Saltar al contingut principal

L'Estadística de biblioteques és una estadística censal, amb periodicitat biennal, que té per objecte generar informació sobre les principals característiques de les biblioteques: estructura, funcionament, equipaments, volum, qualificació del personal, així com despeses i serveis que ofereixen.

En l'edició del 2010 es va ampliar el qüestionari per recollir els principals canvis tecnològics en relació amb els equipaments, les formes d'accés a la informació i el funcionament de la biblioteca.

A Catalunya aquesta Estadística es realitza a través d'un acord amb l'INE amb col·laboració del Departament de Cultura.

1. Objectius

Els objectius de l'Estadística de biblioteques són els següents:

  • Proporcionar informació relativa a l'equipament físic i els recursos humans de les biblioteques de Catalunya.
  • Conèixer el volum d'activitat i el finançament de les biblioteques i mesurar les variacions biennals que es produeixin en aquesta activitat.
  • Produir informació estadística que sigui comparable en l'àmbit estatal i internacional.

2. Àmbits de la investigació

Aquesta operació estadística recull informació de les biblioteques del Sistema bibliotecari de Catalunya, independentment de la seva dependència administrativa. Tanmateix, hi ha diverses exclusions: d'una banda, les biblioteques privades, que pertanyen a particulars o a entitats, la utilització de les quals no està permesa al públic, ni tan sols en condicions especials. D'altra banda, no s'hi inclouen les biblioteques escolars. A partir de l'any 2016 s'obté informació de les biblioteques militars a Catalunya.

El període de referència de l'estadística és l'any natural, encara que per a determinades característiques es demana la situació a 31 de desembre.

L'àmbit geogràfic de l'operació el constitueix tot el territori català.

3. Secret estadístic

L'Estadística de biblioteques està sotmesa al secret estadístic, per tant no es donen dades individualitzades ni per àmbits territorials que tinguin menys de dues unitats d'observació, amb l'excepció de les dades de catalogació de tipus i titularitat de la biblioteca i les dades de la Biblioteca de Catalunya, per la seva mateixa naturalesa de biblioteca nacional.

4. Unitat d'anàlisi

La unitat d'anàlisi d'aquesta operació estadística és la biblioteca. La norma ISO 2789 d'estadístiques de biblioteques la defineix com tota organització o part d'organització que té com a finalitat principal reunir o mantenir una col·lecció organitzada de documents i facilitar l'ús dels recursos d'informació, a fi de satisfer les necessitats informatives, de recerca, educatives, culturals o recreatives dels usuaris.

Des del punt de vista estadístic, hi ha dos termes rellevants el significat dels quals cal definir o redefinir: la biblioteca i el punt de servei. D'una banda, la biblioteca és la unitat administrativa, és a dir, la biblioteca o grup de biblioteques sota una mateixa direcció o administració única, amb capacitat de gestió tècnica i administrativa pròpies. D'altra banda, el punt de servei, és el local pertanyent a una biblioteca o a un grup de biblioteques que dóna serveis als usuaris.

5. Recollida de la informació

Des de l'any 2008, la recollida d'informació de l'Estadística de biblioteques es du a terme a partir de dos mètodes: l'autoemplenament del qüestionari a través de correu postal i a través del sistema CAWI (Computer Assisted Web Interview), per facilitar el subministrament de la informació a les unitats informants.

Les biblioteques reben una carta signada per les direccions de l'INE i de l'Idescat, on s'especifiquen els objectius i les característiques de l'enquesta. Se'ls facilita una adreça d'Internet, així con un codi i una contrasenya per poder contestar a través del web de l'Idescat, amb totes les garanties de confidencialitat i secret estadístic.

6. Característiques estructurals

Tipus de biblioteques

Les biblioteques es classifiquen en les categories següents:

  • Biblioteca de Catalunya

    Biblioteca patrimonial i de recerca, de caràcter científic i erudit, de segon recurs, no universitària i amb funcions de biblioteca nacional. La Llei del sistema bibliotecari de Catalunya de l'any 1993 defineix plenament les funcions de la Biblioteca de Catalunya en qualitat de biblioteca nacional.

  • Biblioteques públiques

    Una biblioteca pública ha de complir els criteris següents:

    • Disposar d'una col·lecció de fons de caràcter general, oferir serveis informatius de tipus cultural, educatiu, recreatiu i social i ser accessible a tots els ciutadans.
    • Oferir els serveis de préstec i de consulta de documents de forma lliure i gratuïta.
    • Ser finançada del tot o en una major part pels poders públics (Administració de la Generalitat, estatal o local) o per entitats privades (caixes d'estalvi).
  • Biblioteques per a grups específics d'usuaris

    Tenen una col·lecció de caràcter general i ofereixen els seus serveis exclusivament a determinades categories d'usuaris, com ara presos, pacients d'hospital, empleats en una empresa, etc.

    En l'actual edició metodològica, aquesta classe de biblioteques no està inclosa dins les biblioteques públiques.

  • Biblioteques d'institucions d'ensenyament superior

    Dedicades principalment al servei dels estudiants i del personal docent dels centres universitaris, com facultats, departaments, escoles tècniques superiors, escoles universitàries i altres centres d'ensenyament superior públics i privats. Poden estar obertes al públic en general.

    S'inclouen en aquest grup:

    • La biblioteca universitària principal o central, així com el grup de biblioteques que, malgrat que poden tenir locals diferents, depenen d'una mateixa direcció.
    • Les biblioteques de centres o departaments universitaris que no estiguin dirigides o administrades per la biblioteca universitària central o principal.
    • Les biblioteques d'altres centres d'ensenyament superior que no formen part de les universitats.
  • Biblioteques especialitzades

    Depenen d'una associació, servei oficial, centre d'investigació, societat erudita, associació professional, institució cultural, cambra de comerç, museu o qualsevol altre organisme i pertanyen majoritàriament a una disciplina o branca particular. Poden proporcionar documentació o servei a totes les persones que ho demanin o estar essencialment destinades a respondre a les necessitats d'informació d'un tipus especialitzat d'usuari.

Titularitat de la biblioteca

Persona física o jurídica que figura com a titular patrimonial de la biblioteca. La titularitat de la biblioteca a vegades pot no coincidir amb l'organisme que la gestiona.

Segons l'organisme que figura com a titular, la biblioteca es classifica en:

  • Administració de la Generalitat
  • Administració estatal
  • Administració local
  • privada
  • universitària
  • una altra titularitat

Finançament de la biblioteca

Segons la procedència de les partides de finançament de les despeses de la biblioteca, es poden consignar les opcions següents:

  • Administració general de l'Estat
  • Administració autonòmica
  • diputacions provincials
  • Administració local (ajuntaments i entitats locals)
  • finançament privat

Any d'inici del funcionament

Any en què va començar a funcionar per primera vegada, amb independència que coincideixi o no amb l'any que es va construir i dels períodes d'inactivitat més o menys perllongats.

Punts de servei

Local pertanyent a una biblioteca o a un grup de biblioteques que dóna serveis als usuaris. Es consideren punts de servei les biblioteques independents, les biblioteques centrals i filials, fixes o mòbils (bibliobusos, biblioteca de tren, etc.), sempre que doni servei directe als usuaris. S'exclou de la definició de punts de serveis les parades dels bibliobusos.

Forma d'accés (a partir del 2010)

La biblioteca té accés a la sala si hi ha un lloc físic on l'usuari pot accedir als fons i/o serveis, per exemple el bibliometro o el bibliobús.

La biblioteca té accés a Internet si es pot accedir als fons en la seva totalitat o en part i als serveis a través d'una pàgina web pròpia.

  • Accés lliure

    Biblioteques que permeten l'accés als fons i serveis a qualsevol persona, encara que aquest accés es realitzi mitjançant la presentació de targetes expedides per la biblioteca als seus usuaris.

  • Accés restringit

    Biblioteques que només permeten l'accés als fons i serveis a una determinada categoria d'usuaris (per exemple, pacients d'un hospital, presos, empleats de la institució de la qual depenen, investigadors, etc.).

Temps d'utilització de les biblioteques durant l'any

Es comptabilitza la mitjana d'hores setmanals d'obertura de les biblioteques als usuaris:

  • menys de 10 hores
  • de 10 a 19 hores
  • de 20 a 39 hores
  • 40 i més hores

Es distingeix també entre només matí, només tarda, matí i tarda i servei nocturn.

7. Equipament físic de les biblioteques

S'han analitzat les característiques de l'equipament físic de la biblioteca el 31 de desembre de l'any estudiat.

Superfície útil d'ús bibliotecari

La superfície útil total d'una biblioteca és el conjunt de totes les àrees de què consta la biblioteca; en canvi, la superfície útil d'ús bibliotecari són els espais per a lectors i àrees de lectura, les prestatgeries, les zones d'emmagatzematge, les zones de treball de personal, l'espai de servei per als usuaris, taulells, sales d'exposicions, àrees d'equipaments i tots aquells altres espais utilitzats per a serveis i recursos de la biblioteca.

Nombre total de llocs de consulta

Resultat de comptabilitzar tots els seients utilitzats per a activitats pròpies de la biblioteca, és a dir, el nombre de seients de les sales públiques de lectura, butaques de lectura, seients per als estudis en grup i seients de la secció de documents audiovisuals.

No s'hi inclouen els seients de taules o espais de consulta de fitxers o catàlegs, ni les places en recintes tancats destinats a sales de conferències o reunions.

Llargada dels prestatges ocupats per la col·lecció de fons de la biblioteca

Metres lineals de prestatgeria ocupats pels fons documentals. Es fa la distinció entre els que són de lliure accés i els de dipòsit.

A partir del 2010, es demana si la biblioteca disposa de sala polivalent per fer activitats diverses com ara exposicions, conferències, lectura de contes...

Aparells de reproducció

Es comptabilitzen els aparells de reproducció que estan al servei dels usuaris i que són els següents:

  • lectors i reproductors de microformes
  • lectors i reproductors d'imatges
  • lectors i reproductors de so
  • fotocopiadores
  • lectors de llibres electrònics (e-books) (a partir del 2010)
  • lectors de codis de barres (a partir del 2010)
  • nombre d'ordinadors i terminals informàtics d'ús públic, per a gestió interna i d'ús mixt (a partir del 2010)
  • impressores
  • escàners

Funcions automatitzades

Una biblioteca és automatitzada quan almenys una de les següents funcions ha estat automatitzada. Les funcions considerades són les següents:

  • adquisicions
  • catalogació
  • préstecs
  • publicacions periòdiques
  • catàleg de consulta pública (OPAC)
  • obtenció d'estadístiques
  • autopréstec
  • préstec interbibliotecari
  • altres

També s'ha recollit informació sobre el nombre de registres del catàleg automatitzats.

8. Activitat de les biblioteques

L'activitat anual de les biblioteques es recull mitjançant les característiques següents:

Internet i serveis a l'exterior

  • si l'accés a Internet és per a ús intern o professional o mixt
  • si l'accés a Internet és per a usuaris
  • el nombre de terminals informàtics amb accés a Internet
  • si la biblioteca disposa d'un lloc web, i en aquest cas el nombre de visites a la pàgina web durant l'any
  • l'accessibilitat al catàleg i al dipòsit (a partir del 2010) a través de la xarxa
  • la disponibilitat de Wi-Fi (a partir del 2010)
  • la pertinença a alguna xarxa social com ara Facebook, Twitter... (a partir del 2010)

Fons i moviments

El fons d'una biblioteca inclou tots aquests tipus de documents.

  • llibres
  • publicacions periòdiques enquadernades
  • llibre electrònic (e-book): document digital, amb llicència o sense, que es pot considerar anàleg a un llibre imprès. Es pot deixar en préstec als usuaris en lectors de llibres electrònics o amb la transmissió dels continguts a un ordinador per un temps limitat. S'hi inclouen les publicacions periòdiques en format electrònic sempre que es pugui accedir al text complet dels articles.
  • manuscrits
  • documents sonors (inclou, discos microsolcs i compactes, cintes magnetofòniques i cassets)
  • documents audiovisuals (inclou enregistraments de vídeo, tant en discos com en cintes, pel·lícules cinematogràfiques, diapositives i transparències de retroprojector)
  • microformes: rotlles de microfilm i les microfitxes
  • documents cartogràfics: mapes bidimensionals i tridimensionals, globus terraqüis, plànols, models topogràfics, mapes en relleu i representacions aèries
  • partitures de música (inclou documents el contingut dels quals és música, normalment representada per notes, bé en forma de fulles soltes o de llibre)
  • documents gràfics (inclou impresos, originals, o bé reproduccions artístiques, fotografies, pòsters i dibuixos tècnics)
  • jocs: elements lúdics que serveixen per a la diversió i l'aprenentatge, com ara jocs de taula (parxís, jocs de rol, monopoli...), jocs electrònics (videojocs per a PC o consoles), CD-ROMs interactius.
  • bases de dades i aplicacions: col·lecció d'informació organitzada i emmagatzemada electrònicament. No inclou les bases de dades pròpies de la biblioteca a les quals no tenen accés els usuaris (bases de dades de personal, per exemple), ni les gratuïtes que són accessibles per Internet. Les aplicacions són programes informàtics sense contingut lúdic que es deixen en préstec o es descarreguen els usuaris per fer-ne ús. No s'hi inclouen els que s'utilitzen a la biblioteca de forma exclusiva (el processador de text del bibliotecari, el programa de gestió de personal...).

S'entén per volum la unitat material de documents impresos o manuscrits continguts en una enquadernació o carpeta. Es recull informació sobre l'activitat desenvolupada al llarg de l'any de referència per a cada tipus de document de què disposa la biblioteca.

Activitat del fons

Conjunt de documents que hi ha a disposició dels usuaris a 31 de desembre de l'any estudiat.

Per cada tipus de document es demana separadament les adquisicions i les baixes.

  • Adquisicions

    Conjunt de documents que s'han afegit al fons anterior, durant l'any que s'analitza, per compra, donació, intercanvi o qualsevol altra forma d'adquisició.

  • Baixes

    Conjunt de documents que han deixat de formar part del fons durant l'any que s'analitza, ja sigui a causa d'una pèrdua, purga, o qualsevol altra raó.

Títols de publicacions periòdiques

S'entén per títol un document imprès que constitueix un tot únic, tant si consta d'un com de més volums. Una publicació periòdica és tota aquella publicació seriada amb periodicitat fixa. A partir del 2002 s'ha diferenciat entre:

  • publicacions periòdiques en curs de recepció
  • publicacions periòdiques tancades
  • publicacions periòdiques electròniques

Nombre de visitants durant l'any estudiat

Persones que van a la biblioteca per tal d'utilitzar qualsevol dels seus serveis o participar en qualsevol de les seves activitats.

Usuaris inscrits

Persones que tenen carnet de la biblioteca o d'algun dels seus serveis o seccions o bé que estan donades d'alta a la base de dades d'usuaris de la biblioteca a 31 de desembre de l'any estudiat. Es distingeix entre usuaris adults i usuaris infantils.

A partir del 2010 es fa la diferenciació entre els usuaris inscrits a la sala i els usuaris inscrits per Internet.

Serveis de consulta en sala

Es recull informació sobre els serveis disponibles a sala i a partir del 2010 per Internet de:

  • documents audiovisuals
  • documents sonors
  • llibres electrònics
  • jocs electrònics
  • bases de dades, aplicacions i altres documents electrònics

Es demana si aquests serveis de consulta a sala són per a tots els documents o només per alguns o cap, si s'ofereix la consulta per Internet i si aquesta consulta és gratuïta o no. D'altra banda, a partir del 2010 també es demana si s'ofereixen serveis de descàrrega de documents a sala o per Internet i si són gratuïts.

Préstecs

  • Préstecs domiciliaris

    Es consignen les unitats físiques prestades de cada document fora del recinte de la biblioteca durant un període de temps determinat.

  • Préstecs efectuats a domicili

    Es recull el servei assistencial de préstecs a domicili.

  • Préstecs interbibliotecaris

    Nombre total de préstecs efectuats i rebuts durant l'any per la biblioteca. Es distingeix entre els documents originals i les còpies facilitades en substitució del document original. Els préstecs poden ser a altres biblioteques de Catalunya, a altres biblioteques de l'Estat o bé a biblioteques de l'estranger.

9. Personal al servei de la biblioteca

Es consideren personal al servei de la biblioteca les categories de professionals següents:

  • Bibliotecaris professionals

    Persones que tenen acreditat el títol de llicenciat o diplomat, exigit per desenvolupar funcions de responsabilitat en planificació, organització, administració i avaluació de sistemes de biblioteques i d'informació. S'hi han d'incloure els funcionaris de l'Administració pública dels cossos especials, grups A i B, com també el personal laboral de nivells equivalents, que desenvolupin aquestes mateixes funcions.

  • Auxiliars de biblioteca

    Persones que tenen acreditat el títol acadèmic exigit de batxillerat o equivalent. S'hi han d'incloure igualment els funcionaris de l'Administració pública dels grups C i D i el personal laboral de nivells equivalents.

  • Personal especialitzat

    Personal inclòs a la plantilla de la biblioteca que desenvolupa tasques especialitzades diferents de la biblioteconomia i documentació, com ara comptabilitat, administració, informàtica, enquadernació, animació sociocultural...

  • Altre tipus de personal

    Altres persones incloses en plantilla, com ara els subalterns, personal de neteja, vigilants, conserges, etc.

  • Becaris

    Persones a qui es concedeix una beca de formació, recerca i perfeccionament en el camp de les tècniques bibliotecàries. No tenen cap relació contractual o estatutària amb l'organisme o departament que concedeix la beca.

  • Voluntaris

    Persones que col·laboren en les tasques de la biblioteca sense rebre un salari.

La comptabilització del total de personal al servei de les biblioteques s'ha realitzat a 31 de desembre de l'any estudiat. La valoració de la dedicació del personal de biblioteques es comptabilitza en hores equivalents a temps complet. Aquest resultat s'obté sumant les fraccions de temps que el personal dedica a la biblioteca, considerant com a temps complet el nombre d'hores establert com a tal a l'empresa o administració per a la qual es treballa.

10. Despeses

Despeses corrents: Despeses que genera el funcionament ordinari de la biblioteca, com ara:

  • Despeses de personal

    Total de despeses en concepte de retribucions íntegres, gratificacions, complements, antiguitats, etc., inclosa la quota a la Seguretat Social, si s'escau.

  • Despeses d'adquisicions

    Total de despeses per documents (impresos, manuscrits, audiovisuals, etc.) adquirits per la biblioteca durant l'any, independentment de l'origen del seu finançament. No s'hi inclouen les despeses necessàries per constituir el fons inicial de la biblioteca.

  • Altres despeses de funcionament

    Material no inventariable, despeses de calefacció i manteniment dels locals, etc.

  • Despeses d'inversió

    Despeses relatives a les inversions reals, com ara obres, mobiliari, màquines, dinamització, etc.