Metodologia T

En l'estudi de l'aigua es poden establir dues perspectives: l'una econòmica i l'altra mediambiental. Des del punt de vista econòmic, l'aigua és observada com a element afectat, directament o indirectament, per al desenvolupament de les activitats humanes. L'aigua produïda i emmagatzemada és gestionada posteriorment i proporciona entrades a l'economia, a més de formar part de la funció de producció de quasi totes les activitats econòmiques, des del sector agrari fins al dels serveis.

Des del punt de vista mediambiental l'aigua és l'hàbitat de molts ecosistemes i el seu ús proporciona directament benestar a la societat; però és també un receptor d'abocaments que en malmeten la qualitat i que ocasionen grans costos econòmics i ambientals.

El subministrament d'aigua potable és un dels serveis bàsics per al desenvolupament demogràfic, social i econòmic d'una societat, i la seva prestació té caràcter obligatori per part dels poders públics. És un servei de competència municipal que pot ser gestionat, directament o indirectament, a través de societats mixtes o concessions. També pot ser gestionat per ens supramunicipals d'àmbit local o autonòmic.

En aquesta enquesta de l'INE es quantifica en unitats físiques i valora en magnituds econòmiques les activitats relacionades amb l'anomenat cicle integral de l'aigua, que està conformat per l'abastament (subministrament) d'aigua i el sanejament (clavegueram i depuració d'aigües residuals).

La distribució d'aigua en alta es caracteritza per captar aigua del medi ambient amb la finalitat d'abastir els gestors urbans d'aigua, que són els responsables de la distribució de l'aigua en baixa per les xarxes d'abastament als usuaris finals com les llars i sectors econòmics (indústria i serveis) i en el seu cas agricultura en el subsector ramader.

La demanda urbana d'aigua és heterogènia en relació amb la seva utilització, ja que inclou tant els usos domèstics com altres usos de l'aigua, municipals, col·lectius, industrials, comercials i fins i tot agrícoles. Els sistemes de mesura que hi ha no permeten avaluar de manera fiable els consums segons els tipus d'usuari i sector econòmic.

Pel que fa a la recollida i tractament de les aigües residuals, responsabilitat també d'ajuntaments i entitats locals, la seva obligatorietat va ser definitivament impulsada amb la promulgació de la Directiva comunitària 91/271/CE (i les seves posteriors modificacions, Directiva 98/15/CE), que posà en marxa el Pla nacional de sanejament i depuració, com a eina per a la planificació d'infraestructures de sanejament i depuració de les aigües residuals.

1. Àmbit de la població

És el conjunt d'unitats de les entitats locals i autonòmiques que presten aquests serveis. Aquests serveis són els classificats en:

CCAE-93 Rev.1 CCPA-2009
Codi 41: captació, potabilització i distribució d'aigua Codi 36: captació, potabilització i distribució d'aigua
Codi 90.010: activitats de recollida i tractament d'aigües residuals Codi 37: Recollida i tractament d'aigües residuals

No inclou les unitats que realitzen exclusivament el subministrament d'aigua en alta, a urbanitzacions o grups turístics independents de centres urbans, i aquelles que distribueixen l'aigua al sector agrari, com les comunitats de regants.

2. Àmbit territorial

La investigació s'estén a tot el territori d'Espanya i és representativa per a l'àmbit de comunitat autònoma.

3. Àmbit temporal

L'enquesta és contínua i les dades tenen caràcter anual, les quals fan referència a l'any natural objecte de l'enquesta.

4. Notes explicatives de les taules

A la taula de captació d'aigua realitzada per la mateixa empresa, les aigües procedents de dessalatge inclouen exclusivament l'aigua captada per dessalar-la a les mateixes instal·lacions de l'empresa, que posteriorment en farà la distribució. No inclou l'aigua dessalada en altres instal·lacions, adquirida per les empreses distribuïdores un cop tractada, que figurarà inclosa en el concepte d'aigua adquirida a altres empreses.

A partir del 2014, l'enquesta es fa biennalment i les dades són referides als anys parells.

