Metodologia T

Les pensions contributives són l'instrument principal per al sosteniment de la renda de les persones quan deixen de rebre ingressos per motius d'edat o d'incapacitat. Normalment de durada indefinida, aquestes pensions són reconegudes per una institució asseguradora de titularitat pública amb la qual prèviament la persona afectada havia establert una relació jurídica adequada i a qui, com a conseqüència, ha satisfet les cotitzacions socials convingudes ja sigui directament o a través de l'empresa ocupadora.

A Catalunya, la major part d'aquestes pensions conformen el Sistema de pensions contributives de la Seguretat Social.

D'altra banda, els funcionaris de cossos estatals queden protegits pel sistema de classes passives de l'Estat.

1. Pensions contributives de la Seguretat Social

Inclou les pensions contributives que reconeixen l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i l'Institut Social de la Marina (ISM). El finançament d'aquestes prestacions es realitza mitjançant les cotitzacions que l'empresa ocupadora i les persones assegurades abonen a la Tresoreria General de la Seguretat Social.

1.1. Conceptes i definicions

1.1.1. Tipus de pensions

Les pensions es classifiquen segons la classe de contingència que cobreixen.

Pensió de jubilació

En el moment d'accedir a l'edat establerta de jubilació, si es compleixen els requisits de cotització, es té dret a percebre una pensió de caràcter vitalici per tal de cobrir la pèrdua d'ingressos derivada del cessament de l'activitat laboral, que és el resultat d'aplicar a les bases de cotització declarades durant els darrers anys les proporcions que corresponguin segons el total d'anys cotitzats.

A partir del desembre del 1997, les pensions d'invalidesa de les persones beneficiàries que superen els 64 anys passen a ser considerades de jubilació, excepte en el cas de les pensions de l'assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa (SOVI). Aquest fet genera un trencament de la sèrie en les dues pensions.

Pensió d'incapacitat permanent

En la seva modalitat contributiva, quan per accident o malaltia la persona protegida no pot continuar desenvolupant la seva activitat professional, la Seguretat Social li reconeix el dret a una pensió, l'import de la qual es defineix d'acord amb l'edat de l'afectat, els anys de cotització, la gravetat de la incapacitat i si aquesta s'ha generat fruit d'un accident laboral o d'una malaltia professional, així com d'acord amb les bases de cotització declarades.

Pensió de supervivència

Per tal de compensar la situació de necessitat econòmica produïda per la defunció de la persona afiliada o pensionista, els qui en depenien econòmicament obtenen drets a pensions. En aquest cas, és el causant qui havia de tenir una relació prèvia amb la Seguretat Social. Els requeriments necessaris són diferents en cada un dels casos.

Pensió de viduïtat

És un tipus de pensió de supervivència. A més dels requisits generals exigits al causant, el beneficiari d'aquesta pensió haurà d'acreditar que és el cònjuge supervivent amb uns requisits determinats de convivència: persona separada judicialment o divorciada perceptora d'una pensió compensatòria o que pot acreditar la consideració de parella de fet.

La pensió de viduïtat pot ser compatible amb la pensió de jubilació o d'incapacitat permanent a la qual es tingui dret i, en determinats casos, amb les rendes del treball del beneficiari.

Pensió d'orfenesa

És un tipus de pensió de supervivència. Aquesta pensió la perceben els fills o filles de la persona desapareguda o els fills que el cònjuge supervivent hagi aportat al matrimoni en determinades circumstàncies.

Pensió a favor de familiars

És un tipus de pensió de supervivència. En determinats casos es pot atorgar pensions a persones amb parentiu diferent del de fill o filla però que mantenien relació de dependència amb la persona desapareguda. Aquesta pensió es calcula amb els mateixos criteris que la d'orfenesa.

A partir del novembre del 1996, es produeix un trencament en la sèrie de pensions d'orfenesa i a favor de familiars perquè es passa a considerar com a pensionistes els beneficiaris de la pensió, en lloc dels perceptors (progenitors o tutors) com s'havia fet fins aquell moment. En conseqüència, s'incrementa substanciosament el nombre de pensions i en disminueix l'import mitjà.

Complements a mínims

L'Estat fixa anualment els imports mínims als quals ha d'arribar cada tipus de pensió contributiva. Aquests imports són en funció de les responsabilitats familiars de les persones beneficiàries i del seu nivell de renda. La Seguretat Social complementa les pensions que quedin per sota d'aquestes rendes amb els complements a mínims.

