Definició
Aquesta taula conté la Nomenclatura territorial d'agrupacions censals (AC), consultable i descarregable mitjançant diverses versions anuals des d'1 de gener de 2015.
Aquesta nomenclatura és una creació pròpia de l'Idescat per a la producció i difusió de l'índex socioecònomic territorial (IST).
Les agrupacions censals es constitueixen a partir de la llista anual de seccions censals derivada del Padró continu de població, amb data de referència cada 1 de gener i aplicant criteris cartogràfics, poblacionals i socioeconòmics, compatibles amb classificacions administratives preexistents (barris, sectors municipals i districtes). Vegeu més informació a la metodologia de l'índex socioeconòmic territorial.
Les agrupacions censals són unitats territorials equilibrades poblacionalment, amb 9.000 habitants de mitjana. Cada agrupació censal té entre 5.000 i 20.000 habitants i està constituïda per un conjunt de seccions censals senceres territorialment contigües i amb semblança socioeconòmica. Per al període inicial (2015-2018), per a Catalunya es van definir 853 agrupacions censals.
D'acord amb la seva definició territorial les agrupacions censals poden ser de tres tipus:
- Inframunicipals (sectors o àrees dins de municipis de dimensió poblacional gran). Es defineixen en els municipis de més de 12.000 habitants, respectant els límits municipals (una agrupació censal només pot incloure seccions censals d'un únic municipi).
- Municipals (municipis únics i sencers de dimensió poblacional mitjana). Cada municipi amb una població entre 10.000 i 12.000 habitants constitueix una agrupació censal per si sol.
- Supramunicipals (agregacions de municipis sencers de dimensió poblacional petita dins de cada comarca). Se'n defineixen tantes com sigui necessari amb els municipis menors de 10.000 habitants per respectar el llindar de 20.000 habitants, conservant els límits comarcals. (Una agrupació censal només pot incloure municipis d'una única comarca).
De les 853 agrupacions censals inicials a Catalunya, 713 són inframunicipals, 26 corresponen a un municipi únic i sencer de dimensió poblacional mitjana, i 114 són supramunicipals.
En els cas dels municipis de més de 12.000 habitants, les agrupacions censals tenen una configuració propera als barris, agrupacions de barris, sectors de barris, districtes, o sectors municipals propis de cada municipi.
Codificació
Dins de cada entitat local territorial (municipi o comarca), les agrupacions censals s'ordenen amb criteris geogràfics, d'acord amb una ruta geogràfica, generalment començant pel centre i continuant circularment en sentit horari, començant des del nord-oest. D'acord amb l'ordenació establerta, s'assignen els codis, que són numèrics.
El codi identificador de cada agrupació censal està format per nou xifres.
Els sis primers dígits corresponen a l'identificador de l'entitat local territorial on pertanyen (municipi o comarca), establert mitjançant l'Ordre VEH/169/2016, de 17 de juny, per la qual s'estableix el sistema de codificació del sector públic local de Catalunya amb finalitats estadístiques (DOGC 7151, de 29 de juny de 2016).
D'acord amb aquesta Ordre, el codi dels municipis es construeix de la manera següent:
Els dos primers dígits són l'identificador de la província on pertanyen (08 Barcelona, 17 Girona, 25 Lleida i 43 Tarragona), els tres següents són un codi seqüencial, començant des de l'1, que identifica, en origen alfabèticament, el municipi dins de la província on pertany, i el sisè dígit és un dígit de control.
D'acord amb aquesta Ordre, el codi de les comarques es construeix de la manera següent:
Els dos primers dígits són sempre un 81, identificador de comarca dins del conjunt d'entitats locals territorials de Catalunya, els tres següents són un codi seqüencial, començant des de l'1, que identifica, en origen alfabèticament, la comarca dins del conjunt de Catalunya, i el sisè dígit és un dígit de control.
Els tres últims dígits dels nou del codi identificador de les agrupacions censals són un número seqüencial, començant des de l'1, que identifiquen les agrupacions censals dins de les corresponents entitats locals territorials.
Denominació
Els noms de les agrupacions censals s'han creat a partir de la toponímia existent de comarques, municipis, barris i sectors municipals (toponímia oficial i competencial dels ajuntaments, i normalitzada i normativitzada d'acord amb el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya), i a partir d'altres descriptors geogràfics que en permeten una bona localització geogràfica.
Informació complementària de la taula
A l'alçada de la capçalera de la taula hi ha el desplegable, que conté totes les versions anuals d'aquesta nomenclatura territorial.
La taula s'organitza amb cinc columnes: "Nivell", "Codi", "Nom", "Tipus AC" i "Codi comarca".
La columna "Nivell" conté els tres nivells territorials amb els quals s'organitza la nomenclatura, agrupacions censals, municipis i seccions censals. Està organitzada de manera que es puguin desplegar i replegar els diferents nivells.
La columna "Codi" conté els codis de la nomenclatura, explicats a l'apartat corresponent d'aquest text.
La columna "Nom" conté els noms de la nomenclatura, explicats a l'apartat corresponent d'aquest text.
La columna "Tipus AC" conté els següents codis que tipifiquen els diferents tipus d'agrupacions censals:
- Codi 10: Són les agrupacions censals inframunicipals, les que constitueixen sectors o àrees dins dels municipis de més de 12.000 habitants.
- Codi 20: Són les agrupacions censals formades per un únic municipi de dimensió entre 10.000 i 12.000 habitants.
- Codi 31: Són les agrupacions censals formades per alguns municipis d'una comarca. Això vol dir que per a aquesta comarca hi ha diverses agrupacions censals formades per diversos municipis, a part dels que hi pugui haver dels dos tipus anteriors.
- Codi 32: Són les agrupacions censals formades per comarques senceres, excepte algun municipi, és a dir, per tots els municipis de la comarca excepte algun d'ells, generalment la capital o els més poblats, que per si sols formen agrupació censal (tipus 20) o estan subdividits en agrupacions censals inframunicipals (tipus 10).
- Codi 33: Són les agrupacions censals formades per comarques senceres, és a dir, per tots els municipis de la comarca.
La columna "Codi comarca" conté els codis de les comarques de Catalunya.
La nomenclatura d'agrupacions censals es pot ordenar per qualsevol de les cinc columnes, per nivell, per codi, per nom, per tipus d'agrupació censal o per codi de comarca. Això és possible mitjançant els triangles que hi ha al costat dels noms de les capçaleres de les columnes.
La utilitat de les diferents possibilitats d'ordenació és facilitar la identificació de les agrupacions censals, i en aquest sentit, són especialment interessants les dues últimes columnes, tipus d'agrupació censal i comarca, que permeten la identificació de les agrupacions censals en el seu context geogràfic proper.
Actualització
L'organisme responsable de la gestió, codificació, denominació i actualització de la nomenclatura d'agrupacions censals és l'Idescat.
Anualment, a partir de la llista de seccions censals derivada del Padró continu de població, amb data de referència cada 1 de gener, i d'acord amb la necessitat de revisar la configuració de les agrupacions censals a partir de les característiques socioeconòmiques territorials, l'Idescat actualitza la nomenclatura d'agrupacions censals i les respectives correspondències amb les seccions censals que les configuren.
Això comporta un registre de totes les variacions possibles: altes, baixes, variacions en les correspondències, variacions de límits territorials de les agrupacions censals i de les seccions censals, canvis de codis, canvis de denominació i canvis en qualsevol altra informació derivada i associada a la nomenclatura d'agrupacions censals.