Skip to main content

L'Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT, d'ara en endavant) és una operació estadística de caràcter anual que realitza el Ministeri de Treball i Immigració (MTIN) per al conjunt del territori espanyol. Gràcies a un conveni de col·laboració entre el Ministeri, l'Idescat i el Departament de Treball, a partir de l'edició del 2006 s'ha incorporat aquesta estadística en el Sistema estadístic català i se n'ha ampliat el dimensionament mitjançant un augment de mostra dels ocupats que resideixen a Catalunya. Aquest fet permet una major ampliació de resultats per a Catalunya.

1. Objectius

El principal objectiu de l'EQVT és obtenir informació relacionada amb la qualitat de vida de la població ocupada, entesa com el benestar i la satisfacció percebuts pels ocupats respecte de les tasques que realitzen, les condicions físiques i emocionals de treball i les relacions laborals.

No obstant això, l'EQVT recull informació dels elements objectius que conformen el mercat de treball a Catalunya i que poden influir en la qualitat de vida dels treballadors. Alguns d'aquests elements tenen a veure amb la situació laboral de l'ocupat i del seu entorn familiar; d'altres es refereixen al temps, la seguretat i l'organització del treball, la remuneració i la posició socioeconòmica dels enquestats.

2. Àmbits de la investigació

L'àmbit poblacional de l'EQVT és la població ocupada de 16 anys o més resident en habitatges familiars a Catalunya.

L'àmbit territorial és tot el territori de Catalunya.

3. Disseny de la mostra

Tipus de mostreig

L'enquesta va dirigida als ocupats residents en habitatges familiars principals. El marc de referència és la relació d'habitatges i habitants, obtinguda a partir del Padró continu a 1 de febrer de l'any de referència.

S'ha utilitzat un mostreig trietàpic amb estratificació d'unitats de primera etapa. Les unitats de primera etapa són les seccions censals. La selecció de la mostra de les seccions es realitza aplicant dins de cada estrat un mostreig sistemàtic amb probabilitat de selecció proporcional a la grandària de cada secció. La grandària de cada secció és determinada pel nombre de llars existents.

La selecció de les unitats de segona etapa, les llars familiars, es realitza mitjançant un mostreig aleatori simple dins de cada secció. Per últim, les unitats de tercera etapa són donades per l'elecció aleatòria d'un ocupat major de 16 anys, resident a la llar seleccionada.

A Catalunya, s'han considerat com a estrats l'encreuament d'una agregació dels àmbits territorials i diferents trams de grandària municipal:

  • Àmbits territorials

    S'han agregat les 7 regions del Pla territorial de Catalunya en 5 àmbits territorials:

    • Àmbit metropolità
    • Comarques Gironines
    • Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre
    • Àmbit de Ponent i Alt Pirineu i Aran
    • Comarques Centrals
  • Grandària municipal

    • Capitals de província
    • Municipis autorepresentats o municipis amb més de 100.000 habitants
    • Municipis d'entre 50.001 i 100.000 habitants
    • Municipis d'entre 10.001 i 50.000 habitants
    • Municipis de menys de 10.001 habitants

Grandària de la mostra

A Catalunya la grandària teòrica de la mostra és d'unes 2.200 entrevistes. La mostra s'ha distribuït per estrats utilitzant una solució de compromís entre afixació uniforme i proporcional al nombre d'ocupats en cada un dels estrats, seguint els resultats de l'Enquesta de població activa. Per al conjunt d'Espanya la grandària teòrica de la mostra és d'unes 9.100 entrevistes. A partir de l'edició del 2006 a Catalunya la fracció de mostreig s'ha augmentat respecte a edicions passades de l'enquesta, gràcies a l'augment de mostra realitzat i fruit del conveni de col·laboració del Departament de Treball i l'Idescat amb l'MTIN.

4. Descripció de les principals variables

Ocupats

Persones de 16 anys o més que han treballat, per compte d'altri o per compte propi, a la seva ocupació principal o en una de secundària. Per "treballar" s'entén sempre realitzar una activitat a canvi d'un sou, salari, benefici empresarial o guany familiar, en metàl·lic o en espècies, al llarg d'una setmana concreta (l'anterior a la de l'entrevista), durant almenys una hora. Quan un individu no compleix aquestes condicions es diu que "no ha treballat" o que "ha estat absent de l'ocupació". Les persones que tenen una ocupació on han treballat anteriorment, però de la qual han estat absents, es consideren ocupades si hi mantenen un vincle estret. El criteri per determinar la força d'aquest vincle és l'expectativa de l'individu de reincorporar-se a l'ocupació.

