Moviments migratoris. 2017

L'any 2017 es van registrar 236.694 canvis de residència entre municipis de Catalunya, amb un increment del 2,8% respecte de l'any 2016, segons l'Estadística de moviments migratoris. El saldo migratori total de Catalunya l'any 2017 va ser de 61.512 entrades netes, com a resultat de l'aportació de la migració procedent de la resta d'Espanya (4.216) i la migració de l'estranger (57.296).

La majoria de comarques catalanes i l'Aran van registrar saldos migratoris positius. Únicament el Baix Ebre, la Cerdanya, el Pallars Jussà, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta van registrar saldos negatius. El Barcelonès, amb un saldo de 21.079 moviments, va destacar com a receptor de les migracions de la resta d'Espanya i de l'estranger, i com a emissor dels moviments dins de Catalunya.

El 56,2% dels moviments interns a Catalunya van ser intercomarcals. Les comarques limítrofes al Barcelonès van ser centres d'atracció dels fluxos intercomarcals. El Maresme (1.820 moviments), el Vallès Oriental (1.461) i el Vallès Occidental (1.115) van registrar els valors més alts de saldos migratoris nets. D'altra banda, el Barcelonès va destgacar per presentar el saldo negatiu més gran, amb 9.945 sortides netes a la resta de Catalunya.

Quant a migracions dins de Catalunya segons la grandària del municipi, es constata que van ser emissors de fluxos migratoris cap a la resta de municipis els municipis entre 50.001 i 100.000 habitants (−717) i Barcelona (−9.222).

Pel que fa al saldo migratori net del conjunt de Catalunya amb la resta d'Espanya, aquest va ser positiu a 27 comarques i l'Aran. El Barcelonès va cencentrar la major part de les 4.216 entrades netes, amb un saldo de 2.776 moviments, seguit del Vallès Occidental (463) i d'Osona (347). Hi va haver 14 comarques amb saldos negatius, i les diferències més grans entre les immigracions i les emigracions van ser les del Baix Llobregat (−67) i el Maresme (−61).

L'augment dels moviments migratoris de Catalunya amb l'estranger es va reflectir amb saldos positius a totes les comarques i a l'Aran, excepte a la Cerdanya i el Montsià. El Barcelonès va destacar per presentar el major saldo positiu (28.248)amb una taxa de migració neta positiva de 12,6‰ habitants. A l'altre extrem, la Cerdanya va registrar un saldo negatiu de 204 moviments (que corresponia a una taxa de −11,5‰ ).

L'Estadística de moviments migratoris, iniciada l'any 1988 i de periodicitat anual, recull les xifres municipals de la migració segons la seva procedència o destinació i té com a objectiu recopilar anualment els fluxos de migracions de les comarques i municipis de Catalunya. Les estadístiques de variacions residencials de Catalunya s'elaboren a partir de les altes i baixes padronals per canvi de residència que els ajuntaments envien a l'Institut Nacional d'Estadística (INE), amb periodicitat mensual.

Estadístiques

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • LinkedIn
  • Menéame
  • Digg

Compartiu aquesta adreça: https://idescat.cat/n3054

Sou aquí: