Saltar al contingut principal

Aquesta taula conté la divisió territorial sanitària de Catalunya, consultable des de l'1 de juny de 1994, que és la data de publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del Decret 114/1994, de 3 de maig, mitjançant el qual es van delimitar per primera vegada les regions sanitàries i els sectors sanitaris de Catalunya.

La divisió territorial sanitària de Catalunya va ser establerta en el seu moment pel Departament de Sanitat i Seguretat Social (actualment, Departament de Salut) i pel Servei Català de la Salut, amb l'objectiu de gestionar els serveis sanitaris i l'atenció primària a Catalunya. És una divisió jeràrquica que divideix el territori de Catalunya en set regions sanitàries (RS), que al seu torn se subdivideixen en sectors sanitaris (SS) i aquests, en àrees bàsiques de salut (ABS), que són les àrees territorials primàries d'atenció al ciutadà, al capdavant de les quals hi ha el centre d'assistència primària (CAP).

Les set regions sanitàries són les següents:

  1. Alt Pirineu i Aran
  2. Barcelona
  3. Camp de Tarragona
  4. Catalunya Central
  5. Girona
  6. Lleida
  7. Terres de l'Ebre

Les ABS, d'acord amb la seva funció d'atenció al ciutadà, agrupen com a màxim una determinada quantitat de població. Per això les unitats territorials són de diversos tipus:

  • Sectors municipals: inclouen districtes, barris, seccions censals i unitats delimitades per eixos viaris.
  • Municipis.
  • Unitats poblacionals inframunicipals: inclouen nuclis de població i enclavaments municipals.

De la combinació de sectors municipals, municipis i unitats poblacionals inframunicipals, en surten diversos tipus d'ABS:

  • ABS urbanes dins dels grans municipis, formades per diversos barris o seccions censals, o delimitades per eixos viaris descrits. Poden sumar municipis petits propers i/o nuclis de població de municipis propers.
  • ABS semiurbanes o rurals formades per diversos municipis sencers. Poden sumar nuclis de població de municipis propers.
  • ABS unimunicipals. Poden sumar nuclis de població de municipis propers.

Molts municipis estan partits entre dues o més ABS, de manera que n'hi ha que poden quedar partits en dos o més SS, i d'aquests n'hi ha que poden quedar partits en dues RS.

Els tres nivells jeràrquics són consultables desplegant-los des del nivell jeràrquic superior (les RS).

La codificació de les RS i dels SS no és oficial, sinó que són uns identificadors assignats per a aquesta base de dades. La codificació de les ABS tampoc és oficial i respon bàsicament a l'ordre cronològic de creació d'aquestes. En canvi, les denominacions de la divisió territorial sanitària són les oficials, d'acord amb la legislació de creació d'aquestes.

La llista de RS, SS i ABS està permanentment actualitzada, atès que les variacions que s'hi produeixen (establertes en normes jurídiques publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) s'obtenen mitjançant la consulta diària.

La principal legislació sobre la delimitació de les RS, els SS i les ABS és la següent:

  • Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya
  • Decret 114/1994, de 3 de maig, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut
  • Decret 105/2005, de 31 de maig, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut
  • Decret 122/2009, de 28 de juliol, pel qual es modifica parcialment la delimitació territorial de determinats sectors sanitaris i regions sanitàries establerta en el Decret 105/2005, de 31 de maig, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut.
  • Decret 10/2013, de 3 de gener, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la Salut
  • Diverses ordres de delimitació de les àrees bàsiques de salut, a partir de 1986.

Tot i que Catalunya està dividida en set regions sanitàries, excepcionalment, l'any 2020, per gestionar la incidència de la covid-19, la RS de Barcelona s'ha dividit en tres àmbits diferents:

  • Àmbit Metropolità Nord
  • Àmbit Metropolità Sud
  • Barcelona Ciutat

En el cas dels municipis dividits jurídicament entre dues regions sanitàries, s'han assignat a la regió sanitària on està situat el cap de municipi, és a dir el nucli on hi ha l'ajuntament.

D'aquesta manera la composició territorial de les RS i dels àmbits metropolitans queda de la manera següent:

  • Regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran:
    • Comarques: l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.
    • Territoris singulars: Aran.
  • Àmbit Metropolità Nord:
    • Comarques: el Maresme (excepte els municipis inclosos a la RS de Girona), el Vallès Occidental (excepte els municipis inclosos a la RS de Catalunya Central) i el Vallès Oriental.
    • Municipis: Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet (el Barcelonès).
  • Àmbit Metropolità Sud:
    • Comarques: l'Alt Penedès (excepte el municipi de Castellet i la Gornal, que està inclòs a la RS del Camp de Tarragona), el Baix Llobregat i el Garraf.
    • Municipis: l'Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès), el Bruc, Cabrera d'Anoia i Masquefa (l'Anoia) i Cunit (el Baix Penedès).
  • Barcelona Ciutat:
    • Municipis: Barcelona (el Barcelonès).
  • Regió sanitària del Camp de Tarragona:
    • Comarques: l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès (excepte el municipi de Cunit, que està inclòs a l'Àmbit Metropolità Sud), la Conca de Barberà (excepte els municipis inclosos a la RS de Catalunya Central), el Priorat (excepte els municipis inclosos a la RS de les Terres de l'Ebre) i el Tarragonès.
    • Municipis: Castellet i la Gornal (l'Alt Penedès).
  • Regió sanitària de Catalunya Central:
    • Comarques: l'Anoia (excepte els municipis inclosos a l'Àmbit Metropolità Sud), el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès.
    • Municipis: Conesa, Llorac, les Piles, Pontils, Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb (la Conca de Barberà), Biosca i Torà (la Segarra) i Rellinars i Vacarisses (el Vallès Occidental).
  • Regió sanitària de Girona:
    • Comarques: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva.
    • Municipis: Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera (el Maresme).
  • Regió sanitària de Lleida:
    • Comarques: les Garrigues, la Noguera, el Pla de l'Urgell, la Segarra (excepte els municipis inclosos a la RS de Catalunya Central), el Segrià i l'Urgell.
  • Regió sanitària de les Terres de l'Ebre:
    • Comarques: el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.
    • Municipis: la Bisbal de Falset i Margalef (el Priorat).