Saltar al contenido principal

Les Sèries històriques demogràfiques mostren l'evolució de la població de fet dels municipis catalans des de 1717 fins a 1991, últim any en què es va comptabilitzar la població de fet. També es presenten els recomptes dels esdeveniments del moviment natural de la població (naixements, defuncions i matrimonis) per a Catalunya i províncies des de l'any 1858 fins a 1974. Així mateix, conté les dades censals de les variables següents:

  • Estructura de la població (de 1857 a 1970)
  • Estat civil (de 1857 a 1970)
  • Lloc de naixement (de 1877 a 1970)
  • Estudis (de 1860 a 1970)
  • Relació amb l'activitat econòmica (1860 a 1970)
  • Població femenina pel nombre de fills tinguts (de 1920 a 1970)
  • Estructures familiars (1970)
  • Tipus d'habitatges (1970 i 1980)

Els continguts de les sèries es van ampliant en etapes successives.

Les dades obtingudes són el resultat dels treballs de recerca elaborats mitjançant diversos convenis de col·laboració entre l'Idescat i el Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona.

1. Evolució de la població municipal

S'ha fet un seguiment històric de tots els municipis en les diferents fonts estadístiques per tal d'avaluar els canvis territorials. Així doncs, partint del total de municipis catalans registrats en el Cens de població de 1991, any en què es disposa per última vegada de població de fet, s'ha anat retrocedint en el temps, en cada recompte de població, fins a arribar a 1717. Una vegada coneguda l'evolució territorial dels municipis catalans al llarg de la història, s'ha reconstruït la població de fet dels municipis existents l'any 1991.

Població de fet

Residents presents i transeünts que en el moment censal o padronal es trobaven en un municipi.

  • Presents: persones que vivien habitualment en un municipi i s'hi trobaven en la data de referència.
  • Transeünts: persones que no eren residents en un municipi però que s'hi trobaven en la data de referència per motiu de treball, estudis, negocis o altres d'anàlegs, fos quina fos la forma d'allotjament.

2. Estructura de la població per edat i sexe

No ha estat possible reconstruir les sèries segons grups regulars d'edats, com a conseqüència dels canvis produïts en la presentació de la informació. Per tant, el format de publicació de les dades respecta els originals.

Aquesta estadística conté les estructures de la població de fet, entre els censos de 1857 i 1950, i de la població de dret per als censos de 1960 i 1970. El cens de 1897 només ofereix informació de la població per sexe.

3. Estudis

A causa dels canvis produïts als qüestionaris i en la presentació de la informació, no ha estat possible reconstruir una sèrie homogènia de les característiques educatives de la població. Per aquesta raó, s'han publicat les dades originals sense canvis.

Les xifres totals poden no coincidir amb la suma de la seva desagregació. Aquestes diferències es troben a les dades originals.

Els censos que inclouen definicions relatives a la variable nivell d'instrucció de la població són els de 1950, 1960 i 1970.

Cens de 1950

Instrucció elemental

Dintre d'aquesta variable es pregunta si les persones saben llegir i escriure (encara que per l'edat o algun defecte físic en la data censal no puguin fer-ho) i si no saben escriure (encara que sàpiguen llegir i fins i tot signar, però que no coneguin els principis de l'escriptura).

Estudis en curs i estudis realitzats

Aquesta informació es refereix a la població total amb la següent classificació:

  • Sense estudis
  • Estudis primaris
  • Estudis professionals (els realitzats en acadèmies o centres especials, particulars o oficials, preparatoris per a l'exercici d'alguna professió que no requereixi títol oficial, com ara mecanògrafs, taquígrafs, mecànics, comptables, etc., exclosos els treballs en règim d'aprenentatge)
  • Estudis mitjans (batxillerat, magisteri, peritatges de tota mena, ajudants d'enginyers, aparelladors, etc.)
  • Estudis superiors (universitaris, enginyers, arquitectes, superiors de comerç i anàlegs)

Cens de 1960

Analfabetisme

Per aquest concepte, els habitants figuren en dos grups:

  1. Persones que saben llegir i escriure a nivell elemental (entenen una breu i senzilla exposició de fets relatius a la seva vida quotidiana).
  2. Persones que no saben llegir i escriure.
Nivell d'instrucció

Tot habitant que sap llegir i escriure figura classificat segons els estudis de més alt nivell que té, almenys, iniciats.

Cens de 1970

Analfabetisme

Es considera una persona com a alfabeta si és capaç de llegir i escriure, i si entén una breu i senzilla exposició de fets relatius a la seva vida quotidiana. Es considera una persona com a analfabeta la que es troba en el cas contrari. Per tant, s'ha de considerar analfabeta la persona que només és capaç de llegir i escriure alguns números i el seu propi nom, així com la que pot llegir i no escriure o pot llegir i escriure només una o diverses frases que recorda de memòria. Aquestes dades es tabulen pels habitants de deu o més anys d'edat.

Escolaritat

La informació es va obtenir mitjançant la dada que indica si l'habitant està cursant estudis amb caràcter regular al centre d'ensenyament, oficial o privat, qualsevol que sigui la classe o nivell dels estudis i el mètode d'ensenyament. Els estudis d'aprenentatge en les pròpies empreses, que no formen part del sistema educatiu del país, no s'han pres en consideració.

Estudis en curs

Per a cada persona que està cursant estudis amb caràcter regular, s'ha obtingut la classe d'estudis que realitza i el curs en què es troba en el moment del cens.

Estudis realitzats

Per a les persones que ja no cursen estudis, s'ha obtingut la classe d'ensenyament més elevada que va rebre, amb expressió de si va completar els seus estudis o no.

4. Relació amb l'activitat econòmica

En aquest apartat es presenta la informació referida a la relació amb l'activitat econòmica recollida en els censos de població dels anys 1860, 1877, 1900, 1910, 1920, 1930, 1940 i 1950. Les dades que s'ofereixen no segueixen una classificació estàndard oficial de l'activitat econòmica.

Els censos de població dels anys 1860 i 1877 no utilitzen una classificació ben definida d'ocupacions i es barregen diferents criteris de classificació, com ara la professió o ofici, el sector d'activitat, la situació laboral o la condició social.

Pel que fa als censos de 1900 i 1910, la població es va classificar segons la nomenclatura de professions de Jacques Bertillon de l'any 1893, que va ser precursora de les primeres classificacions estadístiques oficials que es van fixar 50 anys més tard, amb el naixement d'organismes estadístics especialitzats. Aquesta nomenclatura comprèn 91 grups de professions i combina elements de diferents famílies de classificacions, com l'activitat econòmica, l'ocupació i la condició social. La variable professió per províncies presenta la informació agregada en 31 grups professionals l'any 1900. En tots dos censos les persones podien declarar més d'una professió i per això la població classificada d'acord amb aquesta variable és superior a la població total.

Al Cens de 1920, els "grups d'indústries i professions" es desagreguen en 80 categories. S'inclou una nova variable de classificació que és el "nombre de patrons" de cadascun dels 22 grups professionals. Aquesta classificació no tindrà continuïtat al següent cens.

La classificació de professions adoptada al Cens de 1930, presenta millores significatives. La nomenclatura recull 129 categories, agrupades en 27 grups. Aquesta classificació es mantindrà el 1940.

Cens de 1950

La classificació de l'activitat econòmica al Cens de 1950, adquireix un caràcter més actual que segueix les pautes dels organismes internacionals. Al Cens s'inclouen les següents definicions de conceptes econòmics:

  1. Professió, ofici, treball o activitat principal que exerceix el censat. Capacitat o especialitat de cada inscrit i que, en exercir-la, li proporcionés el seu mitjà de vida, sigui per una activitat independent o mitjançant la seva ocupació per compte d'un altre. En els casos de més d'una professió es va demanar la més remuneradora, la que constituïa el mitjà principal de vida o la que ocupava com a mínim la meitat de la jornada.

  2. Categoria o grau professional. Els assalariats es classifiquen en les categories següents: gerent, director tècnic, empleat administratiu (cap, oficial, auxiliar, etc.), subaltern, obrer (mestre encarregat, oficial, ajudant, aprenent, peó, etc.).

  3. Grup d'activitat econòmica. Es va definir pel tipus de producte o servei que elabora l'empresa.

  4. Condició econòmica de la població activa:

    1. Patrons o empresaris: Persones que exploten establiments industrials, comercials o de servei, o bé com a propietaris o arrendataris, empresaris agrícoles, professionals amb clínica, bufet o estudi propi, etc., amb la indicació de si treballen sols amb empleats retribuïts o amb familiars sense retribució directa.
    2. Assalariats: Persones que treballen per compte d'altri mitjançant retribució en metàl·lic o espècie.
    3. Obrers independents: Persones que executen treballs manuals, encara que sigui amb ajuda de petites màquines o eines, sense patró o empresari fix ni ajuda de personal de cap mena.
    4. Treballadors familiars: Persones sense retribució directa, esposes, fills i altres parents que, no exercint una altra professió retribuïda, ajuden sense remuneració el cap a la feina, tot i que reben d'ell aliments, vestits i habitatge i fins i tot petites quantitats en metàl·lic per a despeses menors.
  5. Situació laboral. S'ha tingut en compte dues situacions:

    1. En actiu: Inclou persones que en la data censal treballaven, i també els que per causes accidentals i transitòries no ho feien (malaltia temporal, vacances, suspensió temporal o estacional de la feina, servei militar, etc.)
    2. A l'atur forçós: Comprèn tots els que, tenint aptituds per al treball, es trobaven sense ocupació en la data censal.
  6. Ocupació complementària. Grup d'activitat econòmica a què corresponia l'ocupació que, a més de la principal, exercien alguns dels censats.

  7. Condició jurídica de les finques que exploten els patrons agrícoles. Es classifiquen en finques pròpies, arrendades o en parceria.

  8. Població inactiva dependent econòmicament dels que exerceixen alguna professió. Es classifica aquesta població pel grup d'activitat de la persona de qui depenia l'inscrit: el cap de família si fos actiu, i, si no, la persona activa principal de la família, per exemple, el germà gran o una altra persona que, pel fet de tenir activitat més lucrativa o per una altra raó, pogués considerar-se com el suport econòmic principal de la família.

La Nomenclatura de la classificació de la població per professions adoptada es basa en la "Classificació uniforme internacional d'ocupacions de l'Oficina Internacional del Treball" (1949). Coincideixen amb aquesta els 10 grups principals que s'han format d'acord amb les característiques de la població espanyola i utilitzant com a guia el desenvolupament de la classificació per professions pels censos americans. Els grups són els següents:

  1. 0. Professionals tècnics i afins
  2. 1. Empleats administratius, de direcció, oficines i similars
  3. 2. Treballadors dedicats a les vendes
  4. 3. Agricultors, ramaders, pescadors, caçadors, fusters i similars
  5. 4. Treballadors en ocupacions de mineria i pedreres
  6. 5. Conductors de vehicles, locomotores, vaixells i avions
  7. 6. Artesans i jornalers
  8. 7. Personal de serveis de protecció
  9. 8. Personal de serveis domèstics, personals i anàlegs
  10. 9. Forces armades
  11. 10. Professions no identificables o no declarades

La Nomenclatura de la classificació de la població segons la classe d'establiment on treballa està basada en la "Classificació industrial uniforme de totes les activitats econòmiques" proposada per la Comissió d'Estadística del Consell Econòmic Social de les Nacions Unides, revisada i adaptada a l'economia espanyola pel Servei d'Estadístiques Econòmiques de l'Institut Nacional d'Estadística.

La seva aplicació al Cens de població ha exigit la introducció d'algunes modificacions en uns casos amb l'agregació de diverses rúbriques en una sola i en d'altres en la divisió d'alguna rúbrica en diverses.

La classificació censal de la població segons la classe d'establiment on treballa incorpora les següents recomanacions i definicions:

  1. Es tracta d'una classificació per indústries i no per ocupacions o per productes.
  2. Ha estat establerta per activitats econòmiques independentment de la forma que revesteixi la propietat. Així, doncs, els establiments explotats per l'Estat són classificats segons l'índole de la indústria i no per la classe de propietari.
  3. La unitat de classificació és "l'establiment", que pot ser una fàbrica, un taller, una mina, una explotació agrícola, una botiga o una oficina comercial. Habitualment, una unitat d'aquest tipus pot comprendre activitats accessòries del negoci principal, com ara una petita central elèctrica que subministri energia a una fàbrica o a una mina, o un garatge per al manteniment dels camions de lliurament d'un comerç al detall, però aquestes activitats accessòries han de ser considerades com a part de la unitat principal. No obstant això, si un establiment té dos o més departaments dedicats a diferents activitats, organitzats de tal forma que cadascun pot proporcionar totes les dades necessàries, es van considerar aïlladament per a les finalitats de la classificació. En el cas de dues o més activitats respecte a les quals hi ha grups diferents en la classificació, que es troben combinades en una sola unitat que no pugui ser dividida, com, per exemple, la tala d'arbres combinada amb una serradora, una pedrera d'argila combinada amb una fàbrica de maons o la producció de fibres sintètiques combinada amb l'explotació d'una planta tèxtil, es va classificar la totalitat de la unitat conformement al producte final.
  4. Certs establiments tenen unitats diferents dedicades a la fabricació d'articles (per exemple, recipients o envasos) destinats únicament a la distribució dels seus propis productes. Aquestes unitats han estat classificades sota les mateixes rúbriques aplicables a l'establiment pel qual treballen, fins i tot estant instal·lades en llocs diferents i complint les condicions necessàries per ser reconegudes com a establiments diferents.

Les indústries es classifiquen en:

  1. Agricultura, silvicultura, caça i pesca
  2. Explotació de mines i pedreres
  3. Indústries fabrils
  4. Construcció
  5. Electricitat, gas, aigua i serveis sanitaris
  6. Comerç
  7. Transports, magatzematge i comunicacions
  8. Serveis oficials públics
  9. Activitats mal especificades

Cens de 1960

Població econòmicament activa i població econòmicament inactiva
  1. Població activa. Població integrada pel conjunt de persones disponibles per a la producció de béns i prestació de serveis. Figuren en aquest grup les persones ocupades en l'exercici d'una o diverses professions, inclòs el treball d'ajuda familiar, els desocupats en condicions i amb desig de treballar, els aturats i els homes en el compliment del servei militar.

    Comprèn els següents grups de persones:

    1. Persones ocupades. Població de tots dos sexes, de qualsevol edat, que durant el període comprès del 30 de juny al 31 de desembre de 1960 van treballar exercint una o diverses professions, per compte propi, en ajuda familiar, o en un o diversos llocs de treball per compte d'altri, bé sigui en jornada completa o incompleta, però contínua, o bé ocasionalment en forma discontínua, aquests últims sempre que hagin treballat durant el període de referència un mínim de 30 jornades, inclosos els dies hàbils compresos en vacances o llicències remunerades.

    2. Desocupats i aturats

      • Desocupats. Població de 14 o més anys d'edat no ocupada en el període de referència per raó de malaltia, accident o una altra causa qualsevol que temporalment impedeix o no exigeix el treball i la cerca de feina.
      • Aturats laborals. Població de 14 o més anys d'edat que durant aquest període hagin estat buscant feina perquè han perdut l'anterior per raó d'atur forçós, o voluntàriament per aconseguir-ne un altre.
      • Aturats extralaborals. Població de 14 o més anys d'edat que estan buscant feina per primera vegada.

    Figuren entre les persones que busquen feina no només les inscrites a les oficines de col·locació, sinó també les que utilitzen altres procediments com anuncis de premsa, la gestió de persones conegudes, etc., i els qui es preparen per a exàmens d'oposició o concursos, per aconseguir una feina determinada.

  2. Població no activa. Població no inclosa en els grups anteriors.

    Posició en l'ocupació. Només hi figuren els habitants inclosos en la població activa que es classifiquen en els grups següents:

    1. Ocupadors, patrons o empresaris amb assalariats. Persones que exploten la seva empresa exercint-hi per compte propi la seva activitat i emprant un o diversos assalariats.

    2. Actius independents. Persones que treballen per compte propi sense emprar assalariats, tot i que utilitzin persones de la família en règim d'ajuda. Es classifiquen en els dos subgrups següents:

      1. empresaris sense assalariats. Persones que exploten una petita empresa de la seva propietat en les condicions anteriors.
      2. obrers independents. Persones que treballen per compte propi en tasques essencialment manuals sense utilitzar altres mitjans materials que petites màquines eina.
    3. Assalariats. Actius que treballen en una empresa pública o privada mitjançant remuneració de qualsevol classe: salari, sou, comissió, etc., percebuda en metàl·lic o en espècie. S'exclouen d'aquest grup els empleats en règim d'ajuda familiar.

    4. Treballadors en règim d'ajuda familiar. Es classifiquen en aquest grup totes les persones ocupades en una empresa explotada per un membre de la seva família, vivint a la llar de l'empresari.

      Normalment no perceben remuneració directa, si bé són mantinguts per l'empresari, el qual a més li lliura petites quantitats per a les seves despeses; alguns perceben remuneració directa, però contribueixen a les despeses generals de la llar.

  3. Categories socioeconòmiques. Afecta la població total, activa i no activa, de la forma següent:

    • Població activa: es classifica cada habitant segons la seva pròpia condició, excepte els treballadors en règim d'ajuda familiar, que figuren en el mateix grup que el cap de l'empresa, és a dir, que el cap de la llar amb el qual conviuen.

      Els que estan a l'atur laboral, i els desocupats temporalment, es classifiquen segons la seva activitat anterior, i els que estan buscant feina per primera vegada s'inclouen en el grup de "persones actives que no hagin pogut ser classificades en les categories anteriors".

    • Població inactiva: figura en les rúbriques especialment disposada per a ella.

      El contingut de cada rúbrica de la població activa és el que segueix:

      • Agricultors ocupadors. Empresaris del grup 0 de la Classificació nacional d'activitats econòmiques (Agricultura, Silvicultura, Caça i Pesca) que tenen almenys un assalariat fix.
    • Agricultors independents sense assalariats. Empresaris del mateix grup sense assalariats.

    • Membres de cooperatives de producció agrícola. Membres de les cooperatives de producció agrícola. Només es consideren com a tals els copartícips, sigui quin sigui el treball que facin en la cooperativa, excepte, per tant, els assalariats que puguin treballar-hi.

    • Obrers agrícoles. Assalariats del grup 0 esmentat abans que treballin en ocupacions purament agrícoles.

      Els directors, personal administratiu i les altres classes o ocupacions són classificats, juntament amb les professions de la indústria i del comerç, en altres rúbriques.

    • Ocupadors de la indústria i del comerç. Empresaris de totes classes, excepte agrícoles i membres de professions liberals (encara que tinguin assalariats). La distinció entre empreses grans i petites s'ha fet d'acord amb el criteri següent, basat únicament en la dada de nombre d'assalariats.

      • Empreses grans i mitjanes
      • Indústria: cinc o més assalariats
      • Comerç majorista i serveis: cinc o més assalariats.
      • Comerç al detall: dos o més assalariats.
      • Empreses petites: les que tenen menys assalariats que les definides com a grans i mitjanes.
    • Professions liberals i similars. Ocupadors i professionals independents que exerceixen una professió liberal classificada en el gran grup 0 de la nomenclatura de professions i ocupacions. Els qui tenen com a professió la situació d'assalariat es classifiquen en els grups corresponents a la seva categoria.

    • Membres de cooperatives de producció no agrícola. Membres de cooperatives de producció l'ocupació dels quals correspongui als grups 5, 7/8 i 9 de la nomenclatura corresponent i que la seva connexió amb elles és del mateix caràcter que la dels que es consideren en les agrícoles.

    • Directors d'empreses i societats. Assalariats directors d'empreses, amb atribucions anàlogues a la dels propietaris que dirigeixen les seves. En aquesta categoria s'inclouen també els propietaris que han constituït la seva empresa en societat. Són els classificats en el gran grup I de la Nomenclatura d'ocupacions, però no es classifiquen en aquest grup els directors dels serveis administratius de l'Estat, província o municipi, que figuren en quadres superiors.

