Metodologia T

1. Pensions contributives de la Seguretat Social

Inclou les pensions, normalment de durada indefinida, que reconeix la Seguretat Social a través de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS, d'ara endavant) i l'Institut Social de la Marina (ISM, d'ara endavant), condicionades a una prèvia relació jurídica amb la Seguretat Social i al compliment d'uns requisits determinats de cotització.

L'Estadística de pensions contributives de la Seguretat Social es difon des de dues perspectives complementàries: les pensions segons el municipi de residència del pensionista i les pensions segons la província d'afiliació de la pensió.

1.1. Definicions i conceptes

Els tipus de pensió són els següents:

Pensions de jubilació

En el moment d'accedir a l'edat establerta de jubilació, si es compleixen els requisits de cotització, es té dret a percebre una pensió de caràcter vitalici per tal de cobrir la pèrdua d'ingressos derivada del cessament de l'activitat laboral, que és el resultat d'aplicar a les bases de cotització declarades durant els darrers anys les proporcions que corresponguin segons el total d'anys cotitzats.

A partir del desembre del 1997, les pensions d'invalidesa de les persones beneficiàries que superen els 64 anys passen a ser considerades de jubilació (excepte en el cas de les pensions de l'assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa, el SOVI). Aquest fet genera un trencament de la sèrie en les dues pensions.

Pensions d'invalidesa

En la seva modalitat contributiva, quan per accident o malaltia la persona protegida no pot seguir desenvolupant la seva activitat professional, la Seguretat Social li reconeix el dret a una pensió, l'import de la qual es defineix d'acord amb l'edat de l'afectat, els anys de cotització, la gravetat de la incapacitat i si aquesta s'ha generat fruit d'un accident laboral o d'una malaltia professional, així com d'acord amb les bases de cotització declarades.

Pensions de supervivència

Per tal de compensar la situació de necessitat econòmica produïda per la defunció de la persona afiliada o pensionista, els qui en depenien econòmicament obtenen drets a pensions. En aquest cas, és el causant qui havia de tenir una relació prèvia amb la Seguretat Social. Els requeriments necessaris són diferents en cada un dels casos.

Pel que fa a la pensió de viduïtat, a més dels requisits generals exigits al causant, el beneficiari haurà d'acreditar que és el cònjuge supervivent amb uns requisits determinats de convivència, que és una persona separada judicialment o divorciada perceptora d'una pensió compensatòria o bé que pot acreditar la consideració de parella de fet.

La pensió de viduïtat pot ser compatible en determinats casos amb les rendes del treball del beneficiari i amb la pensió de jubilació, vellesa i invalidesa SOVI o incapacitat permanent a la qual tingués dret.

Les pensions d'orfenesa les perceben els fills o filles de la persona desapareguda o els fills que el cònjuge supervivent hagi aportat al matrimoni en determinades circumstàncies.

En alguns casos, es poden atorgar pensions a persones d'un altre parentiu que mantinguessin relació de dependència amb la persona desapareguda. Aquesta pensió es calcula amb els mateixos criteris que la d'orfenesa i s'anomena pensió a favor de familiars.

A partir del novembre del 1996, es produeix un trencament en la sèrie de pensions d'orfenesa i a favor de familiars perquè es passa a considerar com a pensionistes els beneficiaris de la pensió, en lloc dels perceptors (progenitors o tutors) com s'havia fet fins aquell moment. En conseqüència s'incrementa substanciosament el nombre de pensions i en disminueix l'import mitjà.

L'Estat fixa anualment els imports mínims als quals ha d'arribar cada tipus de pensió contributiva. Aquests imports són en funció de les responsabilitats familiars de les persones beneficiàries i del seu nivell de renda. La Seguretat Social complementa les pensions que quedin per sota d'aquestes rendes. Són els anomenats complements a mínims.

1.2. Règims de la Seguretat Social

El Sistema de la Seguretat Social comprèn un conjunt de règims d'afiliació a través dels quals l'Estat garanteix a les persones incloses en el seu camp d'aplicació la protecció adequada en les contingències i situacions que la llei defineix. Per a cada un hi ha condicions diferents de cotització, així com algunes divergències en l'acció protectora. Són els següents:

  • Règim general
  • Règim especial de treballadors autònoms
  • Règim especial agrari (compte aliè)
  • Règim especial agrari (compte propi)
  • Règim especial de treballadors del mar
  • Règim especial de la mineria del carbó
  • Règim especial d'empleats de la llar
  • accidents de treball
  • malalties professionals
  • assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa (SOVI, en extinció)

Des del 2008 s'han produït diverses integracions entre els diferents règims:

  • Al gener del 2008 el Règim especial agrari per compte propi es va integrar en el Règim especial de treballadors autònoms.
  • Al gener del 2012 el Règim especial agrari per compte aliè es va integrar en el Règim general.
  • Al juny del 2013 el Règim especial d'empleats de la llar es va integrar en el Règim general.

1.3. Pensions segons la residència del pensionista

L'Estadística de pensions segons la residència del pensionista és el resultat d'una explotació estadística per part de l'Idescat del fitxer administratiu de pensions de l'INSS i de l'ISM, amb els quals l'Idescat va signar un conveni de col·laboració l'any 2011.

L'objectiu de l'Estadística de pensions és obtenir informació del nombre i dels imports de les pensions en l'àmbit municipal a partir del 2011.

1.3.1. Àmbits de la recerca

Àmbit poblacional: pensions de la població que resideix en municipis de Catalunya en situació d'alta gestionades per les direccions provincials de Catalunya.

Àmbit geogràfic de la recerca: municipis del territori de Catalunya.

Àmbit temporal: 31 de desembre de l'any de referència.

1.3.2. Tractaments estadístics

En primer lloc, s'ha procedit a la codificació del municipi de residència de la pensió. En segon lloc, i per tal d'imputar informació mancant en el registre de pensions pel que fa a les variables sexe i edat, s'ha realitzat un encarament amb el Registre de població.

1.3.3. Continguts de la tabulació

Estadística de pensions des de l'any 2011.

  • Nombre de pensions segons tipus, règim d'afiliació, sexe i edat dels pensionistes amb la màxima desagregació territorial.
  • Imports mitjans de les pensions segons tipus, règim d'afiliació, sexe i edat dels pensionistes amb la màxima desagregació territorial.

1.3.4. Protecció de dades tabulars

Per tal de preservar el secret estadístic, s'ha procedit a aplicar tècniques de protecció de dades tabulars, com ara la supressió primària de cel·les d'informació quan aquestes no superen els 3 registres, incloses les cel·les amb 0 registres, i la no desagregació territorial més enllà de comarques quan hi hagi possibilitats de revelar informació individual de forma indirecta.

1.3.5. Aspectes tècnics de la tabulació

A partir de les dades facilitades per l'INSS i l'ISM, no ha estat possible identificar les pensions SOVI i, en conseqüència, aquestes queden repartides entre els diferents règims d'afiliació.

1.4. Pensions segons la província d'afiliació

L'Estadística de pensions contributives segons la província d'afiliació i els imports anuals té per objectiu proporcionar informació sobre l'evolució del nombre de pensions contributives, l'import anual i la pensió mitjana de les pensions que gestionen les direccions provincials catalanes, independentment d'on resideixin els beneficiaris de les pensions. S'hi afegeix la comparació amb la corresponent magnitud del conjunt d'Espanya. És fruit d'una explotació estadística de resultats agregats que subministra la Seguretat Social.

2. Pensions de classes passives de l'Estat

Dins el conjunt dels drets passius que l'Estat reconeix per una diversitat de motius, es consideren aquí les pensions de jubilació per a funcionaris i militars. Aquestes constitueixen part de la Seguretat Social en la seva concepció més àmplia.

Cal tenir en compte que el concepte de jubilació inclou, en aquesta ocasió, aquells casos en què l'afectat ha de deixar el seu lloc de treball per incapacitat física o psíquica. No hi ha dades que ens permetin separar el nombre i el volum econòmic de les pensions generades per les diferents motivacions, ja que no es comptabilitzen separadament. En canvi, sí que es reconeixen separadament els drets dels familiars a percebre pensions de supervivència.

Les condicions d'accés i el càlcul de l'import de la pensió són, en termes generals, similars a les que s'estableixen en el Règim general de la Seguretat Social.

3. Pensions no contributives i assistencials

Les pensions no contributives es concedeixen a aquelles persones que no disposen de prou recursos econòmics i no poden acollir-se a cap cobertura contributiva.

Actualment coexisteixen tres tipus de pensions públiques no contributives, de les quals dues estan en clar procés d'extinció.

Les pensions no contributives de la Seguretat Social van ser creades a finals del 1990 (Llei 26/1990, de 20 de desembre) i van substituir els dos tipus de prestacions que fins aquell moment cobrien necessitats equiparables. Es tracta de les pensions assistencials per vellesa i malaltia i del subsidi de garantia d'ingressos mínims per a persones amb disminucions.

3.1. Pensions no contributives de la Seguretat Social

Hi ha dues modalitats de pensions no contributives, la de jubilació i la d'invalidesa. Accedeixen a la de jubilació les persones que hagin complert 65 anys, mentre que la d'invalidesa la reben les persones majors de 18 anys que presenten una disminució superior al 65%.

En qualsevol cas, per obtenir-les cal que la renda sigui inferior a l'import bàsic de la pensió que correspondria a les característiques del sol·licitant. L'import a percebre es fixa de manera que la renda total del beneficiari no sigui superior a l'import bàsic de la pensió.

Aquesta és l'única prestació econòmica de la Seguretat Social la gestió i concessió de la qual ha estat traspassada a la Generalitat, tot i que la Tresoreria General de la Seguretat Social n'efectua el pagament.

3.2. Pensions assistencials de vellesa i malaltia

Procedents de les anteriors pensions del Fons Nacional d'Assistència Social, que van ser transformades l'any 1981, aquestes prestacions van ser transferides a la Generalitat, que en va encomanar la gestió a l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS).

La concessió d'aquestes prestacions, que no admet nous beneficiaris des del moment de la implantació de les pensions no contributives, estava subjecta a la restricció d'ingressos, a l'edat i al grau d'invalidesa.

