Metodologia

L'Estadística i comptes de les empreses culturals és una operació de síntesi que recull un conjunt de magnituds i indicadors econòmics de les empreses l'activitat principal de les quals es desenvolupa en l'àmbit cultural, per conèixer de manera precisa i fiable la dimensió econòmica i l'evolució anual d'aquest sector.

La informació utilitzada en aquesta estadística prové majoritàriament de l'explotació de les microdades de diverses enquestes a empreses, que l'Idescat du a terme gràcies als convenis de col·laboració signats amb l'INE. Pel que fa a la informació de comerç amb l'estranger, s'elabora amb dades del Departament de Duanes i Impostos Especials de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.

S'ofereixen els resultats de les empreses culturals a partir del 2008, primer any en què s'ha utilitzat en l'estadística estructural la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009).

1. Delimitació sectorial

La delimitació de l'àmbit sectorial és una de les peces bàsiques d'aquesta estadística, ja que la diversitat d'activitats que es poden incloure en el concepte cultural i la seva interrelació amb activitats alienes al sector dificulta l'establiment de fronteres clares. D'altra banda, en l'estadística oficial és fonamental garantir la comparabilitat dels resultats amb els d'altres oficines d'estadística, objectiu que només es pot assolir utilitzant definicions i classificacions harmonitzades.

Avui, els estats membres són els principals actors en el desenvolupament de les estadístiques culturals a Europa, situació que té com a conseqüència que l'organització, els mètodes i els continguts siguin molt diferents.

El camp de la cultura és difícil de definir per la seva evolució constant. No té la coherència d'un sector econòmic, ni en les estructures ni en les activitats ni en els seus productes, ja que inclou activitats molt heterogènies de diversos sectors de l'economia. A més, el nivell de desenvolupament de les estadístiques culturals és molt diferent entre països, tant en termes de continguts com de mètodes, periodicitat, cobertura sectorial o fonts utilitzades.

A finals de l'any 2007, el Consell de Ministres de Cultura de la Unió Europea va identificar la millora i la comparabilitat de les estadístiques culturals com una de les cinc àrees prioritàries en el Pla de treball per a la cultura 2008–2010.

Per iniciativa d'Eurostat, el setembre del 2009 es va crear un nou grup de treball europeu d'estadístiques culturals: l'European Statistical System Network on Culture (ESSnet-Culture Final report, en PDF). Finançat a partir d'un acord entre la Comissió Europea i un grup de cinc socis corresponsables del projecte (ministeris i oficines estadístiques de Luxemburg, França, Txèquia, Estònia i Països Baixos), el mandat del grup era desenvolupar la producció de dades sobre la base d'un sistema estadístic coordinat i examinar la possibilitat d'adaptar o desenvolupar mètodes existents per respondre a les noves necessitats i cobrir nous dominis.

L'Idescat, a fi d'establir la delimitació sectorial d'aquesta estadística, ha seguit amb fidelitat els treballs metodològics duts a terme per l'ESSnet-Culture i també ha tingut en compte el Marc d'estadístiques culturals actualitzat per la UNESCO l'any 2009.

L'ESSnet-Culture proposa un marc europeu de les estadístiques culturals basat en el concepte de domini cultural, que defineix com el conjunt de pràctiques, activitats o productes culturals centrats al voltant d'un grup d'expressions reconegudes com a artístiques.

En aquesta Estadística, els dominis culturals proposats per l'ESSnet-Culture s'han agrupat de la manera següent:

1. Patrimoni, arxius i biblioteques
2. Llibres i premsa
3. Arts visuals
4. Arts escèniques
5. Audiovisual i multimèdia
6. Arquitectura
7. Publicitat

Atenent les indicacions dels tècnics del Departament de Cultura, que consideraven massa restrictiva aquesta delimitació de l'àmbit cultural, l'Idescat ha afegit dos dominis més, que recullen les activitats econòmiques de serveis i industrials relacionades amb la cultura que, tot i que l'ESSnet-Culture qualifica de parcialment culturals, corresponen a sectors amb un pes significatiu en el conjunt de les empreses culturals.

La correspondència entre cadascun dels dominis esmentats i la Classificació catalana d'activitats econòmiques (CCAE-2009) és la següent:

(*) A partir del 2021 inclou la classe 8552.