    • Categories següents. En aquestes categories es classifiquen totes les altres persones la situació de les quals en l'ocupació és la d'assalariat.

      • Quadres superiors: Comprèn els directors, caps i alts càrrecs de tota mena d'empreses públiques o privades que no tenen caràcter d'anàleg al dels ocupadors.
      • Quadres mitjans: Inclou els empleats d'oficines, venedors, agents d'assegurança, viatjants, caps de seccions, inspectors i anàlegs.
      • Capatassos, obrers qualificats, etc.: Són tots els obrers especialitzats, caps d'obra, capatassos i anàlegs.
      • Peons: Comprèn la totalitat dels jornalers sense qualificar i peons que no treballen en l'agricultura.
      • Personal de serveis i la totalitat del personal subaltern (domèstics, ordenances, conserges, cambrers, grums, etc.).
Ocupació

Aquesta característica només es refereix als habitants econòmicament actius, ocupats, aturats i desocupats temporalment. És l'ocupació, ofici o dignitat que l'habitant exerceix en un grup qualsevol d'activitat per la qual rep els mitjans necessaris per viure. Constitueix una característica molt lligada a la seva pròpia personalitat i que es pot adquirir mitjançant l'aprenentatge o l'estudi.

És independent del grup d'activitat en el qual és exercida i de la classe d'empresa o entitat en què es treballi.

Per a l'ocupat és la que va exercir en el període considerat i per a l'aturat laboral l'última que va constituir el seu mitjà principal de vida. L'aturat extralaboral, és a dir el que està buscant feina per primera vegada, ha estat classificat segons l'ocupació que pensava exercir d'acord amb la seva formació, tot i que estigués disposat a treballar en una altra de diferent en cas necessari.

S'ha utilitzat la Classificació internacional de professions (CIUO) recomanada per la Conferència Internacional d'Estadístics de Treball i que l'INE ha desenvolupat d'acord amb les condicions espanyoles.

Branca d'activitat

El mateix que l'ocupació, es refereix exclusivament a la població activa ocupada i desocupada temporalment i en atur. Per als ocupats és la corresponent a l'establiment en què exerceix l'ocupació principal i per als qui es troben en situació d'atur laboral la de l'establiment en el qual darrerament la van exercir. Els aturats extralaborals s'han classificat en els casos en què s'ha pogut d'acord amb el grup d'activitat econòmica a què correspon principalment l'ocupació que desitjaven exercir.

Les rúbriques són les de la Classificació nacional d'activitats econòmiques.

Cens de 1970

Característiques econòmiques

En el Cens de la població de 1970 s'han investigat les característiques econòmiques sobre la base de l'activitat desenvolupada en la setmana de referència del Cens. La setmana de referència per investigar les característiques econòmiques de la població va ser la del 14 el dia 20 de desembre de 1970.

  1. Relació amb l'activitat econòmica. La població es divideix en dos grans grups:

    • població econòmicament activa
    • població econòmicament inactiva

    La població econòmicament activa. Està integrada per totes les persones de tots dos sexes que en la setmana censal estaven dedicades a la producció de béns i prestació de serveis o disponibles per a això.

    Aquest grup comprèn les persones ocupades en l'exercici d'alguna professió o ofici, inclosos els treballadors familiars no remunerats; les persones aturades i els homes complint el servei militar que abans de ser cridats a files exercien alguna activitat econòmica.

    A efectes censals, són persones ocupades les que van treballar durant la setmana de referència com a mínim un terç del temps normal en la seva professió o ofici i les que, tenint un lloc de treball en el qual havien estat treballant anteriorment, van estar-ne absents a causa de malaltia o lesió, conflicte laboral, vacances o una altra llicència, absència sense permís o interrupció temporal del treball per causes tals com el mal temps o incidents tècnics.

    Es consideren persones desocupades les de catorze anys o més que no van tenir feina durant la setmana de referència, però van estar buscant feina remunerada, compreses les que en buscaven per primera vegada. S'inclouen també les persones que durant la setmana censal van treballar menys d'un terç del temps normal en la seva professió o ofici i les que no van buscar feina a causa de malaltia temporal o perquè acabaven de trobar-ne i pensaven començar a treballar després del període de referència.

    La població econòmicament no activa es classifica segons les cinc rúbriques següents:

    1. Jubilats, retirats, pensionistes, etc.
    2. Rendistes
    3. Estudiants
    4. Persones dedicades a les tasques de la seva llar
    5. Altres persones no econòmicament actives

    Els jubilats, retirats, pensionistes són els que gaudeixen de jubilació, recessos, pensions, etc. pagats per l'Estat, l'Administració local, organismes, empreses (pensions de vellesa, invalidesa, incapacitat, etc.) o d'altres ajudes o subsidis.

    Els rendistes són les persones que no exerceixen una activitat remunerada i els ingressos procedeixen de rendes de la propietat o d'altres inversions (interessos, dividends, assegurances, etc.).

    Els estudiants són persones de tots dos sexes, econòmicament no actives, que assisteixen regularment a algun centre d'ensenyament per rebre instrucció de qualsevol nivell.