3.3. Subsidi de garantia d'ingressos mínims

Creada per la Llei d'integració social del minusvàlid de l'any 1982, la seva concessió se supeditava a l'acreditació d'una disminució superior al 64%, tenir una edat compresa entre els 18 i els 69 anys, no estar en condicions d'obtenir ocupació laboral i no disposar de recursos econòmics superiors al 70% del salari mínim interprofessional. Aquesta prestació no admet nous beneficiaris des de l'agost del 1992.

La gestió d'aquesta prestació està encomanada a l'ICASS, mentre que el pagament l'efectua la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Podeu trobar més informació al Departament de Benestar Social i Família.

4. Prestacions per atur

El sosteniment de la renda en el cas de perdre el lloc de treball s'efectua a través del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), dependent del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. La limitació temporal d'aquestes prestacions és una característica diferencial respecte a les descrites fins aquí, motivada per les característiques pròpies del risc cobert.

Hi ha dues modalitats de prestació:

4.1. Prestació contributiva

La prestació inclou l'abonament a la Seguretat Social de les quotes de l'empresari, mentre que el beneficiari ha d'aportar la cotització del treballador, que en aquest cas queda reduïda en un 25%.

4.2. Subsidi d'atur

Es concedeix en el cas d'aquelles persones amb rendes inferiors al 75% del salari mínim interprofessional que han exhaurit la prestació contributiva o que no hi hagin tingut dret, però que hagin cotitzat un mínim de 3 mesos, quan hi concorrin altres circumstàncies agreujants, com ara l'existència de responsabilitats familiars, ser major de 45 anys o altres.

5. Rendes d'inserció

L'any 1990 la Generalitat de Catalunya va crear el Programa interdepartamental de la renda mínima d'inserció amb la finalitat de prestar el suport adequat a totes les persones a qui els calgui per tal d'atendre les necessitats bàsiques per viure en la societat, amb els recursos convenients per mantenir-se i per afavorir-ne la inserció o la reinserció socials i laborals.

Entre les actuacions previstes dins els plans individuals d'inserció i reinserció hi ha la prestació econòmica periòdica que es considera en aquest apartat.

Aquesta prestació s'atorga a les persones d'entre 25 i 65 anys d'edat o menors que tinguin responsabilitats familiars, que no tinguin dret a altres tipus de prestacions i els ingressos de les quals no siguin superiors a l'import de la prestació. Per poder gaudir de la prestació, les persones beneficiàries s'han de comprometre a participar en les altres activitats del pla d'inserció.

En cada cas, l'import de la prestació es calcula deduint de l'import màxim corresponent els ingressos de qualsevol mena de què disposin el titular i qualsevol membre de la unitat familiar.

A partir de l'any 2000 l'Estat va implantar la renda activa d'inserció que gestiona el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), a la qual tenen accés aquelles persones majors de 45 anys en situació d'atur que no tenen dret a la percepció de prestacions d'atur ni obtenen altres ingressos per import superior al 75% del salari mínim interprofessional.

6. Prestacions complementàries

6.1. Ajuts complementaris a les pensions de viduïtat

Els ajuts complementaris a les pensions de viduïtat van ser establerts per l'Acord de Govern d'1 d'abril del 2003 i la primera convocatòria pública d'aquests ajuts es va realitzar mitjançant l'Ordre BEF/179/2003 de 14 d'abril. Poden ser beneficiàries d'aquests ajuts les persones que, percebent una pensió de viduïtat del sistema de la Seguretat Social, reuneixin els requisits de no rebre rendes de treball actiu i, en qualsevol cas, de no percebre rendes de quantia superior al límit establert. L'import de l'ajut es fixa en funció dels ingressos de la persona beneficiària i de la quantia bàsica de la prestació que estableix el Govern anualment. La gestió d'aquestes prestacions està encomanada a l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials del Departament de Benestar Social i Família.

Aquesta prestació s'extingeix per la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic i se substitueix per la prestació de manteniment de despeses de la llar.

6.2. Ajuts de suport a les famílies amb infants

Els ajuts de suport a les famílies amb infants van ser convocats per primera vegada per l'Ordre de 14 d'abril de 1999 pel Departament de Benestar Social i Família.

La gestió d'aquesta prestació l'efectua la Direcció General d'Acció Cívica del Departament de Benestar Social i Família.

A partir de l'any 2011 aquesta prestació resta suspesa per la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

7. Fonts d'informació

El web de la Seguretat social ofereix més informació sobre les pensions contributives i no contributives.

Les fonts d'informació utilitzades per al manteniment de la informació de les prestacions d'atur i les rendes d'inserció són variades i han canviat en el transcurs del període analitzat. S'enumeren a continuació les fonts actives actualment:

  • Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE)
  • Programa interdepartamental de la renda mínima d'inserció

Les fonts d'informació utilitzades per al manteniment de l'estadística de prestacions complementàries són variades i han canviat en el transcurs del període analitzat. S'enumeren a continuació les fonts actives actualment:

  • Institut Català d'Assistència i Serveis Socials
  • Departament de Benestar Social i Família

Sou aquí: