Saltar al contingut principal

Definició de conceptes

Acolliment preadoptiu
Mesura de protecció al menor desemparat, com a pas previ per a l'adopció, acordada quan aquest és objecte de maltractaments físics o psíquics i quan els seus pares o tutors estan privats de la pàtria potestat, bé perquè renuncien als drets i deures inherents a la seva condició, o bé per determinació de l'autoritat judicial.
Acolliment simple
Mesura de protecció al menor desemparat acordada quan hagi de ser separat de la seva llar o entorn familiar. Pot ser confiat a una persona o a una altra família o bé a un centre públic o col·laborador a fi de substituir, provisionalment, el seu nucli familiar natural.
Adopció
Situació jurídica acordada judicialment per la qual s'origina una relació de filiació, amb efectes idèntics a la produïda per naturalesa i que causa parentiu entre un menor no emancipat o excepcionalment un major d'edat o un menor emancipat i una persona més gran de 25 anys o, conjuntament, per un matrimoni o parella de fet, sempre que hi hagi entre l'adoptat i els adoptants una diferència mínima d'edat de 14 anys. L'adopció internacional, però, presenta peculiaritats com ara l'adequació del procediment d'adopció a la legislació del país d'origen del menor i la inscripció de la resolució d'adopció plena en el Registre Civil Central, que produeix plens efectes executius a Espanya a més de l'adquisició de la nacionalitat espanyola del menor adoptat.

Aspectes metodològics

Acolliments i adopcions

L'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), que depén del Departament de Benestar i Família, té com a finalitat primordial contribuir a potenciar una política global d'adopcions i d'acolliment simple en família aliena, d'agilitzar els processos de valoració de la idoneïtat de les persones o famílies que opten per l'acolliment o per l'adopció, i de tramitar, quan correspongui, l'adopció internacional.

L'adopció és un procés legal, psicològic i social d'integració plena i definitiva d'un infant en el si d'una família en la qual no ha nascut. Es tracta d'una mesura de protecció a la infància que proporciona una relació paternofilial amb els mateixos efectes legals que la paternitat biològica, alhora que desapareixen els vincles jurídics amb la família d'origen, sempre en interès de l'infant.

La legislació per la qual es regeix el procés de l'adopció és la següent: Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. Aquesta legislació estableix en l’article 235 punt 30 els requisits que han de complir les persones que desitgen adoptar:

  • Estar en ple exercici dels drets civils.
  • Ésser major de vint-i-cinc anys i tenir com a mínim catorze anys més que la persona adoptada.
  • Només s'admet l'adopció per a més d'una persona en el cas dels cònjuges o de les parelles que conviuen amb caràcter estable. En aquests casos, n'hi ha prou que una de les persones hagi complert vint-i-cinc anys.

Adopció d'infants de Catalunya

Els infants susceptibles de ser adoptats a Catalunya són els que han patit una situació d'abandó i/o de maltractaments. L'organisme responsable de la protecció dels infants és la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que s'encarrega de la seva tutela, i que resol que la millor mesura de protecció és l'acolliment familiar preadoptiu. La mesura d'acolliment té una durada temporal i pot durar uns mesos o uns anys.

Les dades són a 31 de desembre.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".