    El quart grup comprèn las persones econòmicament no actives, que es dediquen exclusivament a les tasques de la llar, per exemple les dones o altres familiars que tenen cura de la casa i dels nens. Els servents domèstics, com a empleats de la llar pagats, es classifiquen com a econòmicament actius.

    En l'últim grup s'inclouen les persones no compreses en les rúbriques anteriors, com ara les que depenen de prestacions o assistències de tipus benèfic, els invàlids i impedits, etc.

    En el cas que en una persona hi concorrin dues o més de les característiques anteriors, s'ha seguit l'ordre de preferència que s'ha exposat.

  2. Professió, ofici o ocupació principal. L'ofici, l'ocupació o professió es refereix a la classe de treball efectuat durant la setmana de referència establerta per les dades de les característiques econòmiques d'una persona ocupada, fent cas omís de la indústria (branca d'activitat econòmica) i de la situació (com a empresari, empleat, etc.) en què la persona havia de ser classificada. Per a les persones aturades i per als homes complint el servei militar s'ha obtingut la informació referida a l'última ocupació.

    Amb vista a les comparacions internacionals s'han codificat les dades d'acord amb l'edició revisada de la Classificació internacional uniforme de professions, aprovades el 1966 per la Conferència internacional d'estadístiques del treball (utilitzant les rúbriques a dues xifres) adaptada per a Espanya.

  3. Segona ocupació. En el Cens de població es va obtenir informació que permet conèixer el nombre de persones que durant la setmana de referència, per a les característiques econòmiques, tenien una segona ocupació.

  4. Branca de l'activitat econòmica. La branca de l'activitat econòmica es refereix a la classe d'activitat de l'establiment o una altra unitat econòmica en la qual una persona econòmicament activa va treballar, com a ocupació principal, durant la setmana censal. Per a les persones aturades i per als homes complint el servei militar s'ha obtingut informació referida a la seva última ocupació.

    Amb vista a la comparació internacional s'han codificat les dades d'acord amb la tercera edició de la Classificació internacional d'activitats econòmiques, aprovades per les Nacions Unides el 1966 (emprant les rúbriques de tres xifres) adaptada per a Espanya.

  5. Situació professional. Aquesta característica es refereix a la situació d'una persona econòmicament activa respecte a la seva ocupació principal durant el període de temps de referència de les dades. Per a les persones aturades i per als homes complint el servei militar s'ha obtingut la informació referida a la seva última ocupació.

    La població econòmicament activa es classifica segons la seva situació professional, en les classes següents:

    1. Patrons, empresaris o professionals que ocupen personal: comprèn tota persona que porta la seva pròpia empresa o exerceix per compte propi una professió liberal, ofici, indústria o comerç, i contracta un o més empleats o treballadors, als quals remunera mitjançant sou, jornal, comissió, etc.
    2. Empresaris o professionals que no empren personal o treballadors per compte propi: inclou tota persona que porta la seva pròpia empresa o exerceix per compte propi una professió liberal, ofici, indústria o comerç i no contracta cap empleat o treballador.
    3. Persones que treballen a sou, jornal, comissió o qualsevol altra forma de remuneració: comprèn tota persona que treballa per a un empresari o patró, públic o privat, i rep per això una remuneració en sou, jornal, salari, comissió, gratificació o qualsevol altra forma de remuneració. Aquest grup de persones serà subdividit en treballadors fixos i eventuals, segons si la seva vinculació a l'empresa o patró està protegit per un contracte laboral de més d'un any o no. Els treballadors familiars remunerats estan inclosos en aquesta rúbrica.
    4. Treballadors familiars no remunerats: Un treballador familiar no remunerat és una persona que treballa en una empresa d'un familiar seu almenys durant la tercera part de la jornada laboral normal i que viu amb aquell familiar i no rep el jornal o salari fix, en diners o en espècie, que correspondria al que es paga a un empleat o obrer que fes la mateixa classe i quantitat de treball. Rep, en canvi, manutenció, allotjament i altres beneficis, i freqüentment una petita quantitat de diners en metàl·lic per a despeses menors, o sigui que no està remunerat d'acord amb les normes salarials.
    5. Persones que no es poden classificar en alguns dels grups anteriors: Les persones no classificades per la seva situació professional inclouen treballadors la situació professional dels quals es desconeix o no està clarament descrita, i persones desocupades que no van estar ocupades amb anterioritat, és a dir, les que estan buscant feina per primera vegada.
Condició socioeconòmica

Es combina les dades obtingudes referents a l'ocupació i a la situació professional per tal d'establir les tabulacions per condició socioeconòmica.

5. Moviment natural de la població

Al llarg de més d'un segle de recollida de dades, s'han produït alguns canvis en els conceptes emprats que s'han de matisar per no caure en errors d'interpretació de dades.

Respecte a les dades del Moviment natural de la població, s'ha de tenir en compte, d'una banda, el concepte de l'esdeveniment, i de l'altra, el concepte d'adscripció territorial.

  • Naixements fins a 1860: les dades de naixement corresponen a infants batejats, ja que les estadístiques provenen dels llibres baptismals de l'església, i en aquestes estadístiques no es fa menció ni dels nascuts morts, ni dels nascuts vius i morts sense ser batejats.

  • Naixements 1861–1870: com a criteri general, en tots els enunciats de les taules i epígrafs els termes de "nascuts" i "naixements" corresponen a la suma dels batejats, dels nascuts morts i dels morts sense batejar.

  • Conceptes utilitzats en les estadístiques del Moviment natural de la població posteriors a 1870 i anteriors a 1975:

    • Naixement: fetus sobrevivents a les primeres 24 hores de vida (no inclouen ni els morts en néixer ni els nascuts vius i morts abans de les primeres 24 hores de vida).
    • Avortament: fetus mort abans de les primeres 24 hores de vida, independentment del temps de gestació.
    • Defunció: fetus mort després de les primeres 24 hores de vida (no s'hi inclouen ni els morts en néixer ni els nascuts vius i morts abans de les primeres 24 hores de vida).
    • Matrimoni: unió legal de dues persones de sexe oposat, determinada per mitjans civils, religiosos o altres de reconeguts per la llei (es comptabilitzen tots els matrimonis inscrits al Registre civil).
  • Conceptes utilitzats en les estadístiques del Moviment natural de la població des de 1975:

    • Naixement: expulsió o extracció del fetus del si matern amb 6 o més mesos de gestació, el qual, després d'aquesta separació, respira o mostra qualsevol altre signe de vida.
    • Avortament: fetus mort abans dels 6 primers mesos de gestació.
    • Mort fetal tardana: mort intrauterina d'un fetus esdevinguda després de 6 o més mesos de gestació.
    • Part: inclou el naixement i la mort fetal tardana.
    • Defunció: mort d'un fetus després d'haver nascut amb vida.
    • Matrimoni: unió legal de dues persones de sexe oposat, determinada per mitjans civils, religiosos o altres de reconeguts per la llei (es comptabilitzen tots els matrimonis inscrits al Registre civil).

Adscripció territorial: fins a l'any 1974 els esdeveniments es presenten segons el lloc d'inscripció en el Registre. A partir de 1975 els fenòmens de defunció i naixement ja no es registren en els municipis on es produeixen, sinó en els municipis on resideixen les persones i, en el cas del matrimoni, en el lloc on residirà el matrimoni.

6. Famílies

Per al Cens de 1970 s'han utilitzat les següents definicions:

Família

Són persones que viuen en família les que, vinculades generalment per parentiu, fan vida en comú, ocupant normalment la totalitat de l'habitatge.

Dins d'aquest ampli concepte de família estan inclosos, en principi, els hostes no familiars als quals es cedeix l'ús d'una o més habitacions de l'habitatge, així com altres facilitats (telèfon, bany, etc.) i als quals generalment es presten serveis tals com arranjament i neteja de l'habitació, rentat de roba, alimentació, etc.

Persona principal de la família

Es considera persona principal de la família aquella a qui els altres membres de la família li reconeixen aquesta qualitat i així consta en el qüestionari.

El nucli familiar es presenta en quatre modalitats:

  • Matrimoni sense fills
  • Matrimoni amb fills solters
  • Pare amb fills solters
  • Mare amb fills solters
Composició de les famílies

Es consideren les següents modalitats:

  • Persones que viuen soles: correspon a la família unipersonal.
  • Família sense nucli familiar: formada per dues persones o més que estan emparentades o no, però que en tot cas no formen un nucli familiar.
  • Família amb un nucli familiar: constituïda a l'entorn d'una de les modalitats de nucli familiar. Se'n poden distingir dos casos, segons hi hagi o no a la família persones que no pertanyen al nucli.
  • Família amb dos nuclis familiars: constituïda a l'entorn de dos nuclis familiars, que per definició han d'estar emparentats. A l'efecte de la tabulació se'n distingeixen dues modalitats, segons el parentiu entre els dos caps de família dels nuclis, siguin pares i fills, o sigui d'un altre tipus.
  • Família amb tres o més nuclis de familiars: formada per més de dos nuclis que, per definició, han d'estar emparentats.

7. Fogatges

Els fogatges són una de les fonts més antigues que existeixen a Catalunya. La seva finalitat era clarament fiscal, ja que era la imposició que les Corts Generals establien per convinença amb el rei dels estats de la Corona Catalano-aragonesa a raó d'una quantitat per foc o casa habitada, per tal d'atendre les necessitats de la Corona o de la terra. Així doncs, no són uns recomptes individuals, sinó que tan sols recullen el cap de família, que en aquest cas era el responsable de pagar el tribut. El més antic és el de 1359, revisat l'any 1365, sobre el qual no es disposa d'informació territorial i que va ser establert per les Corts de Barcelona. Durant els segles XV i XVI se'n van fer en diverses ocasions i especialment els anys 1497, 1515 i 1553.

Les dades es presenten pels municipis de Catalunya de 1991.

S'han respectat sempre les fonts originals sense estimació de dades en cas que no hi hagi informació, com ara el municipi de Barcelona, que no en disposa per al fogatge de 1553. Les dades que es presenten corresponen només als municipis que amb posterioritat van ser agregats a Barcelona ciutat.