Es consideren persones ocupades les que s'hagin absentat de la seva ocupació per causa de malaltia o accident, conflicte laboral, suspensió disciplinària de feina i sou, vacances, llicència d'estudis, llicència de maternitat o una altra classe de llicència, absència voluntària, desorganització temporal del treball per raons com mal temps o avaries mecàniques.

Assalariats

Persones ocupades que treballen o han treballat almenys una hora per a un empresari públic o privat i que reben per això un sou, salari, comissió, gratificació o qualsevol altra forma de remuneració en diner o en espècies. També s'inclouen en aquest apartat les persones que, havent ja treballat en la seva ocupació actual, estan exemptes del treball durant la setmana de referència però hi mantenen un vincle estret. La intensitat d'aquest vincle es determina d'acord amb la creença de l'entrevistat de reincorporar-se o no a l'empresa i en la percepció o no d'algun tipus de remuneració.

Les persones suspeses de feina com a conseqüència d'una regulació de l'ocupació es consideraran assalariades si s'han de reincorporar a la seva ocupació en els propers tres mesos i l'ocupador remunera almenys el 50% del sou. Els aprenents que hagin rebut una retribució en metàl·lic o en espècies i els estudiants que hagin treballat a canvi d'una remuneració a temps complet o parcial es consideren persones assalariades i es classifiquen com a persones que estan treballant o no, a partir dels mateixos criteris que la resta de persones assalariades.

No es consideren assalariats els empresaris i els treballadors independents –encara que estiguin contractats com a assalariats en la seva pròpia empresa–, els treballadors familiars no remunerats (ajudes familiars) i els membres de cooperatives que hi treballen, les persones absents de la seva ocupació, amb llicència o suspeses, que hi estiguin dèbilment vinculades i els treballadors estacionals o discontinus assalariats durant l'època de menor activitat que no hagin treballat durant la setmana de referència.

5. Característiques de classificació

Característiques sociodemogràfiques dels ocupats

  • Sexe

  • Grups d'edat

  • Nivell d'estudis

    Es considera el nivell d'estudis màxim assolit del treballador. El qüestionari presenta onze categories d'estudis. No obstant això, per a una major representativitat de les dades, s'han agrupat les diferents categories d'aquesta manera:

    1. Sense estudis i primària
      • No sap llegir ni escriure
      • Menys que estudis primaris
      • Ensenyament primari
    2. Educació secundària
      • Ensenyament secundari
      • Batxillerat superior, BUP, COU
    3. Formació professional
      • Formació professional de primer grau
      • Formació professional de segon grau
    4. Estudis universitaris
      • Estudis universitaris de grau mitjà
      • Estudis universitaris de grau superior
      • Tercer cicle universitari

Característiques de l'empresa o organització i de l'ocupació

  • Activitat econòmica

    Fa referència al sector productiu en què l'empresa desenvolupa la seva activitat.

    Fins al 2007 els resultats es presenten per seccions d'activitat tenint en compte la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 (CCAE-93 Rev.1). Les seccions prenen el nom de "branques d'activitat" i queden d'aquesta manera:

    CCAE-93 Rev.1 Denominació
    01, 02, 05 Agricultura, ramaderia i pesca
    10-14, 23-28, 40, 41 Energia, química, metal·lúrgia
    15-22 Alimentació, tèxtil i edició
    29-37 Maquinària i material transport
    45 Construcció
    50-52, 55 Comerç, hoteleria i reparacions
    60-64 Transports i telecomunicacions
    65-67, 70-74 Serveis financers i lloguers
    75, 80, 85 Adm. públ., educació i sanitat
    90-93, 95, 99 Altres serveis col·lectius

    A un major nivell d'agregació de les diferents divisions de la CCAE-93 Rev.1 obtenim la variable de classificació "sectors d'activitat":

    CCAE-93 Rev.1 Denominació
    01-05 Agricultura i pesca
    10-41 Indústria
    45 Construcció
    50-99 Serveis

    En l'edició del 2008 els resultats es presenten amb doble classificació d'activitat econòmica. Per una banda es classifiquen segons la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 Rev.1 (CCAE-93 Rev.1) i es presenten amb la mateixa desagregació que fins al 2007 i per l'altra segons la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009). Seguint aquesta última classificació les seccions també prenen el nom de "branques d'activitat" i queden de la següent manera:

    CCAE-2009 Denominació
    01-03 Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca
    05-09, 19-25, 35-39 Energia, aigua, residus, química i metal·lúrgia
    10-18 Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
    26-33 Maquinària, material elèctric i de transport
    41-43 Construcció
    45-47 Comerç i reparació vehicles motor i motocicletes
    49-53 Transport i emmagatzematge
    55-56 Hostaleria
    58-63 Informació i comunicacions
    64-66, 68-75, 77-82 Act. financeres, immobiliàries, professionals i admin.
    84-88 Adm. pública, educació, sanitat i serveis socials
    90-94, 95-99 Activitats culturals i esportives, i altres serveis

    A un major nivell d'agregació de les diferents divisions de la CCAE-2009 obtenim la variable de classificació "sectors d'activitat":

    CCAE-2009 Denominació
    01-03 Agricultura i pesca
    05-39 Indústria
    41-43 Construcció
    45-99 Serveis
  • Grans grups d'ocupació

    L'ocupació desenvolupada es refereix al conjunt de tasques que defineixen el lloc de treball. Es coneix també com a professió o ofici i es registra segons la Classificació catalana d'ocupacions (CCO-94) a un dígit. S'ha optat per classificar les ocupacions segons els grans grups d'ocupació.

    CCO-94 Denominació
    1 Directius adm. i empreses
    2 Tècnics científics
    3 Tècnics de suport
    4 Empleats administratius
    5 Treballadors dels serveis
    6 Treb. qualificats agraris
    7 Treb. manufactura, construcció
    8 Operadors de maquinària
    9 Treballadors no qualificats
    0 Forces armades
  • Situació professional

  • Segons tasques de supervisió

  • Grandària del centre de treball

  • Anys d'antiguitat

  • Tipus de contracte

  • Tipus de jornada

  • Nivell d'ingressos

    Es refereix a la quantitat que efectivament rep el treballador per la realització del treball, un cop s'han descomptat les retencions per impostos, per Seguretat Social, etc. A l'hora de tabular, aquesta variable s'ha agregat de la manera següent:

    • Menys de 600 euros
    • De 600 a 1.200 euros
    • De 1.201 a 2.100 euros
    • De 2.101 a 3.000 euros
    • Més de 3.000 euros
  • Grandària municipal

6. Aspectes tècnics de la tabulació

L'objectiu principal de l'EQVT és recollir informació de les percepcions sobre la qualitat de vida de la població ocupada en el seu lloc de treball. Tenint en compte la importància dels aspectes subjectius en aquesta estadística, són moltes les variables que es presenten a partir d'una escala de valoració que va del mínim 0 al màxim 10. En aquest sentit, els indicadors produïts són, en la majoria dels casos, la mitjana de la valoració d'aquestes variables, així com l'agrupació de les diferents valoracions en les posicions "baixa (0-4), mitjana (5-7) i alta (8-10)", on es mostra la distribució percentual d'aquestes posicions per a ambdós sexes.

Com ja s'ha dit, els resultats publicats es refereixen a la població ocupada, però en determinats casos es considera únicament una part o la totalitat de la població assalariada. Tots dos supòsits s'especifiquen en els títols de les taules.

Cal destacar que en determinats casos la grandària de la mostra associada a la cel·la és insuficient. S'ha de tenir en compte que les cel·les amb resultats inferiors a 30 individus poden ser estadísticament poc significatives, i per tant s'ha optat per fer una difusió restringida dels resultats estimats. Així doncs, per a les cel·les que tenen una mostra associada inferior a 30, s'ha considerat oportú fer constar que les dades són poc significatives per al càlcul amb el símbol "..".

7. Més informació

El Ministeri de Treball i Immigració difon al seu web resultats comparables per al total d'Espanya i les diferents comunitats autònomes.