De les 31 classes de la CCAE-2009 que integren els 7 primers dominis de la taula 1, l'ESSnet-Culture en qualifica 24 com a totalment culturals i 7 com a principalment culturals. A partir de l'any 2021, s'inclou en l'estadística la classe 8552 (Educació), que es qualifica com a totalment cultural i pertany al domini Altres serveis relacionats amb la cultura. Aquesta classe correspon al 8è domini cultural (Educació) de la classificació de l'ESSnet-Culture. Aquesta inclusió ha estat possible arran de l'ampliació, l'any 2021, de l'àmbit poblacional objecte d'estudi de l'Estadística estructural d'empreses.

La informació sobre les empreses culturals presentada en aquesta publicació s'ha obtingut a partir de les fonts estadístiques següents:

• L'Estadística estructural d'empreses del sector industrial i l'Estadística estructural d'empreses del sector serveis, que aporten per a cada domini cultural les macromagnituds bàsiques (valor de la producció, consum intermedi, valor afegit), el nombre d'empreses i de persones ocupades i els principals conceptes del compte d'explotació de les empreses culturals (volum de negoci, consums, despeses en serveis exteriors i despeses de personal).
• L'Estadística sobre activitats en R+D i l'Enquesta sobre innovació a les empreses, que presenten els indicadors bàsics de personal i despesa en R+D interna i innovació de les empreses culturals, comparant-los amb els del total d'empreses investigades per aquestes dues estadístiques. Aquestes fonts no permeten obtenir resultats representatius per domini, i per això s'ha optat per oferir resultats per al conjunt de les empreses de l'àmbit cultural.
• L'estadística Comerç amb l'estranger, elaborada amb dades de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, que comptabilitza les exportacions, importacions i taxa de cobertura dels béns culturals objecte de comerç amb l'estranger, subdividides en tres agrupacions.

Les dades s'han classificat segons l'activitat principal de l'empresa (Estadística estructural d'empreses del sector serveis, Estadística sobre activitats en R+D, Enquesta sobre innovació a les empreses) o de l'establiment (Estadística estructural d'empreses del sector industrial). En el cas del comerç amb l'estranger, els béns culturals s'han classificat utilitzant la Nomenclatura combinada (NC).

A continuació es descriuen breument les operacions estadístiques utilitzades i els principals conceptes d'aquestes operacions.

2. Estadística estructural d'empreses del sector industrial i Estadística estructural d'empreses del sector serveis

L'Estadística estructural d'empreses del sector industrial (anomenada Enquesta industrial d'empreses fins a l'any de referència 2014) estudia les empreses amb activitat principal industrial, és a dir, de les seccions B, C, D o E de la CCAE-2009. Fins a l'any 2012, l'Enquesta centrava l'àmbit d'estudi en les empreses industrials amb almenys una persona assalariada. A partir de l'any 2013, amplia l'àmbit poblacional a les empreses industrials sense assalariats, fet que comporta un augment de la variabilitat interanual del nombre d'empreses.

D'altra banda, l'Estadística estructural d'empreses del sector serveis (anomenada Enquesta anual de serveis fins a l'any de referència 2014) investiga el conjunt dels serveis de mercat, és a dir, les empreses dedicades al comerç, turisme, transport, tecnologies de la informació, activitats immobiliàries i de lloguer i serveis a empreses (seccions G a J i L a N, R i S, excepte la divisió 94). A partir de l'any 2021 s'hi inclouen l'Educació i les Activitats sanitàries i de serveis socials (seccions P i Q de la CCAE-2009, respectivament).

Es tracta de dues enquestes per mostreig de caràcter estructural, l'objectiu fonamental de les quals és proporcionar informació precisa i fiable de les empreses que constitueixen els diversos sectors d'activitat d'ambdós àmbits.

L'any 2016 s'apliquen diverses millores metodològiques a l'Estadística estructural d'empreses com a part del Projecte d'integració de les enquestes econòmiques estructurals. Per tant, els resultats de l'any 2016 no són estrictament comparables amb els dels anys anteriors, ja que l'evolució de les variables pot reflectir tant els possibles canvis reals del període com els efectes de les millores metodològiques en l'estimació de les esmentades variables.

L'any de referència 2021 s'apliquen diverses millores metodològiques, que es regeixen pel Reglament (UE) 2019/2152 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de novembre de 2019, i pel Reglament d'execució (UE) 2020/1197 de la Comissió, de 30 de juliol de 2020.

Els canvis més significatius que afecten l'Estadística i comptes de les empreses culturals són: la inclusió de l'Educació (secció P de la CCAE-2009); l'ampliació de la mostra de les Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment (secció R), de la Reparació d'ordinadors, d'efectes personals i efectes domèstics (divisió 95 de la CCAE-2009) i d'Altres activitats de serveis personals (divisió 96); la concreció de quins sectors institucionals són objecte de cobertura de l'Estadística, i, finalment, una millora en l'estimació del nombre d'empreses.

Per tant, a partir de l'any 2021 les dades no són estrictament comparables amb les dels anys anteriors.

Per obtenir més informació sobre el marc i el disseny mostral de les enquestes estructurals d'empreses, podeu consultar l'informe metodològic de l'INE.

En aquesta publicació es presenten una sèrie de taules amb les principals magnituds i conceptes econòmics que reflecteixen la importància del sector cultural en l'economia catalana. Les variables utilitzades són les següents:

Valor de la producció (preus bàsics)

Flux monetari que mesura l'import de béns i serveis produïts per l'empresa.

Consum intermedi (preus bàsics)

Valor de béns i serveis consumits en el procés de producció, excloent-ne els béns de capital.

Valor afegit brut (preus bàsics)

Riquesa generada durant el període considerat, que s'obté com a diferència entre el valor de la producció i el consum intermedi.

Excedent brut d'explotació (preus bàsics)

Diferència entre el valor afegit brut a preus bàsics i la suma de les despeses de personal més els impostos sobre la producció.

Nombre d'empreses

Nombre de les empreses l'activitat econòmica principal de les quals pertany a l'àmbit cultural segons la delimitació establerta. Per activitat econòmica principal s'entén la que genera més valor afegit o, si no es disposa d'aquesta dada, la que generi un valor de producció més alt o la que doni ocupació a més persones.

Persones ocupades

Persones fixes o eventuals que contribueixen, mitjançant l'aportació del seu treball, a la producció de béns i serveis, o que realitzen activitats auxiliars a l'empresa (administració, transport, emmagatzematge).

Persones assalariades

Persones ocupades vinculades a l'empresa per un contracte de treball i retribuïdes amb quantitats fixes o periòdiques (sou, salari, comissió, a preu fet o en espècie).

Volum de negoci

Suma dels imports facturats per l'empresa durant l'any de referència per prestació de serveis i vendes de béns que són objecte del tràfic de l'empresa. Les vendes es comptabilitzen sense incloure l'impost sobre el valor afegit (IVA) i en termes nets.

Consums i treballs fets per altres empreses

Suma del valor dels consums (les compres menys la variació d'existències) de primeres matèries, altres proveïments i mercaderies, i el valor dels treballs duts a terme per altres empreses o professionals del sector. (Aquests treballs han de formar part del procés de producció propi.)

Despeses en serveis exteriors

Despeses en concepte de serveis de naturalesa diversa prestats per tercers.

Despeses de personal

Despeses relatives a tots els pagaments que efectua l'empresa al seu personal com a remuneració pel seu treball, incloent-hi les càrregues socials a càrrec de l'empresa.

3. Estadística sobre activitats en recerca i desenvolupament (R+D)

L'Estadística sobre activitats en R+D proporciona la informació relativa al personal dedicat a activitats de recerca, així com a la despesa realitzada en aquestes activitats. Als efectes d'aquesta publicació, només es considera el sector empresarial (empreses amb activitat principal en les seccions A a S, excepte les seccions O, P i la divisió 94 de la CCAE-2009), encara que aquesta Estadística també recull dades d'altres sectors institucionals com són l'ensenyament superior, les administracions públiques i les institucions privades sense finalitat de lucre.

Als efectes d'aquesta publicació, s'ofereixen resultats sobre les variables següents:

Personal en R+D interna

Personal ocupat directament en activitats d'R+D interna, sense distinció del nivell de responsabilitat. Aquesta variable s'expressa en equivalència a jornada completa (EJC), que és la suma del personal que treballa a dedicació plena més la suma de fraccions de temps del personal que treballa a dedicació parcial.

