Establecimientos hoteleros. Pernoctaciones. Por procedencia

Establecimientos hoteleros. Pernoctaciones. Por procedencia Cataluña. 2017
Valor Variación (%)
Total pernoctaciones 57.062,9 2,7
Turismo doméstico 16.496,8 -0,8
Andalucía 808,0 2,1
Aragón 660,9 9,4
Asturias 169,5 -7,9
Baleares 235,5 -6,8
Canarias 202,6 -2,2
Cantabria 127,7 -2,1
Castilla-León 365,7 -6,8
Castilla-La Mancha 230,3 -12,2
Cataluña 8.801,8 -0,9
Comunidad Valenciana 936,7 2,0
Extremadura 93,5 -10,2
Galicia 359,7 3,7
Madrid 1.805,9 5,2
Murcia 161,5 16,7
Navarra 319,9 1,4
País Vasco 1.007,0 -16,4
La Rioja 171,0 8,4
Ceuta y Melilla 39,6 92,0
Turismo extranjero 40.566,1 4,2
Alemania 3.456,2 -5,4
Austria 267,8 -14,3
Bélgica 1.453,5 -1,0
Dinamarca 377,1 -0,7
Finlandia 254,9 -7,8
Francia 6.501,3 -2,3
Grecia 125,6 10,3
Irlanda 717,4 6,1
Italia 2.072,0 -0,8
Luxemburgo 51,8 1,9
Países Bajos 1.793,9 8,8
Polonia 954,7 7,6
Portugal 522,5 12,5
Reino Unido 6.129,9 0,4
Chequia 267,8 27,8
Suecia 591,0 3,0
Resto UE (1) 1.144,0 7,8
Suiza 709,7 -3,6
Noruega 427,7 6,5
Rusia 2.849,2 25,8
Resto de Europa 1.143,4 1,2
Estados Unidos 2.447,5 15,8
Resto de América 2.117,2 22,5
Países africanos 508,3 3,6
Japón 442,3 12,5
Resto del mundo 3.239,3 6,6
Unidades: Miles.
Fuente: Idescat, a partir de la Encuesta de ocupación hotelera del INE.
Notas:
-(1) Incluye Bulgaria, Chipre, Eslovaquia, Eslovenia, Estonia, Hungría, Letonia, Lituania, Malta, Rumanía y a partir de julio del 2013 Croacia.
- Los datos del último año son provisionales, y sus tasas de variación están calculadas a partir de los datos provisionales del año anterior.

Fecha de publicación: 24 de enero del 2018.

Celdas: Todas

Seleccione una categoría para ver su serie temporal.

Nota metodológica

L'Enquesta d'ocupació hotelera (fins al 1998 anomenada Enquesta de moviment de viatgers en establiments hotelers) de l'INE és una de les principals fonts estadístiques per mesurar l'activitat turística. L'objectiu principal és conèixer el comportament d'una sèrie de variables que permeten descriure les característiques fonamentals d'aquest tipus d'allotjament en el sector turístic: viatgers, pernoctacions i grau d'ocupació.

L'enquesta es dirigeix als establiments hotelers inscrits en el registre de la Direcció General de Turisme, els quals es poden consultar en els llistats d'establiments turístics que publica el Departament d'Empresa i Ocupació.

Són establiments hotelers els que presten serveis d'allotjament col·lectiu mitjançant un preu, que inclou o no altres serveis complementaris (hotel, hotel-apartament, hostal, pensió, fonda...). Es classifiquen en set categories, que són identificades per estrelles: una estrella o bàsic, dues estrelles, tres estrelles, quatre estrelles, quatre estrelles superior, cinc estrelles i "GL" o gran luxe.

S'anomena viatger tota persona que fa una o més pernoctacions seguides en el mateix establiment hoteler. Els viatgers es classifiquen a l'enquesta pel seu país de residència, cosa que permet fer la distinció entre turisme domèstic (l'efectuat per residents a l'Estat espanyol) i turisme estranger (l'efectuat per residents de fora de l'Estat). En el cas dels residents a l'Estat espanyol se sol·licita informació sobre la comunitat autònoma de procedència.

Una pernoctació o plaça ocupada és cada nit que un viatger s'allotja a l'establiment.

El grau d'ocupació per habitacions és la relació, en percentatge, entre la mitjana diària d'habitacions ocupades en el mes i el total d'habitacions disponibles.

A partir de les dades de l'INE, l'Idescat amplia mensualment, els resultats per a Catalunya segons la categoria dels establiments i per marques turístiques de destinació. També, per primera vegada, al gener del 2011 difon la informació desagregada en els principals països i comunitats autònomes de procedència, amb dades des de gener del 2007.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages i Osona
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta
  • Val d'Aran: Aran

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Tablas disponibles [+]

Véase también

El 24 de abril de 2018 se renovó la sección de indicadores de la web del Idescat. Estará en fase de pruebas hasta el 24 de mayo de 2018. Disculpen las molestias que esta renovación pueda ocasionar.

Usted está aquí: