Enquesta de població activa. Metodologia 

L'estadística de força de treball té l'objectiu de conèixer amb una periodicitat d'alta freqüència la dimensió i la caracterització de la força de treball, fent una explotació específica de l'Enquesta de població activa (EPA, d'ara en endavant). Aquesta és una operació per mostreig de caràcter continu que realitza l'INE amb periodicitat trimestral per tot el territori espanyol. L'Idescat amplia trimestralment els resultats de l'EPA per a l'àmbit de Catalunya.

1. Àmbit poblacional

La població a la qual va dirigida l'enquesta i a la qual es refereixen els seus resultats són les persones que resideixen en habitatges familiars de caràcter permanent (utilitzats tot l'any) o habitual (utilitzats la major part de l'any). No s'hi inclouen, per tant, els habitatges col·lectius com ara hospitals o hotels, encara que sí que s'enquesten les famílies que resideixen en aquest tipus d'establiments quan formen un grup independent (pot ser el cas dels directors dels centres o els porters). Segons les estimacions de l'INE, per al conjunt de l'Estat, la població exclosa per l'enquesta és inferior a l'1% del total.

De les persones que componen el grup humà es demana informació a totes aquelles que estaven presents a l'habitatge la setmana anterior a l'entrevista, si fa més de tres mesos que hi resideixen o si aquest temps és inferior, sempre que no ocupin un altre habitatge de forma permanent. Les persones absents de l'habitatge són objecte de l'enquesta si la seva absència és inferior als tres mesos i no ocupen un altre habitatge permanentment. Tanmateix, hi ha dues excepcions a aquest criteri temporal. El primer es refereix a les persones desplaçades temporalment a un altre lloc, sobre les quals se sol·licita informació al seu habitatge familiar sense tenir en compte el temps de la seva absència; és el cas dels absents per raó d'estudi o de treball, dels malalts en sanatoris, de les persones en viatge de negocis o de plaer, dels pescadors al mar i del personal navegant per a companyies aèries o marítimes. La segona excepció es refereix als treballadors interns dedicats a serveis domèstics (com ara cuiners, ajudants familiars o xofers) que, també sense tenir en compte el temps que porten, es consideren a l'habitatge on treballen.

Cal advertir que, si bé l'edat no permet excloure individus de l'enquesta, sí que determina la quantitat d'informació sol·licitada. Així, en el cas de les persones menors de 16 anys, s'utilitza un qüestionari simplificat que conté fonamentalment preguntes de caràcter demogràfic.

El qüestionari elimina de l'enquesta totes aquelles persones que no formen part de la població resident i, per tant, tots els col·lectius estimats a partir de l'EPA fan referència a aquest concepte i no a altres com ara la nacionalitat o la ubicació del lloc de treball. El període de temps utilitzat per delimitar la residència és d'un any. En aquest sentit, els estrangers (civils no diplomàtics) que pensen romandre a Espanya per un període superior a un any es consideren residents i, per tant, no són eliminats en el qüestionari. Seguint aquest mateix criteri, s'inclouen en l'enquesta els espanyols que se n'hagin anat a l'estranger per un període inferior a un any.

Aquest criteri temporal, però, no s'aplica a una sèrie de col·lectius que s'exclouen de la investigació per conveni. Aquests són els militars i diplomàtics estrangers que treballin com a tals a Espanya i el personal no resident a Espanya que treballi en bases científiques estrangeres establertes al territori espanyol. Seguint aquest mateix conveni s'inclouen, en l'enquesta, els militars i diplomàtics espanyols que treballin com a tals a l'estranger, el personal espanyol que treballi en bases científiques espanyoles a l'estranger i els tripulants de vaixells i aeronaus explotades per unitats residents a Espanya.

2. Àmbit temporal

La població econòmicament activa es pot mesurar seguint dues aproximacions diferents. Quan la situació dels individus respecte a l'activitat econòmica es refereix a la d'un període llarg de temps especificat (com, per exemple, els dotze mesos o l'any natural precedents), s'obtenen estimacions de la població habitualment activa. En canvi, si es fa referència a un període de temps curt prèviament fixat (com una setmana o un dia), s'obtenen estimacions del que podem anomenar població correntment activa o «força de treball». És precisament aquesta segona perspectiva (població activa en un moment —breu— determinat), que és la que segueix l'EPA, la que permet dur a terme una tabulació trimestral. Atesa la distribució uniforme de les entrevistes al llarg de cada trimestre, els resultats trimestrals de l'EPA es consideren referits a una setmana mitjana d'aquest.

3. Disseny i grandària de la mostra

El tipus de mostreig emprat a l'EPA és un mostreig bietàpic. Les unitats de primera etapa són les seccions censals i les de segona els habitatges. Dins de cada província, les seccions censals s'estratifiquen seguint primer un criteri geogràfic i després un criteri socioeconòmic. Segons el primer criteri, les seccions s'agrupen en nou estrats en funció de la grandaria/capitalitat del municipi al qual pertanyen. D'acord amb el segon criteri, dins de cada estrat, les seccions es classifiquen tenint en compte la proporció de determinades categories socioprofessionals i sociodemogràfiques de la població.

La distribució de seccions per províncies s'ha portat a terme utilitzant una afixació de compromís entre la uniforme i la proporcional. El motiu fonamental per no emprar un criteri proporcional és la voluntat que la grandària de la mostra a cada província permeti donar estimacions a aquest nivell territorial. Per tant, l'afixació feta juntament amb el tipus de mostreig possibiliten el còmput d'alguns resultats provincials i, més encara, per comunitats autònomes, especialment si el seu pes demogràfic és gran com en el cas de Catalunya. A Catalunya se seleccionen a l'entorn de 325 seccions cada trimestre. Pel que fa a l'afixació entre estrats dins de cada província, aquesta es basa en la proporcional (lleugerament corregida). La distribució entre substrats dins de cada estrat és també de caràcter proporcional. Les seccions se seleccionen amb probabilitat proporcional al nombre d'habitatges familiars.