Canvis en la metodologia que limiten la comparació entre anys

  • A partir de l'any 2004 s'han inclòs també com a aigües residuals les aigües residuals no procedents de la xarxa de distribució (pluvials, extracció pròpia o d'altres procedències).
  • A partir de l'any 2010 l'enquesta no elabora dades sobre emissions contaminants de les aigües residuals. És el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient qui ho fa.

5. Definicions

Captació d'aigua

Acció de treure aigua d'una font, un pou, un llac, etc. i emmagatzemar-la per tal de fer-ne ús. S'hi inclouen els serveis d'embassament i la conducció per artèries i conduccions primàries. Es distingeixen, entre d'altres, la captació d'aigües superficials i la d'aigües subterrànies, realitzada per mitjà de sondejos o perforacions.

Aigües superficials continentals

Aigües que circulen per la superfície i també les que són retingudes en embassaments. En les aigües amb corrent superficial s'hi inclouen tant els rius com les aigües de llits artificials (canals per al regatge, la indústria i la navegació, de drenatge i reserves artificials).

Aigües subterrànies

Aigües que es troben sota terra, acumulades generalment en aqüífers. Els aqüífers són dipòsits permanents o temporals d'aigua en el subsòl, de prou qualitat per fer-ne ús. S'hi inclou l'aigua de les capes freàtiques i les depressions geològiques, i també l'aigua captada de deus subterrànies. En queda exclosa l'aigua subterrània procedent de filtracions, que s'inclouen a les aigües superficials.

Dessalatge

Operació que permet la potabilització de l'aigua del mar, tractada en diverses instal·lacions.

També es dessalen les aigües de transició, tals com pantans, llacunes, estuaris i ries d'aigües salobres.

Altres tipus de recursos hídrics

Aigües pluvials captades directament i altres tipus de recursos hídrics que no han estat inclosos com a aigües salobres.

Aigua disponible

Total d'aigua que disposa l'empresa que s'obté sumant l'aigua captada per l'empresa més el saldo net de les compres i vendes d'aigua a altres empreses, ajuntaments o comunitats de regants.

Subministrament d'aigua

Distribució d'aigua a través de xarxes que permeten satisfer les demandes de consum dels usuaris finals. Es distingeix entre el subministrament realitzat per la mateixa empresa a través de la captació directa d'aigua que utilitzarà per a la seva activitat productiva, i l'aigua subministrada a través d'una xarxa pública o privada de distribució.

Aigua subministrada a la xarxa de distribució pública

Volum d'aigua que entra a la xarxa de distribució pública des de les plantes de tractament o els dipòsits de servei.

Aigua registrada

Volums mitjans d'aigua mesurats pels comptadors dels usuaris (tant comunitaris com individuals).

Aigua no registrada

Diferència entre el volum d'aigua subministrada a la xarxa de distribució pública i el volum d'aigua registrada.

Pèrdues reals

Volum d'aigua no registrat a causa de pèrdues físiques d'aigua en la xarxa de distribució pública fins al punt de mesura de l'usuari. Inclou les fuites, trencaments i avaries.

Pèrdues aparents

Volum d'aigua no registrat a causa de pèrdues no físiques d'aigua. Les produeixen errors de mesurament, consums no autoritzats (fraus) i consums autoritzats que no es mesuren per comptador (estimacions i aforaments).

Aigües residuals

Aigües que procedeixen de l'ús de l'aigua subministrada per la xarxa de distribució pública, en un ús determinat. Es poden classificar en aigües residuals urbanes, industrials i agropecuàries. Després del consum, l'aigua passa a la fase de sanejament i depuració abans de ser retornada amb la qualitat exigida al medi ambient.

Tractament de les aigües residuals

Conjunt de procediments emprats per tal de modificar les característiques de les aigües residuals de manera que satisfacin les normes ambientals sobre abocaments i puguin ser reutilitzades o tornades a la natura en condicions òptimes de qualitat. Hi ha tres tipus de processos bàsics a les plantes de tractament: primari o mecànic, secundari o biològic i terciari o de refinament.

El tractament primari o mecànic inclou els processos físics i químics que tenen com a objectiu separar les matèries en suspensió utilitzant reixetes o mitjançant la sedimentació, amb l'ajut de productes químics, o la flotació.

El tractament secundari o biològic designa les tècniques que utilitzen microorganismes aeròbics o anaeròbics per a la degradació de la matèria orgànica.

El tractament terciari o de refinament permet reduir la proporció de determinats components de les aigües residuals, en el cas de no haver-se pogut obtenir aquest resultat mitjançant els mètodes de tractament anteriors.

També es tenen en compte les tecnologies toves i fosses sèptiques.

Demanda bioquímica d'oxigen (DBO5) i demanda química d'oxigen (DQO)

Mesures de la quantitat d'oxigen dissolt consumit sota condicions específiques per l'oxidació bioquímica o química de tota la matèria orgànica i inorgànica present a l'aigua. Ambdós són indicadors del grau de contaminació que presenta una aigua residual.

Les característiques de les aigües residuals es mesuren en mg/litre i es refereixen a les mitjanes anuals ponderades amb el cabal actual tractat de cadascuna de les plantes de tractament d'aigües residuals.

Import facturat per l'aigua subministrada

Import repercutit als usuaris per tota l'aigua subministrada a través de la xarxa de distribució en baixa. Inclou tant les taxes i tarifes abonades en concepte de subministrament d'aigua de la facturació pròpia, com els imports repercutits per delegació de facturació per sufragar obres d'adducció d'aigua en alta realitzades per altres organismes o entitats (cànons de regulació, tarifa d'utilització de l'aigua de les Confederacions Hidrogràfiques, cànons d'adducció de les Societats d'Aigües o de les comunitats autònomes).

També inclou les quotes de servei relatives a la conservació i ús d'escomeses i comptadors.

S'exclou l'import facturat en concepte d'IVA.

Import total de la inversió feta en els serveis de subministrament

Despeses en béns considerats d'inversió (comptabilitzades durant l'any de referència): edificis, maquinària, instal·lacions i processos d'informació que tinguin com a vida útil més d'un any en el context de l'activitat principal de l'empresa.

Import facturat per depuració i clavegueram

Import repercutit als usuaris per la depuració d'aigües residuals i clavegueram. Inclou tant taxes i tarifes municipals de depuració i clavegueram com tributs de caràcter ecològic que es recapten per a tercers. Dins d'aquest últim tipus hi ha els cànons de sanejament establerts per les comunitats autònomes per sufragar la construcció i el manteniment de plantes de depuració d'aigües residuals i els cànons de control d'abocaments de les confederacions hidrogràfiques o de les comunitats autònomes. S'inclou en aquest apartat el cànon d'abocament al mar.

S'exclou l'import facturat en concepte d'IVA.

Import total de la inversió feta en el tractament de les aigües residuals

Diferència entre els increments reals en el valor dels recursos de capital i les vendes d'aquests mateixos recursos realitzades per l'empresa en l'any de referència.

Les despeses es comptabilitzen, durant l'any de referència, en béns considerats d'inversió: maquinària, instal·lacions tècniques, processos de la informació que tinguin com a vida útil més d'un any en el context de l'activitat principal de l'empresa.

Concessió d'aigua

Volum total d'aigua a què una determinada comunitat de regants té dret en virtut d'una concessió administrativa prèviament atorgada. Es distingeix entre la procedent de les aigües superficials, la realitzada a través de sondejos i perforacions (aigües subterrànies) i altres recursos hídrics.

Distribució d'aigua a les explotacions agrícoles

Total d'aigua disponible a la xarxa de distribució més les pèrdues que s'hi ocasionen. S'obté com a suma de l'aigua captada per la comunitat de regants més el saldo net de les compres i les vendes d'aigua a altres unitats econòmiques (comunitats de regants, empreses o ajuntaments subministradors d'aigua).