Saltar al contingut principal

Jurisdicció social. Jutjats socials. Províncies

Jutjats socials. Moviment d'assumptes. Províncies Catalunya
Assumptes Registrats Pendents Sentències Executòries Registrades
2022 58.407 50.598 22.033 9.555
2021 55.338 49.702 22.654 9.608
2020 52.482 54.134 14.791 6.200
2019 55.480 43.792 20.323 8.456
2018 49.977 40.252 20.627 8.551
2017 50.653 40.656 21.644 4.770
2016 49.744 41.687 23.150 5.709
2015 53.918 46.611 23.607 6.159
2014 58.529 49.053 23.744 12.464
2013 63.764 48.678 24.599 14.217
2012 62.090 42.684 25.962 7.953
2011 58.691 39.299 26.634 7.907
2010 58.921 35.145 27.928 8.092
2009 63.328 31.188 28.137 7.260
2008 54.927 23.012 24.489 10.204
2007 42.284 14.609 23.734 8.803
2006 42.402 15.862 22.814 8.843
2005 41.949 15.245 24.055 9.327
2004 42.721 15.875 24.743 10.046
2003 46.688 17.347 25.868 10.125
2002 46.232 17.892 25.868 10.125
2001 41.256 16.012 24.162 11.126
2000 37.308 16.641 23.538 8.649
1999 40.718 19.348 23.041 8.726
1998 42.613 17.369 24.574 10.728
1997 41.722 15.425 26.561 11.983
Font:
1997-2007: Dades elaborades pel Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya a partir de la Memoria anual del Consejo General del Poder Judicial.
2008-2013: Dades elaborades pel Departament de Justícia a partir d'estadístiques del Consell General del Poder Judicial.
2014-2022: Departament de Justícia, a partir de dades del Consell General del Poder Judicial.

Darrera actualització: 16 d'octubre de 2023.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Jutjats socials
Òrgans judicials que tenen competència en matèria laboral i de Seguretat Social en un àmbit jurisdiccional provincial o infraprovincial. Els assumptes que resolen poden classificar-se en conflictes col·lectius, conflictes individuals i de Seguretat Social.
Sentència
Declaració del judici i resolució del jutge.

Aspectes metodològics

Els jutjats i tribunals de la jurisdicció ordinària s'organitzen en diferents ordres jurisdiccionals per raó de la matèria dels assumptes de què coneixen. Els ordres són: penal, civil, social i contenciós administratiu.

Un altre criteri d'organització és el territorial, d'acord amb l'abast territorial de les seves competències, i pot ser estatal, autonòmic, supraprovincial, provincial, infraprovincial, de partit judicial o municipal.

Finalment, els òrgans judicials es classifiquen en òrgans unipersonals (jutjats) i en òrgans col·legiats (tribunals) segons el nombre de persones que en siguin titulars.

L'òrgan judicial superior en tots els ordres és el Tribunal Suprem que té competència a tot el territori espanyol. Un altre tribunal amb competència a tot l'Estat és l'Audiència Nacional que coneix d'assumptes penals, contenciosos i socials d'àmbit superior al d'una comunitat autònoma.

Amb competència a tot el territori i sense formar part de la jurisdicció ordinària, el Tribunal Constitucional coneix dels recursos d'inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives, dels recursos d'empara per violació de drets fonamentals i dels conflictes de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes o dels que tinguin aquestes entre si.

Tipus d'òrgans judicials

A Catalunya hi tenen seu els òrgans judicials següents:

  • Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
  • Audiències provincials
  • Jutjats degans
  • Jutjats de primera instància i instrucció
  • Jutjats de família i Jutjats de capacitat i estat civil de les persones
  • Jutjats mercantils
  • Jutjats del registre civil exclusiu
  • Jutjats de violència sobre la dona
  • Jutjats de menors
  • Jutjats de vigilància penitenciària
  • Jutjats penals
  • Jutjats socials
  • Jutjats contenciosos administratius
  • Jutjats de pau

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".