Saltar al contingut principal

Índex socioeconòmic territorial. 2021

L'any 2021, els municipis de Catalunya de més de 500 habitants que tenien l’índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat eren Matadepera (131,8), Castellolí (126,0), Sant Just Desvern i Tiana (124,6 tots dos), i Sant Cugat del Vallès (124,5). A l'altre extrem, Barbens (52,9), Salt (60,2) i Seròs (65,5) són els municipis que tenien l’índex socioeconòmic més baix.

Dels 947 municipis catalans, n'hi ha 49 que tenien l’IST més alt (és a dir, que superava en més de 20 punts percentuals la mitjana catalana). D'aquests, 13 es trobaven a les Comarques Centrals, 12 a l'Àmbit territorial i 10 a les Comarques Gironines. El grup més nombrós, format per 520 municipis, tenia el nivell mitjà alt de l'IST (entre la mitjana de Catalunya i 20 punts percentuals per sobre d'aquesta) i es distribuïa per tot Catalunya, excepte a les Terres de l'Ebre. Hi ha 347 municipis que tenien un IST mitjà baix (entre la mitjana catalana i 20 punts per sota) i la majoria d'aquests eren a les Terres de l'Ebre. Finalment, dels 31 municipis amb el nivell socioeconòmic més baix, 15 eren a Ponent i 9 a les Comarques Gironines.

L'IST és un índex sintètic per petites àrees que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població i quantifica les diferències dins de Catalunya i dins dels municipi. Aquest índex concentra en un sol valor la informació de 6 indicadors: 2 sobre la situació laboral, 2 sobre el nivell educatiu, 1 d'immigració i 1 de renda.

Pel que fa als municipis de més de 500 habitants, els que van registrar els valors més alts i més baixos de cada component són els següents:

  • Població ocupada de 20 a 64 anys (65,1% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador mostrava el valor més alt a Vilanova de la Barca (90,8%) i el més baix a Sant Climent Sescebes (47,5%).
  • Treballadors de baixa qualificació (12,1% al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més baix era Matadepera (3,0%) i el del valor més alt era Sant Pere Pescador (35,8%).
  • Població de 20 anys o més amb estudis baixos (15,2% al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més baix era Matadepera (4,2%) i el del valor més alt era la Fatarella (33,1%).
  • Població jove sense estudis postobligatoris (25,7% al conjunt de Catalunya). Aquest indicador és el que mostra més desigualtat entre els municipis. El municipi amb el valor més baix era Fontanals de Cerdanya (1,3%) i el del valor més alt era Barbens (58,0%).
  • Estrangers de països de renda baixa o mitjana (13,0% al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més baix era Olius (1,0%) i el del valor més alt era Guissona (52,1%).
  • Renda mitjana per persona (14.748 € al conjunt de Catalunya). El municipi amb el valor més alt era Matadepera (24.091 €) i el del valor més baix era Salt (9.842 €).

La disponibilitat de dades inframunicipals permet quantificar les diferències socioeconòmiques dins dels municipis.

Els resultats del municipi de Barcelona també es presenten pels 73 barris de la ciutat definits per l'Ajuntament. D'aquests, n'hi havia 9 amb un IST que superava la mitjana catalana en més de 20 punts percentuals, entre els quals destaquen les Tres Torres (135,1), Sant Gervasi-Galvany (131,2) i Sarrià (129,8). A l'altre extrem, hi havia 11 barris amb un IST 20 punts percentuals més baix que el de la mitjana catalana, entre els quals destaquen Ciutat Meridiana (64,9), la Trinitat Vella (73,1), i el Besòs i el Maresme (73,5).

L'any 2021 a Catalunya hi havia 5.083 seccions censals, de les quals 464 tenien un IST que superava en més de 20 punts percentuals la mitjana catalana i, a l'altre extrem, 607 seccions censals amb un IST 20 punts o més per sota de la mitjana. Les 5 seccions censals amb el nivell socioeconòmic més alt es trobaven al municipi de Barcelona, amb un IST entre 137,2 i 139,6, mentre que les 5 seccions censals de nivell més baix eren a Figueres (IST 29,6), Tortosa (29,8), Tarragona (32,2), Salt (33,1) i Figueres (33,6).

Mapa

Pel que fa a les 853 agrupacions censals, s'observen diferències importants del nivell socioeconòmic dels seus habitants: hi ha 70 agrupacions que tenien un IST que superava en més de 20 punts percentuals la mitjana catalana. D'aquestes, 66 són a l'Àmbit Metropolità, dues a les Comarques Gironines i una al Camp de Tarragona i al Penedès. En canvi, les 104 amb el nivell socioeconòmic més baix estaven repartides per tots els àmbits del Pla territorial (excepte a l'Alt Pirineu i Aran).

Els resultats per comarques, municipis, agrupacions censals i seccions censals es poden consultar a través de visor Mapes dades estadístiques.

En aquesta edició l'Idescat amplia la informació dels indicadors per seccions censals. Concretament els indicadors de població amb estudis baixos, d'estrangers de països de renda baixa o mitjana i de renda mitjana per persona es difonen per totes les seccions censals, mentre que l'indicador de població sense estudis postobligatoris només es difon per municipis de 500 habitants o més. L’Idescat també ofereix més informació municipal, atès que aquest cop les dades de població jove sense estudis postobligatoris s'ofereixen per municipis de 500 habitants o més, en contrast amb la informació de l’última edició, en què era per municipis de 1.000 habitants o més.

Més informació