Despesa en R+D interna

Inclou la despesa en treballs creatius portats a terme dins de l'empresa per augmentar el volum de coneixements i la seva utilització per idear productes i processos nous o millorats (inclòs el desenvolupament de programari). Per tant, conté les despeses corrents (retribucions del personal intern assignat a activitats d'R+D interna i del personal extern que treballa in situ en tasques d'R+D internes) i les despeses de capital (equips i instruments, adquisició de programari i productes de propietat intel·lectual específics per a R+D interna).

La informació publicada sobre personal i despesa fa referència a empreses amb activitat d'R+D interna feta a Catalunya, independentment d'on tinguin la seu social.

4. Enquesta sobre innovació a les empreses

L'Enquesta sobre innovació a les empreses proporciona informació sobre el procés d'innovació a les empreses a partir d'indicadors que permeten conèixer aquest procés (despesa en innovació, impacte econòmic, tipus d'activitats innovadores, etc.). Es dirigeix a totes les empreses agrícoles, industrials, de construcció i de serveis amb 10 persones assalariades o més, és a dir, empreses amb activitat principal en les seccions A a S, excepte les seccions O, P i la divisió 94 de la CCAE-2009.

Aquesta Enquesta segueix les recomanacions del Manual d'Oslo, que conté les directrius proposades per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) per recollir i interpretar dades sobre innovació.

L'any 2018 s'introdueix un canvi metodològic per l'aplicació de la nova revisió del Manual d'Oslo (2018), que modifica la definició d'empresa innovadora, entre d'altres aspectes, i provoca una ruptura en la sèrie temporal respecte dels resultats d'anys anteriors.

A partir de l'any 2020, l'Enquesta sobre innovació a les empreses de l'INE té periodicitat biennal i es du a terme els anys parells.

Als efectes d'aquesta publicació, a partir de l'any 2018, s'ofereixen resultats sobre les variables següents:

Despesa en activitats innovadores

Inclou la despesa total destinada a fer qualsevol activitat innovadora. Per tant, inclou la despesa en R+D interna, en adquisició d'R+D (R+D externa), i la relativa a la resta d'activitats innovadores diferents a R+D com:

• Adquisició d'equip de maquinària, programari, drets de propietat intel·lectual o edificis per a activitats innovadores diferents de l'R+D
• Adquisició de coneixements externs (patents, llicències, marques registrades)
• Disseny de producte, serveis de disseny, preparació de producció/distribució
• Formació i desenvolupament professional dels empleats
• Activitats de màrqueting directament relacionades amb innovacions diferents de l'R+D, incloent-hi investigació de mercats.

La informació publicada correspon a la despesa en activitats innovadores de les empreses que han fet alguna activitat innovadora a Catalunya, amb independència d'on tenen la seu social.

Empreses amb despesa en activitats innovadores

Inclou les empreses amb seu social a Catalunya que han fet despesa en alguna activitat innovadora en l'any de referència.

Empreses amb innovació de producte en el període

Inclou les empreses que han introduït al mercat un bé o servei nou o millorat que difereix significativament dels béns o serveis anteriors a l'empresa.

La informació publicada correspon a les empreses amb seu social a Catalunya que han fet innovació de producte en l'any de referència o en algun dels dos anys anteriors.

Empreses amb innovació de processos de negoci en el període

Inclou les empreses que han implementat a la seva activitat algun procés de negoci nou o millorat per a una o més funcions del seu negoci que difereixen significativament del procés de negoci anterior de l'empresa. Les funcions de negoci incorporades poden ser en algun dels processos de negoci següents:

• Mètodes de fabricació o producció de béns o serveis
• Sistemes logístics o mètodes de lliurament o distribució
• Mètodes de processament d'informació o comunicació
• Mètodes de comptabilitat o altres operacions administratives
• Pràctiques de negocis per a procediments organitzatius o relacions externes
• Mètodes d'organització de responsabilitat laboral, presa de decisions o gestió de recursos humans
• Mètodes de màrqueting per a promoció, embalatge, fixació de preus, posicionament del producte o serveis postvenda

La informació publicada correspon a les empreses amb seu social a Catalunya que han fet alguna innovació en els seus processos de negoci en l'any de referència o en algun dels dos anys anteriors.