1.1.2. Règims de la Seguretat Social

El sistema de la Seguretat Social comprèn un conjunt de règims d'afiliació a través dels quals l'Estat garanteix a les persones incloses en el seu camp d'aplicació la protecció adequada en les contingències i situacions que la llei defineix. Per a cada un hi ha condicions diferents de cotització, així com algunes divergències en l'acció protectora. Són els següents:

  • Règim general
  • Règim especial de treballadors autònoms
  • Règim especial de treballadors del mar
  • Règim especial de la mineria del carbó
  • Accidents de treball
  • Malalties professionals
  • SOVI (en extinció)
  • Règim especial agrari per compte propi (al gener del 2008 va ser extingit i integrat en el règim especial de treballadors autònoms)
  • Règim especial agrari per compte aliè (al gener del 2012 va ser extingit i integrat en el règim general)
  • Règim especial d'empleats de la llar (al juny de 2013 va ser extingit i integrat en el règim general)

1.2. Fonts d'informació i tractament de les dades

D'acord amb les distintes fonts d'informació disponibles al llarg del temps, l'Estadística de pensions contributives de la Seguretat Social s'ha difós des de dues perspectives diferents i complementàries:

Des de l'any 1991 i fins l'any 2016, s'ha publicat pel conjunt de Catalunya informació anual (nombre de pensions i import de la pensió mitjana del mes de desembre i import anual total) sobre les pensions gestionades per les delegacions provincials a Catalunya de l'INSS i l'ISM, gràcies fonamentalment a la informació proporcionada per les memòries d'aquests organismes. S'hi afegia la comparació amb la corresponent magnitud del conjunt d'Espanya. Aquesta estadística deixa d'actualitzar-se l'any 2016.

Des de l'any 2011 es disposa d'informació individualitzada de les pensions reconegudes per l'INSS i l'ISM el mes de desembre de cada any, a persones residents a Catalunya i independentment de la província de gestió de la prestació. Aquesta font permet oferir informació amb detall territorial fins a l'àmbit municipal del nombre de pensions i la pensió bruta mitjana del mes de desembre per règim de cobertura i tipus de pensió segons el sexe i l'edat de la persona beneficiària.

El tractament estadístic d'aquesta font ha estat, en primer lloc, codificar el municipi de residència de la pensió. En segon lloc, i per tal d'imputar informació que falta en el Registre de pensions pel que fa a les variables de sexe i edat, realitzar un encarament amb el Registre de població.

De les dades facilitades per l'INSS i l'ISM, no és possible identificar les pensions del SOVI i, en conseqüència, aquestes queden repartides entre els diferents règims d'afiliació.

Per tal de preservar el secret estadístic, s'han aplicat tècniques de protecció de dades tabulars, com ara la supressió primària de cel·les d'informació quan aquestes no superen els tres registres (incloses les cel·les amb 0 registres) i la no desagregació territorial més enllà de comarques quan hi hagi possibilitats de revelar informació individual de manera indirecta.

2. Pensions de classes passives de l'Estat

Dins el conjunt dels drets passius que l'Estat reconeix per una diversitat de motius, s'hi consideren les pensions de jubilació i incapacitat i de supervivència per a funcionaris i militars. De fet, aquestes constitueixen part de la Seguretat Social en la seva concepció més àmplia, tal com queda de manifest en la mateixa Llei de classes passives de l'Estat (Reial decret legislatiu 670/1987, de 30 d'abril).

El personal inclòs en el règim de classes passives de l'Estat és el següent:

  • Funcionaris de carrera i en pràctiques de l'Administració General de l'Estat, de l'Administració de Justícia, de les Corts Generals, d'altres òrgans constitucionals o estatals que ho prevegin i funcionaris transferits a les comunitats autònomes.
  • Militars de carrera, de les escales de complement, de tropa i marineria professional i dels cavallers cadets i alumnes i aspirants de les escoles i acadèmies Militars.

Les gestiona la Direcció General de Costos de Personal i Pensions Públiques del Ministeri d'Economia i Funció Pública i es financen amb les contribucions de les persones protegides i les aportacions dels organismes ocupadors.

2.1. Conceptes i definicions

Segons el col·lectiu les pensions de classes passives es presenten en els grups següents:

  • Drets passius per a funcionaris civils
  • Drets passius per a funcionaris militars
  • Drets passius per a peons caminers (en procés d'extinció)
Prestació per jubilació i incapacitat

En aquells casos en què la persona afectada ha de deixar el lloc de treball per incapacitat física o psíquica es considera en la mateixa tipologia que aquelles que ho deixen per passar a la situació de jubilació. No hi ha dades que ens permetin separar el nombre i el volum econòmic de les pensions generades per les diferents motivacions, ja que no es comptabilitzen separadament.

Prestació per supervivència

Es reconeixen separadament els drets dels familiars que han de percebre pensions de supervivència, ja sigui per situacions de viduïtat, orfenesa o altres situacions.

Les condicions d'accés i el càlcul de l'import de la pensió són, en termes generals, similars a les que s'estableixen en el règim general de la Seguretat Social.

2.2. Fonts d'informació

La informació publicada, pel conjunt de Catalunya, la proporciona directament la Direcció General de Costos de Personal i Pensions Públiques del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública.