitzades, s'ha optat per un mostreig aleatori estratificat que ha implicat una estratificació molt detallada de la població per tal de reunir en cada estrat unitats de característiques similars. Aquesta voluntat ha comportat l'obtenció d'estrats de grandària molt desigual que han hagut de rebre un tractament diferent a l'hora d'extreure la mostra i, per tant, en el moment de l'elevació dels resultats.

Cal advertir que, degut a l'elevació dels resultats, les taules que es publiquen poden presentar petites diferències entre l'agregació dels resultats detallats i els totals publicats a causa de l'arrodoniment dels decimals.

3.1. Centres de serveis socials

El disseny de la mostra de l'EECESS s'ha realitzat, en ambdues edicions, d'acord amb l'estratificació resultant de l'encreuament de les variables següents:

  • a) El col·lectiu atès del centre.
  • b) Si és, o no, centre propi de la Generalitat de Catalunya gestionat per la mateixa Generalitat.
  • c) El tipus d'atenció i la combinació de serveis prestats.
  • d) La naturalesa jurídica de l'entitat titular del centre.
  • e) La grandària del centre segons el nombre de places.

Aquesta estratificació va generar un total de 162 estrats o conjunts de centres amb característiques homogènies l'any 2009 i de 198 estrats l'any 2014.

Es van fixar uns criteris de representació de cada estrat segons les característiques de l'estrat i el nombre d'unitats poblacionals que el conformaven, per tal d'establir la grandària mostral de l'estrat. L'objectiu d'aquests criteris era aconseguir una representació correcta de tots els estrats. Davant el perill que la no resposta pogués distorsionar la rellevància de la mostra dels estrats menys nombrosos es va optar per la seva sobrerepresentació. Això ha fet que molts dels estrats en què s'ha fragmentat el directori estiguin representats censalment (100%) a la mostra.

L'any 2009 la mostra total efectiva va ser de 817 centres, que significa un 38% de la població a analitzar, i l'any 2014 ha estat de 847, que significa un 42% dels centres en funcionament.

3.2. Entitats de serveis socials sense ànim de lucre

L'estratificació del directori d'entitats de serveis socials sense ànim de lucre s'ha realitzat tenint en compte les variables següents:

  • a) Principal col·lectiu atès.
  • b) Nombre de serveis dependents.
  • c) Titularitat, o no, de serveis "estructurats", ja recollits en l'enquesta als centres.

De la combinació d'aquestes variables en resulten 26 estrats l'any 2010 i 38 estrats l'any 2014, que distribueixen el total d'entitats que componen el directori.

Com en el cas de l'enquesta als centres, es va dissenyar una mostra que garantís una bona representació de tots els estrats assegurant que els estrats de 10 o menys elements fossin representats censalment. En finalitzar el disseny del 2009 es va obtenir una mostra de 724 entitats, que significava el 51% del directori. L'any 2014 la mostra d'entitats dissenyada ha estat de 489 entitats, un 33% del directori. Dins la mostra de l'operació de l'any 2014 s'han incorporat, amb caràcter censal, les entitats d'abast català que no van ser recollides en l'edició del 2010 i entre les quals destaquen Càritas i la Creu Roja, a les quals s'ha entrevistat a través d'un procediment específic.

En l'operació de l'any 2014 s'ha obtingut resposta d'un 89% de les entitats de la mostra, mentre que el nivell de resposta del 2010 va ser d'un 91%.

Com ja va passar l'any 2010, l'operació posa de manifest que una part significativa de les entitats registrades o bé no realitzen activitats complementàries a les dels seus serveis "estructurats", no realitzen activitat econòmica o simplement estan inactives. Aquest fet va quedar reflectit l'any 2010, en què de les 678 respostes obtingudes només 426 entitats indicaven realitzar activitat. L'any 2014, en què hem obtingut resposta de 436 entitats, l'activitat ha estat declarada per 244 d'elles.

4. Àmbit territorial i temporal de l'enquesta

Com es desprèn del disseny mostral descrit anteriorment, les dues operacions estan dissenyades a fi de garantir la rellevància dels resultats per al conjunt de Catalunya.

En la primera edició, l'EECESS recull informació relativa a l'any natural del 2009, mentre que l'enquesta d'entitats ho fa per a l'any 2010. I en la segona edició, l'any de referència és el 2014 en tots dos casos i la recollida de dades es va portar a terme entre els mesos d'abril i setembre del 2015.

5. Característiques recollides a l'enquesta

5.1. Centres de serveis socials

En l'edició de 2009 hi havia sis models de qüestionari, un per a cada tipus de col·lectiu atès pel centre. El 2014 s'han unificat en un de sol i cada col·lectiu ha escollit les opcions de resposta que li concernien per la seves característiques específiques. No obstant això, a grans trets els continguts següents són comuns en les dues edicions:

Identificació del centre i dels serveis que el componen

Aquest apartat persegueix confirmar la identificació del centre, de l'entitat titular, així com de la composició del centre establerta en el procés d'agregació de serveis que ha realitzat l'equip de l'enquesta i que ha estat descrita a l'apartat 2.

Activitat del centre

L'activitat del centre es recull fonamentalment a través de la capacitat, en nombre de places disponibles i de la seva ocupació, de cada un dels seus serveis. No obstant això, també es demana als centres que especifiquin altres tipus d'activitats o serveis prestats dels quals no es tenia notícia.

Personal ocupat

En el qüestionari es demana el nombre de persones, així com el corresponent volum d'hores anuals treballades classificades pel tipus de relació amb el centre i pel perfil professional. Així mateix, es demana el nombre de persones que durant l'any han deixat de treballar i no han renovat el contracte (sense comptabilitzar les substitucions).

Amb l'objectiu d'aclarir els conceptes de l'enquesta, es demana també informació sobre el personal que treballa al centre com a treballador autònom o a càrrec d'una empresa externa. Aquests darrers, però, no es van recollir a la primera de les enquestes desenvolupades a la primera edició, la d'atenció a la gent gran. En canvi, a la segona edició s'ha demanat a tots els tipus de centre segons el col·lectiu atès tot el personal tant remunerat com no remunerat.

Despeses corrents

En aquest apartat es demanen les despeses corrents amb un detall suficient per identificar amb precisió els seus principals components.

Ingressos corrents

Adequant-se a les diferents modalitats de finançament de cada sector d'atenció, el qüestionari recull detalladament les fonts de finançament dels centres de serveis socials.

Operacions de capital

Es recullen també, classificades per grans conceptes comptables, les despeses d'inversió realitzades durant l'any, així com les transferències de capital classificades per la seva procedència.

5.2. Entitats de serveis socials

Tal com s'ha avançat, l'Enquesta econòmica a entitats de serveis socials sense ànim de lucre es proposava recollir tota aquella activitat que es realitza en l'àmbit de les entitats sense ànim de lucre i que no havia estat recollida a l'enquesta als centres. Això plantejava el repte d'assegurar que les entitats enquestades entenguessin aquesta delimitació i aportessin correctament les seves dades. El principal perill provenia de la possibilitat que les entitats incloguessin dades sobre centres "estructurats" de la seva titularitat, la qual cosa significaria una doble comptabilització amb l'Enquesta econòmica a centres de serveis socials.

És per aquest motiu que es van dissenyar dos qüestionaris diferents: un per a les entitats de la mostra, de les quals coneixíem que eren titulars d'un o més centres "estructurats", i un altre per a les entitats que no tenien centres dependents.

Els principals aspectes recollits en els qüestionaris són els següents:

Objecte, naturalesa i activitat

L'any 2010 es recollia, en preguntes obertes, una descripció de l'activitat social realitzada per l'entitat, se'n detallava la naturalesa jurídica i se li demanava la seva apreciació sobre el percentatge que els serveis socials significaven dins el conjunt de la seva activitat econòmica.

L'any 2014 es demana la descripció de l'activitat, quins col·lectius atén i si fa altres activitats no emmarcades en l'àmbit dels serveis socials.

Activitats associatives i serveis complementaris

Mitjançant una llista de possibles activitats i serveis, i també amb una opció oberta al final, es demana a les entitats l'especificació del tipus de serveis que presten al marge dels serveis ja recollits a l'enquesta als centres.

Personal

Es demana l'especificació del nombre de persones i hores treballades en funció de la relació contractual establerta amb l'entitat.

Ingressos i despeses corrents

Es detallen els principals conceptes d'ingrés i de despesa. En el cas de les entitats amb centres "estructurats" es demana també la informació necessària per fer possible una consolidació adequada dels comptes.

Operacions de capital

També es recullen, classificades per grans conceptes comptables, les despeses d'inversió realitzades durant l'any, així com les transferències de capital classificades per la seva procedència.

6. Principals característiques del treball de camp

Les tasques de recollida s'han realitzat per Internet mitjançant una aplicació elaborada expressament per l'Idescat.

Els centres i les entitats de la mostra van rebre una carta en què se'ls presentava l'enquesta, se'ls anunciava que formaven part de la mostra i se'ls animava a contestar-la. A la mateixa carta es donaven totes les instruccions necessàries per implementar la resposta i s'indicaven els diferents mecanismes disponibles per fer consultes o resoldre incidències.

L'enquesta està inclosa en el Pla estadístic de Catalunya i, per tant, és de resposta obligatòria.

Per tal de facilitar i maximitzar el nivell de resposta, es va establir un protocol mitjançant el qual es preveia un seguiment personalitzat via telefònica, així com l'emissió de diferents requeriments oficials per escrit en cas de no respondre en primera instància.

La taxa de resposta va ser del 96,5% de la mostra dissenyada per als anys 2009–2010. I l'any 2014 va ser del 98,4% de la mostra de centres i del 89,9% de la mostra d'entitats.

7. El pla de tabulació

7.1. Les variables estructurals

Les variables estructurals sobre les quals bascula la presentació de les dades de l'enquesta són les següents:

Col·lectiu atès

Aquest criteri constitueix la base del model de presentació dels resultats relatius a l'enquesta als centres. Tot i que les primeres taules de la publicació presenten una visió del conjunt dels centres socials de Catalunya, la major part de la tabulació presenta informació desagregada pels diferents col·lectius d'atenció social.

Aquests col·lectius són en el cas de l'enquesta als centres:

  • Gent gran.
  • Persones amb discapacitat.
  • Infància, adolescència i joventut.
  • Persones amb problemàtica social derivada d'una malaltia mental.
  • Altres col·lectius (problemàtiques derivades de la drogodependència, dones en situació de risc i altres situacions que generen risc d'exclusió social).

En el cas de l'enquesta a les entitats el col·lectiu atès per l'entitat no es pot recollir de manera precisa, ja que una bona part de les entitats dediquen la seva atenció a més d'un col·lectiu. Així, en el cas d'aquesta enquesta només podem parlar de "principal col·lectiu atès" i la seva classificació no és equivalent a la utilitzada a l'enquesta als centres:

  • Gent gran.
  • Persones dependents.
  • Persones amb discapacitat.
  • Infància, adolescència i joventut.
  • Persones amb drogodependències.
  • Persones en risc d'exclusió social.
  • Diversos col·lectius.

Tipus de centre de serveis socials

Els centres han estat classificats d'acord amb els diferents tipus d'atenció que presten. Aquesta constitueix una variable determinant en relació amb el personal i els costos. Els tipus de centre que es tenen en compte són:

  • Residència.
  • Residència amb centre de dia.
  • Llar residència.
  • Centre de dia.
  • Habitatge tutelat.
  • Altres.

Els habitatges tutelats s'han afegit com una nova categoria en l'edició del 2014.

Dimensió del centre de serveis socials

Una altra variable clarament correlacionada amb els costos i l'ocupació és la grandària del centres. Com a indicador d'aquesta variable s'ha utilitzat el nombre de places registrades al RESES pel centre. Si el centre presta alguna mena d'atenció residencial es pren aquesta com a referència. Les places d'atenció diürna i de suport només es tenen en compte en aquells centres que no prestin cap mena d'atenció residencial. La variable es presenta transformada en intervals.

Naturalesa jurídica de l'entitat titular del centre

Pel que fa a la naturalesa jurídica de l'entitat, es distingeixen els casos següents:

  • entitats públiques
  • entitats sense ànim de lucre o socials
  • entitats mercantils

7.2. Les variables estructurals

Les variables descriptives més significatives són les següents:

Tipus d'atenció

El tipus d'atenció és una qualitat associada al servei i, atès que cada centre pot ntenir un o més serveis, pot prestar diferents tipus d'atenció simultàniament.

Els tipus d'atenció considerats són:

  • Residencial: Atenció prestada en aquells serveis on la persona atesa rep atenció en la major part dels aspectes de la vida quotidiana durant les 24 hores del dia. A l'enquesta de 2009 es va prendre en consideració el tipus d'atenció de "suport residencial" de manera diferenciada (suport, supervisió i coordinació en centres residencials on les persones ateses resideixen amb un nivell d'autonomia important), però en l'edició del 2014 totes aquestes places han estat considerades dins la categoria única de "residencial".
  • De dia: Atenció especialitzada i continuada en horari diürn.
  • Suport o altres serveis no residencials: Atenció de suport, supervisió i coordinació en centres on les persones ateses gaudeixen d'un nivell d'autonomia important.
  • Ambulatori: Atenció en horari convingut d'acord amb una programació o previsió.

Capacitat i ocupació

Cada servei té establerta una capacitat o nombre de places ofertes en funció de l'equipament i el personal disponible, mentre que l'ocupació és el nombre de places que realment han estat cobertes en l'any estudiat. Aquesta variable sempre ha de ser presentada combinada amb el tipus d'atenció. Els serveis d'atenció ambulatòria no ofereixen informació sobre la capacitat i l'ocupació.

Personal

Les dades sobre el personal es presenten sempre amb el nombre de persones que han treballat en el conjunt de l'any i el nombre d'hores treballades durant l'any.

El personal es classifica d'acord amb dues variables:

Relació contractual
  • a. Personal assalariat. Sota aquest concepte s'inclouen totes les persones que han mantingut un contracte laboral amb el centre o entitat. S'hi inclouen el personal temporal i el de substitució.
  • b. Titulars o propietaris del centre. Persones propietàries o titulars del centre que hi dediquen més d'un terç d'una jornada laboral. Aquesta categoria de relació només és rellevant en el cas dels centres d'atenció a la gent gran.
  • c. Personal autònom. Persones que presten regularment els seus serveis en el centre en qualitat de professionals autònoms.
  • d. Personal d'empreses externes. Persones que presten regularment els seus serveis en el centre en virtut d'un contracte amb una tercera empresa. L'any 2009, el valor d'aquesta variable es desconeix per als centres d'atenció a la gent gran pel fet que en l'operació corresponent no va ser investigada.
  • e. Voluntariat. Persones que desenvolupen tasques, normalment de suport i amb una dedicació reduïda, sense cap mena de contraprestació.
Grup funcional i perfil professional

El detall dels perfils professionals investigats varia en funció de cada col·lectiu d'atenció, però en tots els casos s'agrupen per les funcions que desenvolupen:

  • a. Personal de direcció i administració.
  • b. Personal auxiliar, que en l'edició anterior s'anomenava "personal tècnic auxiliar".
  • c. Personal tècnic assistencial.
  • d. Personal de serveis generals i manteniment.
  • e. Altre personal.
Grau d'inestabilitat del personal

Addicionalment, l'enquesta proporciona informació sobre el nombre de persones amb contractes laborals que durant l'any estudiat han deixat de prestar els seus serveis en el centre. Aquesta informació ens permet presentar com a estimador del grau d'inestabilitat laboral el percentatge que significa el personal que ha deixat de prestar els seus serveis sobre el total de personal que ha prestat serveis durant l'any.

Personal equivalent

És una estimació del nombre de persones equivalents si treballessin a jornada completa durant tot un any, és a dir, un total de 1.529,29 hores segons l'Enquesta de població activa 2014.

Ingressos

Els ingressos dels centres i de les entitats es presenten desglossats en els conceptes següents:

  • a. Quotes de les persones usuàries. Inclou els pagaments efectuats per les persones beneficiàries dels serveis.
  • b. Ingressos socials. Inclou les aportacions regulars o puntuals de les persones associades o col·laboradores.
  • c. Finançament públic. Inclou tots els ingressos procedents de les administracions públiques:
    • Ingressos per prestació de serveis al DTSF.
    • Ingressos per prestació de serveis a altres administracions públiques.
    • Ingressos per gestió delegada de centres de la Generalitat de Catalunya.
    • Ingressos per gestió delegada d'altres administracions públiques.
    • Subvencions Generalitat de Catalunya.
    • Altres subvencions públiques.
  • d. Finançament privat. Inclou ingressos de quotes satisfetes per tercers i els ingressos generats per les compres de serveis complementaris.
  • e. Altres ingressos. Recull els altres ingressos de gestió, els procedents dels rendiments financers i els ingressos extraordinaris.
  • f. Ingressos de capital traspassats. Aquest concepte recull les anotacions comptables a través de les quals els centres transfereixen periòdicament al seu compte de resultats els ingressos procedents de subvencions de capital. Constitueixen una compensació parcial de les amortitzacions anotades en els comptes de despesa.

Despeses

Els conceptes de despesa utilitzats a la tabulació són els següents:

  • a. Compres. Inclou les despeses en material necessari per al funcionament del servei: aliments, material de neteja, medicaments, etc.
  • b. Subcontractació de serveis. Comprèn la contractació a terceres empreses de serveis que formen part de l'atenció (atenció sanitària, bugaderia, menjador, etc.).
  • c. Subministraments. Es comptabilitzen els subministraments energètics, d'aigua i comunicacions.
  • d. Altres serveis. Arrendaments, manteniment d'instal·lacions, assegurances, assessoraments i altres serveis contractats a terceres empreses.
  • e. Despesa de personal. Inclou totes les despeses imputables al personal contractat pel centre.
  • f. Costos estructurals. Descriu els costos d'una estructura corporativa superior imputables al centre analitzat.
  • g. Impostos
  • h. Altres despeses. Inclou altres despeses de gestió, despeses financeres de la unitat o externes i pèrdues o despeses excepcionals.
  • i. Amortització de l'immobilitzat.