Estadística de naixements. 2017. Dades provisionals

L'any 2017 el nombre de nascuts vius registrats a Catalunya va ser de 66.495, segons les dades provisionals de l'Estadística de naixements, xifra que representa un descens del 3,6% en relació amb les dades definitives del 2016.

L'any 2017 l'edat mitjana de les mares en tenir el primer fill va ser de 31 anys. En el curs de la darrera dècada aquesta edat mitjana ha augmentat en gairebé dos anys. Per àmbits del Pla territorial, l'Àmbit Metropolità és on la maternitat va ser més tardana, amb 31,3 anys d'edat mitjana al naixement del primer fill, i els àmbits de Ponent i les Comarques Gironines és on la maternitat va ser més jove, amb una edat mitjana en tenir el primer fill de 30 anys.

L'indicador de fecunditat va baixar en relació amb l'any anterior (va passar d'1,39 fills per dona a 1,36), com també ho va fer la taxa bruta de natalitat, que va ser de 8,8 nascuts vius per cada 1.000 habitants, mentre que el 2016 va ser de 9,2. La reducció de la natalitat es va concentrar en les mares de nacionalitat espanyola (-5,3%), ja que la de les mares estrangeres, que representaven el 27,8% del total, va augmentar un 1,2%.

La fecunditat de les dones estrangeres residents a Catalunya va ser més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola, com ho demostra l'indicador conjuntural de fecunditat (ICF), que va ser d'1,62 i 1,25 fills per dona, respectivament.

Pel que fa als parts, l'any 2017 es van registrar 47.192 parts naturals (el 72,2%) i 18.177 parts per cesària (27,8%). El risc de part en cesària està fortament associat a l'edat: en dones menors de 25 anys només 1 de cada 5 parts són cesàries; en dones de 25 a 34 anys 1 de cada 4; mentre que en dones de més de 35 anys, 1 de cada 3 parts són cesàries.

Respecte als naixements des del punt de vista territorial, a les 41 comarques i Aran, la disminució del nombre de nascuts vius va ser força generalitzada i només en 9 comarques el nombre de nascuts vius del 2017 va ser superior al 2016 (si comparem dades provisionals del 2017 amb dades definitives del 2016). Les comarques amb més creixement van ser el Pallars Sobirà, el Ripollès i el Pla d'Urgell.

Les taxes brutes de natalitat més elevades es van donar al Solsonès (11,2 nascuts vius per cada 1.000 habitants), el Gironès (10,9) i el Pla de l'Estany (10), i les més baixes van ser a les comarques de la Terra Alta i el Priorat, per sota del 6 nascuts vius per cada 1.000 habitants.

L'Estadística de naixements ofereix informació dels nascuts vius, els parts i les morts fetals tardanes de les persones residents a Catalunya segons les característiques demogràfiques i socials. Aquesta estadística té una desagregació territorial per municipis, comarques, àmbits del Pla territorial, províncies i Catalunya.

L'Estadística de naixements i l'Estadística de defuncions conformen el moviment natural de la població, que permet estimar el creixement natural de la població, com la diferència entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions.

La font original de les dades són les butlletes estadístiques del part de dones residents a Catalunya inscrites en els registres civils. Fins al 2011 les dades presentades fan referència a les inscripcions registrades a Catalunya de dones que hi resideixen. A partir de l'any 2012, les dades es difonen anualment en dues fases: les dades provisionals, amb els parts de dones residents inscrits en els registres civils de Catalunya, i les dades definitives, amb la publicació de les taules dels parts de totes les dones residents, incloent-hi els parts inscrits en els registres civils d'altres comunitats autònomes.

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • LinkedIn
  • Menéame
  • Digg

Compartiu aquesta adreça: https://idescat.cat/n3071

Sou aquí:

  • Novetats
  • Estadística de naixements. 2017. Dades provisionals