Saltar al contenido principal

Definició

Aquesta taula conté la Nomenclatura d'unitats territorials estadístiques (NUTS), consultable mitjançant diverses versions corresponents a diferents dates de referència concretes, la darrera de les quals és la corresponent al Reglament delegat (UE) 1755/2019 de la Comissió, de 8 d'agost de 2019, que modifica els annexos del Reglament (CE) 1059/2003 del Parlament Europeu i del Consell d'Europa, pel qual s'estableix una nomenclatura comuna d'unitats territorials estadístiques (NUTS), vigent a partir del 13 de novembre de 2019.

La NUTS és la nomenclatura europea de les unitats territorials administratives de tots els estats membres de la Unió Europea. És la llista de les regions europees de la UE.

La NUTS estructura jeràrquicament el territori econòmic dels estats membres en tres nivells regionals i assigna a cada unitat territorial un codi i un nom específics i inequívocs. Subdivideix el territori de cada estat membre en un nombre enter d'unitats territorials de nivell NUTS 1, que al seu torn se subdivideixen en un nombre enter d'unitats territorials de nivell NUTS 2, subdividides alhora en un nombre enter d'unitats territorials de nivell NUTS 3. Per tant, s'estructura en tres nivells jeràrquics.

L'estructura administrativa dels estats membres comprèn, en general, dos nivells regionals (Länder i Kreise a Alemanya, régions i départaments a França, comunitats autònomes i províncies a Espanya, regioni i provincie a Itàlia, etc.). Adaptar aquesta estructura administrativa de dos nivells a l'estructura jeràrquica de tres nivells de la NUTS implica, per a cada estat membre, la creació d'un nivell regional suplementari. Aquest nivell suplementari correspon a una estructura administrativa menys important o inexistent, segons l'estat membre. En el cas que sigui inexistent, es crea una agregació d'unitats territorials administratives contigües existents, que se situen en un nivell o altre en funció d'uns criteris determinats. L'adaptació de dos a tres nivells es fa per evitar la inclusió en un mateix nivell d'unitats territorials administratives de diferents estats membres amb grans diferències en les dimensions poblacional i econòmica.

Codificació

Per a cada país, s'ordenen les unitats territorials de cada nivell amb criteris alfabètics o geogràfics. D'acord amb l'ordenació, s'assignen els codis, que són alfanumèrics i estan formats per cinc dígits.

Actualment els codis tenen la composició següent: els dos primers dígits identifiquen els estats —per a això s'utilitzen els codis alfabètics ISO alpha-2 de països (norma ISO 3166), amb dues excepcions: el canvi de GB per UK en el cas del Regne Unit i el canvi de GR per EL en el cas de Grècia—; el tercer dígit és un número o lletra que identifica el nivell NUTS 1 dins l'estat membre que el conté; el quart dígit és un número o lletra que identifica el nivell NUTS 2 dins del nivell NUTS 1 que el conté; i el cinquè dígit és un número o lletra que identifica el nivell NUTS 3 dins del nivell NUTS 2 que el conté.

Qualsevol dels dígits tercer, quart i cinquè del codi són un número o una lletra seqüencials, començant pels números de l'1 al 9 i seguint per les lletres de la A a la Z (per exemple, les unitats territorials de nivell NUTS 1 d'Alemanya són les següents: "DE1 BADEN-WÜRTTEMBERG", "DE2 BAVIERA" (...) "DE9 BAIXA SAXÒNIA", "DEA RIN DEL NORD-WESTFÀLIA", "DEB RENÀNIA-PALATINAT" (...) "DEF SLESVIG-HOLSTEIN" i "DEG TURÍNGIA").

Atès que amb el pas del temps es produeixen variacions a les unitats territorials administratives dels estats membres (altes, baixes, variacions dels límits territorials, canvis de denominacions), la identificació seqüencial presenta salts.

Quan es dóna el cas d'una unitat territorial que no se subdivideix en dues o més unitats territorials, en el dígit corresponent a aquest nivell inferior s'afegeix un 0 (per exemple, la NUTS 2 "SE11 Estocolm" de Suècia està formada per una sola unitat de nivell NUTS 3, "Estocolm, Comtat d'", i adopta el codi SE110, o sigui, afegeix un 0 al codi del nivell NUTS 2).

L'organisme responsable de la codificació i la gestió de la NUTS és Eurostat.

Denominació

En les versions originals de la NUTS, els noms de les unitats territorials de cada estat membre estan escrits en la llengua d'ús propi o oficial dels organismes estadístics de cadascun d'aquests. En aquest web es presenten les versions normalitzades en català. A partir de la versió corresponent al 7 de febrer de 2011, la normalització està revisada per l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans i aprovada per la seva Secció Filològica.

Legislació

La NUTS va ser establerta per Eurostat amb la finalitat de disposar d'una divisió uniforme d'unitats territorials de la Unió Europea, per tal d'elaborar les estadístiques regionals. Inicialment no tenia valor oficial en si mateixa, però des del 1988 ha estat utilitzada per la legislació comunitària per assignar els fons estructurals.

