Saltar al contingut principal

Estimacions de població estacional. 2018

La població estacional va disminuir a totes les comarques, excepte a l'Anoia, al Bages i al Moianès el 2018 respecte a l’any anterior. El Tarragonès va ser la comarca amb més població estacional en termes absoluts, amb 44.531 persones equivalents a temps complet anual (ETCA), seguida del Baix Empordà (31.262) i el Barcelonès (29.910). A l’altre extrem, entre les comarques amb població estacional de signe negatiu van destacar el Baix Llobregat (−35.166), el Vallès Occidental (−22.340) i el Vallès Oriental (−14.837).

En termes relatius, el Pallars Sobirà, amb 2.193 persones ETCA, és la comarca que va tenir una proporció més gran de població estacional, un 31,6%, en relació amb la població empadronada. La van seguir l'Aran (24,9%), l'Alta Ribagorça (24,5%) i el Baix Empordà (23,4%).

Dels 221 municipis de què s’ofereixen resultats l’any 2018, n’hi ha 88 que van tenir una població estacional de signe positiu. En termes absoluts, Barcelona va ser el municipi de Catalunya amb més població estacional (81.771 persones ETCA), seguit de Salou (24.296), Lloret de Mar (15.795), Cerdanyola del Vallès (12.365) i Tarragona (10.150). A la banda oposada hi havia l'Hospitalet de Llobregat (−18.185), Badalona (−16.738) i Santa Coloma de Gramenet (−13.822).

En termes relatius, destaca Santa Susanna, perquè s’estima que la seva població estacional equivalia al 168,9% de la població empadronada al municipi. La van seguir Pals, Salou, Tossa de Mar, Castell-Platja d'Aro i Torroella de Montgrí, amb increments sobre la població resident que van oscil·lar entre el 108,8% i el 51,1%.

L'anàlisi trimestral mostra que els valors més alts de la població estacional, en termes relatius, es van registrar al tercer trimestre de l'any i en municipis litorals. A l'estiu, Santa Susanna i Pals van multiplicar per quatre la seva població, i Tossa de Mar i Salou la van triplicar.