Skip to main content

Aquesta estadística difon les dades bàsiques de les estructures familiars, a partir de l'arxiu normalitzat de llars i famílies procedent dels censos de població dels anys 1981, 1991, 2001 i 2011 i de l'Estadística de població 1996. Aquestes dades corresponen a la població enregistrada només en habitatges familiars.

1. Conceptes de llars i famílies

Els conceptes de llars i famílies han variat en els diferents censos. En el Cens de població i habitatges 1991 es defineix la llar com el conjunt de persones (una o més) que resideixen en el mateix habitatge i que comparteixen les despeses comunes ocasionades per l'ús de l'habitatge i/o les despeses d'alimentació. A partir del Cens de població i habitatges 2001, s'elimina la condició de compartició de despeses comunes; així, una llar es defineix com el conjunt de persones que resideixen habitualment en el mateix habitatge.

Una família està formada per un grup de persones (dues o més) que resideixen en el mateix habitatge comparteixen algunes despeses comunes i tenen vincles de parentiu. A partir del Cens de població i habitatges 2001, una família està formada per un grup de persones (dues o més) que resideixen en el mateix habitatge i tenen vincles de parentiu, de sang o polítics, amb independència del seu grau. Les llars familiars poden estar compostes per una família o més.

Les diferències entre llar i família són bàsicament dues:

  • La llar pot ser unipersonal, mentre que la família ha de tenir, almenys, dos membres.
  • Els membres d'una llar amb dues persones o més no han de tenir vincles de parentiu necessàriament; en canvi els membres d'una família, sí.

Com a unitat jeràrquica intermèdia entre l'habitant i la família hi ha el nucli familiar. Aquest terme correspon a una concepció restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets. Hi ha quatre tipus de nuclis familiars:

  1. matrimoni o parella sense fills
  2. matrimoni o parella amb un fill o més no aparellats
  3. mare amb un fill o més no aparellats
  4. pare amb un fill o més no aparellats

2. Tipus de llars

2.1. Tipus de llars per nombre de famílies

  • Llars no familiars
    • unipersonals
    • amb dues persones o més
  • Llars familiars
    • Llars unifamiliars
      • sense nucli
      • amb un nucli
        • matrimoni o parella sense fills
        • matrimoni o parella amb un fill o més no aparellats
        • mare amb un fill o més no aparellats
        • pare amb un fill o més no aparellats
      • amb dos nuclis o més
    • Llars plurifamiliars

2.2. Tipus de llars per nombre i tipus de nucli

Aquest tipus classifica les llars d'acord amb la identificació i quantificació dels nuclis familiars i de la presència o l'absència d'altres persones. Els nuclis poden estar compostos per un matrimoni o parella sense fills, un matrimoni o parella amb fills, i nuclis formats per un sol progenitor, denominats també monoparentals.

  • Llars sense nucli
    • Unipersonals
    • De dues persones o més
  • Llars amb un nucli
    • matrimoni o parella sense fills
      • sense altres persones
      • amb altres persones
    • matrimoni o parella amb un fill o més no aparellats
      • sense altres persones
      • amb altres persones
    • mare amb un fill o més no aparellats
      • sense altres persones
      • amb altres persones
    • pare amb un fill o més no aparellats
      • sense altres persones
      • amb altres persones
  • Llars amb dos nuclis o més

3. Definicions

Diferència d'edat entre l'home i la dona del nucli

Aquesta informació es calcula pels nuclis de matrimonis, de parelles de fet o de famílies reconstituïdes quan estan formats per persones de diferent sexe.

Grandària de la llar

Classificació pel nombre de persones que componen una llar o habitatge.

Grandària mitjana de la llar

Quocient entre la xifra total de persones que viuen a l'habitatge familiar i el nombre de llars. Expressa el nombre mitjà de persones per llar.

Edat mitjana per tipus de llar

És l'edat mitjana de totes les persones que viuen en cada tipus de llar.

Família

Grup de dues persones o més que resideixen en el mateix habitatge familiar i tenen vincles de parentiu, de sang o polítics, amb independència del seu grau.

Família nombrosa

Nucli familiar en què la parella (o el pare o mare en els nuclis monoparentals) conviu amb tres fills o més que són comuns (o exclusius) i tenen les característiques següents: solters i menors de 21 anys o solters amb edats entre 21 i 25 anys que cursen estudis de FPII, FP superior, diplomatura, llicenciatura, arquitectura, enginyeria, doctorat, postgrau o equivalents. Aquesta definició és molt similar a la definició legal actualment en vigor, encara que no té en compte tots els matisos d'aquesta (per exemple, els relacionats amb la minusvalidesa d'algun dels fills).

Aquesta variable no inclou les famílies nombroses que en algun moment han complert aquestes condicions però que no ho fan actualment. Tampoc inclou les parelles que han tingut tres fills o més però que mai han complert les característiques anteriors o les parelles amb fills que mai han conviscut amb els seus pares al mateix temps.

Família reconstituïda

Família composta per una parella, els fills que un dels membres de la parella o tots dos tenien anteriorment i, si escau, els fills comuns.

Fills a la llar

El concepte de fills a la llar queda restringit als fills de qualsevol edat que convisquin amb els pares, que no tinguin una vinculació marital ni descendència.

La relació pare-fill sempre té preferència sobre la relació fill-pare; és a dir, si un fill no aparellat és a la vegada pare o mare d'un fill no aparellat, tots dos formen un nucli independent de tipus monoparental i, per tant, aquell fill no aparellat deixa de formar part del nucli dels seus pares (avis del seu fill).

La relació de parella sempre té preferència sobre la relació fill-pare o fill-mare. És a dir, si un fill té parella i conviu amb aquesta i els seus pares, tots dos formen un nucli independent del tipus matrimoni o parella sense fills, i, per tant, el fill deixarà de formar part del nucli dels seus pares.

Fills de la família nombrosa

Inclou únicament els fills computables al nucli de família nombrosa.

Generació

Per classificar les llars segons el nombre de generacions s'han tingut en compte les generacions contigües, és a dir, avi-pare-fill.

Llar

Conjunt de persones que resideixen habitualment en el mateix habitatge. Per tant, el concepte de llar s'assimila al d'habitatge familiar principal.

Es poden distingir dos tipus de llars: les unipersonals, formades per una sola persona, i les multipersonals, formades per dues persones o més.

Matrimoni

Unió legal de dues persones determinada per mitjans civils, religiosos o altres, reconeguts per la llei del país.

Nombre de fills del nucli

Total de fills del nucli familiar, tant si són fills exclusius de la mare, del pare, o comuns.

Nucli familiar

Unitat jeràrquica intermèdia entre l'habitant i la família. Pot ser de quatre tipus: parella sense fills; parella amb un fill o més; pare amb un fill o més i mare amb un fill o més.

Per formar part del nucli familiar dels seus pares, els fills no han d'estar aparellats ni tenir fills.

Nucli monoparental

Nucli familiar format per un sol progenitor i un fill o més.

Parella de fet

Parella composta per persones que conviuen juntes sense vinculació matrimonial.

Parella mixta

Parella en què un dels membres té una nacionalitat diferent de l'espanyola.

Persona de referència

Persona que s'ha escollit amb l'objectiu de facilitar la interpretació dels parentius i que ha de tenir una relació al més propera i directa possible amb la resta dels membres de la llar, de manera que els resultats siguin clars.

Persona principal

Pels censos de població del 1981 i el 1991 i l'Estadística de població 1996, la persona principal de la família és la que la resta de familiars li reconeixen aquesta qualitat. En els censos posteriors, aquest concepte va ser substituït pel de persona de referència.

Relació amb la persona de referència

Relació de parentiu de cada un dels membres de la llar respecte a la persona de referència. Si la persona de referència és el pare de la persona estudiada, la relació amb la persona de referència és de fill o filla.

4. Difusió del Cens de població i habitatges 2011

Per al Cens de població i habitatges 2011, no es proporciona cap dada que correspongui a una freqüència mostral inferior a 10 casos. Les caselles calculades amb menys de 10 unitats mostrals apareixeran amb el símbol "..".

El Cens de població i habitatges 2011 inclou dades provinents d'enquesta. Els resultats s'han arrodonit convenientment i es mostren sense decimals. Per aquesta raó, algun total pot no coincidir amb la suma de la seva desagregació.

Per a més informació sobre el model del Cens de població i habitatges 2011, vegeu la pàgina monogràfica dels Censos de població i habitatges 2011.