Saltar al contingut principal

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

1. Normativa i afectacions

El Decret 159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic, desenvolupa aspectes com la definició dels serveis i els establiments turístics, la nova concepció dels establiments d'apartaments turístics i la regulació dels habitatges d'ús turístic. L'any 2013 es revisen les dades dels establiments turístics dels anys 2003–2011, per tal de depurar les dades dels registres d'establiments turístics.

Decret 183/2010, de 23 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic que el seu article 49 estableix que la capacitat d'allotjament d'un càmping en nombre de places s'obté multiplicant per tres el nombre total d'unitats d'acampada. Aquest canvi comporta un trencament de la sèrie a partir de l'any 2011 que n'impedeix la comparació interanual, ja que per als anys anteriors el nombre de places d'un càmping s'obtenia multiplicant per dos i mig el nombre total d'unitats d'acampada.

Amb l'entrada en vigor del Decret 75/2020, de 4 d'agost, de turisme de Catalunya (articles 213-17), els càmpings passen a classificar-se en quatre categories identificades per estrelles, de la manera següent:

  • 2 estrelles (antiga categoria 3ª)
  • 3 estrelles (antiga categoria 2ª)
  • 4 estrelles (antiga categoria 1ª)
  • 5 estrelles (antiga categoria Luxe)

No s'hi inclouen els establiments que no tenen una categoria especificada.

2. Definicions

Establiment hoteler

Establiment que presta servei d'allotjament temporal en unitats d'allotjament als usuaris turístics, com a establiment únic o com a unitat empresarial d'explotació amb els serveis turístics corresponents. Les condicions de prestació del servei d'allotjament ha d'incloure en qualsevol cas la neteja diària de totes les unitats d'allotjament.

Els establiments hotelers, atenint-se a les seves característiques bàsiques, es classifiquen en dos grups:

  • Grup d'hotels
  • Grup d'hostals o pensions
Hotel

Establiment hoteler que presta el servei d'allotjament en unitats d'allotjament i que, tant si disposen de serveis complementaris com si no en disposen, resten oberts les vint-i-quatre hores del dia. Es classifiquen en set categories, que són identificades per estrelles: una estrella o bàsic, dues estrelles, tres estrelles, quatre estrelles, quatre estrelles superior, cinc estrelles i "GL" o gran luxe.

Hostal o Pensió

Establiment hoteler que presta el servei d'allotjament en habitacions que, per la dimensió, l'estructura o les característiques de l'establiment o per la tipologia dels serveis, no assoleixen els nivells exigits als hotels. Els establiments del "grup d'hostals o pensions" es classifiquen en una categoria única. S'hi inclouen les fondes i els hostals.

Càmpings

Establiments que presten servei d'allotjament temporal en espais d'ús públic degudament delimitats, destinats a la convivència agrupada de persones a l'aire lliure, mitjançant tendes de campanya, caravanes, autocaravanes i altres albergs mòbils o per mitjà de bungalous. Segons la superfície de les unitats d'acampada, les instal·lacions existents, els serveis que ofereixen i el personal de què disposen, els càmpings es classifiquen en quatre categories: dues estrelles, tres estrelles, quatre estrelles i cinc estrelles.

Turisme rural

Establiments situats en el medi natural, dins de nuclis de població de menys de 2.000 habitants o bé aïllats (fora de nucli), integrats en edificacions preexistents anteriors al 1950, que respecten la tipologia arquitectònica de la zona i compleixen amb l'exigència de tranquil·litat i integració en el paisatge, en els termes i les condicions que prevegi a aquest efecte l'ordenació urbanística.

Els establiments de turisme rural es classifiquen en quatre grups:

  • masia
  • masoveria
  • casa de poble compartida
  • casa de poble independent
Masia

Habitatge unifamiliar fora de nucli de població que comparteix la persona titular amb les persones usuàries turístiques i on es presta el servei d'allotjament en règim d'habitacions i, com a mínim, d'esmorzar.

Masoveria

Habitatge unifamiliar fora de nucli de població que es lloga en règim de casa sencera.

Casa de poble compartida

Habitatge unifamiliar dins de nucli de població que comparteix la persona titular amb les persones usuàries turístiques i on es presta el servei d'allotjament en règim d'habitacions i, com a mínim, d'esmorzar.

Casa de poble independent

Habitatge unifamiliar en nucli de població on es presta el servei d'allotjament en règim de casa sencera.

Apartaments turístics

Edificis o conjunts continus constituïts totalment per apartaments o estudis com a establiment únic o com a unitat empresarial d'explotació, amb els serveis turístics corresponents.

La propietat dels establiments d'apartaments turístics pot adoptar qualsevol de les formes permeses en dret (sempre que prèviament encaixin en la normativa urbanística vigent), com, per exemple, el condomini. S'ha de mantenir, en qualsevol cas, la unitat empresarial d'explotació de totes les unitats d'allotjament al llarg de cada dia de l'any.

La periodicitat en la prestació del servei de neteja de les unitats d'allotjament ha de ser, com a mínim, d'un cop per setmana.

Habitatges d'ús turístics

Habitatges cedits pel seu propietari, directament o indirectament, a tercers, a canvi d'una contraprestació econòmica, per a una estada de temporada i en condicions de disponibilitat immediata.

Es considera "estada de temporada" l'ocupació de l'habitatge per a un període de temps continu igual o inferior a 31 dies. Els habitatges d'ús turístic se cedeixen sencers i no se'n permet la cessió per estances.

3. Aspectes tècnics de la tabulació

Si l'expedient de l'establiment turístic està en tràmit, el nombre de places pot no estar informat. Per aquest motiu, a les taules poden aparèixer casos en què es comptabilitzin el nombre d'establiments però no el de places; en aquests casos a la cel·la de les places apareix el símbol dels dos punts ("..") , que indica que se'n desconeix el nombre.