Després d'haver-se creat, ha estat adaptada diverses vegades a causa dels augments successius de la Comunitat o dels canvis en l'estructura regional d'alguns estats membres. Les tres primeres versions que es presenten en aquest web corresponen a tres versions no normativitzades, publicades i difoses per Eurostat al març del 1992, al gener del 1995 i al maig del 1999.

Durant l'any 2003, el Parlament Europeu i el Consell d'Europa van oficialitzar per primera vegada la NUTS mitjançant un reglament publicat al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE). Periòdicament, després d'aquesta primera versió oficial, s'han succeït diversos reglaments que han recollit les modificacions que s'han anat produint, bé per l'entrada de nous estats membres a la UE, bé per variacions en l'estructura territorial administrativa interna d'alguns estats membres.

A més de les tres versions de la NUTS no normativitzades, en aquest web també es difonen les versions que corresponen a cadascun dels reglaments o bé són les del reglament vigent més les unitats territorials dels nous països incorporats. Són les següents:

  • Versió corresponent al Reglament (CE) 1059/2003 (DOUE L154, de 21 de juny de 2003). Vigent a partir de l'11 de juliol de 2003. És el primer reglament que oficialitza la NUTS. En aquell moment formaven part de la Unió Europea 15 estats.
  • Versió corresponent a l'1 de maig de 2004, data d'incorporació oficial d'Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Txèquia i Xipre a la UE. Les respectives divisions territorials administratives es van incloure i adaptar a la NUTS provisionalment. La Unió Europea passa a tenir 25 estats.
  • Versió corresponent al Reglament (CE) 1888/2005 (DOUE L309, de 25 de novembre de 2005). Vigent a partir del 26 de novembre de 2005. Estableix l'oficialització de la NUTS d'Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Txèquia i Xipre. En aquell moment formaven part de la Unió Europea 25 estats.
  • Versió corresponent a l'1 de gener de 2007, data d'incorporació oficial de Bulgària i Romania a la UE. Les respectives divisions territorials administratives es van incloure i adaptar a la NUTS provisionalment. La Unió Europea passa a tenir 27 estats.
  • Versió corresponent al Reglament (CE) 105/2007 (DOUE L39, de 10 de febrer de 2007). Vigent a partir del 2 de març de 2007. Va establir una nova versió de la NUTS corresponent als 25 primers estats membres, en què es recollien diverses modificacions produïdes en les divisions territorials administratives internes d'alguns estats membres. Aquest reglament encara no oficialitzava la NUTS corresponent a Bulgària i Romania, però a la versió difosa en aquest web la conté. En aquest moment formaven part de la Unió Europea 27 estats.
  • Versió corresponent al Reglament (CE) 176/2008 (DOUE L61, de 5 de març de 2008). Vigent a partir del 6 de març de 2008. Estableix l'oficialització de la NUTS de Bulgària i Romania. En aquest moment formaven part de la Unió Europea 27 estats.
  • Versió corresponent al Reglament (UE) 31/2011 (DOUE L13, de 18 de gener de 2011). Vigent a partir del 7 de febrer de 2011. Recull diverses modificacions produïdes a les divisions territorials administratives internes d'alguns estats membres. En aquell moment formaven part de la Unió Europea 27 estats.
  • Versió corresponent a l'1 de juliol de 2013, data d'incorporació oficial de Croàcia a la UE. La seva divisió territorial administrativa es va incloure i adaptar a la NUTS provisionalment. La Unió Europea passa a tenir 28 estats.
  • Versió corresponent al Reglament (UE) 1319/2013 (DOUE L342, de 18 de desembre de 2013). Vigent a partir del 7 de gener de 2014. Estableix l'oficialització de la NUTS de Croàcia, a més de recollir diverses modificacions produïdes a les divisions territorials administratives internes d'alguns estats membres. En aquell moment formaven part de la Unió Europea 28 estats.
  • Versió corresponent al Reglament (UE) 868/2014 (DOUE L241, de 13 d'agost de 2014). Vigent a partir del 2 de setembre de 2014. Recull la reorganització substancial que ha experimentat la divisió territorial administrativa interna de Portugal. En aquell moment formaven part de la Unió Europea 28 estats.
  • Versió corresponent al Reglament (UE) 2066/2016 (DOUE L322, de 29 de novembre de 2016). Vigent a partir del 19 de desembre de 2016. Recull diverses modificacions produïdes a les divisions territorials administratives internes d'alguns estats membres. En aquell moment formaven part de la Unió Europea 28 estats.
  • - Versió corresponent al Reglament delegat (UE) 1755/2019 (DOUE L270, de 24 d'octubre de 2019). Vigent a partir del 13 de desembre de 2019. Recull diverses modificacions produïdes a les divisions territorials administratives internes d'alguns estats membres. En aquell moment formaven part de la Unió Europea 28 estats.