Finalment, dins de cada secció, s'escullen a l'entorn de 20 habitatges (unitat de segona etapa) segons un mostreig sistemàtic amb arrencada aleatòria.

Pel que fa a la distribució de la mostra en el temps, cal recordar que l'EPA és una investigació de caràcter continu. Les seves entrevistes estan repartides uniformement al llarg de cada trimestre. Les famílies entrevistades participen repetidament en la mostra però, naturalment, no romanen a la investigació per un temps indefinit. De fet, la mostra d'habitatges seleccionada és renovada en una sisena part cada trimestre, de forma que un habitatge participa en la mostra durant sis trimestres consecutius.

A partir de les dades mostrals s'obtenen estimacions poblacionals en aplicar uns factors d'elevació definits per a cada estrat i trimestre. L'INE efectua estimacions trimestrals de la població de 16 anys i més, per un costat, i dels menors de 16 anys, per un altre. Els factors d'elevació d'un trimestre i estrat determinats es calculen per tal que els resultats de l'EPA coincideixin amb aquestes estimacions de l'INE. Com que les llars poden tenir membres menors de 16 anys, hi poden haver dos factors d'elevació associats a un mateix habitatge familiar: el dels membres de 16 anys i més i el dels menors de 16 anys. Tal com fa l'INE, el factor utilitzat aquí per elevar les dades mostrals de llars ha estat el de les persones de 16 anys i més.

4. Conceptes poblacionals

A continuació es defineixen els conceptes emprats en la tabulació que s'han agrupat en tres categories diferents. En la majoria dels casos, les taules ofereixen informació referida a un conjunt de persones caracteritzades per trobar-se en una situació similar pel que fa a la seva relació amb l'activitat econòmica. En aquests casos, els conceptes delimiten col·lectius d'individus. Es tracta, per tant, de conceptes poblacionals. Altres vegades, en canvi, les taules no faciliten informació sobre el nombre de persones que reuneixen uns determinats requisits, sinó que tabulen conceptes que fan referència a altres indicadors. Així per exemple, en les caselles d'una taula podem trobar el total d'hores treballades per un determinat col·lectiu o la seva mitjana d'edat, en comptes del nombre d'individus que formen el col·lectiu. Finalment, hi ha un altre conjunt de conceptes que no es refereix ni a col·lectius d'individus (com ara la població ocupada) ni a indicadors basats en característiques individuals (com ara les hores treballades), sinó que facilita informació sobre el nombre d'habitatges d'unes determinades característiques (com ara els habitatges familiars sense ocupats).

Les definicions utilitzades per delimitar els principals conceptes poblacionals estan basades en les de la Resolució I de la Tretzena Conferència Internacional d'Estadígrafs del Treball de l'Organització Internacional del Treball (Ginebra, 1982).

Població total

És la població resident a Catalunya. Tenint en compte que el criteri per definir la població és la residència, s'ha estimat convenient oferir alguna informació referida a la població que, a més de ser resident, té la nacionalitat espanyola. Aquest concepte inclou tant les persones que únicament tenen aquesta nacionalitat, com aquelles que a més en tenen una altra. Aquest criteri s'ha aplicat també a la població activa i ocupada.

Un altre subcol·lectiu que s'ha estimat rellevant d'introduir és la població de 16 anys i més. La seva importància es deriva del fet que només és sobre aquest conjunt de persones que es considera apropiat classificar la població en relació amb l'activitat. Per tant, tots els conceptes poblacionals que segueixen estan definits sobre aquest subcol·lectiu.

Població activa

És el conjunt de persones que subministren mà d'obra per a la producció de béns i serveis econòmics o que estan disponibles i fan gestions per incorporar-se a l'esmentada producció. Comprèn les persones de 16 anys o més que o bé estan ocupades o bé estan desocupades d'acord amb les següents definicions.

L'indicador relatiu associat a la població activa és la taxa d'activitat que es defineix de la següent forma:

taxa d'activitat = (població activa / població de 16 anys i més) * 100

L'OIT considera expressament els membres de les forces armades dins de la població activa (en particular, com a ocupats assalariats). Aconsella però proporcionar, quan sigui possible, estadístiques d'aquest col·lectiu per separat. Per tant, li reconeix una certa especificitat. Tanmateix, aquesta recomanació de l'OIT no ha pogut ser seguida en aquests termes per la poca importància numèrica d'aquest col·lectiu. Sí que ha estat possible, en canvi, facilitar informació bàsica referida a la població activa civil (és a dir, sense els professionals de les forces armades). Aquest criteri també s'ha aplicat a la població ocupada.

Quan la població activa es classifica segons el sector d'activitat, el tipus d'ocupació o la situació professional, apareix la categoria de «no classificables». La raó és que els desocupats no poden ser classificats segons aquests criteris si no han treballat abans. Fins l'any 2001 els desocupats que havien deixat la seva darrera ocupació feia tres anys o més no es consideraven caracteritzats per aquella ocupació i, per tant, estaven inclosos també sota l'epígraf «no classificables». A partir de l'any 2002 classifiquem sota l'epígraf de «no classificables» aquells que no han treballat abans i els que fa més d'un any que han deixat la seva darrera ocupació.

La població activa a partir del 1r trimestre de 2001 està afectada per l'aplicació de la nova definició d'atur establerta en el Reglament (CE) núm. 1897/2000 de la Comissió, de 7 de setembre de 2000. Per aquest motiu no és comparable amb la dels períodes anteriors.