Empreses amb innovacions de producte o de processos de negoci en el període

Inclou tant les empreses que han fet algun tipus d'innovació de producte com les que han fet innovacions de processos de negoci.

La informació publicada correspon a les empreses amb seu social a Catalunya que han fet algun tipus d'innovació en l'any de referència o en algun dels dos anys anteriors.

Fins a l'any 2017, l'Enquesta sobre innovació a les empreses segueix la revisió del Manual d'Oslo del 2005. Per tant, els indicadors que es difonen en aquesta publicació són:

Despesa en innovació tecnològica

Inclou la despesa total destinada a fer qualsevol activitat per a la innovació tecnològica. Per tant, inclou la despesa en R+D interna i externa, així com la relativa a la resta d'activitats innovadores tecnològicament.

La informació publicada correspon a la despesa en innovació tecnològica de les empreses que han fet alguna activitat innovadora a Catalunya, amb independència d'on tenen la seu social.

Empreses amb activitats d'innovació tecnològica

Una innovació tecnològica és un producte (bé o servei) nou o sensiblement millorat introduït al mercat (l'anomenada "innovació de producte") o la introducció dins l'empresa d'un procés nou o millorat significativament ("innovació de procés"). Les activitats per a la innovació tecnològica estan classificades de la manera següent:

• Treballs d'R+D interna
• Adquisició d'R+D (R+D externa)
• Activitats d'adquisició de maquinària i equip relacionades amb productes i processos tecnològicament nous o millorats
• Adquisició d'altres coneixements externs per a la innovació
• Formació per a activitats innovadores
• Introducció d'innovacions en el mercat
• Disseny i altres preparatius per a la producció o distribució

La informació publicada correspon a les empreses amb seu social a Catalunya que han fet alguna activitat d'innovació tecnològica en l'any de referència.

Empreses amb innovacions tecnològiques en el període

Inclou les empreses que han fet alguna activitat per a la innovació tecnològica (descrites a l'apartat anterior) en l'any de referència o en algun dels dos anys anteriors. Comprèn les empreses amb seu social a Catalunya.

Empreses amb innovacions no tecnològiques en el període

Inclou tant les empreses que han innovat en aspectes organitzatius (implementació de nous mètodes organitzatius en el funcionament intern d'una empresa, en l'organització del lloc de treball o les relacions externes) com les que han innovat en la comercialització (implementació de noves estratègies o conceptes comercials que no hagin estat utilitzats amb anterioritat).

La informació publicada correspon a les empreses amb seu social a Catalunya que han fet innovacions no tecnològiques en l'any de referència o en algun dels dos anys anteriors.

Empreses amb innovacions tecnològiques o no tecnològiques en el període

Inclou tant les empreses que han fet algun tipus d'innovació tecnològica (de producte o de procés) com les que han fet innovacions no tecnològiques (organitzatives o de comercialització).

La informació publicada correspon a les empreses amb seu social a Catalunya que han fet algun tipus d'innovació en l'any de referència o en algun dels dos anys anteriors.

5. Comerç amb l'estranger

Els resultats de Comerç amb l'estranger del sector cultural s'obtenen de les dades del Departament de Duanes i Impostos Especials (Agència Estatal d'Administració Tributària). En concret, s'ofereixen resultats sobre les següents variables:

Exportacions (expedicions en el comerç intracomunitari)

Operacions per mitjà de les quals una mercaderia o un producte originari o elaborat a Catalunya s'envia a un altre país.

Importacions (introduccions en el comerç intracomunitari)

Operacions a partir de les quals una mercaderia o un producte originari o elaborat en un altre país s'adquireix a Catalunya.

Taxa de cobertura

Proporció que representen les exportacions (expedicions) sobre les importacions (introduccions).

Aquests resultats es presenten segons les agrupacions proposades dels béns i productes que el grup de treball ESSnet-Culture considera culturals en el comerç amb l'estranger d'acord amb la Nomenclatura combinada (NC), que és la classificació utilitzada en les estadístiques de comerç exterior (taula 2).