Saltar al contingut principal

Interrupció voluntària de l'embaràs. Per motius, tipus de centre, estat civil i edat de la dona. Metodologia

    Definició de conceptes

    Avortament
    Interrupció d'un embaràs abans que el fetus sigui capaç de sobreviure independentment.
    Centre hospitalari
    Centre que presta un servei permanent, en règim d'internat, amb atenció mèdica i d'infermeria, i proveït de llits amb atenció continuada. Els centres hospitalaris es classifiquen segons el tipus d'atenció hospitalària —aguda, sociosanitària o psiquiàtrica— a la qual dedica el 80% o més dels seus llits en funcionament. Si un centre realitza més d'un tipus d'atenció, sense que cap d'ells arribi al 80% de la seva dotació, se'l cataloga de centre mixt.
    Centre o servei extrahospitalari
    Centre o servei que ofereix atenció sanitària a pacients que no són en règim d'internat. No s'hi inclouen les consultes externes dels centres hospitalaris.

    Aspectes metodològics

    La interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) es va despenalitzar per primera vegada a Espanya l'any 1985, en tres supòsits: perill greu per a la vida o la salut de l'embarassada, presumpció dedefectes en el fetus i violació.

    El 5 de juliol de 2010, va entrar en vigor la Llei de salut sexual i reproductiva que regula legalment la pràctica de l'avortament, per tal de garantir una millor atenció a la salut de les dones. Els terminis i els motius autoritzats actualment són: dins de les primeres 14 setmanes de gestació a petició de la dona, i dins de les primeres 22 setmanes de gestació, sempre que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de l'embarassada o sempre que hi hagi anomalies greus en el fetus. Més enllà de la vint-i-dosena setmana de gestació, la Llei preveu dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs: quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic. La Llei estableix, a més, un conjunt de garanties relatives a l'accés efectiu a la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs i a la protecció de la intimitat i confidencialitat de les dones.

    La interrupció voluntària de l'embaràs es pot realitzar en tots els centres sanitaris públics i privats acreditats. Aquests centres han de proporcionar, d'acord amb l’Ordre del Departament de Salut de 1986, la informació que nodreix la base de dades del Registre d'interrupció voluntària de l'embaràs. El primer centre sanitari extrahospitalari per aquesta intervenció mèdica no va ser acreditat fins al 19 de desembre de 1988.

    La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".