Saltar al contingut principal

Estadística de naixements. 2020. Dades provisionals

El nombre de nascuts vius registrats a Catalunya de mares residents l'any 2020 va ser de 57.889, segons les dades provisionals, xifra que representa una reducció del 5,9% en relació amb les dades definitives del 2019. La tendència de disminució dels naixements, iniciada a Catalunya l'any 2009, s'ha vist accentuada per la crisi sanitària, amb una caiguda del 20,1% del nombre de naixements al mes de desembre, nou mesos després de l'inici de la pandèmia.

Tots els àmbits territorials van registrar un descens del nombre de nascuts vius; les Terres de l'Ebre (−12,7%) i l'Alt Pirineu i Aran (−12,6%) són els àmbits on aquest descens va ser més alt. Pel que fa a les comarques, només en 8 comarques el nombre de nascuts vius del 2020 va ser superior al 2019.

L'indicador conjuntural de fecunditat de les dones catalanes al 2020 va ser d'1,20 fills per dona, mentre que el 2019 va ser d'1,27. Per àmbits del Pla territorial, Ponent i les Comarques Gironines són els que van tenir l’índex conjuntural de fecunditat més elevat (1,39 fills per dona), mentre que l'Alt Pirineu i Aran és el que el va tenir més baix (0,98).

Pel que fa a l'edat a la maternitat, l'any 2020 va continuar endarrerint-se a Catalunya i, de mitjana, les dones van tenir el primer fill als 31,4 anys. L'Àmbit Metropolità i l'Alt Pirineu i Aran és on la maternitat al primer fill va ser més tardana (31,8 anys), mentre que a l'Àmbit de Ponent i les Terres de l'Ebre és on va ser menys envellida (30,2 anys).

L'any 2020 els nadons de mare estrangera van ser 18.985, un 4,2% menys respecte a un any enrere, dada que contrasta amb la tendència de creixement registrada des de l'any 2016. Per país de nacionalitat de la mare, la major freqüència va correspondre als fills de mares marroquines (5.529 nascuts vius), seguida dels de mares romaneses (1.185) i de mares pakistaneses (1.073).

Pel que fa l'evolució respecte al 2019, el major augment va correspondre a nadons de mares de nacionalitat de Colòmbia (+134) i d’Hondures (+51); mentre que els majors descensos van correspondre a mares de nacionalitat del Marroc (-350), la Xina (-105) i (Bolívia (-88).

Pel que fa a la taxa bruta de natalitat al conjunt de Catalunya, va ser de 7,5 nascuts vius per cada 1.000 habitants. Per àmbits del Pla territorial, les Comarques Gironines és l'àmbit amb la taxa de natalitat més elevada, amb el 8,3‰, mentre que les més baixes es van registrar a l'Alt Pirineu i Aran (5,7‰) i a les Terres de l'Ebre (6,7‰). Per comarques, el Gironès (9,9‰) i la Segarra (8,8‰) van registrar les taxes més elevades, mentre que l'Alta Ribagorça (4,4‰), el Priorat (5,3‰), l'Aran i el Pallars Jussà (totes dues amb 5,4‰), les més baixes.

Aquesta estadística es difon anualment en dues fases: les dades provisionals, amb els naixements de dones residents inscrits en els registres civils de Catalunya, i les dades definitives, amb tots els naixements, incloent-hi els inscrits en els registres civils d'altres comunitats autònomes i els naixements que no s'han inclòs en les dades provisionals per un retard en la notificació. L'Idescat elabora aquesta operació estadística, amb la col·laboració de l'INE, a partir de les butlletes de part del Registre civil.