Població ocupada

És la població de 16 anys o més que ha treballat, per compte d'atri o per compte propi, a la seva ocupació principal o a una de secundària. Per «treballar» s'ha d'entendre sempre com la realització d'una activitat a canvi d'un sou, salari, benefici empresarial o guany familiar, en metàl·lic o en espècie, durant una setmana concreta (l'anterior a la de l'entrevista), durant almenys una hora. Quan un individu no compleix aquestes condicions, es diu que «no ha treballat» o que «ha estat absent de l'ocupació».

Les persones que tenen una ocupació en la qual han treballat anteriorment, però de la qual han estat absents, es consideren ocupades si mantenen un vincle estret amb la seva ocupació. El criteri per determinar la força d'aquest vincle és l'expectativa de l'individu de reincorporar-se a l'ocupació. Així, per exemple, les persones absents del seu treball per malaltia, vacances o llicència es consideren ocupades malgrat no haver treballat, perquè el seu vincle és estret. Aplicant el mateix criteri, les persones suspeses d'ocupació per un expedient de regulació només es consideren ocupades, si creuen que es reincorporaran a la feina. Cal advertir, però, que els treballadors fixos discontinus, ocasionals o estacionals, en l'època en què no treballen, no es consideren ocupats si efectivament no han treballat en cap ocupació.

L'indicador relatiu associat a la població ocupada és la taxa d'ocupació, que es defineix de la forma següent:

taxa d'ocupació = (població ocupada / població de 16 anys i més) * 100

Un subcol·lectiu important que s'ha definit dins de la població ocupada és la població ocupada assalariada. Aquest subcol·lectiu s'obté classificant la població segons la situació professional.

L'indicador relatiu associat a la població ocupada assalariada és la taxa de salarització, que es defineix de la forma següent:

taxa de salarització = (població ocupada assalariada / població ocupada) * 100

Població desocupada

És la població de 16 anys o més que no ha treballat, està disponible per treballar i busca una ocupació. Es consideren disponibles les persones que podrien començar a treballar en el termini de dues setmanes (a partir de la data de l'entrevista). Es considera que hi ha una cerca efectiva d'ocupació, quan s'han efectuat gestions en aquest sentit o per tal d'establir-se per compte propi durant les quatre setmanes anteriors (a la data de l'entrevista).

També s'inclouen entre els desocupats els qui no han treballat i que tenen una ocupació a la qual tenen previst incorporar-se en un termini inferior als tres mesos.

L'indicador relatiu associat a la població desocupada és la taxa d'atur, que es defineix de la forma següent:

taxa d'atur = (població desocupada / població activa) * 100

En classificar la població desocupada segons el sector d'activitat, el tipus d'ocupació o la situació professional, apareix la categoria de «no classificables». La raó és que els desocupats no poden ser classificats segons aquests criteris si no han treballat abans. Fins al 2001, els desocupats que havien deixat la seva darrera ocupació feia tres anys o més no es consideraven caracteritzats per aquella ocupació i, per tant, estaven inclosos també sota l'epígraf de «no classificables». A partir de 2002 es consideren «no classificables» aquells que no han treballat abans i els que fa més d'un any que han deixat la seva darrera ocupació.

Finalment, els entrevistats poden rebutjar respondre la pregunta sobre la situació dels desocupats en relació amb les oficines d'ocupació de l'Administració. Aquesta circumstància explica l'aparició de «no classificables» quan la població desocupada es tabula segons la variable "percepció de subsidi o prestació per desocupació".

La població desocupada des del 1r trimestre de 2001 està afectada per l'aplicació de la nova definició d'atur establerta en el Reglament (CE) núm. 1897/2000 de la Comissió, de 7 de setembre de 2000. Per aquest motiu no és comparable amb la dels períodes anteriors.

Població inactiva

Població de 16 anys o més que no ha treballat i no cerca ocupació o no està disponible per treballar. La cerca d'ocupació i la disponibilitat per treballar s'han d'entendre en el sentit com s'han utilitzat en la definició de població desocupada.

La població inactiva des del 1r trimestre de 2001 està afectada per l'aplicació de la nova definició d'atur establerta en el Reglament (CE) núm. 1897/2000 de la Comissió, de 7 de setembre de 2000. Per aquest motiu no és comparable amb la dels períodes anteriors.

Població comptada a part

Algunes taules anteriors a l'any 2002 fan referència a la «població comptada a part». Aquesta població comprenia les persones de 16 anys o més que estaven complint el servei militar o la prestació social substitutòria, independentment de si havien treballat o no, i de la seva disponibilitat per fer-ho. Aquest col·lectiu, per tant, no s'incloïa dins de la població activa ni de la inactiva.

La població ocupada i la desocupada conformen la població activa. El conjunt de la població activa, la inactiva i la comptada a part és la població de 16 anys o més.

Població ocupada en el sector turístic

Tal com s'ha definit anteriorment, la població ocupada és la que té 16 anys o més i està treballant, ja sigui per compte d'altri o per compte propi.

El sector d'activitat de la població ocupada ve determinat per l'activitat principal de l'establiment on treballa la persona ocupada i no per l'ocupació específica d'aquella persona.

Per definir el sector turístic s'ha utilitzat la definició de l'Institut d'Estudis Turístics (IET), que inclou els següents grups de la CCAE-2009:

Etiquetes CCAE-2009
Transport interurbà de passatgers per ferrocarril 491
Altres tipus de transport terrestre de passatgers 493
Transport marítim de passatgers 501
Transport de passatgers per vies de navegació interiors 503
Transport aeri de passatgers 511
Activitats afins al transport 522
Hotels i allotjaments similars 551
Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta durada 552
Càmpings 553
Altres tipus d'allotjaments 559
Restaurants i establiments de menjars 561
Provisió de menjars preparats per a celebracions i altres serveis de menjars 562
Establiments de begudes 563
Lloguer de vehicles de motor 771
Lloguer d'altres tipus de maquinària, equips i béns tangibles 773
Activitats de les agències de viatges i operadors turístics 791
Altres serveis de reserves i activitats que s'hi relacionen 799
Activitats de creació, artístiques i d'espectacles 900
Activitats de biblioteques, arxius, museus i altres activitats culturals 910
Activitats esportives 931
Altres activitats recreatives i d'entreteniment 932
Població ocupada en el sector cultural

Tal com s'ha definit anteriorment, la població ocupada és aquella que té 16 anys o més i està treballant, ja sigui per compte d'altri o per compte propi.

