Saltar al contenido principal

El Padró municipal és un registre administratiu la formació del qual, així com el manteniment i la gestió, correspon a cada un dels ajuntaments existents. Les seves dades constitueixen prova de la residència i domicili en el terme públic, fefaent a tots els efectes administratius.

El padró és un registre de dades personals regulat per la Llei de bases de règim local i per la Llei de protecció de dades. Aquestes dades són: nom i cognoms, sexe, lloc i data de naixement, nacionalitat i DNI o, si són estrangers, document que el substitueixi.

El padró és des de 1996 un registre actualitzat de manera permanent, padró continu, del qual s'obtenen xifres de població a 1 de gener de cada any.

La Llei 4/1996, de 10 de gener, per la qual es modifica la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local va introduir canvis importants a l'hora de gestionar-lo: concretament, l'obligació que els ajuntaments portin la gestió del padró informàticament i que enviïn a l'INE mensualment les dades dels seus padrons respectius, a fi de coordinar i poder detectar, entre altres, les duplicitats existents, amb la qual cosa les xifres deduïdes del padró podran declarar-se oficials cada any.

Les xifres de població dels municipis provinents de la revisió del Padró municipal a 1 de gener dels diferents municipis espanyols es declaren oficials mitjançant el Reial decret, segons estableix la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL). A partir de la informació utilitzada per a aquesta finalitat, es generen els fitxers que s'utilitzen per dur a terme l'explotació estadística.

L'Estadística del Padró municipal d'habitants s'elabora a partir de l'explotació estadística de les variables bàsiques del padró continu de l'INE. Per al període 2000-2022 s'ofereixen les dades de la població resident a Catalunya a 1 de gener de cada any, segons les següents variables:

  • lloc de residència
  • sexe
  • edat
  • nacionalitat
  • lloc de naixement
  • grandària del municipi

A les taules de nacionalitat i lloc de naixement, les categories "Resta de la Unió Europea" i "Resta d'Europa" recullen els països que formen part de la Unió Europea a 1 de gener de cada any. De 2000 a 2004 corresponen a UE-15; de 2005 a 2006, UE-25; de 2007 a 2013, UE-27; de 2014 a 2020, UE-28; de 2021 en endavant, UE-27.

Les dades es faciliten per diferents nivells de desagregació territorial: Catalunya, províncies, àmbits del Pla territorial, comarques i Aran, municipis, districtes i seccions censals.

En la difusió d'algunes taules s'apliquen llindars de grandària municipal per tal de limitar el risc de revelació estadística.

A partir de 2023 el Padró municipal d'habitants només ofereix la xifra de població dels municipis, les comarques i Aran i les províncies. La xifra de població per a la resta d'àmbits territorials (Catalunya, àmbits del Pla territorials, districtes i seccions censals) deixa d'estar disponible. L'explotació estadística del Padró municipal d'habitants, que ofereix informació per edat, nacionalitat i lloc de naixement, també deixa d'estar disponible per a tots els territoris. El Cens de població anual passa a ser la font de referència per a la població a tots els nivells territorials, excepte els casos en què expressament s'exigeixi l'ús de la població empadronada segons el procediment que empara la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL) i el Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals (RPDT).

<