Methodology 

L'Estadística sobre activitats en R+D proporciona informació sobre els recursos econòmics i humans dedicats a les activitats de recerca i desenvolupament experimental per part de tots els sectors institucionals (administracions públiques, centres d'ensenyament superior, institucions privades sense finalitat de lucre i empreses).

La font primària d'informació és l'Estadística sobre activitats d'R+D, de caràcter anual, duta a terme per l'INE amb la col·laboració de l'Idescat en el territori català (d'acord amb el conveni signat entre ambdós instituts).

Aquesta Estadística segueix les recomanacions de l'OCDE recollides en la sisena revisió del Manual de Frascati, publicada l'any 2002. Aquest manual conté la normalització de conceptes i classificacions i definicions sobre R+D acceptades internacionalment. L'aplicació d'aquestes directrius proposades per l'OCDE com a base metodològica garanteix que els resultats obtinguts en aquest àmbit siguin comparables internacionalment. L'any 2015 es va publicar la setena edició del Manual.

1. Objectius

L'Estadística sobre activitats en R+D té l'objectiu de mesurar l'esforç a Catalunya en activitats d'R+D per tal de facilitar la informació necessària per a la gestió, planificació i la presa de decisions en matèria de política científica i tecnològica. A més, la informació proporcionada compleix les recomanacions dictades per l'OCDE, cosa que permet assolir l'objectiu de la comparabilitat de resultats a escala internacional.

L'esforç en activitat d'R+D es mesura a partir de l'anàlisi dels recursos destinats a aquestes activitats, tant els recursos econòmics com humans (inputs). És a dir, amb el càlcul de l'agregat de la despesa en R+D interna de cada un dels sectors estudiats (independentment de l'origen dels fons de finançament i de la nacionalitat del finançador) i el potencial humà que s'obté a partir del personal (investigadors, tècnics i altre personal) dedicat a activitats d'R+D, en equivalència a jornada completa.

2. Àmbit poblacional

La població objecte d'estudi està formada per les empreses, organismes públics, universitats i institucions privades sense finalitat de lucre que fan activitats en recerca i desenvolupament experimental en qualsevol camp científic.

Es consideren les unitats amb activitat principal inclosa en alguna de les següents agrupacions de la CCAE-2009:

• Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca (01 a 03)
• Indústries extractives (05 a 09)
• Indústria manufacturera (10 a 33)
• Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat (35)
• Subministrament d'aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació (36 a 39)
• Construcció (41 a 43)
• Comerç (45 a 47)
• Transport i emmagatzematge (49 a 53)
• Hostaleria (55 i 56)
• Informació i comunicacions (58 a 63)
• Activitats financeres i d'assegurances (64 a 66)
• Activitats immobiliàries (68)
• Activitats professionals, científiques i tècniques (69 a 75)
• Activitats administratives i serveis auxiliars (77 a 82)
• Activitats sanitàries i de serveis socials (86 a 88)
• Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment (90 a 93)
• Altres serveis (95 i 96)

Atès que les unitats potencialment investigadores són investigades de manera exhaustiva, també s'inclouen a l'àmbit de l'enquesta aquelles que ho són i tenen activitat principal inclosa a les divisions 85 (excepte el grup 854) i la 94.

3. Àmbit temporal

El període de referència principal és l'any immediatament anterior al de la recollida de dades. La informació sobre la despesa es refereix a l'any a natural, mentre que per a les dades referides al personal que es dedica a R+D s'utilitza la mitjana anual i l'equivalència a jornada completa (persones/any).

4. Àmbit geogràfic

L'explotació per a Catalunya recull la informació de les unitats estadístiques (Administracions públiques, centres d'ensenyament superior, institucions privades sense finalitat de lucre i empreses) amb seu social a Catalunya que fan R+D. Tanmateix, la confecció del qüestionari també permet conèixer l'activitat de recerca feta a Catalunya en l'any de referència per a totes les unitats, independentment d'on s'ubiqui la seva seu social (vegeu l'apartat Regionalització de la informació).

5. Unitat estadística

Les unitats investigades, tant a l'efecte de la recollida de la informació com de la presentació de resultats, s'agrupen per sectors, el contingut dels quals es basa en gran part en el Sistema europeu de comptes, amb la diferència que l'ensenyament superior s'ha considerat com a sector independent i les llars s'han agrupat dins del sector de les institucions privades sense finalitat de lucre (IPSFL). A continuació es defineixen els sectors considerats i les unitats d'anàlisi que engloba cadascun:

Sector d'administracions públiques

Aquest sector comprèn:

1. Els organismes que subministren a la societat, gratuïtament o a preus convencionals, serveis d'interès públic que no seria econòmic ni fàcil de subministrar d'una altra manera, administren els assumptes públics i s'ocupen de dur a terme la política econòmica i social de la col·lectivitat. Inclou les unitats de l'administració central, autonòmica o local, i les entitats gestores de la Seguretat Social, excepte les unitats que proporcionen serveis d'ensenyament superior i els centres que, encara que no tinguin component formatiu, la seva activitat d'R+D està controlada per un centre d'ensenyament superior.
2. Les institucions privades sense finalitats de lucre controlades i finançades principalment per l'Administració pública i que no pertanyen al sector de l'ensenyament superior.

No es consideren dins d'aquest sector les empreses públiques que s'inclouen al sector de les empreses, ja que són productores de mercat, encara que la totalitat del seu capital pertanyi a una unitat de l'Administració.

Dins d'aquest sector les unitats es poden classificar en:

• Administració de l'Estat.
• Administració autonòmica.
• Administració local.
• IPSFL finançades principalment per l'Administració.

Sector d'ensenyament superior

Aquest sector comprèn totes les universitats (facultats, escoles tècniques superiors i escoles universitàries), IPSFL al servei de l'ensenyament superior, instituts tecnològics i altres establiments postsecundaris, qualsevol que sigui l'origen dels seus recursos financers i la seva situació jurídica. Comprèn igualment tots els instituts de recerca, estacions d'assaig i clíniques de recerca sota el control directe o l'administració d'algun establiment d'ensenyament superior.

Dins d'aquest sector es distingeixen:

• Universitats públiques.
• Universitats privades.
• Altres centres.

Sector d'institucions privades sense finalitat de lucre (IPSFL)

En aquest sector s'inclouen les IPSFL al servei de les llars, segons la definició del Sistema europeu de comptes, excepte les classificades al sector de l'ensenyament superior. S'inclouen dins d'aquest sector institucions tals com associacions professionals o societats culturals, organitzacions caritatives, organismes d'auxili o ajuda, sindicats, associacions de consumidors, etc.

S'exclouen d'aquest sector les IPSFL amb activitat principal al servei de les empreses o de les administracions públiques o finançades i controlades completament o majoritària per aquestes, i les que ofereixen serveis d'ensenyament superior o estan controlades per instituts d'ensenyament superior.

Sector d'empreses

En aquest sector s'inclouen:

1. Les empreses, organismes i institucions que tenen com a activitat principal la producció de béns i serveis destinats a la venda a un preu que correspongui a la realitat econòmica. El concepte d'empresa a l'estadística és el d'una unitat legal o jurídica.

   Essencialment, aquest sector està format per empreses privades (societats i quasisocietats), algunes de les quals tenen com a activitat principal l'R+D, i també les empreses públiques amb activitat principal la producció de béns i serveis destinats a la venda, encara que, per raons socials, el preu d'aquests productes i serveis puguin ser inferiors als costos de producció.

2. Les institucions privades sense finalitat de lucre (incloses associacions de recerca) que estan principalment al servei de les empreses i que en la seva major part estan finançades i controlades per aquestes.

Sector de la resta del món

La resta del món apareix a l'enquesta d'R+D únicament com a font de finançament de l'R+D feta per unitats residents i com a destinació de les despeses externes en R+D d'aquestes unitats. Comprèn totes les institucions no residents que fan transaccions o tenen altres vincles econòmics amb les unitats residents.

Aquest sector es pot subdividir en:

• Sector empresarial
• Administracions públiques
• Ensenyament superior
• IPSFL
• Organitzacions internacionals (diferenciant la Unió Europea d'altres organitzacions de la resta del món)

En el cas que alguna unitat tingui participació mixta entre dos o més sectors (universitat-empresa, universitat-organisme públic de recerca, administració pública-empresa, etc.), s'assigna al sector de la institució que la controla i finança majoritàriament, a més de considerar si imparteix o no ensenyament superior.

6. Disseny mostral

El marc poblacional és el Directori central d'empreses (DIRCE). Es tracta d'un registre organitzat d'informació que conté dades identificatives, localització, distribució territorial i classificació per grandària i activitat econòmica de les empreses. S'obté a partir de fonts administratives, es complementa amb informació procedent de diverses operacions estadístiques de l'INE i s'actualitza anualment amb la incorporació d'informació nova.

Tanmateix, també formen part del marc poblacional les empreses o els organismes públics de recerca, entre d'altres, inclosos en un directori d'unitats possiblement investigadores. Aquest registre incorpora les unitats que potencialment desenvolupen activitats en R+D, ja sigui perquè ho han fet en anys anteriors a l'execució de l'Enquesta o perquè han sol·licitat finançament públic per fer R+D en l'any de referència de l'Enquesta. Anualment, l'Idescat col·labora en la confecció d'aquest directori proporcionant la informació d'aquest tipus d'unitats que faciliten la Secretaria d'Universitats i Recerca i l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa (ACCIÓ) i que serveix per actualitzar el directori, tot incorporant les altes, baixes o modificacions que corresponguin.

S'investiguen de manera exhaustiva els organismes públics, els centres d'ensenyament superior, les IPSFL i les empreses incloses al directori d'unitats possiblement investigadores. La resta d'unitats per al sector empresarial s'investiguen per mostreig.

Per a cada comunitat autònoma, la població d'empreses objecte d'estudi de l'Enquesta s'estratifica mitjançant l'encreuament de les variables:

Grandària de l'empresa per nombre d'assalariats

Es consideren els intervals següents:

1. De menys de 10 assalariats
2. De 10 a 49 assalariats
3. De 50 a 199 assalariats
4. De 200 assalariats o més (aquest estrat s'analitza de manera exhaustiva).

Agrupacions d'activitat de la CCAE-2009

43 agrupacions de les activitats incloses a la taula de l'apartat Àmbit poblacional.

7. Conceptes

Activitats de recerca i desenvolupament (R+D)

Comprenen el treball creatiu i sistemàtic dut a terme dins del centre, institució o empresa a fi d'incrementar el volum de coneixements —inclòs el coneixement de la humanitat, la cultura i la societat— i concebre noves aplicacions.

Per tal que una activitat sigui considerada R+D ha de ser innovadora, creativa, incerta sobre un resultat final, sistemàtica i transferible i/o dirigida a obtenir resultats que puguin ser reproduïts per altres. Comprèn la recerca fonamental, la recerca aplicada i el desenvolupament experimental.

No s'inclouen entre les activitats d'R+D aquelles que no continguin un element apreciable de novetat ni rutinàries que no signifiquin la resolució d'una incertesa científica o tecnològica, l'educació, la informació científica i tècnica, la recollida de dades de caràcter general, els assaigs de rutina, els treballs ordinaris de normalització ni altres activitats tecnològiques relatives a la producció o ús de productes o processos ja coneguts. Tampoc s'hi inclouen els treballs de prospecció minera i petrolífera, quan s'orienten al descobriment de jaciments explotables i no essencialment a l'augment dels coneixements geològics bàsics.

Despesa en activitats d'R+D

La quantificació de la despesa feta en activitats d'R+D és, juntament amb el personal ocupat en aquestes activitats, un procediment d'obtenció de l'input de l'activitat investigadora.

Inclou els recursos econòmics destinats a fer activitats d'R+D, ja sigui dins la unitat, centre investigador o empresa (despesa en R+D interna) i els destinats a l'adquisició d'R+D fora de la unitat investigadora (despesa en R+D externa), independentment de quin sigui l'origen dels fons per finançar la despesa.

La despesa en R+D interna es pot desagregar segons la naturalesa de la despesa, tipus de recerca, l'origen dels fons de finançament i la finalitat o objectiu socioeconòmic de la recerca.

A efectes de la publicació de resultats s'ofereix informació de la despesa en R+D interna feta pels organismes, centres o empreses amb seu social a Catalunya, així com la despesa en R+D interna que han fet al territori català aquelles unitats que hi tenen activitat d'R+D, independentment d'on s'ubiqui la seva seu.

Naturalesa de la despesa en R+D interna

La despesa en R+D interna comprèn totes les despeses corrents més la despesa de capital en R+D feta dins la unitat durant el període de referència.

La despesa corrent inclou el cost laboral del personal en R+D (cost laborals d'investigadors, tècnics o auxiliars) i altres despeses corrents com ara la contractació de personal extern plenament integrat en les activitats d'R+D interna de la unitat i l'adquisició de materials necessaris per fer aquestes activitats. La despesa de capital atribuïble a l'activitat d'R+D inclou l'import en equipaments i instruments, terrenys i edificis, adquisició de programari específic i altres productes de propietat intel·lectual per fer R+D interna.

Tipus de recerca

El concepte R+D engloba tres activitats:

• La recerca bàsica consisteix en treballs experimentals o teòrics per obtenir fonamentalment nous coneixements sobre els fonaments de fenòmens i fets observables, sense pensar a donar-los cap aplicació o utilització determinada.
• La recerca aplicada consisteix en treballs originals fets per adquirir nous coneixements; no obstant això, està dirigida fonamentalment cap a un objectiu pràctic específic.
• El desenvolupament experimental consisteix en treballs sistemàtics basats en els coneixements existents, derivats de la recerca i/o l'experiència pràctica, dirigits a la producció de nous materials, productes o dispositius; a l'establiment de nous processos, sistemes i serveis, o a la millora substancial dels ja existents.

A efecte de la publicació de resultats, es presenta la distribució de la despesa en R+D interna segons el tipus de recerca.

Origen dels fons per a l'R+D

El qüestionari recull els recursos econòmics que un organisme, centre o empresa rep d'altres unitats o sectors per finançar la seva activitat d'R+D interna. D'aquesta manera es pot determinar qui finança la recerca.

Diferenciant entre origen intern o extern dels fons, les fonts de finançament que es consideren són:

• Origen dels fons interns (fons a càrrec de la mateixa unitat)

• Origen de fons externs:

  • Fons procedents del sector de l'Administració pública (Administració central de l'Estat, Administració autonòmica o local i entitats dependents).
  • Fons procedents del sector de les empreses (públiques o privades).
  • Fons procedents del sector de l'ensenyament superior (universitats i altres centres d'ensenyament superior, tant públics com privats).
  • Fons procedents de les IPSFL.
  • Fons procedents de la resta del món (programes de la Unió Europea, d'empreses de la resta del món, d'administracions públiques de la resta del món, d'universitats, centres d'ensenyament superior i IPSFL de la resta del món i d'altres organitzacions internacionals).

La desagregació dels fons varia depenent del sector a què pertany la unitat que fa R+D.

Compra d'R+D

Comprèn les quantitats pagades per l'adquisició d'R+D encarregada per la unitat a d'altres unitats mitjançant conveni, contracte, etc.

La classificació de la destinació de la despesa externa en R+D és:

• Compra d'R+D a Espanya

  • A empreses
  • A organismes de l'Administració pública
  • A universitats i altres centres d'ensenyament superior
  • A institucions privades sense finalitat de lucre

• Compra d'R+D a la resta del món:

  • A empreses
  • A organismes de l'Administració pública
  • A universitats i altres centres d'ensenyament superior
  • A institucions privades sense finalitat de lucre
  • A altres organitzacions internacionals

Depenent del sector que s'investigui aquesta classificació es pot considerar amb una major desagregació.

Personal ocupat en activitats d'R+D

La quantificació del personal ocupat en activitats d'R+D és, juntament amb la despesa en R+D interna, una altra forma d'obtenir l'input en R+D.

Inclou tot el personal ocupat directament en activitats d'R+D, sense distinció de nivell de responsabilitat, així com aquells que subministren serveis lligats directament als treballs d'R+D com, per exemple, gerents, administradors i personal d'oficina. S'exclouen les persones que fan serveis indirectes com el personal de cantina, seguretat, manteniment, etc., encara que els seus salaris es comptabilitzen com a altres despeses corrents en R+D.

També inclou el personal extern (consultoria externa, autònoms, professor emèrits, entre d'altres) que contribueix i que està plenament integrat en la realització de les tasques d'R+D interna de la unitat i la seva feina es troba gestionada i controlada per personal del mateix organisme, centre o empresa.

Les dades de personal es mesuren en nombre de persones físiques i en persones en equivalència a jornada completa.

• Nombre de persones físiques: Nombre total de persones que estan completament o parcial ocupades en R+D. Les dades relatives a persones físiques faciliten poder oferir informació sobre les característiques del personal d'R+D, com l'edat, el país d'origen o la disciplina científica.
• Equivalència a jornada completa (EJC) durant un any: Aquest concepte d'EJC per mesurar el personal s'introdueix perquè, en molts casos, l'activitat d'R+D del personal és una activitat parcial o secundària. El personal en EJC és la suma del personal que treballa a dedicació plena amb les fraccions de temps del personal que treballa a dedicació parcial en activitats d'R+D.

El qüestionari recull també el tipus d'ocupació, sexe, titulació, edat, país d'origen i disciplina científica.

Ocupació del personal en R+D

El personal ocupat en R+D es classifica segons les següents categories:

• Investigadors: professionals que treballen en la concepció o creació de nous coneixements. S'encarreguen d'investigar i millorar o desenvolupar conceptes, teories, models, equips i instruments, programari o mètodes operatius. Les seves tasques són dirigir recerques, experiments, proves i anàlisi, fer el processament, avaluació, anàlisi i interpretació de les dades de recerca, i preparar informes científics, entre d'altres.
• Tècnics: persones amb tasques principals que requereixen coneixements i experiència de naturalesa tècnica en un o diversos camps de l'enginyeria, de les ciències físiques i biològiques o de les ciències socials i de les humanitats i les arts. Generalment participen en l'R+D sota la direcció i supervisió d'investigadors i executen tasques científiques i tècniques. Les seves tasques són, fonamentalment, buscar bibliografia o fonts d'informació, fer experiments, proves i anàlisis preparant el material necessari per dur-los a terme, realitzar enquestes i entrevistes i assegurar el suport logístic als investigadors.
• Auxiliars o altre personal de suport: treballadors, qualificats o no, i el personal administratiu, de secretariat i oficina, que participen en l'execució de projectes d'R+D o que estan directament relacionats amb l'execució d'aquests projectes.

La informació es facilita per nombre de persones ocupades i pel personal en EJC, desagregat per sexe en ambdós casos.

Titulació del personal ocupat en R+D

El personal en R+D es classifica, segons la titulació acadèmica adquirida, en les següents categories:

• Doctorat universitari
• Grau de més de 240 ECTS (European Credit Transfer System), llicenciatura, arquitectura, enginyeria i equivalents.
• Grau de 240 ECTS, diplomatura, arquitectura i enginyeria tècnica i equivalents. Inclou també els postgraus universitaris de menys d'1 d'any.
• Cicle formatiu de grau superior, formació professional II i equivalents: Inclou el cicle formatiu de grau superior, FPII i equivalents. Inclou també el títol propi universitari de 2 o més anys que requereix batxillerat.
• Cicle formatiu de grau mitjà, batxillerat, BUP, COU, formació professional I i similars: Inclou també el batxillerat superior, el grau mitjà/professional de música i dansa, FP bàsica i similars, i l'escola oficial d'idiomes (nivell avançat).
• Altres estudis: són estudis de nivell inferior als anteriors.

La informació es facilita per nombre de persones ocupades i sexe, així com pel personal en EJC.

Camp o disciplina científica

En els sectors d'Administració pública, IPSFL i ensenyament superior el personal total en R+D i el personal investigador es classifica en les grans àrees o disciplines científiques següents:

• Ciències exactes i naturals
• Enginyeria i tecnologia
• Ciències mèdiques
• Ciències de l'agricultura i veterinària
• Ciències socials
• Humanitats i les arts

La informació es facilita per sexe.

Objectiu socioeconòmic

Se sol·licita a les unitats investigadores que distribueixin la despesa destinada a R+D interna segons la finalitat o l'objectiu socioeconòmic de la recerca. La informació s'ofereix en percentatge sobre la despesa. Es consideren els objectius següents:

• Exploració i explotació del medi terrestre i de l'atmosfera
• Control i cura del medi ambient
• Exploració i explotació de l'espai
• Sistemes de transport i de telecomunicacions
• Una altra infraestructura
• Producció, distribució i utilització racional de l'energia
• Producció i tecnologia industrial
• Protecció i millora de la salut humana
• Desenvolupament de l'agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca
• Educació
• Cultura, oci, religió i mitjans de comunicació
• Sistemes, estructures i processos polítics i socials
• Recerca no orientada
• Defensa

8. Regionalització de la informació

La informació relacionada amb la despesa en activitats d'R+D interna (ja sigui expressada en unitats monetàries o en percentatges) i la informació sobre el personal dedicat a activitats d'R+D es recull per a la totalitat de l'empresa. A efectes de l'Estadística sobre activitats en R+D, el qüestionari també recull la distribució d'algunes variables d'ocupació i despesa segons la comunitat autònoma on s'ha desenvolupat l'activitat. Així els establiments amb seu en una comunitat autònoma reparteixen la seva despesa en R+D interna i el seu personal total i investigador en R+D per sexe (tant en persones físiques com en persones en equivalència a jornada completa) entre les regions on ha fet l'activitat.

Aquesta distribució espacial permet regionalitzar els recursos humans o les despeses i, en el cas de l'Idescat, assignar a Catalunya el personal i l'import de la despesa en R+D interna que correspon a establiments ubicats en territori català. Així es pot conèixer l'ocupació i la despesa en R+D interna que fan les unitats (administracions públiques, centres d'ensenyament superior, IPSFL i empreses) que hi tenen la seu social i alhora també conèixer la despesa duta a terme a Catalunya per les unitats que hi tenen activitat d'R+D, independentment d'on s'ubiqui la seu.

9. Difusió de resultats

L'Idescat fa una tabulació de l'Enquesta que amplia els resultats que ofereix l'INE per a Catalunya. La publicació conté informació que permet oferir una visió de conjunt de les activitats de recerca i desenvolupament dutes a terme a Catalunya.

Alguna informació, gràcies al disseny del qüestionari, s'ofereix des de l'òptica de la seu social a Catalunya i de l'activitat de recerca feta al territori, amb independència d'on s'ubica la seu de l'organisme, institució o empresa que l'ha dut a terme.

La publicació s'estructura en 4 seccions, una per a cada sector objecte d'estudi (excepte per al sector de les IPSFL, que per la seva dimensió no permet oferir resultats amb més detall) i una altra que presenta els principals resultats donant una visió conjunta dels 4 sectors.

A cada sector es presenta la informació agrupada en blocs com segueix:

• Organismes, centres o empreses que fan R+D interna
• Personal ocupat en R+D interna
• Personal ocupat en R+D interna en equivalència a jornada completa.
• Investigadors
• Despesa en R+D interna
• Adquisició de serveis d'R+D

Quan la informació de base ho permet, al sector de l'Administració pública, els resultats es desagreguen segons tipus d'Administració (Administració autonòmica; Administració de l'Estat i Administració local (diputació, ajuntament i similars); Altres centres (ISFL controlades i/o finançades principalment per l'Administració)). Per al sector de l'ensenyament superior la desagregació és per tipus de centre (Universitats privades; Universitats públiques; Altres centres d'ensenyament superior). Finalment, per al sector empresarial els resultats es presenten segons dues variables de classificació:

• Grandària de l'empresa segons nombre d'ocupats (menys de 250 ocupats, de 250 ocupats o més)
• Sector d'activitat (agricultura, indústria, construcció i serveis)

Per a l'any 2017, els resultats d'aquest sector també es desagreguen per tipus d'empresa.