El sector d'activitat de la població ocupada ve determinat per l'activitat principal de l'establiment on treballa la persona ocupada i no per l'ocupació específica d'aquella persona.

La delimitació de les activitats que formen part del sector cultural s'ha actualitzat al quart trimestre del 2014 arran de la publicació de l'Estadística i comptes de les empreses culturals. Aquesta actualització ha comportat la revisió de tota la sèrie de dades de la població ocupada en el sector cultural. La nova delimitació utilitzada s'ha basat fonamentalment en els treballs metodològics duts a terme pel European Statistical System Network on Culture (ESSnet-Culture, en PDF), creat a instàncies de la Comissió Europea i l'Eurostat. També s'ha tingut en compte el Marc d'estadístiques culturals actualitzat per la UNESCO l'any 2009.

L'actual delimitació inclou els grups de la CCAE-2009 següents:

Etiquetes CCAE-2009
Arts gràfiques i activitats dels serveis que s'hi relacionen 181
Reproducció de suports enregistrats 182
Fabricació d'instruments musicals 322
Comerç al detall d'articles culturals i recreatius en establiments especialitzats 476
Edició de llibres, periòdics i altres activitats d'edició 581
Edició de programes informàtics 582
Activitats cinematogràfiques, de vídeo i de programes de televisió 591
Activitats d'enregistrament de so i edició musical 592
Activitats de radiodifusió 601
Activitats de programació i emissió de televisió 602
Altres serveis informació 639
Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria i altres activitats relacionades amb l'assessorament tècnic 711
Publicitat 731
Activitats de disseny especialitzat 741
Activitats de fotografia 742
Activitats de traducció i d'interpretació 743
Activitats de creació, artístiques i d'espectacles 900
Activitats de biblioteques, arxius, museus i altres activitats culturals 910
Població ocupada en el sector TIC

Tal com s'ha definit anteriorment, la població ocupada és la que té 16 anys o més i està treballant, ja sigui per compte d'altri o per compte propi.

El sector d'activitat de la població ocupada ve determinat per l'activitat principal de l'establiment on treballa la persona ocupada i no per l'ocupació específica d'aquella persona.

La delimitació del sector TIC inclou els grups de la CCAE-2009 següents:

Etiquetes CCAE-2009
Fabricació de components electrònics i circuits impresos acoblats 261
Fabricació d'ordinadors i equips perifèrics 262
Fabricació d'equips de telecomunicacions 263
Fabricació de productes electrònics de consum 264
Fabricació de suports magnètics i òptics 268
Comerç a l'engròs d'equips per a les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) 465
Edició de programes informàtics 582
Telecomunicacions per cable 611
Telecomunicacions sense fils 612
Telecomunicacions per satèl·lit 613
Altres activitats de telecomunicacions 619
Serveis de tecnologies de la informació 620
Processament de dades, hostatge i activitats relacionades; portals web 631
Reparació d'ordinadors i equips de comunicació 951

5. Conceptes no poblacionals

Mitjana d'edat de la població

Mitjana d'edat en anys complerts de la població. Cal advertir que abans de 1999 els majors de 99 anys constaven amb 99 anys.

Mitjana d'anys de formació de la població

Mitjana dels anys que corresponen al nivell de formació assolit de la població. Aquesta mitjana no es calcula a partir dels anys efectivament dedicats a la formació per cada individu, sinó que es tracta d'una aproximació realitzada a partir d'una imputació d'anys cursats a cada nivell de formació assolit.

Fins el quart trimestre de 2013 per a la imputació s'han emprat els grups de nivells de formació de la Classificació catalana d'educació (CCED-2000). Aquesta imputació ha tingut sobretot en consideració els anys cursats en l'actual sistema educatiu.

La mitjana d'anys de formació, que substitueix el concepte de mitjana d'anys d'estudi (utilitzat fins a l'any 1999), es basa en la següent assignació:

Grup de la CCED-2000 Anys
80 Analfabets 0
11 Estudis primaris incomplets 2
12 Estudis primaris complets 6
21 Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que no requereixen una titulació acadèmica de la primera etapa de secundària per realitzar-los (més de 300 hores) 5
22 Primera etapa d'educació secundària sense títol 7
23 Primera etapa d'educació secundària amb títol 8
31 Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que requereixen una titulació d'estudis secundaris de la primera etapa per realitzar-los (més de 300 hores) 8
32 Ensenyaments de batxillerat 12
33 Ensenyaments de grau mitjà de formació professional específica, arts plàstiques i disseny i esportives 12
34 Ensenyaments de grau mitjà de música i dansa 12
41 Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que requereixen una titulació d'estudis secundaris de la segona etapa per realitzar-los (més de 300 hores) 12
51 Ensenyaments de grau superior de formació professional específica i equivalents, arts plàstiques i disseny i esportives 14
52 Títols propis de les universitats i altres ensenyaments que requereixen el títol de batxillerat (2 anys i més) 16
53 Ensenyaments per a la formació i inserció laboral que requereixen una formació professional de grau superior per realitzar-los (més de 300 hores) 14
54 Ensenyaments universitaris de primer cicle i equivalents, o persones que hagin aprovat 3 cursos complets d'una llicenciatura o crèdits equivalents 15
55 Ensenyaments universitaris de primer i segon cicle, només de segon cicle i equivalents 17
56 Estudis oficials d'especialització professional 19
61 Doctorat universitari 19

A partir del primer trimestre de 2014 per a la imputació s'han emprat els grups de nivells de formació de la Classificació nacional d'educació 2014 (CNED-2014). La mitjana d'anys de formació es basa en la següent assignació:

Grup de la CNED-2014 Anys
01 Analfabets 0
02 Estudis primaris incomplets 2
10 Educació primària 6
21 Primera etapa d'educació secundària sense títol de graduat en ESO i similar 9
22 Primera etapa d'educació secundària amb títol de graduat en ESO i equivalent 10
23 Certificats de professionalitat de nivell 1 i similars 10
24 Certificats de professionalitat de nivell 2 i similars 12
32 Ensenyaments de batxillerat i similars 12
33 Ensenyaments de formació professional de grau mitjà, arts plàstiques i disseny i esportives 12
34 Ensenyaments de grau mitjà de música i dansa 12
35 Certificats de les escoles oficials d'idiomes de nivell avançat i similars 12
38 Formació professional bàsica
41 certificats de professionalitat de nivell 3; programes de curta durada que requereixen la segona etapa d'educació secundària i similars 14
51 Ensenyaments de formació professional, arts plàstiques i disseny i esportives de grau superior i similars 14
52 Títols propis universitaris que requereixen el títol de batxillerat, de durada igual o superior a 2 anys 14
61 Graus universitaris de 240 crèdits ECTS i equivalents 16
62 Diplomats universitaris i equivalents 16
63 Títols propis universitaris d'expert o especialista de menys de 60 crèdits ECTS, per l'accés als quals es requereix ser titulat universitari 16
71 Graus universitaris de més de 240 crèdits ECTS i equivalents 17
72 Llicenciats i equivalents 17
73 Màsters oficials universitaris i equivalents 19
74 Especialitats en Ciències de la salut pel sistema de residència o similars 19
75 Títols propis universitaris de màster, de 60 o més crèdits ECTS per l'accés als quals es requereix ser titulat universitari 16
81 Doctorat universitari 19
Mitjana i suma d'hores treballades per la població ocupada

Són, respectivament, la mitjana i el total de les hores treballades setmanalment per la població ocupada. El concepte d'hores treballades setmanals i les tres variables que se'n deriven ("hores efectives", "hores habituals" i "hores totals") s'expliquen a continuació:

Les hores treballades setmanals inclouen les hores treballades durant el temps normal de treball, les hores extraordinàries remunerades o no, els curts períodes de descans en el lloc de treball (incloses les pauses per a l'entrepà inferiors a una hora) i el temps dedicat a cursos de formació, sempre que s'imparteixin en establiments de l'empresa on es treballa. No s'hi inclouen, en canvi, les vacances, els dies festius, les absències per malaltia i altres absències pagades, ni tampoc el temps no treballat per estar afectat per una regulació d'ocupació ni el temps de desplaçaments al/del lloc de treball.

El concepte d'"hores treballades setmanals" dóna lloc a tres variables diferents segons la setmana que es prengui de referència i si es consideren les ocupacions secundàries: les hores efectives, les hores (efectives) totals i les hores habituals.

Les "hores efectives setmanals" són les hores treballades efectivament en l'ocupació principal en una setmana concreta (l'anterior a la de l'entrevista). Per al concepte d'ocupació principal, vegeu la descripció de la variable "tipus d'ocupació".

Les "hores totals setmanals" són la suma de les "hores efectives" i de les hores treballades efectivament en l'ocupació o ocupacions secundàries.

Les "hores habituals setmanals" són les hores setmanals treballades normalment en l'ocupació principal.

6. Variables de tabulació

Nivell de formació assolit

Classifica la població de 16 anys i més segons el nivell de formació assolit més elevat.

Fins al quart trimestre de 2013, les categories utilitzades en les classificacions corresponen a una agrupació dels grups de nivells de formació de la Classificació catalana d'educació (CCED-2000). A continuació es presenten les correspondències entre els grups d'aquesta classificació i les denominacions utilitzades a les taules.

Nivell de formació assolit 1
Grup CCED-2000 Denominació
80 Analfabets
11 Estudis primaris incomplets
12 Estudis primaris complets
21–23 Educació secundària 1a. etapa
31–32, 41 Educació secundària 2a. etapa, llevat formació professional
33–34 Formació professional de grau mitjà
51–54 Educació superior de 1r. cicle
55–56, 61 Educació superior de 2n. i 3r. cicle

Cal tenir en compte que la categoria d'Educació superior de 1r. cicle incorpora els títols propis de 2 anys i més de les universitats i altres ensenyaments que requereixen el títol de batxillerat (grup 52), malgrat que aquests títols propis poden incloure també estudis equivalents a llicenciatures.

Nivell de formació assolit 2
Grup CCED-2000 Denominació
80,11–12 Analfabets i educació primària
21–23 Educació secundària 1a. etapa
31–34, 41 Educació secundària 2a. etapa
51–56, 61 Educació superior
Nivell de formació assolit 3
Grup CCED-2000 Denominació
80,11–12 Analfabets i educació primària
21–23, 31–34, 41 Educació secundària
51–56, 61 Educació superior
Nivell de formació assolit 4
Grup CCED-2000 Denominació
80, 11–12 Analfabets i educació primària
21–23, 31–34, 41, 51–56, 61 Educació secundària i superior

A partir del primer trimestre de 2014, les categories utilitzades en les classificacions corresponen a una agrupació dels grups de nivells de formació de la nova Classificació nacional d'educació 2014 (CNED-2014). A continuació es presenten les correspondències entre els grups d'aquesta classificació i les denominacions utilitzades a les taules.

Nivell de formació assolit 1
Grup CNED-2014 Denominació
01 Analfabets
02 Estudis primaris incomplets
10 Estudis primaris complets
21–24 Educació secundària 1a. etapa
32 Educació secundària 2a. etapa, llevat formació professional
33–35, 38, 41 Formació professional de grau mitjà
51–52 Formació professional de grau superior
61–63, 71–75, 81 Educació superior universitària
Nivell de formació assolit 2
Grup CNED-2014 Denominació
01–02, 10 Analfabets i educació primària
21–24 Educació secundària 1a. etapa
32–35, 38, 41 Educació secundària 2a. etapa
51–52, 61–63, 71–75, 81 Educació superior
Nivell de formació assolit 3
Grup CNED-2014 Denominació
01–02, 10 Analfabets i educació primària
21–24, 32–35, 38, 41 Educació secundària
51–52, 61–63, 71–75, 81 Educació superior
Nivell de formació assolit 4
Grup CNED-2014 Denominació
01–02, 10 Analfabets i educació primària
21–24, 32–35, 38, 41, 51–52, 61–63, 71–75, 81 Educació secundària i superior
Sector d'estudis del nivell de formació assolit

Classifica la població de 16 anys i més segons el sector d'estudis del nivell màxim de formació assolit.

Fins al 2015, les categories utilitzades corresponen als grans grups de la classificació de programes per sector d'estudi de la Classificació catalana d'educació (CCED-2000). A continuació es presenten les correspondències entre els grans grups d'aquesta classificació i les denominacions utilitzades a les taules.

Gran grup CCED-2000 Denominació
0 Programes de formació bàsica i desenvolupament personal
1 Educació
2 Arts i humanitats
3 Ciències socials, ensenyament comercial i dret
4 Altres ciències
5 Mecànica i electrònica; indústries manufactureres i de la construcció
6 Agricultura, ramaderia i pesca
7 Salut i serveis socials
8 Serveis
9 Sectors no classificats en altres apartats

A partir del 2016, la variable sector d'estudis es classifica segona la nova CNED-2014. A continuació es presenten les correspondències entre aquesta classificació i les denominacions utilitzades a les taules.

Sector general CNED-2014 Denominació
00 Formació general, formació bàsica d'adults i habilitats personals
01 Educació
02 Arts, humanitats i llengües
03 Ciències socials, periodisme i documentació
04 Negocis, administració i dret
05 Ciències naturals, químiques, físiques i matemàtiques
06 Tecnologia de la informació i les comunicacions (TIC)
07 Mecànica, electrònica i altra formació tècnica; indústria i construcció
08 Agricultura, ramaderia, pesca, silvicultura i veterinària
09 Salut i serveis socials
10 Serveis
99 Sectors no classificats en altres apartats
Lloc de naixement

Classifica la població segons el seu lloc de naixement, sigui quina sigui la seva nacionalitat.

  1. Catalunya
  2. Zona est: Aragó, Illes Balears i Comunitat Valenciana
  3. Zona nord: Principat d'Astúries, Cantàbria, Galícia, Comunitat Foral de Navarra, País Basc i la Rioja
  4. Zona centre: Castella-la Manxa, Castella-Lleó, Extremadura, i Comunitat de Madrid
  5. Zona sud: Andalusia, Canàries, Regió de Múrcia, Ceuta i Melilla
  6. Estranger: persones nascudes fora d'Espanya
Sector d'activitat

Classifica la població activa segons el sector d'activitat econòmica de l'establiment del qual depèn laboralment en la seva ocupació principal. En el cas de la població desocupada fins al 4t. trimestre de 2004 classifiquem el sector d'activitat, sempre que hagi deixat la seva ocupació fa menys de tres anys; a partir del 1r. trimestre de 2005 classifiquem el sector d'activitat si fa un any o menys que va deixar la seva darrera ocupació.

Fins al 4t. trimestre de 2008 les categories utilitzades en les classificacions corresponen a una agrupació de les seccions i subseccions de la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 Rev.1 (CCAE-93 Rev.1).

Sector d'activitat 1
CCAE-93 Rev.1 Denominació
01, 02, 05 Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca
10–14, 23–28, 40, 41 Energia, química, cautxú i metal·lúrgia
15–22 Alimentació, tèxtil, fusta, paper i edició
29–37 Maquinària, material elèctric i de transport
45 Construcció
50–52, 55 Comerç, hoteleria i reparacions
60–64 Transports i telecomunicacions
65–67, 70–74 Serveis financers a empreses i lloguers
75, 80, 85 Administració pública, educació i sanitat
90–93, 95, 99 Altres serveis col·lectius
Sector d'activitat 2
CCAE-93 Rev.1 Denominació
01–05 Agricultura
10–41 Indústria
45 Construcció
50–99 Serveis

A partir del 1r. trimestre de 2008 les categories utilitzades en les classificacions corresponen a una agrupació de les seccions i subseccions de la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009).

Sector d'activitat 1
CCAE-2009 Denominació
01, 02, 03 Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca
05–09, 35–39 Indústries extractives, energia, aigua i residus
10–18 Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques
19–22 Química i cautxú
23–25 Metal·lúrgia
26–33 Maquinària, material elèctric i de transport
41–43 Construcció
45–46 Comerç engròs i reparació vehicles motor i motocicletes
47 Comerç detall
49–53 Transport i emmagatzematge
55–56 Hostaleria
58–63 Informació i comunicacions
64–66 Activitats financeres i assegurances
68–75 Activitats immobiliàries, professionals i tècniques
77–82 Activitats administratives i serveis auxiliars
84 Administració pública
85 Educació
86–88 Sanitat i serveis socials
90–93, 94–96, 97–98, 99 Activitats culturals i esportives, i altres serveis
Sector d'activitat 2
CCAE-2009 Denominació
01–03 Agricultura
05–39 Indústria
41–43 Construcció
45–99 Serveis

Durant el 2008 es va iniciar la codificació de les variables d'activitat de l'EPA per tal d'adaptar-la a la nova Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009). L'Idescat publica les estimacions de la població ocupada segons la CCAE-2009 per al període 2000–2007, calculades a partir de la matriu de doble codificació entre la CCAE-93 i la CCAE-2009.

Tipus d'ocupació

Classifica la població activa segons la professió que exerceix en la seva ocupació principal i la seva categoria. Si té més d'una ocupació, es considera com a principal la que designi la persona i, si hi ha dubte, aquella a la qual dediqui més hores setmanals. En el cas de la població desocupada que va deixar la seva ocupació fa un any o menys, es pren la professió exercida en la seva darrera ocupació.

Fins al 4t. trimestre de 2010 les categories utilitzades són els grans grups de la Classificació catalana d'ocupacions 1994 (CCO-94).

Gran grup CCO-94 Denominació
1 Directius, administració i empresa
2 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals
3 Tècnics i professionals de suport
4 Empleats administratius
5 Treballadors serveis de restauració, personals i comerç
6 Treballadors qualificats, agraris i pesquers
7 Treballadors manufacturers, construcció i mineria
8 Operadors d'instal·lacions i maquinària
9 Treballadors no qualificats
0 Forces armades

A partir del 1r. trimestre de 2010 les categories utilitzades corresponen als grans grups de la Classificació nacional d'ocupacions 2011 (CCO-2011).

Gran grup CCO-2011 Denominació
1 Directius i gerents
2 Professionals científics i intel·lectuals
3 Tècnics i professionals de suport
4 Empleats oficina, comptables i administratius
5 Treballadors restauració, personals i venedors
6 Treballadors act. agrícoles, ramaderes i pesqueres
7 Artesans, treballadors indústries i construcció
8 Operadors instal·lacions i maquinària, i muntadors
9 Ocupacions elementals
0 Ocupacions militars

Al 2010 es va iniciar la codificació de les variables d'ocupació de l'EPA per tal d'adaptar-la a la Classificació nacional d'ocupacions 2011 (CCO-2011). L'Idescat publica les estimacions de la població ocupada segons la CCO-2011 per al període 2000–2009, calculades a partir de la matriu de doble codificació entre la CCO-94 i la CCO-2011.

7. Últims canvis de metodologia

7.1. Canvis introduïts el 2014

Les dades del Cens de població i habitatges 2011 i la introducció de nous criteris en el calibratge dels factors d'elevació de l'Enquesta han obligat a recalcular les poblacions de referència per al període 2002–2013.

Entre l'abril i el maig del 2014, l'Idescat ha revisat els resultats de l'Enquesta de població activa corresponents als anys 2002–2013 amb la nova base poblacional, a partir del Cens de població i habitatges 2011. Per poder avaluar la incidència d'aquest canvi de base poblacional en les noves estimacions, l'Idescat difon una comparativa entre les principals magnituds de l'EPA per al període 2005–2013 segons les poblacions basades en els censos de població i habitatges del 2001 i del 2011.

7.2. Canvis introduïts el 2005

Les dades del Cens de 2001 i la informació més actualitzada dels padrons va obligar durant el 2005 a efectuar noves projeccions de població que van substituir les noves projeccions derivades del Cens del 1991. Aquella primera revisió, que buscava reflectir més adequadament el fenomen de la immigració, va resultar insuficient a la vista de les noves dades. D'altra banda, la dificultat d'entrevistar la població estrangera va obligar a modificar novament la forma de calcular els factors d'elevació de l'EPA per tenir en compte el total d'aquesta població a cada comunitat autònoma. Aquests dos canvis van comportar l'actualització de totes les sèries originalment publicades del període 1996–2004. L'Idescat ha difós una comparació per al període 2001–2004 (document en Excel) entre els resultats de l'EPA segons les projeccions Base Cens 2001 i les antigues projeccions Base Cens 1991 revisades.

Les millores principals de la nova metodologia aplicada a partir del primer trimestre de 2005 afecten:

  • la recollida d'informació: nou qüestionari, entrevistes efectuades amb el mètode CATI (Computer Assisted Telephone Interview),
  • les variables disponibles i la forma d'estimar-les: nova normativa de l'Oficina Estadística de la Unió Europea (Eurostat),
  • les estimacions de població utilitzades: incorporació permanent dels canvis de població, noves projeccions i nou càlcul dels factors d'elevació.

Quant als dos primers punts, el Reglament (CE) núm. 2257/2003 del Parlament Europeu i del Consell obliga a introduir noves variables a l'enquesta comunitària de forces de treball i, per tant, a l'EPA. D'altra banda, a fi de disminuir la càrrega de l'entrevista, permet organitzar el qüestionari en dos tipus de variables:

  • variables trimestrals, estimades a partir de tota la mostra trimestral,
  • variables estructurals, estimades anualment a partir d'una submostra de cada trimestre.

L'INE ha convertit en preguntes anuals aspectes com el nombre de treballadors de l'establiment o la situació un any abans. Aquests i altres canvis del qüestionari han comportat, a partir del primer trimestre de 2005, la desaparició d'algunes taules de la tabulació trimestral de l'Idescat.

Pel que fa a la darrera línia de millores, les dades del Cens de 2001 i la informació més actualitzada dels padrons han obligat a efectuar noves projeccions de població que substitueixen les projeccions derivades del Cens del 1991 revisades que es van utilitzar per corregir les dades de l'EPA a partir de l'any 1996. D'altra banda, la dificultat d'entrevistar la població estrangera ha obligat a modificar la forma de calcular els factors d'elevació de l'EPA per tenir en compte el total d'aquesta població a cada comunitat autònoma.

7.3. Canvis introduïts el 2002

A partir de l'any 2002, l'EPA va començar a utilitzar la nova definició d'atur establerta pel Reglament (CE) núm. 1897/2000 de la Comissió, de 7 de setembre de 2000. Aquest canvi de definició afecta les estimacions de la població desocupada, activa i inactiva. L'any 2002 també es van introduir modificacions en la forma de càlcul dels resultats (utilització de noves projeccions de població derivades del Cens del 1991 i reponderació dels factors d'elevació). Aquests canvis afecten tots els col·lectius poblacionals. La nova definició d'atur es va aplicar retrospectivament des de l'any 2001.

Els canvis en la definició d'atur restringeixen, per una banda, els mètodes de cerca d'ocupació que es consideren mètodes actius (els únics vàlids en la definició d'atur) i, per una altra, el tractament de les persones sense ocupació però que ja han trobat feina, a la qual estan a l'espera d'incorporar-se.

Amb la nova definició d'atur deixen de considerar-se mètodes actius de cerca d'ocupació els següents:

  • Haver-se posat en contacte amb una oficina d'ocupació pública fa més d'un mes
  • Haver-se posat en contacte amb una oficina d'ocupació pública o privada fa menys d'un mes però per un motiu diferent al de trobar ocupació
  • Preparar oposicions
  • Esperar els resultats d'una oposició
  • Altres mètodes

En definitiva, canvia el concepte de relació amb les oficines d'ocupació com a mètode actiu de feina, canvia la consideració de les oposicions (que s'equiparen a formació) i es descarten els mètodes inespecífics ("altres mètodes").

Les persones que no tenen ocupació i que estan disponibles per treballar, però que no utilitzin en la seva cerca d'ocupació cap mètode actiu de la nova definició seran considerades inactives. Per tant, la nova definició operacional d'atur afecta també la definició d'inactivitat.

El segon canvi introduït en la definició operacional d'atur té a veure amb el col·lectiu de persones que no tenen feina en l'actualitat, però que ja han trobat una ocupació a la qual estan pendents d'incorporar-se. A partir de 2001 cal que la incorporació es realitzi en un termini inferior als tres mesos per considerar-les desocupades (o que cerquin una altra feina).

8. Explotació de les variables de submostra

Com s'ha explicat a l'apartat anterior, una de les novetats introduïdes el 2005 en els canvis metodològics de l'EPA va ser l'ús d'una submostra de l'enquesta, distribuïda uniformement al llarg de l'any, amb la finalitat d'obtenir informació anual d'algunes variables considerades de caràcter estructural (treball a torns, treball els dissabtes o diumenges, nombre de treballadors de l'establiment, tipus de lloc de treball, sector d'estudis, etc.). Aquest fet va comportar que algunes de les variables disponibles fins al 2004 desapareguessin del fitxer trimestral de l'EPA i, per tant, dels plans de difusió trimestrals.

Amb l'objectiu de reduir la càrrega als informants, el Reglament del Consell i del Parlament Europeu núm. 2257/2003 i el Reglament de la Comissió Europea núm. 430/2005 preveuen la possibilitat d'implementar l'esmentat sistema de submostres. L'EPA pregunta les variables de caràcter estructural a una sisena part de la mostra cada trimestre (l'EPA és un panel rotant 1/6 i les preguntes de submostra es realitzen únicament a aquells informants que es troben a l'última entrevista). El nombre de registres del fitxer anual que anomenem de submostra representen aproximadament les dues terceres parts de la mostra d'un trimestre qualsevol de l'EPA.

L'ús d'un sistema de submostres com el que s'acaba d'explicar pot portar a alguna confusió a l'hora d'interpretar correctament els resultats. Com s'ha descrit, el que es fa és proporcionar dades anuals obtingudes a partir d'una part de la mostra de cada trimestre de l'Enquesta, que es tracta de forma independent a l'hora de calcular els factors d'elevació.

S'ha de tenir en compte que els registres que formen part de la submostra també formen part de l'EPA trimestral i, per tant, podem obtenir indicadors estructurals en mitjana anual. Com que els factors d'elevació es calculen de forma independent, aquests indicadors són diferents dels que s'obtenen si fem la mitjana aritmètica dels quatre trimestres. Per intentar resoldre una part d'aquest problema el Reglament 430/2005 estableix que en l'àmbit nacional l'elevació dels resultats de submostra ha de realitzar-se de manera que les estimacions de la submostra siguin coherents amb la mitjana aritmètica dels resultats trimestrals per als col·lectius d'ocupats, desocupats i inactius per sexe i grups desenals d'edat. A més, l''INE ha afegit la condició que els resultats del total d'ocupats, desocupats i inactius també siguin consistents per comunitats autònomes.

Així, el total de la població ocupada, desocupada i inactiva per a Catalunya calculat a partir de la submostra coincideix amb la mitjana aritmètica dels quatre trimestres de l'any, però no passa el mateix quan desagreguem aquests col·lectius. Per tant, hem de tenir present que el fitxer amb les variables de submostra proporciona informació addicional sobre estructures i distribucions de les variables estructurals, que són el seu objecte d'estudi específic, però sempre que necessitem analitzar la resta de variables s'ha d'utilitzar la mitjana aritmètica dels quatre trimestre de l'any de referència.

Trieu una opció T=Taula
Codi de l'índex (ex. 5.2.01)
Resultats bàsics trimestrals i anuals. Catalunya i Espanya
àmbit geogràfic Catalunya
àmbit geogràfic Espanya
Darrer període: 2n. trimestre del 2017. Actualització: 27 de juliol del 2017.
Resultats detallats trimestrals i anuals. Catalunya
tema Població
tema Activitat
tema Ocupació
tema Ocupació assalariada
tema Atur
tema Inactivitat
tema Població comptada a part (fins al 4t. trimestre del 2001)
tema Llars
Darrer període: 2n. trimestre del 2017. Actualització: 27 de juliol del 2017.
Codi de l'índex (ex. 1.1.01)
Resultats específics anuals (submostra). Catalunya
tema Formació
tema Condicions de treball
Darrer període: 2016. Actualització: 8 de maig del 2017.

Sou aquí: