Saltar al contingut principal

Definició de conceptes

Consum de les administracions públiques
Despesa efectuada per les administracions públiques per satisfer necessitats col·lectives.
Consum de les llars
Despesa efectuada per les llars per satisfer les necessitats individuals. No inclou, per tant, els valors dels béns i serveis consumits per les llars però finançats per altres sectors institucionals com les administracions públiques.
Demanda interna
Variable resultant d'agregar el consum final i la formació bruta de capital. Recull la part de la demanda total que es produeix i es destina a les unitats que actuen en el territori.
Exportació i importació de béns i serveis amb l'estranger
Conjunt de mercaderies que inclouen tots els béns que surten o entren al territori amb destinació o origen a l'estranger, i també tots els serveis prestats entre unitats residents i no residents, com ara el transport, l'assegurança o els associats amb el turisme.
Formació bruta de capital o inversió
Valor dels béns durables adquirits per les unitats de producció per tal d'utilitzar-los durant més d'un any en els processos productius. Aquesta variable agrupa tres components: la inversió en construcció, la inversió en béns d'equipament i la variació d'existències. L'agregació dels dos primers constitueix la formació bruta de capital fix.
Preu corrent
Mesura econòmica d'una variable en un moment concret i que reflecteix els creixements deguts a la variació real i a la variació de preus.
Producte interior brut (PIB)
Valoració del resultat final de l'activitat productiva en el territori. Es calcula a partir de la producció total de béns i serveis, restant-ne els consums intermedis i afegint-hi els impostos nets que graven els productes.

Aspectes metodològics

El producte interior brut (PIB) mesura el resultat final de l'activitat de producció de les unitats productores en el territori. Hi ha tres òptiques per a l'estimació i anàlisi del PIB: oferta, demanda i rendes. Des del punt de vista de l'oferta, el PIB permet avaluar quina és l'aportació de les diferents branques productives al conjunt de l'economia (valor afegit brut de l'agricultura, la indústria, la construcció i els serveis). Per efectuar una anàlisi des de l'òptica de l'ús final dels béns i serveis produïts (consum, inversió, sector exterior) s'utilitza el PIB calculat per la banda de la demanda. Finalment, des del punt de vista de les rendes, el PIB permet una desagregació en funció de l'aportació dels factors productius a la producció: remuneració d'assalariats (treball), excedent brut d'explotació (capital) i renda mixta.

Les variables que s'inclouen en el PIB anual elaborat des de la perspectiva de l'oferta són les següents:

  • Agricultura (on s'inclouen totes les activitats del sector primari: agricultura, pesca i silvicultura).
  • Indústria.
  • Indústria manufacturera.
  • Construcció.
  • Serveis (detallats en tres agrupacions de seccions de branques: les branques G, H i I de la CCAE-2009, corresponents a comerç, transport i hostaleria; les seccions J a M i R a U, d'activitats immobiliàries, professionals i altres; i les seccions O, P i Q d'administració pública, educació, sanitat i serveis socials).
  • Valor afegit brut (obtingut agregant les branques de l'agricultura, la indústria, la construcció i els serveis).
  • Impostos nets sobre productes.

Els Comptes econòmics anuals de Catalunya , base 2010, es presenten els resultats detallats a quaranta-quatre branques d'activitat.

Les variables que s'inclouen en el PIB des de l'òptica de la demanda són les següents:

  • Consum de les llars.
  • Consum de les administracions públiques (on s'inclou el consum de les entitats sense finalitat de lucre al servei de les llars).
  • Formació bruta de capital (desagregada en béns d'equipament i altres actius i construcció, i on també s'inclou la variació d'existències).
  • Demanda interna (obtinguda agregant el consum de les llars, el consum de les administracions públiques i la formació bruta de capital).
  • Saldo amb l'exterior (resultat de l'agregació del saldo amb l'estranger i el saldo amb la resta d'Espanya; es difon en termes d'aportació al creixement del PIB).
  • Saldo amb l'estranger (es difon en termes d'aportació al creixement del PIB).
  • Exportacions de béns i serveis (inclou les exportacions de serveis no turístics).
  • Consum dels estrangers en el territori.
  • Exportacions totals amb l'estranger (resultat de l'agregació de les exportacions de béns i serveis i del consum dels estrangers en el territori).
  • Importacions de béns i serveis (inclou les importacions de serveis no turístics).
  • Consum dels residents a l'estranger.
  • Importacions totals amb l'estranger (resultat de l'agregació de les importacions de béns i serveis i del consum dels residents a l'estranger).

Els saldos vinculats al comerç exterior es presenten en aportacions, i no en taxes de creixement, perquè la magnitud de les seves variacions distorsionaria els resultats i en dificultaria la comprensió. Les aportacions al creixement del PIB es calculen ponderant el creixement de cada variable amb el seu pes relatiu en el període anterior.

El mètode de càlcul del creixement en volum es fonamenta en un sistema on els creixements d'un any estan referenciats a l'estructura a preus corrents de l'anterior. Aquesta opció metodològica permet millorar el càlcul de les variacions en volum del PIB en la mesura que evita els problemes d'obsolescència de les estructures productives d'un any base, quan s'allunya de l'any de referència.

Atès el diferent calendari de disponibilitat de les magnituds estimades per l'INE i l'Idescat i a la fi de preservar la congruència temporal de les sèries econòmiques, les dades espanyoles s'actualitzen simultàniament a les dades catalanes.

Les estimacions anuals en base 2010 del PIB i dels seus components d'oferta, demanda i rendes tenen caràcter definitiu per al període 2000-2011 i les estimacions dels anys posteriors tenen caràcter provisional; per tant són susceptibles de revisions. Les estimacions dels anys 2015 i 2016 són un avanç de resultats elaborat a partir d'informació conjuntural.

Els Comptes econòmics de Catalunya canvien la seva base comptable, per adoptar l'any 2010 com a referència. Els canvis de base comptable en el context de les estimacions de comptes nacionals tenen un doble objectiu.

1. Permetre actualitzar i homogeneïtzar els criteris metodològics acordats internacionalment. En aquest sentit, el del 2010 comporta dos canvis rellevants:

  • 1.1 El tractament de l'activitat de recerca i desenvolupament. A partir del Sistema europeu de comptes 2010 (SEC 2010) l'activitat de recerca i desenvolupament es pot considerar un actiu. Per tant, això implica un augment de la inversió i també del PIB. Amb el sistema anterior, la recerca i desenvolupament es considerava despesa.
  • 1.2 El tractament de les activitats il·legals. Aquest és un canvi metodològic que s'ha incorporat a la base comptable 2010, però que no correspon a un canvi lligat al SEC 2010. S'han estimat de manera diferenciada tres tipus d'activitats il·legals: la prostitució, el tràfic de drogues i el contraban de tabac.

2. Permetre incorporar canvis estadístics en les fonts i els mètodes d'estimació per obtenir, amb la màxima fidelitat, la mesura de l'activitat econòmica generada al territori. En els Comptes econòmics de Catalunya es presenten la definició de variables, les fonts i la metodologia de l'operació, on s'inclou una breu explicació de la problemàtica de l'enllaç de les bases comptables.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • LinkedIn
  • Menéame
  • Digg

Compartiu aquesta adreça: https://idescat.cat/pub/aec/352/m