8. Habitatges

Habitatge principal

Habitatge familiar destinat durant tot l'any, o la major part d'aquest període, a residència habitual o permanent.

Habitatge secundari

Habitatge familiar ocupat temporalment en caps de setmana, vacances, etc.

9. Fonts estadístiques

Població municipal

  • Iglésies, J. El cens del comte de Floridablanca 1787 (part de Catalunya). Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1970. 2 vol.
  • Iglésies, J. Estadístiques de la població de Catalunya. El primer vicenni del segle XVIII. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1974. 3 vol.
  • Iglésies, J. El fogatge de 1553. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1979. 2 vol.
  • Iglésies, J. El fogatge de 1497. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1991. 2 vol.
  • Iglésies, J. "El fogatge de 1515". Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics [Barcelona: Institut d'Estudis Catalans], núm. 9 (1998).
  • Cens de 1787: Floridablanca. Comunidades Autónomas Pirenaicas. Instituto Nacional de Estadística, vol. 5, Madrid, 1991.
  • Cens de 1857: Censo de la población de España según el recuento verificado en 21 de mayo de 1857. Comisión de Estadística General del Reino, Madrid, 1858.
  • Cens de 1860: Censo de la población de España según el recuento verificado en 25 de diciembre de 1860. Junta General de Estadística, Madrid, 1863.
  • Cens de 1877: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en 31 de diciembre de 1877. Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Madrid, 1883.
  • Cens de 1887: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en 31 de diciembre de 1887. Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Madrid, 1891.
  • Cens de 1897: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la Peninsula e Islas Adyacentes el 31 de diciembre de 1900. Resultados provisionales. Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Madrid, 1902.
  • Cens de 1900: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la Peninsula é Islas Adyacentes el 31 de diciembre de 1900. Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Madrid, 1902.
  • Cens de 1910: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la Peninsula é Islas Adyacentes el 31 de diciembre de 1910. Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico, Madrid, 1913–1919.
  • Cens de 1920: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la Península é Islas Adyacentes el 31 de diciembre de 1920. Dirección General de Estadística, Madrid, 1922–1929.
  • Cens de 1930: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la peninsula e Islas Adyacentes y posesiones del Norte y Costa Occidental de Africa el 31 de diciembre de 1930. Dirección General del Instituto Geográfico Catastral y de Estadística, Madrid, 1932–1943.
  • Cens de 1940: Censo de la población de España según el empadronamiento hecho en la peninsula e Islas Adyacentes y posesiones del Norte y Costa Occidental de Africa el 31 de diciembre de 1940. Dirección General de Estadística, Madrid, 1943.
  • Cens de 1950: Censo de la población de España y territorios de su soberanía y protectorado según el empadronamiento realizado el 31 de diciembre de 1950 Instituto Nacional de Estadística, Madrid, 1952–1959.
  • Cens de 1960: Censo de la población y de las viviendas de España según el empadronamiento hecho el 31 de diciembre de 1960. Instituto Nacional de Estadística, Madrid, 1962–1969.
  • Cens de 1970: Censo de la población y de las viviendas de España según el empadronamiento hecho en 31 de diciembre de 1970. Instituto Nacional de Estadística, Madrid, 1973.
  • Cens de 1981: Censo de la población y de las viviendas de España según el empadronamiento hecho en 1 de marzo de 1981. Instituto Nacional de Estadística, Madrid, 1984.
  • Cens de 1991: Censo de la población y de las viviendas de España según el empadronamiento hecho en 1 de mayo de 1991. Instituto Nacional de Estadística, Madrid, 1993.
  • Padrons municipals de Catalunya 1945, 1955, 1965, 1975. Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya. Barcelona, 1976.

Moviment natural de la població

  • Memoria sobre el movimiento de la población de España 1858, 1859, 1860, 1861. Junta General de Estadística del Reino. Madrid, 1863.
  • Movimiento de la población de España en el decenio de 1861-1870. Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid, 1877.
  • Movimiento de la población de España. Años 1886-1892 (resum de les dades de 1878-1885). Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid, 1895.
  • Movimiento de la población de España. 1900, 2 vol., (resum de les dades de 1893-1899). Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid.
  • Movimiento de la población de España. Años 1901 a 1917. Instituto Geográfico y Estadístico. Madrid.
  • Movimiento natural de la población de España. Año 1918. Dirección General de Estadística. Madrid, 1923.
  • Movimiento de la población de España. Años 1919 a 1926. Jefatura Superior de Estadística. Madrid.
  • Movimiento natural de la población de España 1927-28-29 i 1930. Instituto Geográfico y Catastral de Estadística. Madrid.
  • Movimiento natural de la población de España. Año 1931 y 1932. Ministerio de Trabajo, Justicia y Sanidad. Subsecretaria de Trabajo y Acción Social. Madrid.
  • Movimiento natural de la población de España. Años 1933 a 1943. Dirección General de Estadística. Madrid.
  • Movimiento natural de la población de España. Años 1944 a 1974. Instituto Nacional de Estadística. Madrid.