Methodology 

La metodologia del Marc input-output de Catalunya s'estructura en quatre parts diferenciades.

La primera part (El Marc input-output en el Sistema Europeu de Comptes) presenta el marc metodològic més general, que prové del Sistema Europeu de Comptes 2010 (d'ara endavant SEC 2010), aprovat mitjançant el Reglament (UE) núm. 549/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2013. Aquest document defineix les variables del SEC 2010 i estableix l'esquema general del Marc input-output.

La segona part (El projecte tècnic del Marc input-output de Catalunya 2016) explica l'operació estadística en què es fonamenta la Revisió estadística 2019. D'una banda, es mostren les taules necessàries en el procés d'elaboració del Marc input-output: la taula d'origen, la taula de destinació a preus d'adquisició i les matrius auxiliars de valoració (els marges de distribució i els impostos nets sobre productes). També s'especifica la sectorització utilitzada de 64 branques d'activitat i, finalment, les principals fonts estadístiques utilitzades per elaborar-lo. El MIOC 2016 no s'ha calculat a partir d'una enquesta específica, sinó que s'ha basat en tot el conjunt de fonts estadístiques disponibles.

La tercera part (El projecte tècnic del Marc input-output de Catalunya 2014) explica en què consisteix el MIOC 2014, que és una actualització del MIOC 2011. D'una banda, es presenten les taules necessàries per construir el Marc input-output: la taula d'origen, la taula de destinació a preus d'adquisició i les matrius auxiliars de valoració (els marges de distribució i els impostos nets sobre productes). També s'explica la sectorització en 64 branques d'activitat i, finalment, les principals fonts estadístiques utilitzades per elaborar-lo. El MIOC 2014, a diferència del marc anterior, no s'ha calculat a partir d'una enquesta específica, sinó que s'ha fonamentat en la dinamització del MIOC 2011 a partir del conjunt de fonts disponibles.

La quarta part (El projecte tècnic del Marc input-output de Catalunya 2011) incorpora informació sobre el contingut i procés d'elaboració del MIOC 2011, on s'inclou la taula simètrica. D'una banda, es presenten les taules necessàries per construir el Marc input-output: la taula d'origen, la taula de destinació a preus d'adquisició i les matrius auxiliars de valoració (els marges de distribució i els impostos nets sobre productes). També s'especifica la sectorització de 82 branques d'activitat i, finalment, les principals fonts estadístiques utilitzades en el procés d'elaboració d'aquest projecte estadístic. El MIOC 2011 s'ha basat principalment en els resultats de l'Enquesta de consums intermedis, una estadística dissenyada específicament per a aquest projecte.

1. El Marc input-output en el Sistema Europeu de Comptes

El Sistema Europeu de Comptes nacionals i regionals de la Unió Europea 2010 és la referència metodològica utilitzada per a l'elaboració del Marc input-output de Catalunya. Va ser aprovat mitjançant el Reglament (UE) núm. 549/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2013. Aquest Reglament va entrar en vigor el setembre de 2014 i reemplaça l'anterior sistema de comptes, el SEC 1995.

El SEC 2010 constitueix un marc comptable apropiat per efectuar una descripció sistemàtica i detallada del total d'una economia en conjunt, amb els seus components i les seves relacions amb altres economies. El seu ús garanteix, a més, la comparació de les dades econòmiques a escala internacional.

El Marc input-output es pot considerar una ampliació dels comptes econòmics, en què es posa èmfasi en les transaccions que tenen lloc entre les diferents branques d'activitat. També relaciona les transaccions anteriors amb els factors primaris i amb els demandants finals.

El SEC 2010 està constituït per dos conjunts principals de taules:

1. Els comptes dels sectors institucionals
2. El Marc input-output i els comptes per branques d'activitat

Els comptes dels sectors aporten, per a cada sector institucional, una descripció sistemàtica de les diferents fases del circuit econòmic: producció, generació i distribució del valor afegit, redistribució de la renda, usos d'aquesta renda i acumulació financera i no financera.

El Marc input-output i els comptes per branques d'activitat descriuen amb gran detall el procés productiu (l'estructura de costos dels inputs intermedis, el valor afegit brut generat, juntament amb els seus components i l'ocupació) i els fluxos de béns i serveis per grups de productes (els recursos —producció i importacions— i els seus usos —consums intermedis, consum final, formació de capital i exportacions—).

1.1. El Sistema Europeu de Comptes (2010)

El SEC 2010 constitueix un sistema de comptabilitat macroeconòmica. Les seves principals característiques són:

1. Les unitats estadístiques i la seva agrupació
2. Els fluxos i els estocs
3. El sistema de comptes i els agregats
4. El Marc input-output

1.1.1. Les unitats estadístiques i la seva agrupació

El SEC 2010 utilitza dos tipus d'unitats i dues maneres corresponents de dividir l'economia, que són bastant diferents i que s'utilitzen amb finalitats analítiques diferents.

Per descriure la renda, la despesa i els fluxos financers (així com els balanços), el SEC 2010 agrupa les unitats institucionals per sectors, segons les seves funcions principals, el seu comportament i els seus objectius.

En canvi, per descriure els processos de producció i portar a terme l'anàlisi input-output, el SEC 2010 distingeix unitats d'activitat econòmica locals (UAE locals) per branques d'activitat.

Per analitzar de forma més detallada el procés de producció s'utilitza una unitat analítica de producció. Aquesta unitat, que no és observable llevat en el cas de les UAE locals (que produeixen únicament un tipus de producte), és l'anomenada unitat de producció homogènia, caracteritzada per no desenvolupar activitats secundàries. Els grups d'aquestes unitats constitueixen branques homogènies.

El conjunt de l'economia es defineix en termes d'unitats residents. Segons el SEC 2010, una unitat institucional és resident en un país (o també en una regió d'aquest) quan té un centre d'interès econòmic en el territori econòmic d'aquest país (o regió); és a dir, quan hi porta a terme activitats econòmiques durant un període prolongat de temps (un any o més).

A la taula 1 es mostren les activitats i funcions principals que realitza cada sector institucional.

1.1.2. Els fluxos i els estocs

El SEC 2010 registra dos tipus bàsics d'informació: els fluxos i els estocs. Els fluxos es refereixen a les accions i els resultats dels esdeveniments que tenen lloc durant un període determinat de temps, mentre que els estocs es refereixen a la situació en un moment determinat.

Hi ha dos tipus de fluxos econòmics: les operacions i les altres variacions dels actius. Les operacions figuren en tots els comptes i les taules en les quals es registren fluxos, excepte en els comptes d'altres variacions del volum d'actius i el compte de revalorització.

Les operacions es divideixen en quatre grups principals:

1. Operacions de béns i serveis
2. Operacions de distribució
3. Operacions financeres
4. Operacions no incloses en els tres grups anteriors

Les operacions de béns i serveis descriuen l'origen (producció interior i importacions) i la destinació dels béns i serveis (consums intermedis, consum final, formació de capital, incloent-hi el consum de capital fix i exportacions).

Les operacions de distribució descriuen com es distribueix el valor afegit generat en el procés de producció entre el factor treball, el capital i les administracions públiques, i la redistribució de la renda i la riquesa (impostos sobre la renda i el patrimoni, i altres transferències).

Les operacions financeres descriuen l'adquisició neta d'actius financers o la contractació neta de passius per a cada tipus d'instrument financer. Aquest tipus d'operacions tenen lloc sovint com a contrapartida d'operacions no financeres, però també poden ser operacions en les quals només intervenen instruments financers.

Les operacions no incloses en els tres grups anteriors comprenen les adquisicions, menys les cessions d'actius no financers no produïts.

En el Marc input-output només es registren operacions de béns i serveis, i una part de les operacions de distribució (les que es refereixen a la distribució del valor afegit generat en el procés de producció).

Els estocs són els actius i passius que es tenen en un moment concret. Els estocs es registren al principi i al final de cada període comptable. Els comptes en els quals figuren els estocs s'anomenen balanços.

1.1.3. El sistema de comptes i els agregats

Un compte és un mitjà de registrar, per a un aspecte determinat de la vida econòmica, els recursos i les ocupacions o les variacions dels actius i les variacions dels passius durant el període comptable, o l'estoc d'actius i passius que hi ha al principi i al final d'aquest període.

En els comptes corrents, els recursos recullen les operacions que incrementen el valor econòmic d'una unitat o sector. Els usos, en canvi, es refereixen a les operacions que redueixen el valor econòmic d'una unitat o sector.

En el SEC 2010, la major part dels fluxos o estocs es reflecteixen en termes monetaris. El sistema els mesura d'acord amb el seu valor de canvi: els preus de mercat són la referència bàsica del SEC 2010 per a la valoració.

A causa de les despeses de transports, dels marges comercials i dels impostos i les subvencions sobre els productes, el productor i l'usuari d'un bé o servei donat perceben, normalment, el seu valor de forma diferent. Per respectar aquesta diferència de percepció, en el sistema es registren tots els usos a preus d'adquisició (que inclouen les despeses de transport, els marges comercials i els impostos, menys les subvencions sobre els productes), mentre que la producció es registra a preus bàsics.

Les importacions i les exportacions totals es valoren fob ("free on board": franc a vaixell). La valoració fob comprèn el valor dels béns a preus bàsics, el cost dels serveis de transport i distribució fins a la frontera del país exportador i els impostos nets de subvencions sobre els béns exportats. Els serveis de transport exterior i d'assegurances entre les fronteres de l'importador i l'exportador no s'inclouen en el valor dels béns, sinó que es registren com a serveis. Tanmateix, com que els valors fob només s'utilitzen al nivell més agregat, per a les desagregacions de productes que reflecteixen un major grau de detall del comerç exterior, les importacions es valoren cif ("cost, insurance and freight": cost, assegurança i nòlit) en la frontera duanera del país importador. Aquest preu cif és el preu d'un bé lliurat a la frontera del país importador, amb assegurança i nòlit coberts, abans de pagar els drets d'importació, els marges comercials i els transports, dins del país importador.

El SEC 2010 registra els fluxos atenent al principi de meritació; és a dir, quan es crea, transforma o extingeix el valor econòmic, o quan neixen, es transformen o es cancel·len els drets i les obligacions.

El sistema està construït al voltant d'una successió de comptes relacionats entre si. La successió completa dels comptes de les unitats i sectors institucionals inclou el següent:

1. Els comptes corrents, que s'ocupen de la producció, generació, distribució i redistribució de la renda, i la utilització d'aquesta renda en forma de consum final.
2. Els comptes d'acumulació, que comprenen les variacions dels actius i passius, i les variacions del patrimoni net.
3. Els balanços, que presenten els estocs d'actius i passius, i el patrimoni net.

Finalment, els agregats són valors compostos que mesuren el resultat de l'activitat de l'economia en conjunt, considerada des d'una òptica determinada. Per exemple, el valor afegit, la renda disponible, l'estalvi, etc.

1.2. El Marc input-output

El marc metodològic general de les Taules input-output (TIO), que és el Sistema Europeu de Comptes 2010 (SEC 2010), proposa la construcció de les taules de destinació (TD) i d'origen (TO), i de la taula simètrica (TS). La TD i la TO són un conjunt d'informacions complementàries: la TO informa sobre l'oferta, amb la producció interior i les importacions, mentre que la TD informa sobre la destinació dels recursos que van a la demanda intermèdia o a la demanda final interior o exterior. Tant les fileres de la TO com les de la TD es refereixen a productes o activitats homogènies, de manera que els totals de les dues taules han de ser idèntics i han de reflectir l'equilibri del sistema.

A més TD ofereix a les seves columnes, informació sobre el valor afegit per branca d'activitat principal; això és, la remuneració al treball i al capital (inputs primaris). Aquesta remuneració més els consums intermedis ofereixen un valor de la producció per branca en activitat principal.

Tant la TD com la TO utilitzen un marc conceptual proper a les estadístiques econòmiques estructurals. Per això aquestes taules, amb els processos d'harmonització conceptual i de conciliació de fonts necessaris, són susceptibles de ser construïdes de forma natural a partir de la informació econòmica de base. Contràriament, la TS és una taula que deriva de les anteriors i no es pot elaborar amb la informació econòmica de base. El caràcter simètric de la TS fa que sobre aquesta es puguin obtenir les matrius de coeficients tècnics i les matrius de Leontief, que són la base fonamental per a l'anàlisi econòmica estructural que possibilita el Marc input-output. Aquesta metodologia permet dur a terme simulacions i impactes econòmics.

L'estructura de la TS és similar a la de la TD, però amb dues diferències bàsiques:

1. En la TS el nombre de fileres i columnes és el mateix (branques homogènies o productes), tant per a la informació de demanda de les fileres (intermèdia i final), com per a les dades en columnes de la producció (consum intermedi, valor afegit i importacions). Per aquesta raó la taula és "simètrica".
2. En la TS la incorporació de les importacions permet obtenir el total de recursos per productes, la qual cosa fa que en la mateixa taula hi hagi l'oferta i la demanda. Per tant, la taula recull l'equilibri d'usos i recursos bàsic en l'esquema input-output (i el compte de béns i serveis de l'economia).

Les unitats d'anàlisi funcional necessàries per elaborar la TS són les unitats de producció homogènia (UPH), que, en ser agregades, generen les branques d'activitat homogènia, amb unes estructures "pures" de costos de producció. Les UPH i les branques de producció homogènies només existeixen en la teoria, i la informació que requereixen no es pot generar per a la informació econòmica estàndard. En el SEC 2010 es presenten dos mètodes bàsics per estimar els coeficients de producció de les branques homogènies:

1. La hipòtesi de tecnologia de la indústria, en què se suposa que la tecnologia de les branques per activitat homogènia no difereixen de la tecnologia de les branques per activitat principal.
2. La hipòtesi de tecnologia de producte, en què se suposa que cada producte té una tecnologia característica, amb independència del tipus d'unitat que els elabori.

D'aquests dos mètodes, no n'hi ha un que es pugui considerar millor que l'altre. Tot i que en teoria pot semblar millor el segon, a la pràctica no sempre és empíricament cert, i aplicar-lo pot portar a resultats absurds, com inputs que participen en els costos amb signe negatiu. Per això en el SEC 2010 es recomana utilitzar tots dos mètodes.

1.3. Definició de les variables

1.3.1. La producció

La producció és una activitat realitzada sota el control, la responsabilitat i la gestió d'una unitat institucional que utilitza mà d'obra, capital i béns i serveis, per produir altres béns i serveis.

La producció inclou el següent:

1. La producció de tots els béns i serveis individuals o col·lectius subministrats a unitats diferents dels seus productors.
2. La producció per compte propi de tots els béns que els seus productors conserven per a l'autoconsum final o per a la formació bruta de capital fix.
3. La producció per compte propi dels serveis de lloguer dels habitatges ocupats pels seus propietaris, els serveis domèstics i personals produïts per personal domèstic remunerat i les activitats de voluntariat que produeixen béns.

El SEC 2010 distingeix tres tipus de producció:

1. Producció de mercat
2. Producció per a ús final propi
3. Altra producció no de mercat

La producció de mercat és la que es ven o es cedeix d'una altra manera en el mercat a preus econòmicament significatius (si les vendes cobreixen més del 50 per cent dels costos de producció).

La producció per a ús final propi comprèn els béns o serveis que conserva la mateixa unitat institucional per al seu autoconsum final o per a la seva formació bruta de capital fix.

Finalment, l'altra producció no de mercat és la que se subministra a altres unitats de forma gratuïta o a preus econòmicament no significatius.

La producció s'ha de registrar i valorar quan els béns i serveis es generen en el procés productiu. Tota la producció s'ha de valorar a preus bàsics, però s'utilitzen convenis específics per valorar l'altra producció no de mercat.

El preu bàsic és el preu que els productors reben dels compradors per cada unitat d'un bé o servei produït, havent-hi descomptat els impostos sobre els productes i havent-hi sumat les subvencions als productes.

La producció total dels altres productors no de mercat s'haurà de valorar pels costos totals de producció; és a dir, la suma del següent: els consums intermedis, la remuneració dels assalariats, el consum de capital fix i els altres impostos sobre la producció, menys les altres subvencions a la producció.

1.3.2. Els consums intermedis

Els consums intermedis representen el valor dels béns i serveis consumits com a inputs en un procés de producció, exclosos els actius fixos, el consum dels quals es registra com a consum de capital fix.

Els productes utilitzats com a consums intermedis s'hauran de registrar i valorar en el moment en què s'incorporen al procés productiu, i s'hauran de valorar als preus d'adquisició. A la pràctica, les unitats de producció no utilitzen aquest criteri de registre, ja que d'una banda es comptabilitzen les adquisicions destinades a ser utilitzades com a inputs menys l'increment de les existències d'aquests béns i, de l'altra, es comptabilitzen les variacions d'existències d'aquests béns. En conseqüència, els consums intermedis s'han d'estimar per la diferència entre les adquisicions i les variacions d'existències dels béns destinats a consums intermedis.

1.3.3. El consum final

La despesa en consum final consisteix en la despesa realitzada per les unitats institucionals residents en béns i serveis que s'utilitzen per satisfer directament les necessitats individuals, o les necessitats col·lectives dels membres de la comunitat. La despesa en consum final es pot realitzar en el territori econòmic o en la resta del món.

La despesa en consum final inclou el consum de les llars, les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars (ISFLSH) i les administracions públiques.

La despesa en consum final de les ISFLSH inclou dues categories diferents:

1. El valor dels béns i serveis produïts per les ISFLSH que no constitueixen ni formació de capital per compte propi ni despesa de les llars.
2. Les despeses de les ISFLSH en béns i serveis produïts per productors de mercat, que se subministren a les llars, sense cap transformació, per al seu consum com a prestacions socials en espècie.

La despesa en consum final de les administracions públiques inclou dues categories:

1. El valor dels béns i serveis que produeixen les mateixes administracions públiques (i que, per conveni, es considera que consumeixen elles mateixes), que no constitueixen ni formació de capital per compte propi ni despesa de les altres unitats.
2. Les adquisicions per part de les administracions públiques de béns i serveis produïts per productors de mercat, que se subministren a les llars, sense cap transformació, com les prestacions socials en espècie. Això implica que les administracions públiques es limiten a pagar pels béns i serveis que els venedors subministren a les llars.

1.3.4. Formació bruta de capital

La formació bruta de capital comprèn:

1. La formació bruta de capital fix
2. La variació d'existències
3. Les adquisicions menys les cessions d'objectes valuosos

La formació bruta de capital fix comprèn les adquisicions menys les disposicions o cessions d'actius fixos realitzades pels productors residents durant un període determinat, més certs increments del valor dels actius no produïts derivats de l'activitat productiva de les unitats de producció o de les unitats institucionals. Els actius fixos són actius materials o immaterials obtinguts a partir de processos de producció i que són utilitzats de forma repetida o contínua en altres processos de producció durant més d'un any.

Es poden distingir els tipus de formació bruta de capital fix següents: habitatges, edificis no residencials i altres construccions, maquinària i béns d'equip, actius cultivats (plantacions i cabana ramadera), recerca i desenvolupament, programari informàtic i altres actius fixos immaterials.

La variació d'existències es mesura pel valor de les entrades en existències, menys el valor de les sortides i el valor de qualsevol pèrdua corrent dels béns mantinguts en existències.

Les existències consten de les següents categories: primeres matèries i subministraments, treballs en curs, béns acabats i béns destinats a la revenda.

1.3.5. Exportacions i importacions

Les exportacions (importacions) de béns i serveis són operacions mitjançant les quals els residents (no residents) subministren béns i serveis als no residents (residents).

Les importacions i exportacions de béns tenen lloc quan hi ha un canvi de propietat entre residents i no residents (amb independència que es realitzin els corresponents moviments físics dels béns a través de la frontera).

Les importacions i exportacions de béns s'han de valorar fob (franc a vaixell), a la frontera del país exportador. Aquest valor comprèn el valor dels béns a preus bàsics, el cost dels serveis de transport i distribució fins a la frontera i els impostos nets de subvencions sobre els béns exportats. Les importacions de béns per grups de productes al Marc input-output s'han de valorar cif (cost, assegurança i nòlit) a la frontera del país importador.

Les exportacions (importacions) de serveis comprenen tots els serveis prestats per residents (no residents) a no residents (residents). S'hi inclouen, entre altres, les despeses de turistes no residents (exportacions) i les despeses de residents a l'exterior (importacions).

1.3.6. Remuneració dels assalariats

La remuneració dels assalariats comprèn tota la remuneració en efectiu i en espècie que els ocupadors paguen als seus assalariats com a contrapartida del treball realitzat durant el període comptable.

La remuneració dels assalariats es desglossa en els sous i salaris (en efectiu i en espècie) i les cotitzacions socials a càrrec dels ocupadors (efectives a càrrec dels ocupadors i imputades a càrrec dels ocupadors).

1.3.7. Impostos sobre la producció i les importacions

Els impostos sobre la producció i les importacions són pagaments obligatoris sense contrapartida, en efectiu o en espècie, recaptats per les administracions públiques o per les institucions de la Unió Europea, que graven la producció i les importacions de béns i serveis, la utilització de mà d'obra, la propietat o l'ús de la terra, habitatges i altres actius utilitzats en la producció. Aquests impostos s'han de pagar encara que no s'obtinguin beneficis.

Els impostos sobre la producció i les importacions es divideixen en:

• Impostos sobre els productes: impostos del tipus valor afegit (IVA), impostos i drets sobre les importacions, impostos sobre els productes
• Altres impostos sobre la producció

Els impostos sobre els productes són impostos a pagar per cada unitat produïda o distribuïda d'un determinat bé o servei. L'impost pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del seu preu unitari o del seu valor. Com a principi general, els impostos que graven un producte, independentment de la unitat institucional que els pagui, hauran de figurar en els impostos sobre els productes, llevat que estiguin inclosos específicament en una altra rúbrica.

Els impostos del tipus valor afegit (IVA) són impostos sobre els béns o serveis que les empreses recapten per etapes i que al final recauen totalment sobre els compradors finals. Els impostos del tipus afegit comprenen l'impost sobre el valor afegit recaptat per les administracions públiques i que grava els productes nacionals i importats, així com, si s'escau, els altres impostos deduïbles aplicats amb criteris similars als de l'impost sobre el valor afegit. Els productors estan obligats a pagar només la diferència entre l'IVA facturat sobre les seves vendes i l'IVA suportat per les seves compres destinades als seus propis consums intermedis o a la seva pròpia formació bruta de capital fix.

Els impostos i drets sobre les importacions comprenen els pagaments obligatoris, exclòs l'IVA, recaptats per les administracions públiques i les institucions de la Unió Europea sobre els béns importats a fi d'admetre'ls en lliure circulació en el territori econòmic, així com sobre els serveis prestats a les unitats residents per unitats no residents.

Els impostos sobre productes (exclosos l'IVA i els impostos sobre importacions), comprenen els impostos sobre els béns i serveis que graven la producció, exportació, venda, transferència, arrendament o entrega d'aquests béns i serveis, o la seva utilització per al consum final propi o per a la formació de capital per compte propi.

Aquesta rúbrica comprèn, en particular, impostos especials i sobre el consum, drets de timbre sobre la venda de determinats productes, impostos sobre operacions financeres i de capital que graven la compra i venda d'actius financers i no financers, matriculació d'automòbils, espectacles i diversions, etc.

Els altres impostos sobre la producció comprenen tots els impostos que suporten les empreses com a resultat de la seva participació en la producció, independentment de la quantitat o el valor dels béns i serveis produïts o venuts. Poden gravar la terra, els actius fixos o la mà d'obra utilitzats en el procés productiu, o bé determinades activitats o operacions.

Comprenen, en particular, impostos sobre la propietat o l'ús de la terra, els habitatges o altres construccions utilitzats per les empreses en la producció, impostos sobre la utilització d'actius fixos, impostos sobre la massa salarial total i la nòmina, impostos pagats per les empreses per obtenir llicències empresarials i professionals i impostos sobre la contaminació resultant de les activitats de producció.

1.3.8. Subvencions

Les subvencions són pagaments corrents sense contrapartida que les administracions públiques o les institucions de la Unió Europea efectuen als productors residents a fi d'influir en els nivells de producció, en els preus, o en la remuneració dels factors de producció.

Les subvencions es divideixen en subvencions als productes i altres subvencions a la producció.

Les subvencions als productes són subvencions que es paguen per cada unitat de bé o servei produït o importat. La subvenció pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del preu unitari. Una subvenció es pot calcular també com la diferència entre un preu específic que es té com a preu objectiu i el preu de mercat efectivament pagat pel comprador. Una subvenció a un producte resulta exigible, normalment, quan aquest es produeix, es ven o s'importa. Per conveni, les subvencions als productes només poden correspondre a la producció de mercat o a la producció per a ús final propi.

Les altres subvencions a la producció comprenen les subvencions que poden rebre les unitats de producció residents com a conseqüència de la seva participació en la producció, excepte les subvencions als productes.

En particular, aquesta rúbrica inclou les subvencions als salaris i al factor treball, que consisteixen en subvencions a la massa salarial total, i les subvencions destinades a reduir la contaminació.

1.3.9. Valor afegit brut i producte interior brut

El valor afegit o valor generat per tota unitat dedicada a una activitat productiva és un dels saldos més importants del sistema. Es calcula a partir del compte de producció, on es mostren les operacions relatives al procés de producció. Els seus recursos inclouen la producció i els seus usos, els consums intermedis. El valor afegit (saldo del compte de producció) es pot calcular incloent-hi o no el consum de capital fix, és a dir, brut o net. Atès que la producció es valora a preus bàsics i els consums intermedis a preus d'adquisició, el valor afegit no inclou els impostos menys les subvencions sobre els productes.

Per al total de l'economia el compte de producció inclou, entre els recursos, a més de la producció de béns i serveis, els impostos menys les subvencions sobre els productes. Això permet obtenir el producte interior brut (a preus de mercat) com a saldo comptable.

1.3.10. Excedent brut d'explotació

La distribució i la utilització de la renda s'analitzen en quatre etapes: distribució primària, distribució secundària, redistribució en espècie i utilització de la renda. La primera etapa correspon a la generació de renda derivada directament del procés de producció i a la seva distribució entre els factors de producció (treball i capital) i les administracions públiques (mitjançant els impostos sobre la producció i les importacions, i les subvencions). Permet calcular l'excedent d'explotació (o la renda mixta, en el cas de les llars) i la renda primària.

1.3.11. Llocs de treball

Un lloc de treball es defineix com un contracte explícit o implícit entre una persona i una unitat institucional resident per realitzar un treball, a canvi d'una remuneració durant un període definit o indefinit de temps.

Aquesta definició comprèn els llocs de treball dels assalariats i dels treballadors autònoms.

En els llocs de treball dels assalariats, la persona pertany a una unitat institucional diferent de la de l'ocupador.

En els llocs de treball dels treballadors autònoms, la persona pertany a la mateixa unitat institucional que l'ocupador.

El concepte de lloc de treball difereix del concepte d'ocupació en el fet que l'ocupació inclou tots els llocs de treball que ocupa la mateixa persona (dos, tres, etc.). Aquests llocs de treball es poden desenvolupar, o bé de forma successiva —un rere l'altre durant el període de referència (normalment, una setmana)—, o bé en paral·lel, com succeeix quan algú té un lloc de treball de dia i un altre de nit.

1.3.12. Llocs de treball equivalents a temps complet

Els llocs de treball equivalents a temps complet es defineixen com el total d'hores treballades dividit per la mitjana anual d'hores treballades en llocs de treball a temps complet en el territori econòmic.

Atès que la duració d'un lloc de treball a temps complet s'ha modificat al llarg del temps i que difereix d'una branca d'activitat a una altra, s'han d'utilitzar mètodes que estableixin, per cada grup de llocs de treball, la proporció mitjana i el nombre mitjà d'hores de treball en llocs de treball de menor durada que el de temps complet. En primer lloc, s'haurà d'estimar el nombre d'hores d'una setmana normal a temps complet per cada grup de llocs de treball. En el cas dels llocs de treball assalariat, el criteri apropiat per determinar aquestes xifres és el nombre d'hores acordat contractualment. L'equivalent a temps complet per cada grup de llocs de treball es calcula per separat i després se sumen els resultats.

Encara que el total d'hores treballades és la millor mesura de l'input laboral, l'ocupació equivalent a temps complet presenta alguns avantatges, ja que es pot estimar més fàcilment. Això facilita les comparacions amb països que només poden calcular l'esmentada ocupació equivalent a temps complet.

2. Marc input-output de Catalunya 2016

El Marc input-output de Catalunya 2016 s'ha elaborat en el context de la "Revisió estadística 2019"(RE19). Sota aquesta denominació la Unió Europea va coordinar una "revisió extraordinària regular"amb l'objectiu d'harmonitzar els canvis de base comptable en les comptabilitats nacionals dels estats membres, juntament amb les estadístiques financeres i de balança de pagaments.

Aquesta Revisió estadística no ha inclòs canvis metodològics, atès que es manté el Sistema Europeu de Comptes 2010 i les classificacions d'activitats i productes de referència. Tanmateix, sí que ha implicat canvis estadístics i, per tant, s'han incorporat noves fonts estadístiques i s'han actualitzat mètodes d'estimació de diverses variables.

Els canvis més importants en relació amb la millora de fonts i mètodes estadístics han estat els següents:

1. Integració de l'Enquesta estructural d'empreses del sector industrial i serveis
2. Incorporació d'estadístiques turístiques
3. Disponibilitat d'informació fiscal de l'AEAT amb l'explotació per comunitats autònomes de diversos models tributaris
4. Revisió del sistema intermediari, que estableix les relacions entre la comptabilitat empresarial i les variables de comptabilitat nacional
5. Millores en les estimacions del consum de les llars per a l'actualització de l'Enquesta de despesa de les llars, que permet, amb la nova classificació, una correspondència més directa amb els productes del Marc input-output

El Marc input-output de Catalunya 2016 complet implica la construcció de les taules següents:

1. Taula d'origen
2. Taula de destinació a preus bàsics
3. Taula de destinació a preus d'adquisició

Per elaborar les dues taules principals, que són les que es difonen inicialment, s'han de generar les matrius auxiliars de valoració: marges de comerç, marges de transport i impostos nets sobre productes (IVA, altres impostos sobre productes, subvencions sobre productes i impostos sobre importacions). Aquestes matrius són instrumentals i estan elaborades per garantir la congruència en la valoració dels béns i serveis, des de la demanda i l'oferta.

Les taules de destinació (a preus bàsics) es presenten desagregades per orígens territorials; en conseqüència, es difonen les importacions procedents de la resta de l'Espanya, de la resta del món i l'origen de Catalunya.

2.1. El projecte tècnic

2.1.1. Les taules d'origen i de destinació

El MIOC 2016 recull el conjunt de taules definides en el gràfic següent. L'explicació de les taules està disponible a l'apartat 1.2 El Marc input-output.

2.1.2. La sectorització

La sectorització del Marc input-output estableix el grau de detall de les branques d'activitat i productes. En el MIOC 2016, el grau de detall no pot ser tan ampli com en el MIOC 2011, perquè la falta d'una enquesta específica de consums intermedis limita la possibilitat d'obtenir resultats amb una desagregació molt detallada. Per aquest motiu, i seguint les recomanacions de la Unió Europea (Eurostat), s'ha optat per elaborar el MIOC 2016 amb un detall de 64 branques d'activitat. Aquesta opció també millora la comparabilitat amb tots els països europeus (vegeu la taula següent).

2.1.3. Les fonts estadístiques

El MIOC 2011 va constituir un marc de referència en les estimacions de les macromagnituds de Catalunya, atès que es va elaborar a partir d'una enquesta dissenyada específicament per assolir aquest objectiu. El detall d'aquesta operació (és a dir, el disseny i grandària de la mostra, la tipologia de qüestionaris, la gestió del treball de camp i els resultats del treball de camp) està disponible en la metodologia del MIOC 2011.

El MIOC 2016 s'ha elaborat amb una metodologia diferent, on la falta d'una enquesta global per estimar les necessitats informatives d'aquesta estadística ha obligat a redefinir l'estratègia per assolir aquest objectiu.

És important presentar les fonts utilitzades en l'actualització del conjunt d'informació necessària per construir aquesta estadística i per aquest motiu es diferencien les fonts de caràcter general i les específiques per branques d'activitat.

2.1.3.1. Fonts estadístiques de caràcter general

Directori central d'empreses

És una operació estadística que recull el conjunt d'empreses amb activitat econòmica a Catalunya. Proporciona informació detallada sobre la ubicació, les activitats desenvolupades i l'ocupació assalariada de les empreses i els seus establiments productius.

Enquesta de població activa

És la principal font d'informació estadística del mercat de treball. És una investigació per mostreig de caràcter continu duta a terme per l'INE i el seu objectiu principal és conèixer la relació amb l'activitat econòmica de la població. L'Enquesta de població activa conté informació rellevant per a les estimacions dels llocs de treball i llocs de treballs equivalents a temps complet.

Afiliació a la Seguretat Social

L'Idescat realitza l'explotació estadística dels fitxers d'afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que periòdicament rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. És una font estadística d'interès per a les estimacions dels llocs de treball.

Sistema d'anàlisi de balanços ibèrics

És una base de dades que permet accedir a la informació comptable i financera de més de 350.000 empreses catalanes que dipositen els comptes al Registre Mercantil. Aquesta informació ha estat útil per accedir a informació de branques d'activitat sense enquestes estructurals de referència (per exemple, la silvicultura). També ha estat rellevant com a eina de contrast de validació en les enquestes estructurals de la indústria i els serveis.

2.1.3.2. Fonts estadístiques per branques d'activitat

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca

La informació principal per calcular les dades de les branques d'agricultura i ramaderia prové de l'estimació de macromagnituds del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que proporciona dades detallades de producció i consums intermedis.

La Direcció General de Pesca i Afers Marítims ha facilitat informació sobre captures pesqueres i producció d'aqüicultura. Aquesta font s'ha complementat amb les dades que ofereix el Sistema d'Anàlisi de Balanços Ibèrics, com a contrast de les dades de producció i per dinamitzar les estimacions de consums intermedis. En el procés d'actualització de les dades econòmiques de la branca de la silvicultura també s'ha utilitzat parcialment la informació disponible del Sistema d'Anàlisi de Balanços Ibèrics.

Indústria

Les fonts de referència per a aquesta branca són l'Enquesta estructural d'empreses del sector industrial i l'Enquesta industrial de productes.

L'Enquesta estructural d'empreses és una enquesta per mostreig de caràcter anual duta a terme per l'INE amb la col·laboració de l'Idescat en el territori català, que proporciona informació comptable de les empreses industrials. Aquesta operació permet estimar les principals macromagnituds de les branques industrials, amb un important detall sectorial. L'Idescat utilitza les microdades d'aquesta enquesta per obtenir resultats específics, però estableix un mètode propi de validació on es duen a terme un conjunt de contrastos per garantir la qualitat i congruència de la informació.

L'Enquesta industrial de productes és una operació estadística anual que du a terme l'INE, amb la col·laboració de l'Idescat en l'àmbit de Catalunya, amb l'objectiu d'obtenir informació precisa i detallada del valor i la quantitat de les vendes d'un conjunt de productes (uns 4.000) que cobreixen la major part del sector industrial.

L'estimació del sector elèctric utilitza informació específica per conèixer la producció d'energia elèctrica per diferents orígens (hidroelèctric, tèrmic, nuclear, origen eòlic i altres) combinat amb informació física de producció (mitjançant informació de l'ICAEN, la Red Eléctrica de España i el Ministeri competent en matèria energètica), preus derivats de l'Enquesta industrial de productes i altres ingressos com els pagaments per capacitat (ICAEN).

Construcció

La producció i consums intermedis d'aquest sector es basen en la informació que proporciona l'Enquesta de l'estructura de la indústria de la construcció, elaborada pel Ministeri de Foment.

Serveis de mercat

La principal font de referència per a l'estimació de les branques de serveis de mercat és l'Enquesta estructural d'empreses del sector serveis. Sota aquesta denominació genèrica s'hi inclouen les activitats de sector comerç i la resta del sector serveis. Aquesta informació té un tractament equivalent al que s'ha referenciat en el cas de les branques industrials.

També és significatiu l'ús dels mòduls de l'Enquesta, que són enquestes complementàries que permeten obtenir informació específica detallada d'un conjunt divers de branques. Aquests mòduls fan possible conèixer informació sobre detall de vendes, compres, tipus de clients i altres qüestions de gran interès per elaborar el MIOC. Les branques de les quals es disposa d'informació són, entre altres, les següents: comerç, transport, hostaleria, serveis de consultoria, serveis audiovisuals, serveis informàtics, serveis jurídics, serveis de neteja, serveis de selecció de personal, serveis tècnics, serveis de publicitat, agències de viatges, etc.

Els lloguers imputats tenen dues grans fonts de referència. Per determinar el nombre de llars en propietat s'utilitza la informació de l'Enquesta contínua de llars de l'INE. Pel que fa als preus dels lloguers, l'origen de la informació és la base de dades de l'Institut Català del Sòl, organisme que gestiona els dipòsits de fiances dels contractes d'arrendament a Catalunya.

La recerca i desenvolupament (R+D) és una activitat molt específica que s'estima amb una combinació de fonts: en primer lloc amb l'Estadística sobre les activitats en recerca i desenvolupament (R+D) de l'INE; en segon lloc amb l'Enquesta estructural d'empreses i, finalment, amb la informació comptable de les empreses públiques relacionades amb aquesta activitat.

La sanitat hospitalària de mercat utilitza com a font de referència l'Estadística d'establiments sanitaris amb règim d'internament, elaborada pel Departament de Salut.

En relació amb els serveis socials de mercat, la font de referència és l'Estadística econòmica dels centres i les entitats de serveis socials. És una operació conjunta de l'Idescat i del Departament competent en la gestió dels serveis socials, que té com a objectiu obtenir informació de l'activitat i l'abast econòmic dels centres de serveis socials i dels serveis complementaris de les entitats privades sense ànim de lucre a Catalunya. La informació econòmica d'aquest operació ha estat utilitzada per estimar les macromagnituds d'aquest sector.

Serveis de no mercat

Les fonts estadístiques utilitzades per estimar les macromagnituds de les administracions públiques es basen en les liquidacions pressupostàries detallades de la Generalitat (on s'inclouen les dades comptables de les empreses públiques considerades Administració publica segons el SEC). També es disposa d'informació de l'Administració local i central, encara que amb menys detall d'informació.

2.2. El procés d'estimació de les variables

2.2.1. Esquema general

El Marc input-output de Catalunya 2016 s'ha elaborat a partir d'un procediment que integra un conjunt de fases, que es presenten simplificades a continuació:

Fase 1: Primera estimació no equilibrada del MIOC 2016

1. Taula d'origen a preus bàsics
2. Taula de destinació a preus d'adquisició: demanda intermèdia
3. Taula de destinació a preus d'adquisició: demanda final
4. Taula de destinació a preus d'adquisició: inputs primaris i llocs de treball
5. Matrius auxiliars de valoració: marges comercials, de transport i impostos nets sobre productes

Fase 2: Conciliació de la taula d'origen i la taula de destinació

2.2.2. Procés d'estimació de la taula d'origen

2.2.2.1. Matriu de producció

La producció de béns i serveis és una de les variables més significatives en la taula origen, ja que el seu nucli d'informació estadística és la matriu de producció, on es detalla la producció per branques i productes.

L'estimació de la matriu de producció per branques i productes s'ha dut a terme a partir de la construcció d'una matriu auxiliar. Aquesta matriu s'ha elaborat de manera diferent per branques industrials i serveis. En el cas de la indústria s'ha utilitzat informació combinada de l'Enquesta estructural d'empreses del sector industrial i de l'Enquesta industrial de productes; en el cas dels serveis s'ha utilitzat informació de l'Enquesta estructural d'empreses dels serveis i dels mòduls específics. També s'ha utilitzat informació específica en la producció de recerca i desenvolupament de Estadística sobre activitats en R+D.

2.2.2.2. Importacions de béns i serveis

La taula d'origen recull el valor total de les importacions de béns i serveis. Aquesta variable, en el cas del MIOC 2016, es divideix en dues: les importacions de la resta d'Espanya i les de la resta del món.

Les variables d'importacions de la taula origen són vectors que recullen el valor dels béns i serveis importats per l'economia catalana, valorats a preus bàsics. Aquestes variables han de ser congruents amb el resultat de les matrius d'origen territorial de la taula de destinació.

Per tant, en el Marc input-output, no només s'ha de conèixer el total de béns i serveis que no s'han produït a Catalunya, sinó també quina ha estat la seva destinació i, per tant, si han estat comprats per produir altres béns (consum intermedi), per a les famílies (consum final) o com a inversió (formació bruta de capital).

L'estimació d'aquesta variable en el marc dels comptes nacionals dels estats europeus no presenta problemes rellevants, ja que aquestes dades estan conciliades amb els resultats de les seves respectives balances de pagaments i aquestes, alhora, comparteixen una font estadística comuna d'abast europeu: la informació d'Intrastat.

En el context de les estimacions regionals, les estimacions d'aquestes variables augmenten la seva complexitat atesa l'absència de fonts estadístiques que proporcionin informació simultània de les compres des de l'exterior (resta de l'Estat/resta del món) i permetin garantir la congruència amb les estimacions disponibles sobre consum intermedi, consum final i formació bruta de capital.

Les estimacions agregades de les importacions es plantegen habitualment amb simetria respecte a les exportacions, atès que la font estadística habitual, l'Agència Tributària, proporciona simultàniament ambdues variables i amb una desagregació per productes equivalent.

La problemàtica prové del fet que en el Marc input-output la significació de les importacions és molt diferent de la de les exportacions i del fet que en l'àmbit regional la qualitat de les fonts fiscals de les exportacions és molt superior a la de les importacions, ja que en molts casos les empreses importadores no coneixen la destinació geogràfica final dels productes importats i, per tant, en algun casos es poden assignar al territori importacions que només estan en trànsit.

La congruència final de les estimacions de les importacions només es pot avaluar en el procés de tancament de les taules i aquestes dades són les que permeten determinar la significació de les fonts fiscals en el context de l'economia catalana.

L'estratègia per estimar les importacions de l'estranger i la resta de l'Estat en el MIOC 2011 es va fonamentar principalment en l'Enquesta de consums intermedis. L'absència d'una font equivalent en el MIOC 2016 ha obligat a utilitzar parcialment informació duanera en les importacions de la resta del món i també la informació fiscal com a contrast.

2.2.3. Procés d'estimació de la taula de destinació

2.2.3.1. Matriu de consums intermedis

La matriu de demanda intermèdia és la informació central del Marc input-output. L'obtenció d'aquesta informació és costosa i complexa, perquè no està disponible a les fonts anuals d'enquestació a les empreses. El Marc input-output de Catalunya 2011 va optar per obtenir aquesta informació principalment a través de l'Enquesta de consums intermedis 2011. El MIOC 2016 ha utilitzat la informació detallada d'aquesta Enquesta i l'ha combinat amb la de l'Enquesta estructural d'empreses. Cal recordar que el consum intermedi es construeix a partir de la suma de compres de primeres matèries i altres aprovisionaments ajustades per variació d'existències, serveis exteriors i treballs duts a terme per altres empreses. Per tant, l'objectiu del tractament per branques d'activitat és imputar el detall d'informació que no es pot obtenir de les enquestes estructurals a partir dels béns i serveis estimats per l'Enquesta de consums intermedis.

En les branques de no mercat el càlcul del consum intermedi s'ha elaborat a partir de la liquidació detallada dels pressupostos de les administracions públiques.

2.2.3.2. Demanda final

Consum de les llars

El consum de les llars és una de les variables més importants en el Marc input-output, per l'enorme pes que té en la demanda final. Malgrat que té una font estadística específica (Enquesta de despesa en consum de les llars), l'estimació comptable d'aquesta variable és prou complexa, arran dels diversos problemes per traslladar directament els resultats de l'enquesta a les estimacions comptables del consum.

Els principals problemes que s'han de resoldre en l'estimació d'aquesta variable són els següents:

1. L'Enquesta té biaixos i infravalora alguns productes i serveis, com ara els que socialment són poc valorats (tabac, joc, etc.)
2. L'Enquesta no cobreix l'univers de les llars (no enquesta els habitatges col·lectius)
3. Els resultats del Marc input-output s'han d'expressar en coherència amb les classificacions per productes CPA-09 i l'Enquesta els ofereix d'acord amb la Classificació europea de les funcions de consum individual (ECOICOP)
4. Les dades comptables han d'estar valorades a preus d'adquisició i bàsics, i per tant, s'han d'estimar els marges de distribució i els impostos sobre productes
5. El consum ha de ser interior i no resident; per tant, s'ha de calcular el consum dels residents fora del territori i el dels no residents, dins del territori

Alguns d'aquests problemes es poden solucionar fàcilment. Per exemple, els consums de tabac i joc, que són sistemàticament infravalorats a les enquestes de despesa familiars, disposen de fonts estadístiques alternatives que permeten resoldre aquesta dificultat (Comissionat per al Mercat de Tabac i de la Direcció General d'Ordenació del Joc).

Els principals problemes del procés d'estimació són la correspondència ECOICOP-CPA i l'estimació de la despesa del turisme emissor i receptor.

Pel que fa a la correspondència ECOICOP-CPA, la utilització de la nova classificació al màxim detall de la desagregació permet millorar l'equivalència entre la informació que proporciona l'Enquesta i el detall dels productes que requereix el Marc input-output.

En relació amb l'estimació de la despesa del turisme, hi ha diversos problemes específics, però des del punt de vista del Marc input-output, n'hi ha dos que cal remarcar:

1. El primer problema és la determinació de quina part de la despesa s'ha d'imputar al territori on es fa l'activitat turística i quina part correspon al domicili habitual del turista.
2. El segon problema està relacionat amb la despesa integrada en el paquet turístic, que s'ha de desagregar entre els seus components (viatges, allotjament, restauració, altres activitats de lleure, etc.), malgrat que el turista ha fet un únic pagament global.

Les principals fonts estadístiques utilitzades han estat les següents:

1. Turisme estranger
2. Despesa del turisme estranger (Egatur)
3. Turisme dels residents de Catalunya
4. Turisme a Catalunya dels residents de la resta de l'Estat

Les microdades de la Despesa del turisme estranger (Egatur) ha fet possible elaborar estimacions específiques per resoldre els principals problemes esmentats: la quantificació de la despesa en origen dels turistes i la valoració de les diferents components del paquet turístic.

La informació detallada de l'Enquesta de despesa turística (Egatur), ha fet possible elaborar estimacions específiques per resoldre els principals problemes esmentats: la quantificació de la despesa en origen dels turistes i la valoració de les diferents components del paquet turístic.

La determinació de la part de la despesa turística que no s'ha d'imputar a Catalunya, implica dur a terme una sèrie de tractaments en aquesta font.

D'una banda, s'han d'identificar les companyies de transport utilitzades i assignar-los la nacionalitat, amb l'objectiu de corregir la despesa generada per aquelles empreses l'activitat de les quals no pot ser considerada catalana, sinó que es tracta d'un servei d'importació de serveis turístics.

D'altra banda, s'han estimat els marges d'intermediació mitjans per contractar els hotels i el transport, amb l'objectiu de corregir la diferència entre la despesa feta pels turistes i els ingressos que han obtingut les empreses a Catalunya.

La valoració dels components del paquet turístic implica resoldre un problema d'imputació: s'han de calcular preus unitaris de serveis de transports, hoteleria i altres serveis contractats per turistes amb viatges similars i conciliar-los amb el valor global de cada viatge que ha utilitzat un paquet turístic.

Consum de les administracions públiques

La despesa en consum final de les administracions públiques inclou dues categories:

1. El valor dels béns i serveis que produeixen les mateixes administracions públiques i que, per conveni, es considera que consumeixen elles mateixes.
2. Les compres de les administracions públiques de béns i serveis de mercat que se subministren a les llars sense transformació, com les prestacions socials en espècie.

Pel que fa als béns i serveis produïts directament, s'ha de traslladar al consum públic el valor de la producció de l'Administració pública, l'educació, sanitat i serveis socials de no mercat.

La font principal per estimar aquesta part del consum és la liquidació detalladaels capítols 1 i 2 dels pressupostos dels diferents nivells de les administracions públiques.

A tot això s'han d'afegir les transferències socials en espècie: pròtesis i vehicles d'invàlids, productes farmacèutics, concerts d'assistència sanitària i social, concerts d'ensenyament i altres despeses socials.

L'estimació d'aquesta part del consum públic implica identificar i valorar aquests conceptes en els capítols de transferències o en les compres de serveis de les administracions públiques.

Formació bruta de capital

La formació bruta de capital és una variable significativa en el Marc input-output i la seva estimació és el resultat d'agregar la inversió productiva (formació bruta de capital fix) i la variació d'existències, que presenten problemàtiques ben diferenciades.

La variació d'existències implica quantificar les existències a inici i final de període de tres conceptes: productes, primeres matèries i mercaderies.

La valoració global d'aquestes magnituds es pot obtenir a partir de les enquestes a les empreses, ja que és una variable que es deriva directament de la comptabilitat empresarial. El problema des de l'òptica del Marc input-output és que la informació comptable només proporciona una xifra global i, en canvi, aquesta informació es necessita desagregar per productes.

En alguns casos l'assignació és teòricament més fàcil: les existències de productes industrials es corresponen directament a les produccions principals i secundàries de les empreses industrials.

En canvi, en altres casos (com les existències de les empreses comercials) s'ha d'establir alguna hipòtesi a partir del detall de productes comercialitzats.

Finalment, encara hi ha casos (com les variacions d'existències de primeres matèries) en què s'ha de conèixer el detall per productes de cada branca, mitjançant l'assumpció d'hipòtesis sobre la composició per productes del seu consum intermedi.

La formació bruta de capital fix és el component més important de la inversió. El mètode més precís per estimar aquesta variable és amb una matriu instrumental que permeti conciliar una doble aproximació, per branques i productes. D'una banda, des de l'òptica de les branques adquirents, a partir d'informació de la comptabilitat empresarial. Aquesta informació planteja problemes en la desagregació per productes, atès que les variables del balanç de les empreses no s'ajusten a les classificacions de productes requerits en el Marc input-output (per exemple, les instal·lacions tècniques). I d'altra banda, des de l'òptica dels productes, mitjançant una adequada identificació dels productes que són béns d'equipament i del seu càlcul de producció interior, exportacions i importacions.

L'actualització del MIOC 2016 s'ha calculat a partir de la segona opció, basada en les disponibilitats per productes detallats. Aquestes s'han obtingut a partir de la producció detallada de béns d'inversió destinats a Catalunya (ajustant-hi les exportacions) i la incorporació de les importacions detallades d'aquests béns de la resta d'Espanya i resta del món. La principal font d'informació de les importacions de la resta del món prové de la informació duanera.

Exportacions de béns i serveis

L'exportació de béns a la resta del món és una estimació feta a partir de dues fonts: les enquestes a les empreses que poden oferir informació sobre la destinació geogràfica de les vendes i la informació duanera.

El problema metodològic es limita a avaluar la fiabilitat de cada font i fer una selecció o una estimació de síntesi.

La situació és força diferent en el cas interregional, ja que en aquest àmbit només es disposa d'informació empresarial i, de forma fragmentària, informació sobre fluxos provinents de l'Estadística de transport de mercaderies (i normalment és informació física).

La manera de garantir la congruència entre ambdues exportacions (estranger i resta d'Espanya) i amb la resta de magnituds de les branques industrials és prendre com a referència les dades de les empreses.

Tant en aquest punt com en el de les exportacions a l'estranger, les dades empresarials són força fiables, tant o més que les duaneres en una economia regional, on les assignacions territorials mostren en alguns productes problemes d'incongruència.

L'estimació del MIOC 2016 s'ha dut a terme a partir de les exportacions de béns i serveis de les enquestes estructurals i d'altres fonts complementàries, com les duaneres i fiscals.

2.2.3.3. Inputs primaris: detall del valor afegit brut i llocs de treball

El Marc input-output permet obtenir informació del procés de generació de valor afegit (mitjançant l'estimació del valor de la producció i dels consums intermedis) i també de la seva distribució primària entre el treball (remuneració d'assalariats) i el capital (excedent d'explotació).

Les variables estimades en aquest context són la remuneració d'assalariats i els impostos nets sobre la producció, ja que l'excedent brut d'explotació és un saldo comptable i, per tant, s'estima per diferència entre el valor afegit brut de cada branca i els components esmentats anteriorment.

Les estimacions dels inputs primaris i els llocs de treball es basen en les elaborades en el context dels Comptes econòmics anuals de Catalunya. Les reestimacions de la producció i el consum intermedi d'algunes branques d'activitat en el MIOC 2016 han generat la modificació dels inputs primaris corresponents.

2.2.4. Procés d'estimació de la matriu de valoracions

2.2.4.1. Marges de distribució

Les matrius de distribució (comerç i transport) són, juntament amb els impostos, la informació necessària per poder conciliar les valoracions de l'oferta (que normalment és a preus bàsics, i per tant sense marges de distribució ni impostos) i la demanda (on habitualment els productes estan valorats a preus d'adquisició; és a dir, incorporen el valor dels marges de distribució i impostos).

El càlcul de la matriu de marges comercials presenta dificultats evidents, ja que requereix saber si un producte s'ha comprat directament al proveïdor o s'ha fet mitjançant un comerç.

En aquest cas, cal conèixer els canals de comercialització utilitzats, els pes d'aquests canals i els marges comercials mitjans. Per tant, per a cada producte, el resultat total és el resultat d'una mitjana ponderada dels marges de cada canal.

En conseqüència, l'estimació de la matriu de marges necessita una combinació d'informació de marges comercials unitaris diferenciats per productes i tipus d'operacions econòmiques (compres de les llars, de les empreses i dels no residents).

Les enquestes al sector comercial, i en particular l'Enquesta de consums intermedis, proporcionen aquesta informació, atès que han estat dissenyades per obtenir informació de marges comercials per productes. Però també cal conèixer els canals de comercialització de cada producte o establir hipòtesis sobre aquests.

Finalment, cal garantir una congruència entre la producció de serveis comercials (taula d'origen) i el volum global de marges aplicat sobre les operacions de la taula de destinació.

L'estimació del MIOC 2016 dels marges de distribució ha implicat l'actualització de les matrius de marges comercials i de transports disponibles, a partir de la informació obtinguda de l'activitat comercial de les enquestes estructurals de la indústria i els serveis.

2.2.4.2. Impostos nets sobre productes

Segons el SEC 2010 s'han de tenir en compte tres figures en aquest concepte: els impostos sobre els productes, l'impost sobre el valor afegit (IVA) i les subvencions als productes.

Els impostos als productes s'han de pagar per cada unitat produïda o distribuïda. Pot ser per unitat produïda o ad valorem, com un percentatge sobre el valor unitari del producte.

Alguns d'aquests impostos tenen la recaptació territorialitzada, com l'impost de transmissions patrimonials, l'impost d'actes jurídics documentats, l'impost sobre el joc, els impostos sobre construccions i els impostos sobre determinats mitjans de transport. Per a aquestes figures es poden utilitzar les liquidacions pressupostàries.

Altres impostos sobre productes no tenen la recaptació regional (per exemple, els impostos sobre alcohol, tabac, hidrocarburs, assegurances i electricitat). En aquests casos cal tenir en compte la regionalització de la base imposable i diferents fonts administratives de l'Administració central i autonòmica.

L'IVA és l'impost més complex del Marc input-output i la seva estimació és essencial per poder valorar les diferents operacions econòmiques (consums intermedis i finals) a preus d'adquisició i a preus bàsics.

L'IVA s'aplica sobre la base imposable mitjançant uns tipus teòrics.

Hi ha dos problemes específics respecte al tractament de l'IVA. Quan hi ha l'opció de deduir l'IVA suportat en realitat l'agent econòmic no paga l'IVA i, per tant, de l'IVA suportat s'ha de restar el deduïble (IVA aplicable). Això passa en les compres de totes les empreses, excepte si estan exemptes d'IVA, ja que aleshores l'IVA suportat i l'aplicable són iguals.

El segon problema és el frau, que es reflecteix en el fet que els tipus teòrics conduirien a uns ingressos tributaris superiors als que efectivament s'han recaptat.

En les taules regionals, com que no hi ha una dada fiable de la recaptació territorialitzada de l'IVA, s'ha d'acceptar l'IVA generat pels tipus teòrics o s'ha de dur a terme una estimació del frau associat a aquest impost. En el MIOC 2016, seguint el criteri metodològic d'edicions anteriors, s'ha optat per aquesta segona opció, a partir d'algunes hipòtesis específiques i d'una estimació de frau equivalent a la que es pot quantificar a partir de la taula espanyola.

Finalment, el tractament de les subvencions als productes implica utilitzar les fonts de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, les liquidacions del pressupost de la Generalitat i les liquidacions de l'Administració local.

2.2.5. Equilibri del model input-output

La fase més complexa en el procediment de construcció d'un Marc input-output és la que garanteix l'equilibri del model. Alhora, també és la més interessant, perquè és la millor oportunitat d'avaluar la congruència conjunta de totes les fonts estadístiques per explicar el pes de les diverses operacions econòmiques per cada un dels béns i serveis considerats en el detall del Marc input-output.

Des de l'Idescat s'ha seguit el procediment següent: quan la discrepància entre les estimacions inicials de recursos (producció, importacions, marges de distribució i impostos nets sobre productes) i les d'usos (demanda intermèdia, consum final, formació bruta de capital i exportacions) era important, s'han avaluat les pròpies estimacions i s'ha intentar identificar l'origen de la discrepància. En alguns casos, s'han pogut fer les correccions oportunes per garantir la congruència dels usos i recursos. En d'altres, però, la conciliació no ha estat possible perquè les fonts estadístiques proporcionen estimacions divergents. Aleshores s'ha prioritzat la fiabilitat de les fonts en conflicte.

Després de corregir les estimacions inicials i forçar l'equilibri en alguns béns i serveis, encara subsisteixen algunes discrepàncies, generalment menors, per garantir la completa conciliació d'usos i recursos.

En aquesta fase s'utilitza un conjunt d'eines informàtiques especialment dissenyades per verificar, contrastar i equilibrar els resultats (conciliació a preus d'adquisició).

En una segona fase s'apliquen les matrius de valoració per garantir l'equilibri a preus bàsics, que és la difusió requerida del Marc input-output. Atès que el procés de conciliació modifica de facto els valors sobre els quals s'apliquen els marges comercials i els impostos estimats inicialment, s'ha procedit a reiterar el procediment per garantir més congruència en els resultats finals.

3. Marc input-output de Catalunya 2014

La metodologia del Marc input-output de Catalunya 2014 (MIOC 2014) s'estructura en tres parts diferenciades.

La primera part (El Marc input-output en el Sistema Europeu de Comptes) presenta el marc metodològic més general, que prové del Sistema Europeu de Comptes 2010 (d'ara endavant SEC 2010), aprovat mitjançant el Reglament (UE) núm. 549/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2013. Aquest document defineix les variables del SEC 2010 i estableix l'esquema general del Marc input-output.

La segona part (El projecte tècnic del Marc input-output de Catalunya 2014) explica en què consisteix el MIOC 2014, que és una actualització del MIOC 2011. D'una banda es presenten les taules necessàries per construir el Marc input-output: la taula d'origen, la taula de destinació a preus d'adquisició i les matrius auxiliars de valoració (els marges de distribució i els impostos nets sobre productes). També s'explica la sectorització en 64 branques d'activitat i, finalment, les principals fonts estadístiques utilitzades per elaborar-lo. S'ha de destacar que el MIOC 2014, a diferència del marc anterior, no s'ha calculat a partir d'una enquesta específica, sinó que s'ha fonamentat en la dinamització del MIOC 2011 a partir del conjunt de fonts disponibles.

La tercera part (El procés d'estimació de les variables del Marc input-output) recull les principals línies metodològiques del procés d'estimació de les variables, seguint la seqüència lògica de la seva elaboració: la taula d'origen, la taula de destinació a preus d'adquisició, les matrius auxiliars de valoració i l'equilibri final.

El Marc input-output de Catalunya 2014 (MIOC 2014) s'ha elaborat a partir de les directrius metodològiques definides en el SEC 2010, aprovat el maig del 2013.

El Marc input-output de Catalunya 2014 complet implica la construcció de les taules següents:

1. Taula d'origen
2. Taula de destinació a preus bàsics
3. Taula de destinació a preus d'adquisició

Per elaborar les dues taules principals, que són les que es difonen inicialment, s'han de generar les matrius auxiliars de valoració: marges de comerç, marges de transport i impostos nets sobre productes (IVA, altres impostos sobre productes, subvencions sobre productes i impostos sobre importacions). Aquestes matrius no s'han de publicar obligatòriament perquè són instrumentals i, per tant, estan elaborades per garantir la congruència en la valoració dels béns i serveis, des de la demanda i l'oferta.

Les taules de destinació (a preus bàsics) es presenten desagregades per orígens territorials; en conseqüència, s'han de difondre les importacions procedents de la resta de l'Espanya, de la resta del món i l'origen de Catalunya.

3.1. El projecte tècnic

3.1.1. Les taules d'origen i de destinació

El MIOC 2014 recull el conjunt de taules definides en el gràfic següent. L'explicació de les taules està disponible a l'apartat 1.2 El Marc input-output.

3.1.2. La sectorització

La sectorització del Marc input-output estableix el grau de detall de les branques d'activitat i productes. En el MIOC 2014, el grau de detall no pot ser tan ampli com en el MIOC 2011, perquè la falta d'una enquesta de referència limita la possibilitat d'obtenir resultats amb una desagregació molt detallada. Per aquest motiu, i seguint les recomanacions de la Unió Europea (Eurostat), s'ha optat per elaborar el MIOC 2014 amb un detall de 64 branques d'activitat. Aquesta opció també millora la comparabilitat amb tots els països europeus (vegeu la taula següent).

3.1.3. Les fonts estadístiques

El MIOC 2011 va constituir un marc de referència en les estimacions de les macromagnituds de Catalunya, atès que es va elaborar a partir d'una enquesta dissenyada específicament per assolir aquest objectiu. El detall d'aquesta operació (és a dir, el disseny i grandària de la mostra, la tipologia de qüestionaris, la gestió del treball de camp i els resultats del treball de camp) està disponible en la metodologia del MIOC 2011.

El MIOC 2014 s'ha elaborat amb una metodologia diferent, ja que tècnicament és una actualització del Marc input-output del 2011. La falta d'una enquesta global per estimar les necessitats informatives d'aquesta estadística ha obligar a redefinir l'estratègia per assolir aquest objectiu.

És important presentar les fonts utilitzades en l'actualització del MIOC amb independència de no disposar d'una enquesta específica. El conjunt d'informació necessària per construir aquesta estadística ha de ser necessàriament àmplia per respondre a la vocació d'exhaustivitat d'aquest projecte.

3.1.3.1. Fonts estadístiques de caràcter general

Directori central d'empreses

És una operació estadística que recull el conjunt d'empreses amb activitat econòmica a Catalunya. Proporciona informació detallada sobre la ubicació, les activitats desenvolupades i l'ocupació assalariada de les empreses i els seus establiments productius. Aquesta font estadística va ser clau per dissenyar el treball de camp de l'Enquesta de consums intermedis, la qual va ser la font de referència per elaborar el MIOC 2011. A més, és important com a element de contrast i referència en les estimacions de llocs de treball del MIOC 2014.

Enquesta de població activa

És la principal font d'informació estadística del mercat de treball. És una investigació per mostreig de caràcter continu duta a terme per l'INE i el seu objectiu principal és conèixer la relació amb l'activitat econòmica de la població. L'Enquesta de població activa conté informació rellevant per a les estimacions dels llocs de treball i llocs de treballs equivalents a temps complet.

Afiliació a la seguretat social

L'Idescat realitza l'explotació estadística dels fitxers d'afiliacions i comptes de cotització de la Seguretat Social que trimestralment rep de la Tresoreria General de la Seguretat Social. És una font estadística d'interès per a les estimacions dels llocs de treball.

Sistema d'anàlisi de balanços ibèrics

És una base de dades que permet accedir a la informació comptable i financera de més de 350.000 empreses catalanes que dipositen els comptes al Registre Mercantil. Aquesta informació ha estat útil per accedir a informació de branques d'activitat sense enquestes estructurals de referència (per exemple, la silvicultura). També ha estat rellevant com a eina de contrast de validació en les enquestes estructurals de la indústria i els serveis.

3.1.3.2. Fonts estadístiques per branques

Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca

La informació principal per calcular les dades de les branques d'agricultura i ramaderia prové de l'estimació de macromagnituds del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que proporciona dades detallades de producció i consums intermedis.

La Direcció General de Pesca i Afers Marítims ha facilitat informació sobre captures pesqueres i producció d'aqüicultura. Aquesta font s'ha complementat amb les dades que ofereix el Sistema d'Anàlisi de Balanços Ibèrics, com a contrast de les dades de producció i per dinamitzar les estimacions de consums intermedis. En el procés d'actualització de les dades econòmiques de la branca de la silvicultura també s'ha utilitzat parcialment la informació disponible del Sistema d'Anàlisi de Balanços Ibèrics.

Indústria

Les fonts de referència per a aquesta branca són l'Enquesta industrial d'empreses i l'Enquesta industrial de productes.

L'Enquesta industrial d'empreses és una enquesta per mostreig de caràcter anual duta a terme per l'INE amb la col·laboració de l'Idescat en el territori català, que proporciona informació comptable de les empreses industrials. Aquesta operació permet estimar les principals macromagnituds de les branques industrials, amb un important detall sectorial. L'Idescat utilitza les microdades d'aquesta enquesta per obtenir resultats específics, però estableix un mètode propi de validació on es duen a terme un conjunt de contrastos per garantir la qualitat i congruència de la informació.

L'Enquesta industrial de productes és una operació estadística anual que du a terme l'INE, amb la col·laboració de l'Idescat en l'àmbit de Catalunya, amb l'objectiu d'obtenir informació precisa i detallada del valor i la quantitat de les vendes d'un conjunt de productes (uns 4.000) que cobreixen la major part del sector industrial.

El sector elèctric es va estimar en el MIOC 2011 amb una enquesta específica elaborada amb la col·laboració de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN). L'actualització per al MIOC 2014 aprofita l'estructura detallada d'informació de l'enquesta i estima específicament la producció d'energia elèctrica per diferents orígens (hidroelèctrica, tèrmic, nuclear, origen eòlic i altres) combinant informació física de producció (mitjançant informació de l'ICAEN, Red Eléctrica Española i Ministeri d'Indústria), preus derivats de l'Enquesta industrial de productes i altres ingressos com els pagaments per capacitat (ICAEN).

Construcció

L'actualització de la producció i consums intermedis d'aquest sector es basen en la informació que proporciona l'Enquesta de l'estructura de la indústria de la construcció, elaborada pel Ministeri de Foment.

Serveis de mercat

La principal font de referència per a l'estimació de les branques de serveis de mercat és l'Enquesta anual de serveis. Sota aquesta denominació genèrica es troben les estadístiques estructurals d'empreses del sector comerç i la del sector serveis, que són dues enquestes per mostreig de caràcter anual dutes a terme per l'INE amb la col·laboració de l'Idescat en el territori. Aquesta informació té un tractament equivalent al referenciat en el cas de les branques industrials.

També és significatiu l'ús dels mòduls de l'Enquesta anual de serveis, que són enquestes complementàries que permeten obtenir informació específica detallada d'un conjunt divers de branques. Aquests mòduls fan possible conèixer informació sobre detall de vendes, compres, tipus de clients i altres qüestions de gran interès per actualitzar el MIOC. Les branques de les quals es disposa d'informació són, entre altres, les següents: comerç, transport, hostaleria, serveis de consultoria, serveis audiovisuals, serveis informàtics, serveis jurídics, serveis de neteja, serveis de selecció de personal, serveis tècnics, serveis de publicitat, agències de viatges, etc.

Per actualitzar algunes branques ha calgut utilitzar unes fonts específiques. Per exemple, per a les agències de viatges s'ha combinat la informació de l'Enquesta anual de serveis i la del mòdul (que proporciona informació molt detallada de la seva activitat, però que només contesten les empreses amb una grandària superior a vint assalariats).

Els lloguers imputats tenen dues grans fonts de referència. Per determinar el nombre de llars en propietat s'utilitza la informació del Cens de població i habitatges 2011, actualitzat amb l'Enquesta contínua de llars de l'INE. Pel que fa als preus dels lloguers, l'origen de la informació és la base de dades de l'Institut Català del Sòl, organisme que gestiona els dipòsits de fiances dels contractes d'arrendament a Catalunya.

La recerca i desenvolupament (R+D) és una activitat molt específica que s'estima amb una combinació de fonts: en primer lloc amb l'Estadística sobre les activitats en recerca i desenvolupament (R+D) de l'INE; en segon lloc amb l'Enquesta anual de serveis i, finalment, amb la informació comptable de les empreses públiques relacionades amb aquesta activitat.

La sanitat hospitalària de mercat utilitza com a font de referència l'Estadística d'establiments sanitaris amb règim d'internament, elaborada pel Departament de Salut.

En relació amb els serveis socials de mercat, la font de referència és l'Estadística econòmica dels centres i les entitats de serveis socials. És una operació conjunta de l'Idescat i del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que té com a objectiu obtenir informació de l'activitat i l'abast econòmic dels centres de serveis socials i dels serveis complementaris de les entitats privades sense ànim de lucre a Catalunya. La informació econòmica d'aquest operació ha estat utilitzada per estimar les macromagnituds d'aquest sector.

Serveis de no mercat

Les fonts estadístiques utilitzades per estimar les macromagnituds de les administracions públiques es basen en les liquidacions pressupostàries detallades de la Generalitat (on s'inclouen les dades comptables de les empreses públiques considerades Administració publica segons el SEC). També es disposa d'informació de l'Administració local i central, encara que amb menys detall d'informació.

3.2. El procés d'estimació de les variables

3.2.1. Esquema general

El Marc input-output de Catalunya 2014 s'ha elaborat a partir d'un procediment que integra un conjunt de fases, que es presenten simplificades a continuació:

Fase 1: Primera estimació no equilibrada del MIOC 2014

1. Taula d'origen a preus bàsics
2. Taula de destinació a preus d'adquisició: demanda intermèdia
3. Taula de destinació a preus d'adquisició: demanda final
4. Taula de destinació a preus d'adquisició: inputs primaris i llocs de treball
5. Matrius auxiliars de valoració: marges comercials, de transport i impostos nets sobre productes

Fase 2: Conciliació de la taula d'origen i la taula de destinació

3.2.2. Procés d'estimació de la taula d'origen

3.2.2.1. Matriu de producció

La producció de béns i serveis és una de les variables més significatives en el MIOC 2014, i en particular, en la taula origen, ja que el seu nucli d'informació estadística és la matriu de producció, on es detalla la producció per branques i productes.

La dinamització de la matriu de producció per branques i productes s'ha dut a terme a partir de la construcció d'una matriu auxiliar. Aquesta matriu s'ha elaborat de manera diferent per branques industrials i serveis. En el cas de la indústria s'ha utilitzat informació combinada de l'Enquesta industrial d'empreses i l'Enquesta industrial de productes, i en el cas dels serveis s'ha utilitzat informació dels mòduls de l'Enquesta anual de serveis. També s'ha utilitzat informació específica en la producció de recerca i desenvolupament de l'enquesta Recerca i desenvolupament i l'Enquesta anual de serveis.

3.2.2.2. Importacions de béns i serveis

La taula d'origen recull el valor total de les importacions de béns i serveis. Aquesta variable, en el cas del MIOC 2014, es divideix en dues: les importacions de la resta d'Espanya i les de la resta del món.

Les variables d'importacions de la taula origen són vectors que recullen el valor dels béns i serveis importats per l'economia catalana, valorats a preus bàsics. Aquestes variables han de ser congruents amb el resultat de les matrius d'origen territorial de la taula de destinació.

Per tant, en el Marc input-output, no només s'ha de conèixer el total de béns i serveis que no s'han produït a Catalunya, sinó també quina ha estat la seva destinació i, per tant, si han estat comprats per produir altres béns (consum intermedi), per a les famílies (consum final) o com a inversió (formació bruta de capital).

L'estimació d'aquesta variable en el marc dels comptes nacionals dels estats europeus no presenta problemes rellevants, ja que aquestes dades estan conciliades amb els resultats de les seves respectives balances de pagaments i aquestes, alhora, comparteixen una font estadística comuna d'abast europeu: la informació d'Intrastat.

En el context de les estimacions regionals, les estimacions d'aquestes variables augmenten la seva complexitat atesa l'absència de fonts estadístiques que proporcionin informació simultània de les compres des de l'exterior (resta de l'Estat/resta del món) i permetin garantir la congruència amb les estimacions disponibles sobre consum intermedi, consum final i formació bruta de capital.

Les estimacions agregades de les importacions es plantegen habitualment amb simetria respecte a les exportacions, atès que la font estadística habitual, l'Agència Tributària, proporciona simultàniament ambdues variables i amb una desagregació per productes equivalent.

La problemàtica prové del fet que en el Marc input-output la significació de les importacions és molt diferent de la de les exportacions i del fet que en l'àmbit regional la qualitat de les fonts fiscals de les exportacions és molt superior a la de les importacions.

La congruència final de les estimacions de les importacions només es pot avaluar en el procés de tancament de les taules i aquestes dades són les que permeten determinar la significació de les fonts fiscals en el context de l'economia catalana.

L'estratègia per estimar les importacions de l'estranger i la resta de l'Estat en el MIOC 2011 es va fonamentar principalment en l'Enquesta de consums intermedis. L'absència d'una font equivalent en el MIOC 2014 ha obligat a utilitzar parcialment informació duanera en les importacions de la resta del món. També s'ha utilitzat la informació per branques d'activitat de l'origen de les compres de la resta d'Espanya i la resta del món de l'Enquesta industrial d'empreses i l'Enquesta anual de serveis.

3.2.3. Procés d'estimació de la taula de destinació

3.2.3.1. Matriu de consums intermedis

La matriu de demanda intermèdia és la informació central del Marc input-output. L'obtenció d'aquesta informació és costosa i complexa, perquè no està disponible a les fonts anuals d'enquestació a les empreses. El Marc input-output de Catalunya 2011 va optar per obtenir aquesta informació principalment a través de l'Enquesta de consums intermedis 2011. El MIOC 2014 ha utilitzat la informació detallada d'aquesta Enquesta i l'ha combinat amb la de l'Enquesta industrial d'empreses i l'Enquesta anual de serveis. Cal recordar que el consum intermedi es construeix a partir de la suma de compres de primeres matèries i altres aprovisionaments ajustades per variació d'existències, serveis exteriors i treballs duts a terme per altres empreses. Per tant, l'objectiu del tractament per branques d'activitat és imputar el detall d'informació que no es pot obtenir de les enquestes estructurals a partir dels béns i serveis estimats per l'Enquesta de consums intermedis.

En les branques de no mercat el càlcul del consum intermedi s'ha elaborat a partir de la liquidació detallada dels pressupostos de la Generalitat i de l'Administració local.

3.2.3.2. Demanda final

Consum de les llars

El consum de les llars és una de les variables més importants en el Marc input-output, per l'enorme pes que té en la demanda final. Malgrat que té una font estadística específica (Enquesta de pressupostos familiars), l'estimació comptable d'aquesta variable és prou complexa, arran dels diversos problemes per traslladar directament els resultats a les estimacions comptables del consum.

Els principals problemes d'aquesta variable són els següents:

1. L'Enquesta de pressupostos familiars té biaixos i infravalora alguns productes i serveis, com ara els que socialment són poc valorats (tabac, joc, etc.)
2. L'Enquesta de pressupostos familiars no cobreix l'univers de les llars (no enquesta els habitatges col·lectius)
3. Els resultats del Marc input-output s'han d'expressar en coherència amb les classificacions per productes CPA-09 i l'Enquesta de pressupostos familiars els ofereix d'acord amb la Classificació de les funcions de consum individual de l'Oficina Estadística de Nacions Unides (COICOP)
4. Les dades comptables han d'estar valorades a preus d'adquisició i bàsics, i per tant, s'han d'estimar els marges de distribució i els impostos sobre productes
5. El consum ha de ser interior i no resident i, per tant, el consum dels residents s'ha de calcular fora del territori i el dels no residents, dins del territori.

Alguns d'aquests problemes es poden solucionar fàcilment. Per exemple, els consums de tabac i joc, que són sistemàticament infravalorats a les enquestes de despesa familiars, disposen de fonts estadístiques alternatives que permeten resoldre aquesta dificultat (Comissionat per al Mercat de Tabac i de la Direcció General d'Ordenació del Joc).

Els principals problemes del procés d'estimació són la correspondència COICOP-CPA i l'estimació de la despesa del turisme emissor i receptor.

Pel que fa a la correspondència COICOP-CPA, s'ha aplicat la mateixa utilitzada instrumentalment en el MIOC 2011.

Pel que fa a l'estimació de la despesa del turisme, hi ha diversos problemes específics, però des del punt de vista del Marc input-output, n'hi ha dos que cal remarcar:

1. El primer problema és la determinació de quina part de la despesa s'ha d'imputar al territori on es fa l'activitat turística i quina part correspon al domicili habitual del turista.
2. El segon problema està relacionat amb la despesa integrada en el paquet turístic, que s'ha de desagregar entre els seus components (viatges, allotjament, restauració, altres activitats de lleure, etc.), malgrat que el turista ha fet un únic pagament global.

Les principals fonts estadístiques utilitzades han estat les elaborades per l'Institut d'Estudis Turístics (IET):

1. Enquesta de moviments turístics en fronteres (Frontur)
2. Enquesta de moviments turístics dels espanyols (Familitur)
3. Enquesta de despesa turística (Egatur)

Aquestes enquestes han permès conèixer les principals macromagnituds tant del turisme emissor com del receptor. Per conèixer el detall de la despesa turística, també han estat útil la informació que proporciona l'Informe de conjuntura comercial i turística de Turisme de Barcelona, que recull les dades de despesa internacional amb targetes de crèdit emeses a l'estranger.

La informació detallada de l'Enquesta de despesa turística (Egatur), ha fet possible elaborar estimacions específiques per resoldre els principals problemes esmentats: la quantificació de la despesa en origen dels turistes i la valoració de les diferents components del paquet turístic.

La determinació de la part de la despesa turística que no s'ha d'imputar a Catalunya, implica dur a terme una sèrie de tractaments a l'Enquesta de despesa turística.

D'una banda, s'han d'identificar les companyies de transport utilitzades i assignar-los la nacionalitat, amb l'objectiu de corregir la despesa generada per aquelles empreses l'activitat de les quals no pot ser considerada catalana, sinó que es tracta d'un servei d'importació de serveis turístics.

D'altra banda s'han d'establir marges d'intermediació mitjans per la contractació d'hotels i transport, i definir-ne la nacionalitat, per corregir la diferència entre la despesa que ha fet el turista i els ingressos que ha generat en les empreses a Catalunya.

La valoració dels components del paquet turístic implica resoldre un problema d'imputació: s'han de calcular preus unitaris de serveis de transports, hoteleria i altres serveis contractats per turistes amb viatges similars i conciliar-los amb el valor global de cada viatge que ha utilitzat un paquet turístic.

Consum de les administracions públiques

La despesa en consum final de les administracions públiques inclou dues categories:

1. El valor dels béns i serveis que produeixen les mateixes administracions públiques i que, per conveni, es considera que consumeixen elles mateixes
2. Les compres de les administracions públiques de béns i serveis de mercat que se subministren a les llars sense transformació, com les prestacions socials en espècie.

Pel que fa als béns i serveis produïts directament, s'ha de traslladar al consum públic el valor de la producció de l'Administració pública, l'educació, sanitat i serveis socials de no mercat.

La font principal per estimar aquesta part del consum és la liquidació dels capítols 1 i 2 dels pressupostos dels diferents nivells de les administracions públiques.

A tot això s'han d'afegir les transferències socials en espècie: pròtesis i vehicles d'invàlids, productes farmacèutics, concerts d'assistència sanitària i social, concerts d'ensenyament i altres despeses socials.

L'estimació d'aquesta part del consum públic implica identificar i valorar aquests conceptes en els capítols de transferències o en les compres de serveis de les administracions públiques.

Formació bruta de capital

La formació bruta de capital és una variable significativa en el Marc input-output i la seva estimació és el resultat d'agregar la inversió productiva (formació bruta de capital fix) i la variació d'existències, que presenten problemàtiques ben diferenciades.

La variació d'existències implica quantificar les existències a inici i final de període de tres conceptes: productes, primeres matèries i mercaderies.

La valoració global d'aquestes magnituds no és gaire complexa a partir de les enquestes a les empreses, ja que és una variable que es deriva directament de la comptabilitat empresarial. El problema des de l'òptica de la taula input-output és desagregar els productes.

En alguns casos l'assignació és teòricament directa: les existències de productes industrials corresponen a les produccions de les empreses industrials, sempre que no hi hagi produccions secundàries.

En canvi, en altres casos (com les existències de les empreses comercials) s'ha d'establir alguna hipòtesi a partir del detall de productes comercialitzats.

Finalment, encara hi ha casos (com les variacions d'existències de primeres matèries) en què s'ha de conèixer el detall per productes.

La formació bruta de capital fix és el component més important de la inversió. El mètode més precís per estimar aquesta variable és amb una matriu instrumental que permeti conciliar una doble aproximació, per branques i productes. D'una banda, des de l'òptica de les branques adquirents, a partir d'informació de la comptabilitat empresarial. Aquesta informació planteja problemes en la desagregació per productes, atès que les variables del balanç de les empreses no s'ajusten a les classificacions de productes requerits en el Marc input-output (per exemple, les instal·lacions tècniques). I d'altra banda, des de l'òptica dels productes, mitjançant una adequada identificació dels productes que són béns d'equipament i del seu càlcul de producció interior, exportacions i importacions.

L'actualització del MIOC 2014 s'ha calculat a partir de la segona opció, basada en les disponibilitats per productes detallats. Aquestes s'han obtingut a partir de la producció detallada de béns d'inversió destinats a Catalunya (ajustant-hi les exportacions) i la incorporació de les importacions detallades d'aquests béns de la resta d'Espanya i resta del món. La principal font d'informació de les importacions de la resta del món prové de la informació duanera.

Exportacions de béns i serveis

L'exportació de béns a la resta del món és una estimació feta a partir de dues fonts: les enquestes a les empreses que poden oferir informació sobre la destinació geogràfica de les vendes i la informació duanera.

El problema metodològic es limita a avaluar la fiabilitat de cada font i fer una selecció o una estimació de síntesi.

La situació és força diferent en el cas interregional, ja que en aquest àmbit només es disposa d'informació empresarial i, de forma fragmentària, informació sobre fluxos provinents de l'Estadística de transport de mercaderies (i normalment és informació física).

La manera de garantir la congruència entre ambdues exportacions (estranger i resta d'Espanya) i amb la resta de magnituds de les branques industrials és prendre com a referència les dades de les empreses.

Tant en aquest punt com en el de les exportacions a l'estranger, les dades empresarials són força fiables, tant o més que les duaneres en una economia regional, on les assignacions territorials mostren en alguns productes problemes d'incongruència.

L'estimació del MIOC 2014 en aquest àmbit es basa principalment en l'actualització de la informació del MIOC 2011. El càlcul s'ha dut a terme a partir de les exportacions de béns i serveis de les enquestes estructurals i d'altres fonts complementàries com les duaneres, que són una via de contrast i validació en alguns productes específics.

3.2.3.3. Inputs primaris: detall del valor afegit brut i llocs de treball

El Marc input-output permet obtenir informació del procés de generació de valor afegit (mitjançant l'estimació del valor de la producció i dels consums intermedis) i també de la seva distribució primària entre el treball (remuneració d'assalariats) i el capital (excedent d'explotació).

Les variables estimades en aquest context són la remuneració d'assalariats i els impostos nets sobre la producció, ja que l'excedent brut d'explotació és un saldo comptable i, per tant, s'estima per diferència entre el valor afegit brut de cada branca i els components esmentats anteriorment.

Les estimacions dels inputs primaris i llocs de treball es basen en les elaborades en el context dels Comptes econòmics anuals de Catalunya, que són el resultat de dinamitzar el MIOC 2011 per als anys posteriors. Les reestimacions de la producció i el consum intermedi d'algunes branques d'activitat en el MIOC 2014 han generat la modificació dels inputs primaris corresponents.

3.4. Procés d'estimació de la matriu de valoracions

3.2.4.1. Marges de distribució

Les matrius de distribució (comerç i transport) són, juntament amb els impostos, la informació necessària per poder conciliar les valoracions de l'oferta (que normalment és a preus bàsics, i per tant sense marges de distribució ni impostos) i la demanda (on habitualment els productes estan valorats a preus d'adquisició; és a dir, incorporen el valor dels marges de distribució i impostos).

El càlcul de la matriu de marges comercials presenta dificultats evidents, ja que requereix saber si un producte s'ha comprat directament al proveïdor o s'ha fet mitjançant un comerç.

En aquest cas, cal conèixer els canals de comercialització utilitzats, els pes d'aquests canals i els marges comercials mitjans. Per tant, per a cada producte, el resultat total és el resultat d'una mitjana ponderada dels marges de cada canal.

En conseqüència, l'estimació de la matriu de marges necessita una combinació d'informació de marges comercials unitaris diferenciats per productes i tipus d'operacions econòmiques (compres de les llars, de les empreses i dels no residents).

Les enquestes al sector comercial, i en particular l'Enquesta de consums intermedis, proporcionen aquesta informació, ja que han estat dissenyades per obtenir informació de marges comercials per productes. Però també cal conèixer els canals de comercialització de cada producte o establir hipòtesis sobre aquests.

Finalment, cal garantir una congruència entre la producció de serveis comercials (taula d'origen) i el volum global de marges aplicat sobre les operacions de la taula de destinació.

L'estimació del MIOC 2014 d'aquestes matrius ha implicat l'actualització de les matrius de marges comercials i de transports disponibles, a partir de la informació obtinguda de l'activitat comercial de les enquestes estructurals de la indústria i els serveis.

3.2.4.2. Impostos nets sobre productes

Segons el SEC 2010 s'han de tenir en compte tres figures en aquest concepte: els impostos sobre els productes, l'impost sobre el valor afegit (IVA) i les subvencions als productes.

Els impostos als productes s'han de pagar per cada unitat produïda o distribuïda. Pot ser per unitat produïda o ad valorem, com un percentatge sobre el valor unitari del producte.

Alguns d'aquests impostos tenen la recaptació territorialitzada, com l'impost de transmissions patrimonials, l'impost d'actes jurídics documentats, l'impost sobre el joc, els impostos sobre construccions i els impostos sobre determinats mitjans de transport. Per a aquestes figures es poden utilitzar les liquidacions pressupostàries.

Altres impostos sobre productes no tenen la recaptació regional (per exemple, els impostos sobre alcohol, tabac, hidrocarburs, assegurances i electricitat). En aquests casos cal tenir en compte la regionalització de la base imposable i diferents fonts administratives de l'Administració central i autonòmica.

L'IVA és l'impost més complex del Marc input-output i la seva estimació és essencial per poder valorar les diferents operacions econòmiques (consums intermedis i finals) a preus d'adquisició i a preus bàsics.

L'IVA s'aplica sobre la base imposable mitjançant uns tipus teòrics.

Hi ha dos problemes específics respecte al tractament de l'IVA. Quan hi ha l'opció de deduir l'IVA suportat en realitat l'agent econòmic no paga l'IVA i, per tant, de l'IVA suportat s'ha de restar el deduïble (IVA aplicable). Això passa en les compres de totes les empreses, excepte si estan exemptes d'IVA, ja que aleshores l'IVA suportat i l'aplicable són iguals.

El segon problema és el frau, que es reflecteix en el fet que els tipus teòrics condueixen a unes quantitats que són superiors a les efectivament recaptades.

En les taules regionals, com que no hi ha una dada d'IVA recaptada fiable, s'ha d'acceptar l'IVA generat pels tipus teòrics o dur a terme una estimació del frau associat a aquest impost. En el MIOC 2014, seguint el criteri metodològic d'edicions anteriors, s'ha optat per aquesta segona opció, a partir d'algunes hipòtesis específiques i d'una estimació de frau equivalent a la que es pot quantificar a partir de la taula espanyola.

Finalment, el tractament de les subvencions als productes implica utilitzar les fonts de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, les liquidacions del pressupost del govern regional i les liquidacions de l'Administració local.

3.2.5. Equilibri del model input-output

La fase més complexa en el procediment de construcció d'un Marc input-output és la que garanteix l'equilibri del model. Alhora, també és la més interessant, perquè és la millor oportunitat d'avaluar la congruència conjunta de totes les fonts estadístiques per explicar el pes de les diverses operacions econòmiques per cada un dels béns i serveis considerats en el detall del Marc input-output.

Des de l'Idescat s'ha seguit el procediment següent: quan la discrepància entre les estimacions inicials de recursos (producció, importacions, marges de distribució i impostos nets sobre productes) i les d'usos (demanda intermèdia, consum final, formació bruta de capital i exportacions) era important, s'han avaluat les pròpies estimacions i s'ha intentar identificar l'origen de la discrepància. En alguns casos, s'han pogut fer les correccions oportunes per garantir la congruència dels usos i recursos. En d'altres, però, la conciliació no ha estat possible perquè les fonts estadístiques proporcionen estimacions completament divergents. Aleshores s'ha prioritzat la fiabilitat de les fonts en conflicte.

Després de corregir les estimacions inicials i forçar l'equilibri en alguns béns i serveis, encara subsisteixen algunes discrepàncies, generalment menors, per garantir la completa conciliació d'usos i recursos.

En aquesta fase s'utilitza un conjunt d'eines informàtiques especialment dissenyades per verificar, contrastar i equilibrar els resultats (conciliació a preus d'adquisició).

En una segona fase s'apliquen les matrius de valoració per garantir l'equilibri a preus bàsics, que és la difusió requerida del Marc input-output. Atès que el procés de conciliació modifica de facto els valors sobre els quals s'apliquen els marges comercials i els impostos estimats inicialment, s'ha procedit a reiterar el procediment per garantir més congruència en els resultats finals.

4. Marc input-output de Catalunya 2011

4.1. El projecte tècnic

El Marc input-output de Catalunya 2011 (MIOC 2011) s'ha elaborat a partir de les directrius metodològiques definides en el Sistema Europeu de Comptes vigent (SEC 2010) aprovat el maig del 2013.

El Marc input-output de Catalunya 2011 complet implica la construcció de les taules següents:

1. Taula d'origen
2. Taula de destinació a preus bàsics
3. Taula de destinació a preus d'adquisició
4. Taula simètrica

Per elaborar les dues taules principals, que són les que es difonen inicialment, s'han de generar les matrius auxiliars de valoració: marges de comerç, marges de transport i impostos nets sobre productes (IVA, altres impostos sobre productes, subvencions sobre productes i impostos sobre importacions). Aquestes matrius no s'han de publicar obligatòriament perquè són instrumentals i, per tant, estan elaborades per garantir la congruència en la valoració dels béns i serveis, des de la demanda i l'oferta.

Les taules de destinació (a preus bàsics) es presenten desagregades per orígens territorials; en conseqüència, s'han de difondre les importacions procedents de la resta de l'Espanya, de la resta del món i l'origen de Catalunya.

Aquesta presentació de resultats representa un canvi significatiu respecte a la de les anteriors taules input-output (taula de destinació ampliada o TDA), on els resultats s'agrupaven en una taula única, d'acord amb el SEC-79.

4.1.1. Les taules d'origen i de destinació

El MIOC 2011 recull el conjunt de taules definides en el gràfic següent. L'explicació de les taules està disponible a l'apartat El Marc input-output.

4.1.2. La sectorització

La sectorització del Marc input-output estableix el grau de detall de les branques d'activitat i productes, tant des del vessant intern de treball com des de la de difusió.

Els criteris que van determinar la proposta de sectorització del MIOC 2011 van ser els següents:

1. Es van considerar les directrius de la Unió Europea (Eurostat) quant a l'homogeneïtzació de la desagregació d'activitats econòmiques en el marc de la Unió Europea. Això implicava un mínim necessari comú de 64 branques d'activitat per garantir la comparabilitat amb tots els països europeus.
2. Es va intentar preservar la comparabilitat respecte de les edicions anteriors de les taules input-output de Catalunya (2001 i 2005). Aquest objectiu només es podia assolir d'una manera aproximada, ja que el canvi de la classificació d'activitats (de CCAE-93 a CCAE-09) impedia una comparació exacta de branques i productes respecte de les taules anteriors.
3. Com en les TIOC 2001, es va voler representar àmpliament les activitats econòmiques de provisió pública i/o mixta que tenen una rellevància social, com l'educació, la sanitat i els serveis socials.
4. Es va garantir la preservació del secret estadístic de les branques quan la informació es concentrava molt en poques empreses i hi havia el risc de revelar informació individualitzada.
5. Es va tenir en compte la representativitat i significació empresarial de les branques considerades. Això implicava reflectir l'estructura productiva catalana i ampliar el detall d'aquelles activitats que presentaven una forta especialització i la grandària de les quals justificava que fossin tractades diferenciadament.

El resultat d'aplicar aquests criteris va determinar una doble sectorització. D'una banda, en el procediment d'elaboració interna del MIOC 2011 s'ha treballat amb 148 branques d'activitat. La difusió, en canvi, s'ha ajustat a 82 branques d'activitat (vegeu la taula a continuació).

4.1.3. Les fonts estadístiques i el treball de camp

L'elaboració del MIOC 2011 va implicar la revisió sistemàtica de les fonts estadístiques disponibles amb una anàlisi des de l'òptica de les seves necessitats informatives. Això va permetre identificar el grau de detall de les variables econòmiques (producció, consum intermedi, inversió, ocupació) que hi havia a les estadístiques de cada branca d'activitat i determinar les carències que calia resoldre, per tal de construir un Marc input-output amb la màxima qualitat.

Anàlisi de les fonts estadístiques

L'anàlisi de la informació disponible es va centrar en les variables següents: producció (total, secundària i destinació geogràfica), consum intermedi (total, detall i origen territorial), formació bruta de capital (total, detall i origen territorial) i ocupació. El detall de l'economia catalana amb una desagregació àmplia (3 dígits de la CCAE-09) va proporcionar algunes conclusions rellevants.

La primera conclusió va ser que les fonts estructurals disponibles —és a dir, l'Enquesta industrial d'empreses (EIE), l'Enquesta estructural de la construcció (EEC) i l'Enquesta anual de serveis (EAS), amb el 82% del total de branques representades— permetien cobrir informació bàsica quant a la producció total, el consum intermedi total, la inversió total i l'ocupació.

La fracció d'informació estructural disponible arribava al 90% si s'hi afegien les branques següents:

• branques agràries (estimades exhaustivament pel Departament competent);
• branca de l'Administració pública, amb informació pressupostària àmplia;
• branques d'educació reglada, amb liquidacions pressupostàries i enquestes de centres privats;
• branca de la sanitat hospitalària, amb l'Estadística d'establiments sanitaris amb règim d'internament (EESRI);
• branques dels serveis socials amb liquidacions pressupostàries i enquestes específiques.

Les branques de les quals no es disposava de dades econòmiques globals eren les següents: silvicultura, pesca, sector financer, educació no reglada, sanitat no hospitalària de mercat, entitats sense afany de lucre i activitats domèstiques per a les llars.

La segona conclusió apuntava que, amb la informació disponible, només amb les branques de no mercat era possible cobrir les necessitats completes del MIOC 2011. Per tant, per a la resta, calia buscar estratègies per resoldre les carències identificades: detall i orígens territorials dels consums intermedis, detall i orígens territorials de la inversió, produccions secundàries, etc.

Estratègies d'obtenció d'informació per branques

Es van establir quatre grans estratègies que per a algunes branques no necessàriament eren excloents: enquestes, contractació d'experts, assessorament dels departaments de la Generalitat i explotació de liquidacions pressupostàries.

Per branques d'activitat, la distribució de les estratègies va ser la següent:

1. Enquestes: l'Enquesta de consums intermedis per a indústria i serveis de mercat, amb excepcions, i una enquesta específica per a energia, en col·laboració amb l'Institut Català de l'Energia (ICAEN).
2. Contractació d'experts: silvicultura i construcció
3. Assessorament dels departaments de la Generalitat: sectors agrari i financer
4. Explotació de liquidacions pressupostàries: serveis de no mercat

Disseny del treball de camp per les principals branques de mercat

La conclusió principal de l'anàlisi de les fonts i estratègies va ser que convenia elaborar una enquesta com a mètode principal per obtenir la informació que el Marc input-output requeria. Aquesta estratègia és la que generalment utilitzen els instituts d'estadística que elaboren taules input-output.

4.1.3.1. Enquesta de consums intermedis

L'Enquesta de consums intermedis (ECI) de l'Institut d'Estadística de Catalunya (d'ara endavant, Idescat) es va dissenyar com una operació estadística estratègica per obtenir la informació necessària per elaborar el Marc input-output de Catalunya 2011.

La sectorització operativa del MIOC 2011 diferenciava internament 148 branques d'activitat, el 90% de les quals van ser investigades prioritàriament a través de l'ECI. Les úniques branques que no tenien com a font d'informació preferent aquesta enquesta eren les activitats de no mercat (Administració pública, educació i sanitat) i algunes branques específiques. En aquests casos l'obtenció d'informació es va dissenyar en col·laboració amb els òrgans especialitzats del Govern de la Generalitat (sector agrari, energia i sector financer) o experts sectorials (construcció i silvicultura).

Sectorització operativa del MIOC 2011 (148 branques)

• 134 branques, investigades amb l'ECI
  • 5 branques d'agricultura (a banda de l'ECI, investigades amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat)
  • 66 branques d'indústria
  • 4 branques de la construcció (a banda de l'ECI, investigades amb experts del sector)
  • 59 branques de serveis
• 7 branques de no mercat, investigades amb fonts administratives
• 6 branques d'energia i finances, investigades amb els departaments de la Generalitat corresponents
• 1 branca de silvicultura, investigada amb experts del sector

Les característiques bàsiques de l'Enquesta de consums intermedis eren el caràcter integral (i no complementari); l'externalització de l'operació (sota el disseny i la supervisió de l'Idescat); i la utilització d'un sistema de diversos qüestionaris adaptats a la branca i tipologia de l'empresa per facilitar-ne l'emplenament en línia.

L'Enquesta de consums intermedis es va dissenyar per obtenir informació de totes les variables clau del Marc input-output. Això implicava una certa duplicació respecte a altres operacions estructurals (Enquesta industrial d'empreses, Enquesta anual de serveis), on es disposava de les dades de la comptabilitat de les empreses. Amb tot, després d'avaluar avantatges i inconvenients de cada opció i de valorar-ne el cost i benefici, es va optar per un model integral d'enquesta.

Un dels objectius fonamentals en el disseny de l'ECI era l'adaptació a les especificitats de cada branca d'activitat, aprofitant els avantatges inherents de l'ús de qüestionaris en línia: es van definir uns qüestionaris molt versàtils, que poguessin canviar en funció de l'activitat real de l'empresa. En definitiva, es volia que cada empresa trobés en el qüestionari una proposta lògica de compres de primeres matèries i de produccions secundàries a partir de l'adscripció sectorial. L'objectiu era garantir la màxima comoditat als responsables d'emplenar els qüestionaris i, per tant, millorar la qualitat.

Enquesta pilot

Les dificultats inherents al projecte de l'Enquesta de consums intermedis van aconsellar dur a terme un pilotatge. L'existència de dubtes sobre aspectes com el grau de resposta de les empreses o l'operativitat de la programació informàtica dels qüestionaris tal com s'havien dissenyat originalment, obligava a resoldre aquestes incerteses abans d'iniciar l'operació massiva d'enquestació.

Per tant l'Enquesta pilot tenia els objectius següents:

1. Comprovar les expectatives de col·laboració i quantificar el grau de resposta que es podia esperar d'una enquesta d'aquestes característiques.
2. Contrastar quina persona / càrrec de l'empresa havia de ser el contacte habitual de l'Enquesta.
3. Avaluar el qüestionari dissenyat en relació amb el nivell de comprensió general, la facilitat d'emplenament i el grau de consistència entre els diferents apartats.
4. Comprovar el grau d'acceptació de la via per Internet (en línia) com a canal principal de resposta de l'ECI i valorar la utilització de fórmules alternatives de resposta (fax o paper).
5. Provar l'aplicació informàtica dissenyada per emplenar el qüestionari en línia quant a la detecció de problemes eventuals de comprensió o inconsistències.
6. Avaluar l'ús de les eines d'ajuda: manuals de consulta i línia telefònica gratuïta d'atenció a les empreses.

L'Enquesta pilot va ser molt útil per confirmar la viabilitat de l'ECI: tot i que la mostra era molt limitada (150 empreses de tot tipus de mida i branca d'activitat), els resultats van ser valuosos. La taxa de resposta final va ser del 81,5% i la qualitat de les respostes de les empreses va ser notable. A més, el funcionament del sistema de qüestionaris en línia va resultar òptim i les eines d'ajuda, eficaces.

El disseny del treball de camp implicava determinar tres aspectes clau de l'operació: a qui es pregunta (mostra de l'ECI), què és pregunta (tipologies de qüestionaris) i com es pregunta (canals d'enquestació).

Disseny i grandària de la mostra

Disseny

Dissenyar una mostra per a un projecte com el Marc input-output presentava una problemàtica similar a la de la resta d'operacions d'enquestació a empreses, que consistia a definir la fracció de mostreig d'un directori d'establiments a partir d'una desagregació per branques i ocupació.

A part de la limitació pressupostària, la principal dificultat provenia de la gran quantitat d'informació detallada que calia demanar a les empreses. Per això en el disseny de la mostra es van tenir en compte les següents qüestions: el tractament de les petites empreses i de les empreses multilocalizades, i la fixació de la dimensió en ocupats de l'empresa a partir de la qual es definia l'enquestació com a censal i l'estudi de les empreses multilocalitzades.

La dimensió plantejava una qüestió important en relació amb el tractament de les microempreses (menys de 10 ocupats). Moltes empreses d'aquesta grandària no disposaven d'informació comptable de qualitat o de mitjans materials suficients per respondre l'Enquesta o bé tenien delegada la informació comptable als seus gestors. A més, les empreses sense assalariats presenten el problema addicional de la manca d'obligació legal de portar una comptabilitat detallada. En tots aquests casos, hi havia prou evidència de la dificultat d'obtenir respostes vàlides per als qüestionaris de l'ECI. Es podia optar per no enquestar aquestes empreses i concentrar els esforços en els segments d'empreses més grans o bé incloure-les selectivament a la mostra. El MIOC 2011 va optar per mantenir a la mostra l'estrat d'empreses d'1 a 9 ocupats i restringir la investigació d'empreses sense assalariats exclusivament a un nombre molt limitat de branques on aquesta tipologia era rellevant.

El tercer tema rellevant en relació al disseny de l'operació de camp és referia a com afecten al model d'enquestació les empreses multilocalitzades. Només el 2% de les empreses amb establiments a Catalunya estan multilocalitzades (és a dir, tenen també establiments fora de Catalunya, a la resta d'Espanya). Ara bé, malgrat que aquestes empreses representen una petita proporció en el total, constitueixen un col·lectiu econòmicament significatiu, ja que en bona part es tracta de grans empreses (el 66% de les empreses de 250 ocupats o més són multilocalitzades). El tractament d'aquest tipus d'empresa requeria, per tant, una atenció especial.

Atesa la necessitat de separar nítidament l'activitat de les empreses a Catalunya de la que tenen fora, i distingir, en el cas d'empreses amb multiactivitat, les activitats principals de les secundàries, es va optar per classificar les empreses en dotze categories, que, com veurem més endavant, van permetre un tractament diferenciat per a cada tipus d'empresa, segons si tenien seu o establiments fora de Catalunya (multilocalitzades) o si tenien activitats secundàries (multiactivitat).

Grandària

La grandària de la mostra prevista del projecte MIOC 2011 es va determinar tenint en compte diversos factors.

En primer lloc, es van seleccionar les branques sobre les quals s'havia de fer el treball de camp, que van resultar ser-ne 134. Aquestes branques es podien dividir en dos grups: les branques sense informació prèvia d'enquestes estructurals (pesca, educació no reglada, sanitat de mercat no hospitalària, entitats sense afany de lucre) i la resta de branques.

Per al primer grup, calia un factor de mostreig superior, ja que l'Idescat no tenia informació sobre la seva estructura de resultats empresarials. En canvi, per a la resta de branques el plantejament de l'enquestació havia de ser diferent: en un context de restriccions pressupostàries generalitzades i de minimització de la càrrega estadística de les empreses, calia fer un mostreig més limitat. Per això es va tenir en compte l'experiència de l'Enquesta pilot en relació amb els problemes plantejats per les empreses molt petites en subministrar la informació.

A més, l'estratificació de l'Enquesta es va definir tenint en compte la informació sobre l'aportació al valor afegit brut per grandària de l'empresa.

El resultat final va ser el disseny d'una mostra de 5.773 empreses (incloent-hi l'Enquesta pilot) per investigar 134 branques d'activitats.

Pel que fa a les empreses grans, atesa la seva significació i el problema que comporten en relació amb l'adequada regionalització o sectorització de les activitats, es va considerar essencial estudiar aquest segment empresarial complet. Per tant, amb caràcter censal, la mostra va recollir totes les empreses de més de 100 ocupats.

Per a les empreses mitjanes es va extreure una mostra aleatòria estratificada.

I, finalment, per a les empreses sense assalariats es va optar per una mostra mínima i limitada a aquells sectors on la seva activitat era rellevant.

Mostra total de l'Enquesta de consums intermedis (inclou l'Enquesta pilot)

	Sense assalariats	1 a 9	10 a 99	100 a 249	250 o més	Total
Agricultura	23	22	59	8	2	114
Indústria	19	285	815	464	224	1.807
Construcció	33	95	103	93	26	350
Serveis	321	806	1.000	937	438	3.502
Total	396	1.208	1.977	1.502	690	5.773

Mostra total de l'Enquesta de consums intermedis en tant per cent (inclou l'Enquesta pilot)

	Sense assalariats	1 a 9	10 a 99	100 a 249	250 o més	Total
Agricultura	0,4	0,4	1,0	0,1	0,0	2,0
Indústria	0,3	4,9	14,1	8,0	3,9	31,3
Construcció	0,6	1,6	1,8	1,6	0,5	6,1
Serveis	5,6	14,0	17,3	16,2	7,6	60,7
Total	6,9	20,9	34,2	26,0	12,0	100,0

Disseny dels qüestionaris

Una de les qüestions essencials en el disseny de l'Enquesta de consums intermedis (ECI) va ser definir els tipus de qüestionaris que permetessin recollir de manera eficient la complexa informació requerida i, alhora, ser sensibles a la dispar realitat del teixit empresarial, amb empreses de tota dimensió (des d'autònoms fins a multinacionals).

Per això, en iniciar-se l'Enquesta, l'empresa havia de respondre quatre preguntes concretes. Depenent de la resposta, se'ls assignava un tipus de qüestionari o un altre (vegeu la imatge).

Les preguntes eren les següents:

1. Ubicació de la seu (Catalunya / fora de Catalunya)
2. Existència d'establiments fora de Catalunya (sí/no)
3. Nombre d'assalariats de Catalunya (<10/10 o més assalariats)
4. Existència d'activitat secundària significativa (>15% del volum de negoci) (sí/no)

La resposta a les tres primeres preguntes, que es recollia a la secció Altres dades bàsiques, era pràcticament immediata. En canvi, la quarta resposta s'obtenia de la informació que finalment constés a la secció Activitats de l'empresa.

Aquesta secció incorporava informació disponible en el directori d'empreses de l'Idescat i era més difícil validar-la. D'una banda, recollia la descripció de l'activitat principal i de l'activitat secundària quan era igual o superior al 15%. (Les activitats apareixien ordenades segons el volum de facturació dels establiments ubicats a Catalunya.) D'altra banda, presentava la resta d'activitats de l'empresa. També s'incloïen els percentatges de facturació de cada activitat.

Atesa la rellevància d'aquesta informació, l'Ajuda del qüestionari incorporava aclariments i exemples per facilitar la validació o correcció. Les definicions dels conceptes d'activitat utilitzades eren les següents:

Activitat principal de l'establiment: és l'activitat que genera més facturació en un establiment. La facturació del conjunt de l'establiment (activitat principal i resta d'activitats) s'ha d'imputar a l'activitat principal. Un establiment és tota empresa o part d'una empresa, situada en un lloc geogràficament delimitat (taller, fàbrica, etc.), en què es realitzen activitats econòmiques a les quals dediquen el seu treball una o més persones per compte d'una mateixa empresa.

Activitats de l'empresa: en l'àmbit de l'empresa, es distingeix entre activitat principal, activitat secundària i altres. Per computar la facturació de l'activitat d'una empresa, cal que aquesta activitat sigui l'activitat principal de com a mínim un establiment i cal sumar la facturació de tots els establiments ubicats a Catalunya que tinguin aquesta activitat com a principal. Una empresa és tota unitat jurídica que constitueix una unitat organitzativa de producció de béns i serveis, i que té autonomia de decisió per utilitzar els recursos corrents de què disposa.

• Activitat principal: és l'activitat que genera més facturació en els establiments ubicats a Catalunya i és la predominant en, almenys, un d'aquests establiments.
• Activitat secundària: és la segona activitat en importància en termes de facturació i representa, com a mínim, un 15% de la facturació.
• Altres activitats: la resta d'activitats de l'empresa a Catalunya.

La informació finalment reflectida en aquestes dues seccions determinava el tipus de qüestionari que li pertocava emplenar.

A més, cada branca d'activitat tenia un qüestionari específic pel que feia a les primeres matèries, les mercaderies que compren les empreses i el detall del volum de negoci. Es tractava de confeccionar un qüestionari al més adaptat possible a la realitat de l'empresa.

Tipologia

Finalment, es van dissenyar quatre tipus de qüestionaris (A, B, C i D), tal com recull el quadre següent:

Model A: qüestionari assignat a les empreses amb seu a Catalunya, sense establiments a la resta d'Espanya, amb menys de 10 assalariats i amb activitat única o predominant (quan la segona activitat en importància no superi el 15% del volum de la facturació total de l'empresa).

Model B: qüestionari assignat a les empreses amb seu a Catalunya, sense establiments a la resta d'Espanya, amb 10 assalariats o més i amb activitat única o predominant (quan la segona activitat en importància no superi el 15% del volum de la facturació total de l'empresa).

Model C: qüestionari assignat a les empreses amb seu a Catalunya, amb 10 assalariats o més a Catalunya i que:

• o bé tenen tots els establiments a Catalunya i la segona activitat en importància supera el 15% de la facturació total de l'empresa (C01)
• o bé tenen algun establiment fora de Catalunya, a la resta d'Espanya (C02)
• o bé tenen algun establiment fora de Catalunya i alhora una activitat secundària superior al 15% de la facturació total de l'empresa (C03)

Model D: qüestionari assignat a les empreses en situacions no recollides en els models anteriors:

• amb seu a Catalunya i amb menys de 10 assalariats a Catalunya, sense establiments a la resta d'Espanya i si la segona activitat en importància supera el 15% de la facturació total de l'empresa (D01)
• amb seu a Catalunya i amb menys de 10 assalariats a Catalunya i amb establiments també a la resta d'Espanya (D02 i D03)
• amb seu fora de Catalunya, a la resta d'Espanya (D04 i D05).

Contingut

Les empreses amb activitat només a Catalunya, monolocalitzades i activitat única (qüestionaris A i B), havien d'informar de les dades del total de l'empresa recollides en 8 apartats. L'existència d'empreses amb activitats secundàries significatives o multiactivitat, (qüestionaris C01 i D01) o amb establiments a Catalunya i fora de Catalunya o multilocalitzades (qüestionaris C02, D02 i D04), o multilocalitzades i amb multiactivitat alhora (qüestionaris C03, D03 i D05) plantejava la necessitat de sol·licitar a més de les dades del total de l'empresa, la segregació de l'activitat principal (en el cas de multiactivitat), la segregació de l'activitat de Catalunya (en el cas de multilocalitzades) o la segregació de l'activitat total i de l'activitat principal a Catalunya (en el cas de multilocalitzades i multiactivitat). En aquests casos, el fet de demanar més informació va obligar a desdoblar alguns apartats fins a un total de 12.

Quant al detall de les partides, com a criteri general es va assumir que els qüestionaris A i D, assignats a les empreses petites (menys de 10 assalariats) o amb la seu fora de Catalunya, presentessin en alguns dels apartats menys informació que els qüestionaris B i C.

Contingut de apartat Compres dels qüestionaris A i B

Als qüestionaris A i B, assignats a les empreses amb activitat localitzada només a Catalunya i que informaven de les dades del total de l'empresa, les compres i els seus orígens geogràfics es van integrar en un únic apartat: B Compres.

Amb l'objectiu de facilitar l'emplenament dels qüestionaris A i B, al subapartat de Compres netes de primeres matèries i altres aprovisionaments figuraven diversos productes preimpresos, que eren dels més utilitzats en aquest sector, segons la informació obtinguda en enquestes anteriors. En el cas d'utilitzar primeres matèries o aprovisionaments absents en la llista, calia afegir-los.

Per a les empreses industrials, hi havia un mínim orientatiu de primeres matèries que calia desglossar, obtingut a partir de les mitjanes del sector. Si no s'arribava a aquest mínim sortia un avís que l'empresa havia de validar.

En el cas dels apartats de mercaderies i treballs realitzats per altres empreses del qüestionari B no hi havia informació preimpresa ni s'havia inclòs cap llista, però en escriure un nou concepte s'obria una finestra amb les mercaderies o treballs realitzats coincidents amb el que s'estava introduint. En canvi, al qüestionari A (simplificat) aquests apartats eren tancats; és a dir, només es requeria el total, no el detall.

Contingut de l'apartat Compres, dels qüestionaris C i D

Pel que fa als qüestionaris C i D, assignats a empreses amb activitats localitzades dins i fora de Catalunya i/o amb diverses activitats, en què es demanava més informació (total empresa/total establiments a Catalunya i/o activitat principal), les compres i els seus orígens geogràfics es van repartir en dos apartats: B1 Compres i B2 Origen geogràfic de les compres.

Les tres partides comptables de l'apartat B1 eren les mateixes que les dels qüestionaris A i B. Disposaven d'una part oberta per emplenar (si calia), i conceptes que l'informant havia d'escriure directament en alguns casos o que els podia seleccionar d'un desplegable en altres casos. En el cas del qüestionari D (Simplificat), com en el A, només hi havia una part oberta per emplenar en la partida de les compres de primeres matèries.

Pel que fa a la columna Activitat principal Catalunya de l'apartat B2, no calia emplenar-la perquè es generava automàticament a partir de les respostes de l'apartat anterior.

Procés d'externalització del treball de camp

Al llarg del 2012 es van engegar dues fases en l'externalització del treball de camp de l'Enquesta de consums intermedis 2011.

En una primera fase es van realitzar els tràmits per adjudicar l'Enquesta pilot de consums intermedis 2011, descrita a l'inici d'aquest apartat.

En una segona fase es va convocar un concurs públic per a l'adjudicació del contracte dels treballs de recollida d'informació de l'Enquesta de consums intermedis 2011. El contracte formalitzat amb l'empresa adjudicatària (TNS Investigación de Mercados y Opinión, S.L.) incloïa les tasques següents:

1. El desenvolupament d'una aplicació informàtica que possibilités emplenar els qüestionaris en línia i gestionar el seguiment del treball de camp.
2. La realització del treball de camp per obtenir la informació estadística demanada a les unitats informants seleccionades.
3. Posar a disposició dels informants un servei gratuït d'atenció telefònica i un fax gratuït.
4. Posar a disposició de l'Idescat una pàgina web segura que permetés accedir al full de ruta.
5. El lliurament a l'Idescat d'un fitxer de microdades amb la informació recollida en l'operació estadística.
6. L'elaboració d'una memòria final sobre el desenvolupament del treball de camp

L'Idescat es va reservar les tasques següents:

1. Dur a terme l'extracció de la mostra.
2. Realitzar la ponderació, l'explotació i l'anàlisi dels resultats.
3. Fer un seguiment i control presencials en les diferents fases de la realització del treball de camp.

Llançament

L'Enquesta de consums intermedis 2011 es va iniciar amb 5.640 unitats mostrals titulars i 3.465 empreses de reserva.

El mitjà de llançament va ser el correu postal. Es va enviar una carta de presentació de l'operació adreçada als directors de les empreses amb l'adreça de la pàgina web on s'allotjava el qüestionari electrònic, les claus per accedir-hi, el número de la línia telefònica d'atenció gratuïta i l'adreça de correu electrònic per plantejar dubtes i realitzar consultes.

Seguiment telefònic, postal i correu electrònic

Una setmana després del llançament de l'Enquesta, l'empresa adjudicatària va contactar activament amb les empreses per confirmar la recepció de la carta, localitzar la persona idònia per respondre l'Enquesta, informar sobre els seus objectius i característiques, promoure la col·laboració en el projecte i assessorar en el procés d'emplenament.

Durant l'operació, el contacte amb les empreses va ser fluït: un telèfon 900 d'atenció gratuïta amb 6 línies i una adreça de correu electrònic estaven a disposició dels informants per efectuar preguntes i consultes.

A les empreses que no van facilitar la informació requerida en el termini fixat se'ls va adreçar una reclamació per correu postal. Les que van justificar fefaentment la impossibilitat de col·laborar van ser substituïdes per les empreses de reserva, seguint un protocol específic.

Els motius per no poder col·laborar eren per baixa de l'activitat, perquè no tenien activitat o no tenien establiments a Catalunya, perquè havien tancat o concursat, perquè havien estat liquidades, extingides, fusionades o absorbides, etc. Amb les empreses de reserva es va seguir la mateixa tipologia de contactes que amb la resta.

Resultats del treball de camp

L'Enquesta de consums intermedis va tenir una taxa de resposta molt elevada i va superar fins i tot els excel·lents resultats de l'Enquesta pilot.

Les dificultats que generava aquest tipus d'enquesta eren evidents. D'una banda, el fet d'emplenar el qüestionari a través del web implicava l'existència de nombrosos controls de congruència lògica, que obligaven a proporcionar informació veraç i, en cas contrari, impedien la validació per blocs de l'Enquesta.

D'altra banda, la naturalesa de la informació requerida no es corresponia totalment amb dades comptables fàcils d'identificar i emplenar. En particular, el detall de les compres i el seu origen territorial era una informació difícil de conèixer i organitzar per poder proporcionar una resposta de qualitat a l'ECI.

Finalment, la petició de detalls de l'activitat dels establiments ubicats a Catalunya, en determinats casos, va suposar una complexitat addicional als requeriments d'informació del qüestionari.

La taula adjunta il·lustra els resultats de l'operació. La taxa de resposta global va superar el 83% de la mostra. Per branques d'activitat, cal destacar el 100% de resposta a la branca extractiva. La taxa de resposta més baixa va correspondre a les empreses del sector de la construcció (on s'inclouen també activitats de promoció immobiliària), amb un 70,5%.

Per estrats d'assalariats, la taxa de resposta era molt il·lustrativa de les dificultats de resposta del qüestionari. Mentre que per a les empreses de més de 100 assalariats aquesta taxa es va situar al voltant del 90%, les empreses sense assalariats només van respondre el 62%. A mesura que s'incrementava la dimensió de l'empresa, anava millorant la taxa de resposta.

Enquesta de consums intermedis: balanç final (no inclou l'Enquesta pilot)

	Finalitzades	Sense finalitzar	Sense començar	Total	% finalitzades	% sense finalitzar	% sense començar
Branques d'activitat
Agricultura	88	2	18	108	81,5	1,9	16,7
Extractiva	14	0	0	14	100,0	0,0	0,0
Manufacturera	1.467	48	149	1.664	88,2	2,9	9,0
Aigua i residus	83	2	7	92	90,2	2,2	7,6
Construcció	244	13	89	346	70,5	3,8	25,7
Comerç	816	36	139	991	82,3	3,6	14,0
Transport	254	14	52	320	79,4	4,4	16,3
Hotels i restaurants	189	14	34	237	79,7	5,9	14,3
Resta serveis	1.537	46	285	1.868	82,3	2,5	15,3
Total	4.692	175	773	5.640	83,2	3,1	13,7
Estrats d'assalariats
sense assalariats	242	7	144	393	61,6	1,8	36,6
1 a 9	872	32	277	1.181	73,8	2,7	23,5
10 a 99	1.740	53	226	2.019	86,2	2,6	11,2
100 a 249	1.264	45	88	1.397	90,5	3,2	6,3
250 o més	574	38	38	650	88,3	5,8	5,8

4.1.3.2. Fonts sectorials específiques: Administració pública, educació, sanitat i serveis socials

Des de la perspectiva dels processos d'informació i estimació, convé esmentar especialment el cas de les branques productives, amb una presència primordial de la producció de no mercat.

En aquesta perspectiva, aquestes branques tenen una situació diferent, en molts aspectes, de la resta de l'economia. D'una banda, no disposen de fonts d'informació econòmica estructural que facilitin estimacions de les seves principals magnituds. D'altra banda, la seva naturalesa, totalment o parcialment pública, determina unes fonts d'informació heterogènies i fragmentades.

Un cas paradigmàtic en aquest sentit és el procés d'estimació de l'ensenyament públic no universitari, que és fruit de la consolidació d'informació de les administracions autonòmica i local, dels mateixos centres i de les associacions de pares i mares d'alumnes.

El tractament de cadascuna d'aquestes branques ha hagut de ser dissenyat atenent les seves característiques, així com les diferents fonts d'informació disponibles.

Administració pública

L'estimació de les distintes magnituds de la branca d'Administració pública s'ha basat en l'obtenció d'informació comptable detallada dels nivells següents:

• Administració central i els seus organismes autònoms
• Administració de la Generalitat, organismes autònoms, Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), Institut Català de la Salut (ICS) i Servei Català de la Salut (SCS)
• Administració local (consolidat)
• Empreses públiques de la Generalitat

Administració central

L'Àrea de Finançament Autonòmic del Departament d'Economia i Coneixement ha proporcionat les liquidacions pressupostàries regionalitzades de l'Administració central i de la Seguretat Social.

Aquesta informació s'ha complementat amb dades de detall obtingudes per diverses fonts sectorials.

La informació sobre ocupació ha estat proporcionada pel Butlletí estadístic del personal al servei de les administracions públiques del Registre Central de Personal i les altres fonts habituals per aquest concepte.

Administració de la Generalitat

Per analitzar les magnituds econòmiques de l'Administració de la Generalitat s'ha disposat de les liquidacions pressupostàries detallades del conjunt de l'Administració autonòmica, així com de les de tots els organismes gestors i entitats autònomes.

La mateixa informació pressupostària possibilita una primera distribució del consum intermedi segons la classificació de productes, però ha estat possible millorar-la amb el detall dels proveïdors de la Generalitat, proporcionat per la Intervenció General de la Generalitat. Aquesta darrera informació ha fet possible, també, millorar la distribució dels consums intermedis segons l'origen geogràfic.

Per a la delimitació de les produccions secundàries en la branca de Recerca i desenvolupament s'ha utilitzat la informació de l'Estadística sobre activitats en R+D.

Pel que fa a l'ocupació, es disposa, com a font específica, del Banc de dades d'ocupació pública de la Generalitat.

Administració local

La informació de les liquidacions pressupostàries de les administracions locals s'ha obtingut de l'Enquesta que anualment efectua la Intervenció General de l'Administració de l'Estat als ajuntaments (que consolida tot el grup municipal), diputacions, consells comarcals i altres ens menors.

L'Ajuntament de Barcelona ha proporcionat el detall de despesa per proveïdors, la qual cosa ha permès també millorar la distribució del consum intermedi per productes, així com per orígens geogràfics.

La informació sobre ocupació s'ha obtingut, fonamentalment, del Banc de dades d'ocupació pública.

Empreses públiques

La delimitació de l'àmbit de no mercat dins del conjunt de l'Administració pública, i més en concret, entre les empreses públiques, s'ha convertit en tema molt rellevant durant els darrers anys, atesa la seva importància en el càlcul del deute públic. Per això s'ha prestat molta atenció a aquest tema i que s'han fet grans esforços per definir amb claredat aquests límits. Aquesta tasca és elaborada conjuntament per l'INE, el Banc d'Espanya i la Intervenció General de l‘Administració de l'Estat (IGAE).

La base de dades que recull aquest inventari d'ens públics ha estat molt útil per a les estimacions efectuades a partir dels balanços i comptes de pèrdues i guanys de les empreses públiques de Catalunya, proporcionades per la Intervenció General de la Generalitat.

Educació

Com la resta de sectors productius públics en què una part substancial de la producció no és de mercat, el càlcul de les seves magnituds econòmiques requereix l'agregació de diverses fonts, així com l'aplicació de diferents criteris de càlcul.

En el cas dels serveis educatius, les magnituds han estat estimades fonamentalment en base a la informació procedent de les liquidacions pressupostàries, complementada amb informacions detallades adreçades a valorar el consum de béns i serveis. Entre aquestes fonts específiques destaca la informació de detall sobre les despeses i els seus proveïdors proporcionada pel Departament d'Ensenyament i el Consorci d'Educació de Barcelona.

En el cas de l'ensenyament no universitari, cal dir que en els mateixos centres conflueixen finançaments i gestions complementàries procedents de les administracions autonòmica i local, així com de la que fa directament el mateix centre. Per aquest darrer concepte s'ha disposat de la informació detallada de les despeses (amb identificació del proveïdor) i del finançament, gestionats directament pels centres públics.

En el cas de les universitats públiques, la informació s'ha obtingut de les seves liquidacions pressupostàries.

En l'àmbit de l'ensenyament privat, s'ha utilitzat l'Enquesta sobre el finançament i despesa de l'ensenyament privat, de caràcter censal i que cobreix l'educació reglada i la universitària.

La informació de la resta de l'ensenyament privat no reglat ha estat recollida en l'Enquesta de consums intermedis ja esmentada.

Activitats sanitàries

En relació amb les activitats sanitàries, l'Enquesta a establiments sanitaris en règim d'internat, que és de caràcter censal, ha estat la font estadística fonamental pel que fa a l'activitat hospitalària, tant de mercat com de no mercat.

També s'ha disposat de la informació pressupostària del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català de la Salut. Aquesta informació ha estat determinant en el cas de l'activitat no hospitalària de no mercat.

Pel que fa a la distribució per productes i per orígens geogràfics dels consums intermedis, s'ha disposat d'informació de detall proporcionada per l'ICS.

Les activitats sanitàries no hospitalàries de caràcter privat han estat estudiades a través de l'Enquesta de consums intermedis.

Serveis socials

Per a l'estimació de les magnituds econòmiques dels serveis socials s'han utilitzat fonamentalment les fonts següents:

• L'Enquesta econòmica a centres i entitats de serveis socials de l'any 2009, elaborada conjuntament pel Departament de Benestar Social i Família i l'Idescat. Ha estat la base sobre la qual s'ha construït l'estimació de les magnituds corresponents a l'activitat en centres de serveis socials tant de caràcter públic com privat, així com dels serveis prestats directament per les entitats no lucratives.
• Liquidacions pressupostàries de la Generalitat i l'Enquesta de liquidacions pressupostàries de l'Administració local. La prestació de serveis per part de l'Administració pública (en què destaca l'atenció primària) ha estat calculada fonamentalment en base a la informació comptable, utilitzada també per estimar les produccions associades de caràcter privat, com és el cas de l'assistència domiciliària, ja que el seu finançament és en gran mesura públic.

4.1.3.3. Fonts sectorials específiques: sector agrari i energia

Sector agrari

La delimitació de l'àmbit de no mercat dins del conjunt de l'Administració pública, i més en concret, entre les empreses públiques, s'ha convertit en tema molt rellevant durant els darrers anys, atesa la seva importància en el càlcul del deute públic. Per això s'ha prestat molta atenció a aquest tema i que s'han fet grans esforços per definir amb claredat aquests límits. Aquesta tasca és elaborada conjuntament per l'INE, el Banc d'Espanya i la Intervenció General de l‘Administració de l'Estat (IGAE).

Atesa la sectorització de les branques agràries, on s'han diferenciat les subbranques agràries de les ramaderes i de les que presten serveis agraris, els requeriments d'informació necessaris per construir el detall dels consums intermedis van ser més complexos i, per això, es va dissenyar una doble estratègia d'obtenció d'informació.

D'una banda, es va sol·licitar al Departament una desagregació dels consums intermedis per diverses produccions agràries i ramaderes.

D'altra banda, dins la mostra general de l'Enquesta de consums intermedis, es van incloure un conjunt d'empreses d'aquestes branques.

L'objectiu no era obtenir informació comptable per calcular les magnituds generals del sector agrari, que ja està calculat amb precisió pel Departament, sinó obtenir informació complementària per conèixer el detall dels consums intermedis i altres variables rellevants difícils d'obtenir per altres fonts alternatives, com per exemple les exportacions a la resta d'Espanya.

Energia

Per estimar les macromagnituds de les branques energètiques, l'Idescat i l'Institut Català de l'Energia van portar a terme una operació d'enquesta a una mostra de 50 empreses catalanes d'aquestes branques.

Es tractava d'una enquesta amb qüestionaris específics, dissenyats a partir del model de l'Enquesta de consums intermedis i del detall de compres declarades de les TIOC 2001 però gestionada, en aquest cas, internament per l'Idescat.

En tractar-se d'una mostra reduïda, el canal d'obtenció de la informació no va ser Internet sinó el correu electrònic en tots els casos amb fitxers encriptats.

Dos dels grans grups empresarials de la branca van ser entrevistats abans de l'enviament de l'Enquesta.

El resultat de l'operació va ser satisfactori, ja que es va assolir una sòlida taxa de resposta del 80%.

Les branques a investigar van ser les següents:

• Refinació del petroli (classe 1920 de la CCAE-09)
• Transport d'energia elèctrica (3512)
• Distribució d'energia elèctrica (3513)
• Comerç d'energia elèctrica (3514)
• Producció d'energia hidroelèctrica (3515)
• Producció d'energia elèctrica d'origen tèrmic convencional (3516)
• Producció d'energia elèctrica d'origen nuclear (3517)
• Producció d'energia elèctrica d'origen eòlic (3518)
• Producció d'energia elèctrica d'altres tipus (3519)
• Producció de gas (3521)
• Distribució de combustibles gasosos per conductes urbans, excepte gasoductes (3522)
• Comerç de gas per conductes urbans (3523)
• Transport per canonada (4950)

4.1.3.4. Estudis monogràfics: silvicultura i explotació forestal, i construcció

Silvicultura i explotació forestal

La silvicultura és un sector que té una dimensió econòmica limitada, però que té una significació important des d'altres punts de vista (per exemple el mediambiental) i en termes de les nomenclatures estadístiques, ja que és una divisió de la CCAE-2009, un nivell que, segons EUROSTAT, és objecte d'investigació obligatòria.

La silvicultura i l'explotació forestal és, a més, una activitat econòmica molt particular i especialitzada. Per aquest motiu, es va encarregar l'estudi d'aquesta branca en el Marc input-output de Catalunya 2011 al mateix investigador que ho va fer per a l'edició de les TIOC 2001.

El treball consistia en una enquestació específica de les principals empreses del sector i determinava el valor de la producció, el detall del consum i els orígens de les primeres matèries i els serveis exteriors dels principals components d'aquesta branca: conreu de fusta dreta, conreu d'arbredes i fusta per pasta de paper, la recol·lecció de fusta en brut per a la indústria, recol·lecció de biomassa com a recurs energètic, la recol·lecció de productes forestals silvestres i els serveis de suport a la silvicultura. També incloïa informació sobre subvencions.

Construcció

La investigació d'aquest sector incloïa un doble vessant.

D'una banda, es va encarregar l'estudi al mateix organisme expert que havia fet les TIOC 2001, l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (IteC). Sobre una base estadística general a partir de la informació del Ministeri de Foment i d'altres fonts (com les dades del Col·legi d'Aparelladors o les dades de licitació), es va obtenir informació de projectes i dels seus pressupostos. A partir d'aquesta informació es va determinar la composició dels consums intermedis i el seu origen territorial.

D'altra banda, es va incloure l'activitat constructora dins l'Enquesta de consums intermedis per poder obtenir les principals dades del sector i contrastar els resultats amb l'Enquesta elaborada pel Ministeri de Foment.

Aquesta font també va permetre estimar les variables macroeconòmiques de l'activitat de promoció immobiliària, ja que el seu detall de consums intermedis no es podia determinar amb l'estudi de l'IteC.

4.2. El procés d'estimació de les variables

4.2.1. Esquema general

El Marc input-output de Catalunya 2011 s'ha elaborat a partir d'un procediment que integra un conjunt de fases, que es presenten simplificades a continuació:

Fase 1: Primera estimació no equilibrada del MIOC 2011

1. Taula d'origen a preus bàsics
2. Taula de destinació a preus d'adquisició: demanda intermèdia
3. Taula de destinació a preus d'adquisició: demanda final
4. Taula de destinació a preus d'adquisició: inputs primaris
5. Matrius auxiliars de valoració: marges comercials, de transport i impostos nets sobre productes

Fase 2: Conciliació de la taula d'origen i la taula de destinació.

4.2.2. Novetats metodològiques i estadístiques

Els canvis associats a l'elaboració d'un nou Marc input-output coherent amb el Sistema Europeu de Comptes (SEC 2010) tenen dos components prou diferenciats.

D'una banda, els canvis metodològics que determina l'Eurostat per conveni, amb l'objectiu de garantir la màxima homogeneïtat metodològica a tota l'estadística de la Unió Europea. Per exemple, la base 2000 va implicar un canvi significatiu en el tractament dels serveis bancaris i la base 2008 va significar la incorporació d'un nou sistema de classificacions de branques i productes.

D'altra banda, els canvis comptables que recullen les modificacions estadístiques que els diferents equips responsables estableixen per millorar mètodes i fonts estadístiques. La incorporació de noves fonts o el canvi significatiu de mètodes d'estimació d'algunes variables s'han de dur a terme en el context d'un nou Marc input-output, per garantir la congruència temporal de les sèries de macromagnituds que se'n deriven.

El canvi de base comptable associat al Marc input-output de Catalunya 2011 incorpora també aquesta dualitat.

S'incorporen els principis metodològics del Sistema Europeu de Comptes 2010, aprovat l'any 2013 i obligatori a tota la Unió Europea.

Malgrat que hi ha molts canvis metodològics, el més rellevant és el del tractament de l'activitat de recerca i desenvolupament. Aquest canvi implica que a partir d'aquest SEC 2010 la recerca es pot considerar un actiu i, per tant, això implica un augment de la inversió i també del PIB. Amb el sistema anterior, la recerca i desenvolupament sempre es considerava despesa i, per tant, la seva destinació principal en el cas de les activitats de mercat era ser consumida per les pròpies empreses, com a consum intermedi.

L'Idescat ha dut a terme la nova estimació seguint les directrius metodològiques del document de treball 02/2013 de l'INE "Proyecto para la capitalización del gasto en I+D en los nuevos sistemas de cuentas nacionales: estimación de su impacto sobre el PIB y compilación de una cuenta satélite de I+D".

També ha estat utilitzat com a referència metodològica el document de l'Institut d'Estadística de Cantàbria "Metodología, procedimientos y fuentes de información para la estimación de la capitalización de la I+D y su impacto sobre el PIB de Cantabria".

La font de referència per calcular les macromagnituds econòmiques ha estat l'Estadística sobre activitats de recerca i desenvolupament.

Un altre canvi metodològic rellevant que s'ha incorporat a la base comptable 2010, però que no correspon a un canvi lligat al nou SEC 2010, és el relatiu al tractament de les activitats il·legals.

El SEC 95, l'anterior marc de referència metodològic, ja recollia l'obligació de mesurar les activitats il·legals. Malgrat tot, les especials dificultats per assolir aquest objectiu han implicat que només amb aquesta base comptable els instituts d'estadística europeus hagin abordat l'estimació d'aquestes activitats amb caràcter general.

L'Idescat ha dut a terme aquestes estimacions, prenent com a referència les de l'INE per a l'economia espanyola i aproximant la seva dimensió a Catalunya.

S'han estimat de manera diferenciada tres tipus d'activitats il·legals: la prostitució, el tràfic de drogues i el contraban de tabac.

En el primer cas s'han utilitzat diverses fonts estadístiques, entre les quals cal destacar l'Enquesta d'hàbits sexuals de l'INE i l'Enquesta nacional de salut sexual del Ministeri de Sanitat.

Per estimar el pes del tràfic de drogues s'han utilitzat un conjunt de fonts estadístiques, on cal destacar les fonts administratives de confiscacions, la informació del sistema d'informació de drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i els informes anuals de l'observatori espanyol de les drogues del Ministeri de Sanitat.

Finalment, el contraban de tabac s'ha calculat a partir de diversos estudis que quantifiquen el pes del consum de tabac de contraban i la seva incidència a Catalunya.

4.2.3. Procés d'estimació de la taula d'origen

4.2.3.1. Matriu de producció

La producció de béns i serveis és una de les variables més significatives en el MIOC 2011, i en particular, en la taula origen, ja que el seu nucli d'informació estadística és la matriu de producció, on es detalla la producció per branques i productes.

Per calcular el valor total de la producció desagregat per branques d'activitat s'ha procedit a les etapes següents:

1. Les 185 branques d'activitat en què es va dividir l'economia catalana s'han agrupat en tres grans blocs, a efectes de la seva explotació per a aquest projecte.

   El grup més important correspon a les 134 branques estimades a partir de l'Enquesta de consums intermedis.

   El segon grup correspon a les branques on predominen les activitats de no mercat, que s'han de valorar pels seus costos (consum intermedi, remuneració d'assalariats, impostos sobre la producció i consum de capital fix) i, per tant, a partir de les liquidacions pressupostàries.

   Finalment, hi ha un tercer bloc heterogeni amb branques estimades amb diferents fonts: sector agrari a partir d'estimacions del Departament d'Agricultura, energia a partir de l'Enquesta conjunta amb l'ICAEN, serveis financers a partir de la regionalització de les estimacions estatals i altres, com la silvicultura, a partir dels informes elaborats per especialistes sectorials.

2. El procés d'obtenció de resultats del MIOC 2011 des de l'explotació de l'Enquesta de consums intermedis consta de tres fases diferenciades:

   1. 2.1. S'han elevat els resultats de la mostra d'empreses enquestades a partir dels factors d'elevació dels diferents estrats de l'enquesta, que es deriven del directori d'empreses de l'Idescat.
   2. 2.2. S'ha aplicat la correspondència entre els conceptes de la comptabilitat nacional i les variables de la comptabilitat empresarial. Concretament el càlcul del valor de la producció és el resultat de sumar al volum de negoci, els altres ingressos i subvencions d'explotació, el valor dels treballs propis per a l'immobilitzat i la variació d'existències de productes. Després s'hi resta el consum de mercaderies, amb l'objectiu de determinar el valor de l'activitat comercial de cada empresa.
   3. 2.3. S'ha dut a terme un conjunt d'ajustos per garantir la congruència i exhaustivitat de les estimacions. Per tant, s'han aplicat ajustos per fer coherents els conceptes de l'Enquesta amb les definicions metodològiques segons el Sistema Europeu de Comptes; s'han dut a terme canvis a les estimacions per unitats no cobertes (quan l'Enquesta no ha estimat explícitament alguns estrats, com per exemple les empreses sense assalariats d'algunes branques) i també ajustos per exhaustivitat, on s'han imputat ingressos quan les estimacions d'ocupació de la branca són superiors a les derivades del directori.

Un cop estimat el valor total de la producció per branques, el darrer pas és el càlcul de la matriu de producció, que consisteix a estimar el detall de la producció del diferents béns i serveis per cada una de les branques d'activitat considerades.

Per obtenir aquesta informació ha estat important el resultat de l'Enquesta de consums intermedis, ja que al seu qüestionari es va sol·licitar el detall de les vendes de productes, de mercaderies, la prestació de serveis i altres ingressos de gestió. Aquesta informació s'ha contrastat amb altres estadístiques que s'havien utilitzat com a font principal a taules input-output anteriors: l'Enquesta de productes industrials i els annexos de desagregació del volum de negoci de l'Enquesta anual de serveis.

També s'ha de ressenyar que la producció de recerca i desenvolupament té com a font de referència l'Estadística sobre activitats en recerca i desenvolupament.

4.2.3.2. Importacions de béns i serveis

La taula d'origen recull el valor total de les importacions de béns i serveis. Aquesta variable, en el cas del MIOC 2011, es divideix en dues: les importacions de la resta d'Espanya i de la resta del món.

Les variables d'importacions de la taula origen són vectors que recullen el valor dels béns i serveis importats per l'economia catalana, valorats a preus bàsics. Aquestes variables han de ser congruents amb el resultat de les matrius d'origen territorial de la taula de destinació.

Per tant, en el Marc input-output, no només s'ha de conèixer el total de béns i serveis que no s'han produït a Catalunya, sinó també quina ha estat la seva destinació i, per tant, si han estat comprats per produir altres béns (consum intermedi), per a les famílies (consum final) o com a inversió (formació bruta de capital).

L'estimació d'aquesta variable en el marc dels comptes nacionals dels estats europeus no presenta problemes rellevants, ja que aquestes dades estan conciliades amb els resultats de les seves respectives balances de pagaments i aquestes, alhora, comparteixen una font estadística comuna d'abast europeu: la informació d'Intrastat.

En el context de les estimacions regionals, les estimacions d'aquestes variables augmenten la seva complexitat atesa l'absència de fonts estadístiques que proporcionin informació simultània de les compres des de l'exterior (resta de l'Estat/resta del món) i permetin garantir la congruència amb les estimacions disponibles sobre consum intermedi, consum final i formació bruta de capital.

Les estimacions agregades de les importacions es plantegen habitualment amb simetria respecte a les exportacions, atès que la font estadística habitual, l'Agència Tributària, proporciona simultàniament ambdues variables i amb una desagregació per productes equivalent.

La problemàtica prové del fet que en el Marc input-output la significació de les importacions és molt diferent de la de les exportacions i del fet que en l'àmbit regional la qualitat de les fonts fiscals de les exportacions és molt superior a la de les importacions.

La congruència final de les estimacions de les importacions només es pot avaluar en el procés de tancament de les taules i aquestes dades són les que permeten determinar la significació de les fonts fiscals en el context de l'economia catalana.

L'estratègia per estimar les importacions de l'estranger i la resta de l'Estat en el MIOC 2011 s'ha fonamentat principalment en l'Enquesta de consums intermedis.

Els orígens territorials de les branques enquestades han permès estimar les importacions del consum intermedi (apartat de compres de primeres matèries i serveis exteriors), consum de les llars (apartat de compres de mercaderies en empreses comercials) i formació bruta de capital fix (apartat de compres i vendes d'actius).

Per a les branques de no mercat la metodologia s'ha basat en l'explotació detallada de la informació pressupostària i el seu creuament amb el directori d'empreses.

4.2.4. Procés d'estimació de la taula de destinació

4.2.4.1. Matriu de consums intermedis

La matriu de demanda intermèdia és la informació central del Marc input-output. Per tant, la seva estimació constitueix l'eix de tot el seu procés d'elaboració.

L'obtenció d'aquesta informació és costosa i complexa, perquè no està disponible a les fonts anuals d'enquestació a les empreses. Per això requereix necessàriament un treball de camp específic.

El Marc input-output de Catalunya 2011 va optar per obtenir aquesta informació principalment a través de l'Enquesta de consums intermedis, els qüestionaris de la qual s'han presentat en un apartat anterior d'aquest document.

Malgrat tot, s'ha de recordar que les branques de no mercat tenen estratègies d'estimació diferenciades i les seves estructures de consums intermedis es fonamenten en les liquidacions pressupostàries i no en enquestes específiques.

El procés d'obtenció de les estimacions del total dels consums intermedis per branques d'activitat s'ha dut a terme en paral·lel a la del valor de la producció per a aquelles branques estimades mitjançant l'Enquesta de consums intermedis.

En aquest cas, la comptabilitat intermediària implica que el consum intermedi es construeix a partir de la suma de les següents variables de la comptabilitat empresarial: compres de primeres matèries i altres aprovisionaments ajustades per variació d'existències, serveis exteriors, i treballs duts a terme per altres empreses.

La desagregació del consums intermedis per branques de mercat ha estat elaborat a partir dels resultats de l'Enquesta de consums intermedis, ja que tota l'operació estadística es va dissenyar per proporcionar informació detallada en aquesta part essencial del Marc input-output.

L'explotació de l'ECI ha estat complexa, ja que s'han hagut d'imputar els resultats de les empreses de qüestionaris simplificats on no se sol·licitaven els detalls de totes les compres de béns i serveis.

També ha estat rellevant el procés de validació i contrast del resultats de l'ECI per garantir la congruència de les respostes individuals de les empreses en relació amb la seva branca d'activitat.

En les branques de no mercat el càlcul del consum intermedi s'ha elaborat a partir de la liquidació detallada dels pressupostos de la Generalitat i l'Administració local.

4.2.4.2. Demanda final

Consum de les llars

El consum de les llars és una de les variables més importants en el Marc input-output, per l'enorme pes que té en la demanda final. Malgrat que té una font estadística específica (Enquesta de pressupostos familiars), l'estimació comptable d'aquesta variable és prou complexa, arran dels diversos problemes per traslladar directament els resultats a les estimacions comptables del consum.

Els principals problemes d'aquesta variable són els següents:

1. L'Enquesta de pressupostos familiars té biaixos i infravalora alguns productes i serveis, com ara els que socialment són poc valorats (tabac, joc, etc.).
2. L'Enquesta de pressupostos familiars no cobreix l'univers de les llars (no enquesta els habitatges col·lectius).
3. Els resultats del Marc input-output s'han d'expressar en coherència amb les classificacions per productes CPA-09 i l'Enquesta de pressupostos familiars els ofereix d'acord amb la Classificació de les funcions de consum individual de l'Oficina Estadística de Nacions Unides (COICOP).
4. Les dades comptables han d'estar valorades a preus d'adquisició i bàsics, i per tant, s'han d'estimar els marges de distribució i els impostos sobre productes.
5. El consum ha de ser interior i no resident i, per tant, el consum dels residents s'ha de calcular fora del territori i el dels no residents, dins del territori.

Alguns d'aquests problemes es poden solucionar fàcilment. Per exemple, els consums de tabac i joc, que són sistemàticament infravalorats a les enquestes de despesa familiars, disposen de fonts estadístiques alternatives que permeten resoldre aquesta dificultat (Comissionat per al Mercat de Tabac i de la Direcció General d'Ordenació del Joc).

La manca de cobertura dels habitatges col·lectius a l'Enquesta de pressupostos familiars obliga a fer una imputació a partir de la informació de la despesa mitjana dels diferents col·lectius que incorpora l'Enquesta i del nombre de persones que viuen en cada categoria d'habitatges col·lectius (residències d'avis, presons, etc.) a partir del Cens de població i habitatges 2011.

Els principals problemes del procés d'estimació són la correspondència COICOP-CNAE i l'estimació de la despesa del turisme emissor i receptor.

Pel que fa a la correspondència COICOP-CNAE, el problema se centra en el fet que no hi ha una correspondència en sentit estricte, per la diferent naturalesa d'aquestes dues classificacions.

Malgrat que el treball que es va elaborar en aquest sentit per a les TIOC 2001 va ser útil, els canvis de referència de les classificacions de productes han obligat a reelaborar completament la matriu de correspondències d'aquestes classificacions per garantir que siguin útils per estimar el consum en el MIOC 2011.

Pel que fa a l'estimació de la despesa del turisme, aquest tema encara és més complex i afecta tant el turisme receptor com l'emissor. Presenta diversos problemes específics, però des del punt de vista del Marc input-output n'hi ha dos que cal remarcar.

El primer problema és la determinació de quina part de la despesa s'ha d'imputar al territori on es fa l'activitat turística i quina part correspon al domicili habitual del turista.

El segon problema està relacionat amb la despesa integrada en el paquet turístic, que s'ha de desagregar entre els seus components (viatges, allotjament, restauració, altres activitats de lleure, etc.), malgrat que el turista ha fet un únic pagament global.

Les principals fonts estadístiques utilitzades han estat les elaborades per l'Institut d'Estudis Turístics (IET):

1. Enquesta de moviments turístics en fronteres (Frontur)
2. Enquesta de moviments turístics dels espanyols (Familitur)
3. Enquesta de despesa turística (Egatur)

Aquestes enquestes han permès conèixer les principals macromagnituds tant del turisme emissor com del receptor.

Per conèixer el detall de la despesa turística, també han estat útil la informació que proporciona l'Informe de conjuntura comercial i turística de Turisme de Barcelona, que recull les dades de despesa internacional amb targetes de crèdit emeses a l'estranger.

S'ha de destacar la importància de disposar de la informació detallada de l'Enquesta de despesa turística (Egatur), ja que ha fet possible elaborar estimacions específiques per resoldre els principals problemes esmentats: la quantificació de la despesa en origen dels turistes i la valoració de les diferents components del paquet turístic.

La determinació de la part de la despesa turística que no s'ha d'imputar a Catalunya, implica dur a terme una sèrie de tractaments a l'Enquesta de despesa turística.

D'una banda, s'han d'identificar les companyies de transport utilitzades i assignar-los la nacionalitat, amb l'objectiu de corregir la despesa generada per aquelles empreses l'activitat de les quals no pot ser considerada catalana, sinó que es tracta d'un servei d'importació de serveis turístics.

D'altra banda s'han d'establir marges d'intermediació mitjans per la contractació d'hotels i transport, i definir-ne la nacionalitat, per corregir la diferència entre la despesa que ha fet el turista i els ingressos que ha generat en les empreses a Catalunya.

La valoració dels components del paquet turístic implica resoldre un problema d'imputació: s'han de calcular preus unitaris de serveis de transports, hoteleria i altres serveis contractats per turistes amb viatges similars i conciliar-los amb el valor global de cada viatge que ha utilitzat un paquet turístic.

Consum de les administracions públiques

La despesa en consum final de les administracions públiques inclou dues categories:

1. El valor dels béns i serveis que produeixen les mateixes administracions públiques i que, per conveni, es considera que consumeixen elles mateixes.
2. Les compres de les administracions públiques de béns i serveis de mercat que se subministren a les llars sense transformació, com les prestacions socials en espècie.

Pel que fa als béns i serveis produïts directament, s'ha de traslladar al consum públic el valor de la producció de l'Administració pública, l'educació, sanitat i serveis socials de no mercat.

La font principal per estimar aquesta part del consum és la liquidació dels capítols 1 i 2 dels pressupostos dels diferents nivells de les administracions públiques.

A tot això s'han d'afegir les transferències socials en espècie: pròtesis i vehicles d'invàlids, productes farmacèutics, concerts d'assistència sanitària i social, concerts d'ensenyament i altres despeses socials.

L'estimació d'aquesta part del consum públic implica identificar i valorar aquests conceptes en els capítols de transferències o en les compres de serveis de les administracions públiques.

Formació bruta de capital

La formació bruta de capital és una variable significativa en el Marc input-output i la seva estimació és el resultat d'agregar la inversió productiva (formació bruta de capital fix) i la variació d'existències, que presenten problemàtiques ben diferenciades.

La variació d'existències implica quantificar les existències a inici i final de període de tres conceptes: productes, primeres matèries i mercaderies.

La valoració global d'aquestes magnituds no és gaire complexa a partir de les enquestes a les empreses, ja que és una variable que es deriva directament de la comptabilitat empresarial. El problema des de l'òptica de la taula input-output és desagregar els productes.

En alguns casos l'assignació és teòricament directa: les existències de productes industrials corresponen a les produccions de les empreses industrials, sempre que no hi hagi produccions secundàries.

En canvi, en altres casos (com les existències de les empreses comercials) s'ha d'establir alguna hipòtesi a partir del detall de productes comercialitzats.

Finalment, encara hi ha casos (com les variacions d'existències de primeres matèries) en què s'ha de conèixer el detall per productes.

La formació bruta de capital fix és el component més important de la inversió i requereix una doble aproximació.

D'una banda, des de l'òptica de les branques adquirents, a partir d'informació de la comptabilitat empresarial. Aquesta informació planteja problemes en la desagregació per productes, atès que les variables del balanç de les empreses no s'ajusten a les classificacions de productes requerits en el Marc input-output (per exemple, les instal·lacions tècniques).

D'altra banda, des de l'òptica dels productes, mitjançant una adequada identificació dels productes que són béns d'equipament i del seu càlcul de producció interior, exportacions i importacions.

Les fonts principals per a l'estimació de la formació bruta de capital fix en el MIOC 2011 s'han ajustat a totes dues òptiques.

Les estimacions per branca adquirent s'han basat en l'explotació de l'apartat d'inversió de l'Enquesta de consums intermedis. A diferència del TIOC 2001, aquest apartat s'ha incorporat en el qüestionari integral per a totes les branques investigades en el treball de camp i, per tant, ha permès ampliar la informació de base de la inversió, sobretot de les branques de serveis.

En canvi, les estimacions per productes s'han basat en el càlcul d'unes disponibilitats per productes detallats. Aquestes s'han obtingut a partir de la producció detallada de béns d'inversió destinats a Catalunya (ajustant exportacions) i la incorporació de les importacions detallades d'aquests béns de la resta d'Espanya i resta del món.

Exportacions de béns i serveis

L'exportació de béns a la resta del món és una estimació feta a partir de dues fonts: les enquestes a les empreses que poden oferir informació sobre la destinació geogràfica de les vendes i la informació duanera.

El problema metodològic es limita a avaluar la fiabilitat de cada font i fer una selecció o una estimació de síntesi.

La situació és força diferent en el cas interregional, ja que en aquest àmbit només es disposa d'informació empresarial i, de forma fragmentària, informació sobre fluxos provinents de l'Estadística de transport de mercaderies (i normalment és informació física).

La manera de garantir la congruència entre ambdues exportacions (estranger i resta d'Espanya) i amb la resta de magnituds de les branques industrials és prendre com a referència les dades de les empreses.

Tant en aquest punt com en el de les exportacions a l'estranger, les dades empresarials són força fiables, tant o més que les duaneres en una economia regional, on les assignacions territorials mostren en alguns productes problemes d'incongruència.

L'estratègia d'estimació del projecte MIOC 2011 en aquest àmbit es basa en l'apartat d'exportacions del qüestionari de l'Enquesta de consums intermedis. Respecte a edicions anteriors de la TIO, aquesta informació presenta l'avantatge de millorar la informació per a les empreses multilocalitzades, ja que només s'han sol·licitat les vendes a l'exterior dels establiments ubicats a Catalunya i no del total de l'empresa.

En el cas de les exportacions de serveis, el problema metodològic és superior al dels béns i les fonts estadístiques són més limitades en l'àmbit regional.

Les estimacions estatals es fonamenten en la balança de pagaments i això implica que en diversos serveis cal combinar estimacions directes de l'Enquesta de consums intermedis (serveis empresarials, informàtics, etc.) amb la regionalització de les estimacions comptables (serveis financers i assegurances).

4.2.4.3. Inputs primaris: detall del valor afegit brut

El Marc input-output permet obtenir informació del procés de generació de valor afegit (mitjançant l'estimació del valor de la producció i dels consums intermedis) i també de la seva distribució primària entre el treball (remuneració d'assalariats) i el capital (excedent d'explotació).

Les variables estimades en aquest context són la remuneració d'assalariats i els impostos nets sobre la producció, ja que l'excedent brut d'explotació és un saldo comptable i, per tant, s'estima per diferència entre el valor afegit brut de cada branca i els components esmentats anteriorment.

L'estimació de la remuneració d'assalariats es fonamenta, principalment, en l'Enquesta de consums intermedis per a les branques de mercat i les liquidacions pressupostàries per a les branques de no mercat.

4.2.4.4. Llocs de treball per branques d'activitat

En el context del Marc input-output, la variable clau per mesurar l'aportació del treball en el procés productiu són els llocs de treball, ja que tenen un valor estratègic per a l'estimació de les branques (i l'elevació de les mostres) i estan molt relacionats amb l'estimació de la remuneració d'assalariats, que és el principal component del valor afegit des de l'òptica de les rendes.

El Marc input-output de Catalunya 2011 manté les mateixes variables que es van estimar en les taules input-output 2001 i 2005: el total de llocs de treball per branques d'activitat, la seva desagregació entre llocs assalariats i no assalariats i també els llocs de treball equivalents a temps complet.

Aquesta variable és rellevant perquè estandarditza l'ocupació en funció de les hores treballades. L'estimació dels llocs de treball equivalents a temps complet es basa principalment en la determinació de la jornada normal de treball i la informació sobre pluriocupació de l'Enquesta de població activa.

La vocació d'exhaustivitat del Marc input-output obliga a considerar tota la informació disponible sobre fonts estadístiques laborals:

1. Cens de població i habitatges
2. Enquestes a famílies (EPA)
3. Enquestes a empreses (EIE, EEC, EAS)
4. Registres administratius (INSS)

Cadascuna d'aquestes fonts presenta aspectes positius i limitacions. Des d'un punt de vista conceptual, les enquestes a empreses són les que més s'apropen al concepte de lloc de treball, però tenen problemes en certs sectors poc concentrats o d'alta volatilitat empresarial.

En canvi, les enquestes a famílies i el Cens de població i habitatges tenen l'avantatge que sectorialment són transversals i en teoria proporcionen resultats més exhaustius que les enquestes a les empreses, ja que recullen una part de l'activitat oculta, que és difícil de quantificar amb altres fonts.

L'estimació del Marc input-output de Catalunya 2011 d'aquestes variables presenta algunes novetats que val la pena esmentar, respecte a edicions anteriors. En primer lloc es disposa d'informació de l'Enquesta de consums intermedis i del directori d'empreses de l'Idescat.

El directori és una font essencial en el procés de disseny de la mostra i també, òbviament, en el mateix procés d'estimació de les variables.

L'Enquesta de consums intermedis s'ha elaborat a partir de la informació de l'estructura d'estrats d'ocupació de les branques de l'economia catalana.

En segon lloc també s'ha millorat la disponibilitat d'informació administrativa de la Generalitat i l'Adminisrtració local, gràcies a les estadístiques de la Secretaria de la Funció Pública de la Generalitat.

Des del punt de vista metodològic l'Enquesta de consums intermedis permet delimitar amb més precisió el concepte de població ocupada assalariada, tal com es defineix en el Sistema Europeu de Comptes. En particular, permet identificar el col·lectiu que correspon als propietaris d'empreses quan aquestes estan constituïdes en societats.

En aquests casos, s'han de considerar com a assalariats i, gràcies a la informació de l'Enquesta i de la naturalesa jurídica de les empreses de la mostra, s'ha pogut fer una estimació d'aquest col·lectiu.

4.2.5. Procés d'estimació de la matriu de valoracions

4.2.5.1. Marges de distribució

Les matrius de distribució (comerç i transport) són, juntament amb els impostos, la informació necessària per poder conciliar les valoracions de l'oferta (que normalment és a preus bàsics, i per tant sense marges de distribució ni impostos) i la demanda (on habitualment els productes estan valorats a preus d'adquisició; és a dir, incorporen el valor dels marges de distribució i impostos).

El càlcul de la matriu de marges comercials presenta dificultats evidents, ja que requereix saber si un producte s'ha comprat directament al proveïdor o s'ha fet mitjançant un comerç.

En aquest cas, cal conèixer els canals de comercialització utilitzats, els pes d'aquests canals i els marges comercials mitjans. Per tant, per a cada producte, el resultat total és el resultat d'una mitjana ponderada dels marges de cada canal.

En conseqüència, l'estimació de la matriu de marges necessita una combinació d'informació de marges comercials unitaris diferenciats per productes i tipus d'operacions econòmiques (compres de les llars, de les empreses i dels no residents).

Les enquestes al sector comercial, i en particular l'Enquesta de consums intermedis, proporcionen aquesta informació, ja que han estat dissenyades per obtenir informació de marges comercials per productes. Però també cal conèixer els canals de comercialització de cada producte o establir hipòtesis sobre aquests.

Finalment, cal garantir una congruència entre la producció de serveis comercials (taula d'origen) i el volum global de marges aplicat sobre les operacions de la taula de destinació.

L'estimació dels marges de distribució del transport també és complexa, però és molt menys important en termes quantitatius, ja que només s'han de computar els que estan relacionats amb les vendes i tenen una facturació independent.

L'estimació MIOC 2011 d'aquestes matrius ha implicat l'actualització de les matrius de marges comercials i de transports disponibles, a partir de la informació obtinguda de l'Enquesta de consums intermedis. També s'han contrastat els resultats amb els marges comercials que es deriven de l'Enquesta anual de serveis.

4.2.5.2. Impostos nets sobre productes

Segons el SEC 2010 s'han de tenir en compte tres figures en aquest concepte: els impostos sobre els productes, l'impost sobre el valor afegit (IVA) i les subvencions als productes.

Els impostos als productes s'han de pagar per cada unitat produïda o distribuïda. Pot ser per unitat produïda o ad valorem, com un percentatge sobre el valor unitari del producte.

Alguns d'aquests impostos tenen la recaptació territorialitzada, com l'impost de transmissions patrimonials, l'impost d'actes jurídics documentats, l'impost sobre el joc, els impostos sobre construccions i els impostos sobre determinats mitjans de transport. Per a aquestes figures es poden utilitzar les liquidacions pressupostàries.

Altres impostos sobre productes no tenen la recaptació regional (per exemple, els impostos sobre alcohol, tabac, hidrocarburs, assegurances i electricitat). En aquests casos s'haurà de tenir en compte la regionalització de la base imposable i diferents fonts administratives de l'Administració central i autonòmica.

L'IVA és l'impost més complex del Marc input-output i la seva estimació és essencial per poder valorar les diferents operacions econòmiques (consums intermedis i finals) a preus d'adquisició i a preus bàsics.

L'IVA s'aplica sobre la base imposable mitjançant uns tipus teòrics.

Hi ha dos problemes específics respecte al tractament de l'IVA. Quan hi ha l'opció de deduir l'IVA suportat en realitat l'agent econòmic no paga l'IVA i, per tant, de l'IVA suportat s'ha de restar el deduïble (IVA aplicable). Això passa en les compres de totes les empreses, excepte si estan exemptes d'IVA, ja que aleshores l'IVA suportat i l'aplicable són iguals.

El segon problema és el frau, que es reflecteix en el fet que els tipus teòrics condueixen a unes quantitats que són superiors a les efectivament recaptades.

En les taules regionals, com que no hi ha una dada d'IVA recaptada fiable, s'ha d'acceptar l'IVA generat pels tipus teòrics o dur a terme una estimació del frau associat a aquest impost. En el MIOC 2011, seguint el criteri metodològic d'edicions anteriors, s'ha optat per aquesta segona opció, a partir d'algunes hipòtesis específiques i d'una estimació de frau equivalent a la que es pot quantificar a partir de la taula espanyola.

Finalment, el tractament de les subvencions als productes implica utilitzar les fonts de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, les liquidacions del pressupost del govern regional i les liquidacions de l'Administració local.

La part més significativa d'aquestes subvencions correspon a empreses molt determinades (com les empreses públiques de transports de viatgers) i a les subvencions a la producció agrària.

4.2.6 Equilibri del model input-output

La fase més complexa en el procediment de construcció d'un Marc input-output és la que garanteix l'equilibri del model. Alhora, també és la més interessant, perquè és la millor oportunitat d'avaluar la congruència conjunta de totes les fonts estadístiques per explicar el pes de les diverses operacions econòmiques per cada un dels béns i serveis considerats en el detall del Marc input-output.

Des de l'Idescat s'ha seguit el procediment següent: quan la discrepància entre les estimacions inicials de recursos (producció, importacions, marges de distribució i impostos nets sobre productes) i les d'usos (demanda intermèdia, consum final, formació bruta de capital i exportacions) era important, s'han avaluat les pròpies estimacions i s'ha intentar identificar l'origen de l'error.

En alguns casos, s'han pogut conèixer els motius de la discrepància i s'ha corregit directament. En canvi, en d'altres, la conciliació és impossible perquè les fonts estadístiques proporcionen estimacions completament divergents. Aleshores s'ha prioritzat la credibilitat de les fonts en conflicte.

Un problema típic, que afecta diversos serveis destinats principalment a les famílies, és la disparitat entre les compres que reflecteixen les enquestes de despesa i els ingressos que declaren les empreses.

Quan en els mercats que presten aquests serveis hi ha empreses molt petites i règims fiscals que no obliguen a disposar d'una comptabilitat completa, les vendes declarades són clarament inferiors a les resultants de les fonts de demanda.

Davant d'aquesta discrepància, el criteri generalment utilitzat és considerar més precises les fonts de demanda, ja que se suposa que les famílies no tenen cap incentiu per infravalorar la despesa en aquests serveis i, en canvi, no es pot dir el mateix respecte a les empreses d'alguns sectors.

Després de corregir les estimacions inicials i forçar l'equilibri en alguns béns i serveis, encara subsisteixen algunes discrepàncies, generalment menors, per garantir la completa conciliació d'usos i recursos.

En aquesta fase s'utilitza un conjunt d'eines informàtiques especialment dissenyades per verificar, contrastar i equilibrar els resultats (conciliació a preus d'adquisició).

En una segona fase s'apliquen les matrius de valoració per garantir l'equilibri a preus bàsics, que és la difusió requerida del Marc input-output. Atès que el procés de conciliació modifica de facto els valors sobre els quals s'apliquen els marges comercials i els impostos estimats inicialment, s'ha procedit a reiterar el procediment per garantir més congruència en els resultats finals.

4.3. Elaboració de la taula simètrica

El Marc input-output d'una economia ve definit per tres tipologies de taules que recullen les principals dades macroeconòmiques: la taula d'origen, les taules de destinació i la taula simètrica.

En relació amb les dues primeres, les matrius d'origen i de destinació ofereixen informació descriptiva de les relacions intersectorials i amb l'exterior d'una economia.

No obstant això, una de les seves aplicacions més rellevants és permetre l'elaboració de la taula simètrica, eina fonamental per a l'anàlisi econòmica d'impacte econòmic, de productivitat, energètic o ambiental, entre d'altres.

La construcció de la taula simètrica constitueix un procés estadístic que implica un canvi substancial d'enfocament, ja que passa d'emprar matrius que relacionen branques d'activitat amb els respectius productes a emprar una única matriu que relaciona productes amb productes o bé branques d'activitat amb branques d'activitat. Així reflecteix les funcions de producció dels béns i serveis d'una economia a partir de tots els outputs.

D'aquesta manera, la taula simètrica reprodueix en una mateixa taula l'equilibri oferta-demanda d'una economia, ja que l'oferta total a preus bàsics per producte (vector fila) és igual a la demanda total a preus bàsics per producte (vector columna).



4.3.1. Novetats metodològiques i estadístiques

Elaborar la taula simètrica d'una economia implica reordenar la informació de produccions principals i secundàries continguda a la taula d'origen i dels usos o consums intermedis de les taules de destinació, a preus bàsics, en una matriu que relaciona productes amb productes o branques d'activitat amb branques d'activitat en outputs homogenis.

Aquest procés constructiu requereix passar per diverses etapes que garanteixen un resultat final consistent i econòmicament coherent en relació amb les magnituds contingudes a la taula.

L'estructura general d'una matriu simètrica permet reconstruir les funcions de producció de cadascun dels productes o de les branques d'activitat, segons si es tracta d'una taula per productes o per indústries.

Així, la taula simètrica recull els consums intermedis que s'utilitzen en la producció de cada bé o servei de l'economia (en unitats de producció homogènies), així com els usos finals, de manera que els usos totals queden resumits en un vector columna que agrupa diferents components.

Convé assenyalar que el quadrant de consums intermedis defineix una matriu quadrada, en el sentit que el nombre de files coincideix amb el nombre de columnes.

D'altra banda, la matriu recull també la informació del valor afegit i els inputs primaris que s'han emprat en l'obtenció de cada producte o en la producció de cada branca d'activitat.

A més, la informació continguda en aquesta taula permet distingir entre la producció domèstica i les importacions, de manera que l'oferta total de cada bé o branca d'activitat queda recollida en un vector fila.

Així doncs, es reprodueix l'equilibri oferta-demanda, ja que la matriu simètrica sintetitza l'equilibri entre el total dels usos i dels recursos d'una economia.



En tot cas, un cop es disposa de la informació necessària per construir les taules d'origen i de destinació a preus bàsics, hi ha quatre etapes fonamentals a considerar per poder-les transformar en la matriu simètrica:

1. La primera etapa consisteix a seleccionar la tipologia de matriu simètrica que es vol construir, i que pot ser una taula per productes o bé per branques d'activitat.

   En el primer dels supòsits, la matriu simètrica relacionarà unitats homogènies de producte, de manera que per a cadascun dels outputs de l'economia es disposarà de la seva funció de producció en termes del consum dels productes que genera l'economia. En canvi, construir una taula simètrica per branques d'activitat implicarà disposar de la funció de producció de cadascuna d'elles en funció del consum que fa de les produccions de totes les branques d'activitat.

   Com es veurà més endavant, la selecció d'una o altra opció té implicacions més enllà de l'interès teòric que pugui tenir cadascuna d'aquestes construccions.

2. En la segona etapa, és imprescindible definir el nivell d'agregació dels productes o branques que es consideraran en la matriu simètrica.

   La definició de les produccions o branques que es dugui a terme no és un aspecte neutral i incidirà de forma determinant en els resultats finals que es puguin obtenir.

   Així, un elevat nivell d'agregació de les dades simplifica considerablement els càlculs a realitzar, però resta interès a la interpretació econòmica dels resultats.

   Contràriament, un nivell de detall molt elevat dificultaria la construcció de la matriu simètrica, malgrat que seria més interessant des de la perspectiva econòmica.

3. En una tercera etapa, cal reassignar les produccions secundàries de cada branca d'activitat en la taula d'origen cap a les branques on aquestes constitueixen la producció principal.

   D'aquesta manera, s'han de desplaçar les produccions secundàries que apareixen fora de la diagonal de la taula d'origen a aquesta, dins la branca que produeix de forma natural aquest producte.

   Es tracta d'un exercici que s'ha de realitzar amb cura, ja que, com assenyala Eurostat (2008), hi ha diferents tipologies de produccions secundàries (subsidiary products, by-products i joint products en la terminologia d'Eurostat) segons la seva relació amb el procés de producció principal i, per tant, es requeriran aproximacions diferents per dur a terme aquestes reassignacions.

4. Finalment, l'ajustament realitzat en l'etapa anterior amb les produccions secundàries de cada branca en la taula d'origen fa necessària la reassignació dels consums intermedis emprats per a la producció d'aquests béns a les branques corresponents.

   El SEC indica que la transferència s'hauria de realitzar mitjançant la utilització d'informació estadística i tècnica complementària, si bé en aquells casos en què aquesta no existeixi o sigui insuficient és possible establir hipòtesis sobre la tecnologia de producció (en les matrius per productes) o sobre l'estructura de vendes de les branques d'activitat (en les matrius que relacionen branques) que permetin dur a terme aquestes transferències garantint la robustesa dels resultats finals.

   L'establiment de les referides hipòtesis no és neutral i depèn en bona mesura de les tipologies de produccions secundàries reassignades.

   En general, l'alternativa emprada sol combinar l'aplicació de diverses hipòtesis, en el marc del que es coneix com a mètode híbrid, descrit més endavant.



Seguidament es detallen els aspectes metodològics més rellevants d'aquestes etapes de construcció de la matriu simètrica d'una economia.

4.3.2. Tipologia de taules simètriques

Un primer aspecte a considerar en la construcció de la taula simètrica d'un Marc input-output és la decisió de la tipologia d'informació que s'hi vol recollir.

Tenint present que la informació de partida per a la construcció d'aquesta taula són les taules d'origen i de destinació a preus bàsics (que recullen les relacions entre les branques d'activitat i les produccions), les dues opcions possibles de construcció de la taula simètrica d'una economia són: d'una banda, la que reflecteix la relació entre produccions dels sectors productius i, de l'altra, la que recull la funció de producció de cada bé o servei respecte dels béns i serveis de l'economia.

Les taules producte per producte són teòricament més homogènies en la descripció dels fluxos que composen una economia. Per aquest motiu, a la pràctica són més adequades per a la major part de les anàlisis input-output que es vulguin dur a terme.

Per això, ja des del SEC 95 es va considerar que les taules producte per producte eren les més adients per a l'anàlisi econòmica. Per tant, es van adoptar com el mètode preferent en la construcció del Marc input-output de les economies europees.

No obstant això, convé tenir present que les taules que defineixen les relacions entre branques d'activitat són més properes a les fonts estadístiques existents, de les quals s'han nodrit les taules d'origen i de destinació d'un Marc input-output.

En el cas del MIOC 2011, s'ha optat per la construcció d'una matriu simètrica producte per producte; és a dir, per la construcció de taules que descriuen les relacions tecnològiques entre productes homogenis.

Els outputs homogenis són unitats dissenyades per a l'anàlisi econòmica, de manera que no es poden observar de forma directa.

Aquestes branques agrupen unitats que es caracteritzen per exercir un únic tipus d'activitat identificat pels seus inputs, el seu procés de producció i el seu output, de manera que cada columna de la taula simètrica representa les estructures de costos de cada producte.

4.3.3. Qüestions metodològiques en la construcció de taules simètriques

Independentment de la tipologia de taula simètrica per la qual s'hagi optat (producte per producte o branca per branca), en la construcció cap prendre tres decisions addicionals, que determinaran el resultat final:

1. La definició dels productes homogenis que recollirà la taula
2. El procediment a seguir per reassignar les produccions secundàries
3. El mètode de redistribució dels consums intermedis

En relació amb el primer dels elements, és important tenir present que el nivell de detall que es determini per a les branques considerades en la construcció del Marc input-output condicionarà els resultats que es poden derivar posteriorment de l'anàlisi d'impactes a partir de la taula simètrica.

Pel que fa al tractament aplicat a les produccions secundàries, i d'acord amb el que ja s'ha esmentat anteriorment, la construcció de la matriu simètrica d'un Marc input-output requereix transferir les produccions secundàries de cada branca d'activitat a aquella branca d'on són la producció principal.

Així doncs, es tracta d'eliminar les produccions secundàries que apareixen fora de la diagonal principal de la taula d'origen per incorporar-les en els sectors corresponents d'aquesta. Així, s'acabarà obtenint una matriu de produccions de branques homogènies que serà una matriu diagonal.

Tot i ser un exercici aparentment senzill, convé tenir present que aquesta transferència d'outputs secundaris té conseqüències en l'assignació dels consums intermedis emprats en l'activitat productiva de cadascuna de les branques d'activitat, perquè aquests consums intermedis s'hauran de reassignar adientment per obtenir la matriu simètrica.

Precisament, aquesta és l'etapa més complexa de l'elaboració de la taula simètrica, ja que requereix disposar d'informació sobre els inputs associats a la producció de cadascun d'aquests béns i serveis produïts de forma secundària, i aquesta informació sovint no està disponible o bé és difícil d'obtenir.

A més, la relació tecnològica de les produccions secundàries amb l'output principal de cada branca pot ser més gran o més petita, fet que dificulta encara més el procés de transferència.

En aquest sentit, convé tenir present les classificacions en tres grups de produccions secundàries que defineix l'Eurostat per a la construcció de taules input-output, formulada prèviament per la Comissió Europea i les Nacions Unides (2000), i que comprèn les següents tipologies d'outputs:

• Subsidiary products: Produccions secundàries que no tenen cap relació tecnològica amb l'output primari de la branca d'activitat. Per exemple, l'obtenció de productes carnis per part de la branca de serveis socials, ja que la tecnologia de producció d'ambdues branques és considerablement diferent.
• By-products: Productes que es generen simultàniament amb un altre output com a resultat del procés de producció d'aquest últim, del qual es poden considerar produccions secundàries. La generació de gas en l'activitat siderúrgica en seria un bon exemple.
• Joint products: Productes que es generen simultàniament amb un altre output, però que no es poden considerar produccions secundàries d'aquest últim. Per exemple, la generació de materials propis de la indústria de pell i cuir feta per la branca ramadera.

En general, és difícil trobar casos en què una producció secundària encaixi de manera exacta en un d'aquests grups i sovint ens trobem davant de situacions en què hi haurà costos comuns i altres costos, que es podran atribuir als diferents productes obtinguts.

Així mateix, convé tenir present que en general el pes de les produccions secundàries de les branques d'activitat és relativament baix.

Tenint en consideració les diferents tipologies de produccions secundàries, la transferència dels consums intermedis entre branques sol requerir l'establiment d'hipòtesis que permetin realitzar les transferències respectant la coherència econòmica de les dades.

Aquests supòsits tenen relació amb la tecnologia de producció de cada bé o servei, en el cas de les matrius producte per producte, i amb l'estructura fixa de vendes de cada branca, en el cas de les matrius que relacionen branques d'activitat.

Així, es poden definir quatre mètodes estàndard per derivar les taules simètriques en un Marc input-output, que són:

1. La hipòtesi de tecnologia de producte. És el mètode emprat més freqüentment per derivar taules simètriques producte per producte.

   Sota aquesta hipòtesi es considera que tots els productes d'un grup de béns o serveis tenen la mateixa estructura d'inputs, amb independència de quina sigui la branca d'activitat que el produeixi.

   La proposta de caracterització de Kop Jansen i Ten Raa (1990) per construir taules input-output producte per producte va ser adoptada per les Nacions Unides (1993) en ser considerada com a tècnicament superior per l'adequació als axiomes desitjables, com són l'equilibri material i financer i la invariància davant canvis d'escala i de preus.

   En el mateix sentit, Eurostat (2008) adopta aquest criteri, tot i reconèixer les febleses que presenta, que principalment es concentren en l'obtenció de valors negatius en la matriu resultant que requeriran tractaments tècnics i estadístics posteriors.

   En tot cas, la tecnologia de producte sembla l'aproximació mes adequada per al tractament de les reassignacions de produccions secundàries no relacionades tecnològicament amb les produccions principals de cada branca (subsidiary products).

2. La hipòtesi de tecnologia de branca. És l'altre mètode disponible per realitzar la transferència de produccions secundàries en la construcció de taules simètriques input-output producte per producte.

   Sota aquesta hipòtesi es considera que cada branca d'activitat té la seva forma pròpia de produir els béns i serveis, amb independència de quins siguin aquests.

   L'aplicació d'aquest mètode té l'avantatge que, per construcció, no és possible obtenir valors negatius en la matriu resultant, però en canvi poden aparèixer consums intermedis poc coherents.

   Malgrat tot, la hipòtesi de tecnologia de branca constituiria l'aproximació mes adient per tractar les produccions secundàries relacionades tecnològicament amb el producte principal de cada branca (by-products i joint products).

3. La hipòtesi d'estructures fixes de vendes de les branques. En les matrius simètriques input-output definides branca per branca, la transferència d'inputs i outputs es fa per files, imposant una condició en l'estructura de vendes de cada indústria.

   Una possibilitat per dur a terme aquest exercici és el d'aquesta hipòtesi, on cada branca té la seva estructura pròpia de vendes, amb independència de la combinació de productes d'aquesta.

4. La hipòtesi d'estructures fixes de vendes dels productes. L'alternativa a l'anterior supòsit en el marc de taules simètriques input-output branca per branca consisteix a suposar que cada producte té la seva estructura específica de vendes, amb independència de la branca d'activitat que l'hagi produït.



4.3.4. El mètode híbrid per a la construcció matrius simètriques

L'establiment d'hipòtesis de la tecnologia de producció dels diferents outputs d'una economia en la construcció de les taules simètriques input-output producte per producte depèn de les característiques intrínseques dels outputs i branques d'activitat d'una economia.

Així, l'aplicació d'una mateixa hipòtesi per a tots els productes podria donar lloc a resultats poc versemblants en termes econòmics.

A més, en cas d'adoptar el supòsit de tecnologia de producte, podria derivar en valors negatius en la matriu simètrica resultant, fet que faria necessari corregir cadascun d'aquests valors.

Per superar aquestes dificultats una alternativa seria adoptar una aproximació mixta entre la hipòtesi de tecnologia de producte i la de branca, en funció del tipus de producció secundària a reassignar.

Això donaria lloc a l'anomenat mètode mixt o híbrid en la terminologia SEC. La forma clàssica d'aplicar aquesta metodologia seria dividint la taula d'origen en dues parts:

1. La primera part contindria les produccions principals i les secundàries no relacionades tecnològicament amb les primeres (subsidiary products), en què s'aplicaria la hipòtesi de tecnologia de producte.
2. La segona part contindria les produccions secundàries vinculades tecnològicament a la producció principal de cada branca d'activitat (by-products i joint products), en què s'aplicaria la hipòtesi de tecnologia de branca.

Des d'un punt de vista pràctic, l'aplicació d'aquest mètode mixt requereix la construcció d'una matriu híbrida quadrada (amb tantes columnes i files com productes s'hagin considerat en la construcció del Marc input-output), que recollirà la informació sobre el tipus de tecnologia a aplicar per a cadascun dels productes. (Per a una descripció detallada del procediment matemàtic emprat per al càlcul de la matriu híbrida vegeu l'apartat 4.3.8.)

En general, l'elecció de la hipòtesi tecnològica aplicable a cada bé o servei l'han duta a terme els experts amb criteris tècnics establerts ad hoc segons la informació econòmica i el coneixement de l'activitat productiva.

No obstant això, recentment han sorgit altres aproximacions més objectives per facilitar el procés d'elecció de les hipòtesis tecnològiques, com, per exemple, el mètode economètric de Rueda-Cantuche i Ten Raa (2013).

Fora del vessant acadèmic, aquest mètode ha estat emprat per primer cop en l'estadística oficial per l'Idescat per elaborar la matriu simètrica input-output en el MIOC 2011, ja que afegeix un criteri objectiu per determinar la versemblança de les hipòtesis tecnològiques i contribueix, en conseqüència, a reduir considerablement la discrecionalitat de l'elecció.

En aquest punt, convé assenyalar que l'ús combinat d'ambdues hipòtesis tecnològiques minimitza els inconvenients derivats de l'aplicació de cadascuna d'elles per separat, per bé que no els elimina completament.

4.3.5. La taula simètrica en el MIOC 2011

El procés de construcció de la taula simètrica en el MIOC 2011 s'ha dut a terme seguint les etapes i recomanacions d'Eurostat (2008), anteriorment descrites.

Així, s'ha optat per la construcció d'una taula simètrica producte per producte que conté una part central on s'expliciten les unitats de cada bé o servei que són necessàries per produir una unitat de cadascun dels 82 tipus d'outputs homogenis en què s'ha classificat l'economia catalana.

Amb tot, ha estat necessari recórrer a les dades de les taules d'origen i de destinació de treball intern a 148 branques per completar algunes de les operacions realitzades.

Partint d'aquesta informació, s'ha procedit a reassignar les produccions secundàries i els corresponents consums intermedis seguint el mètode híbrid.

La determinació dels casos en què és d'aplicació una o altra hipòtesi s'ha dut a terme seguint els contrastos economètrics de versemblança definits per Rueda-Cantuche i Ten Raa (2013) per a cadascun dels 82 productes considerats.

L'aplicació d'aquests tests constitueix la principal aportació metodològica en la construcció de la matriu simètrica del MIOC 2011. Abans, però, s'ha realitzat un tractament específic en el cas de les branques d'activitat de naturalesa pública, conegudes també com a branques de no mercat.

4.3.5.1. Tractament específic de les branques de provisió mixta

Entre les 82 branques d'activitat considerades en el MIOC 2011 comprenen la producció i provisió de béns i serveis molt diversos que es poden trobar en l'economia catalana.

Un cas especialment rellevant és el de les activitats compreses en les branques 69 a 75, que corresponen als serveis de provisió mixta, amb independència que el productor sigui un agent públic o privat.

En aquest bloc s'inclouen els serveis que ofereix l'Administració pública (codi 84 de la CCAE-2009), l'educació en totes les seves tipologies (codis 851-853, 854 i 856), la sanitat (incloent-hi activitats hospitalàries i altres serveis mèdics i odontològics, sota la codificació CCAE 861 i 862) i els serveis socials amb allotjament i sense (87-88).

En el cas de les branques de provisió mixta, un primer aspecte a considerar és que es tracta de sectors d'activitat pels quals no es disposa d'una única font d'informació econòmica estructural que faciliti disposar d'estimacions de les seves principals magnituds de forma integral. A més, la seva naturalesa, totalment o parcialment pública, determina unes fonts d'informació heterogènies i fragmentades.

En conseqüència, es pot apreciar la complexitat que revesteix el tractament de les dades disponibles de les diferents fonts per poder-les consolidar als efectes de la construcció de les matrius bàsiques del MIOC 2011, principalment de la taula d'origen i de la de destinació. El tractament de cadascuna d'aquestes branques ha hagut de ser dissenyat atenent a les seves característiques, així com a les diferents fonts d'informació disponibles.

Un altre aspecte que requereix especial atenció en el tractament de la informació d'aquestes branques és el que fa referència al procés de reassignació de les produccions secundàries que generen i que s'ha dut a terme en base a la informació d'aquestes branques a la taula d'origen.

Així doncs, prendre la informació disponible d'aquestes branques sense tenir en consideració que incorporen diverses produccions secundàries introduiria un biaix en la construcció de la taula simètrica.

Amb la finalitat de reduir aquestes distorsions, abans de construir la matriu híbrida es van reassignar les esmentades produccions secundàries a les branques d'activitat d'on eren productes principals dins la matriu d'origen.

Això es va poder fer gràcies a la disponibilitat de la informació com a resultat del procés de construcció de les taules d'origen i de destinació, transferint posteriorment els corresponents consums intermedis dins la taula de destinació.

En conseqüència, la construcció de la matriu híbrida del MIOC 2011 s'ha dut a terme en base a les taules d'origen i de destinació modificades amb les reassignacions esmentades.

4.3.5.2. La construcció de la matriu híbrida

L'existència de produccions secundàries en la matriu d'origen d'un Marc input-output fa necessària la transferència d'aquestes unitats de béns i serveis a aquelles branques de les quals serien els outputs principals.

Com s'ha comentat anteriorment, aquest exercici requereix utilitzar informació complementària de caire econòmic i tècnic que faciliti aquest procés de transferència.

Sovint, però, com que no es disposa de la informació necessària per dur a terme aquest procés, cal adoptar hipòtesis sobre la tecnologia de producció de cada bé i servei de l'economia, en el context de taules producte per producte.

D'aquesta manera, es dividirà la matriu d'origen en dues parts:

1. Una part recollirà les produccions d'aquells béns i serveis que, per les seves especificitats, es produeixen sempre amb la mateixa estructura de consums intermedis (hipòtesi de tecnologia de producte).
2. L'altra part recollirà aquells productes que es generen sempre seguint la tecnologia de la branca d'activitat de la qual són producció principal (hipòtesi de tecnologia de branca).

El resultat d'aquest procés serà la construcció d'una matriu híbrida, element fonamental per al còmput de la matriu simètrica de l'economia.

D'acord amb la metodologia d'Eurostat (2008), el càlcul de la matriu híbrida suposa un punt intermedi entre els casos extrems en els quals se suposi que tots els productes es generen de la mateixa manera amb independència de la branca que els elabori i el cas en què tots els outputs es produeixin segons l'estructura de consums intermedis de la branca de la qual són originàries.

Així, el mètode híbrid de construcció de la matriu simètrica input-output d'una economia implica haver de decidir per a cadascun dels productes en què s'hagi sectoritzat l'economia quina és la hipòtesi tecnològica més adient en cada cas.

Generalment, les decisions sobre la hipòtesi tecnològica més adient s'han adoptat en base a criteris tècnics determinats discrecionalment.

4.3.6. Els contrastos de versemblança de la tecnologia de producció

L'Idescat ha emprat per primer cop en l'estadística oficial una nova aproximació economètrica l'ús de la qual facilita l'adopció de la hipòtesi tecnològica a aplicar en cadascun dels 82 tipus de béns i serveis considerats en el MIOC 2011: el dels contrastos de versemblança de Rueda-Cantuche i Ten Raa (2013).

El punt de partida d'aquest mètode són els coeficients de la taula input-output producte per producte, que es poden definir de forma genèrica mitjançant l'expressió 1:



On a_ij és la quantitat de producte i emprat per la branca j, a_ijk és la quantitat de producte i emprat per la branca j en la producció d'una unitat del bé k, u_ij és la quantitat de l'input i consumida per la branca j i v_jk, per exemple, seria la producció de k que ha generat la branca j.

Intuïtivament, el que es proposa dur a terme és restar als coeficients originals els consums de l'input i que no s'hagin emprat per la producció principal de la branca j considerada i sumar-li els consums intermedis que van fer les altres k branques (diferents de j) de l'input i per produir el bé j de forma secundària.

Per calcular els coeficients de l'expressió 1, s'establiran hipòtesis sobre la tecnologia de producció de cadascun dels béns i serveis de l'economia.

4.3.6.1. Contrast de la hipòtesi de tecnologia de producte

Amb la hipòtesi de tecnologia de producte, tots els béns i serveis tindrien una única estructura d'inputs amb independència de la branca d'activitat que els fabriqués; és a dir, s'acompliria la següent condició en l'expressió 2:



(per a tot j)

Si se substitueix l'expressió 2 en 1 s'obtindrà l'expressió 3:



corresponent a la fórmula de la tecnologia de producte, segons Rueda-Cantuche i Ten Raa (2009)

En termes analítics, la formulació de la hipòtesi de tecnologia de producte vindria donada per l'expressió 4:



(per a tot j=1,2,...,n)

Així, si es verifica que per a cadascuna de les j branques d'activitat el coeficient input-output que assenyala l'ús de l'input i per produir el bé k és idèntic, llavors s'acompleix la hipòtesi nul·la de tecnologia de producte en el cas de l'output k.

En altres paraules, sota la hipòtesi nul·la es podria afirmar que la producció del bé k (per exemple, carn) a partir de l'input i (per exemple, productes de la ramaderia) es durà a terme de la mateixa manera amb independència de quina sigui la branca d'activitat que estigui produint carn.

Un cop definida aquesta hipòtesi nul·la, el procediment de contrastació és molt similar a l'aplicació d'un test de Chow de canvi estructural, i es duu a terme mitjançant un test F (Gujarati, 2003), on aquest estadístic es computarà d'acord amb l'expressió 5:



On RSS_c és la suma dels residus quadrats de la regressió dels errors sobre els inputs sota la hipòtesi nul·la de la tecnologia de producte (expressió 4) i (RSS₁ + RSS₂ + ... + RSS_n) és la suma dels residus quadrats de les regressions dels errors sobre els inputs suposant la hipòtesi alternativa, segons la qual cadascun dels béns k es produiria de forma diferent (requeriria uns consums diferents dels i inputs) en funció de la branca j que l'està produint.

Els graus de llibertat d'aquesta F, que seran fonamentals per determinar la seva significació estadística, són (n − 1), en què n és el nombre de branques d'activitat que produeixen el bé k pel qual contrastem la hipòtesi de tecnologia de producte, i (r − n), que és la diferència entre el nombre d'empreses i el nombre de branques que produeixen el bé k analitzat.

Per construir aquest estadístic és imprescindible que el nombre d'empreses considerades sigui superior al nombre d'inputs per garantir graus de llibertat positiu en les regressions economètriques.

En conseqüència, serà determinant disposar d'una mostra suficientment gran i amb un nombre de branques d'activitat que produeixin el bé objecte d'anàlisi superior a la unitat. Altrament no es disposarà de graus de llibertat suficients per contrastar la hipòtesi de tecnologia de producte.

Un aspecte a tenir present és que el contrast d'aquesta hipòtesi s'ha dut a terme per a cadascun dels k productes definits en l'economia (un total de 82 en el cas de la MIOC 2011) i per a cadascun dels i inputs emprats en la producció d'aquest bé. En cada cas s'ha tingut en consideració cadascuna de les j branques que fabriquen el referit output i considerant el conjunt d'empreses que generen el producte dins la mostra.

En la mesura en què acceptem la hipòtesi nul·la en la major part dels inputs estarem en condicions de poder acceptar la hipòtesi de tecnologia de producte pel bé o servei considerat, en base a la ràtio ponderada del nombre d'inputs acceptats sobre el total d'inputs emprats.

Els pesos emprats es correspondrien, en tot cas, a l'estructura de consums intermedis de les empreses de la mostra que produeixin el bé k, amb independència de la branca a la qual pertanyin.

En aquest punt, convé assenyalar que els resultats d'aquest contrast d'hipòtesi no són suficients, per ells mateixos, per determinar quin és el supòsit més adient a aplicar en el cas de cadascun dels béns i serveis de l'economia pel que fa a la seva tecnologia de producció.

Dit d'una altra manera, cal complementar els resultats dels tests F obtinguts en el contrast de la hipòtesi de tecnologia de producte amb els obtinguts en el test de la hipòtesi de tecnologia de branca. La decisió final dependrà de la major versemblança d'un o altre supòsit en tots dos contrastos.

Si no és possible el còmput d'ambdós contrastos, les conclusions que es puguin extraure d'un sol dels dos tests no serien prou concloents. Per tant, caldria atenir-se a altres criteris d'informació disponible per prendre la decisió corresponent per construir la matriu híbrida.

4.3.6.2. Contrast de la hipòtesi de tecnologia de branca

La hipòtesi de tecnologia de branca estableix que cada branca d'activitat té la seva pròpia estructura d'inputs amb independència de la combinació de productes que generi. Així doncs, sota aquesta hipòtesi s'hauria de complir el següent (expressió 6):



(per a tot k)

De manera que substituint l'expressió 6 en 1 s'obté la fórmula de la hipòtesi de tecnologia de branca (expressió 7):



El fonament del mètode economètric seguit es basa a afegir un terme de pertorbació en les expressions 3 i 7 i estimar-lo economètricament contra els coeficients input-output seguint l'aproximació de Mattey i Ten Raa (1997) per poder contrastar la versemblança de les hipòtesis mitjançant tests F en cada cas, respectivament.

Les dades emprades per realitzar les estimacions seran les de les empreses de la mostra, les quals pertanyen a una submostra definida per la seva branca d'activitat.

Així, la hipòtesi de tecnologia de producte es veurà confirmada si els coeficients dels inputs són iguals per a cadascuna de les submostres en l'output específic que s'estigui analitzant.

D'acord amb Rueda-Cantuche i Ten Raa (2013), la imposició d'aquesta igualtat incrementarà les sumes dels residus quadrats i aquest increment quedarà recollit per l'estadístic F. Quelcom semblant s'haurà de fer per testar la hipòtesi de tecnologia de branca, amb les corresponents adaptacions.

Tenint en consideració els aspectes anteriors, el supòsit de tecnologia de branca requereix la definició de la següent hipòtesi nul·la com a punt de sortida (expressió 8):



(per a tot k=1, 2, ..., m_s)

Com es pot apreciar, sota aquesta hipòtesi la producció de qualsevol bé secundari en la branca j es duria a terme amb la mateixa estructura de consums d'inputs intermedis i sigui quin sigui l'output secundari k a què ens referim.

D'aquesta manera, un cop definida la hipòtesi nul·la de tecnologia de branca, la següent etapa consisteix a estimar economètricament l'ús de cadascun dels i inputs fet per les empreses que formen part de la branca j en els seus outputs principal i secundaris, per construir un test F semblant al que en econometria estàndard és emprat per contrastar la igualtat dels coeficients de regressió d'una forma flexible.

L'expressió resultant (expressió 9):



és l'estadístic F, amb el qual es contrastarà la hipòtesi nul·la que s'ha definit a l'expressió 8

On X és la matriu de variables explicatives (l'output de la branca j per tipus de producte, en columnes), RSS és la suma dels quadrats ordinaris dels residus i R, r i β es poden expressar com (expressió 10):



Els graus de llibertat de l'estadístic F construït a l'expressió 9 venen definits pel nombre d'equacions independents de la hipòtesi nul·la. És a dir, el nombre de produccions secundàries de la branca j menys u (ms − 1) i el nombre d'empreses de la branca j menys el nombre de produccions secundàries d'aquesta.

Per tant, el càlcul d'aquest estadístic requereix disposar d'un nombre de produccions secundàries superior a la unitat, així com una mostra d'empreses per a cadascuna de les j branques superior al nombre de produccions secundàries, ja que altrament no es podria computar.

En els casos en què es donin ambdues condicions, es podrà computar l'estadístic F, que permetrà contrastar la hipòtesi d'igualtat dels coeficients de regressió i, per tant, saber si els requeriments de l'input i són independents del producte que estigui generant la branca j.

En la mesura en què acceptem la hipòtesi nul·la en la major part dels inputs estarem en condicions de poder acceptar la hipòtesi de tecnologia de producte pel bé o servei considerat, en base a la ràtio ponderada del nombre d'inputs acceptats sobre el total d'inputs emprats.

En aquest cas, els pesos emprats es corresponen a les estructures d'inputs de les empreses de la corresponent branca j.

4.3.6.3. Resultats de la comparació dels contrastos d'hipòtesis de tecnologia de producció

Un aspecte rellevant que convé tenir present sobre el còmput dels dos estadístics F per al contrast de les hipòtesis nul·les de les expressions 4 i 8 és que només és possible realitzar-lo partint de les dades d'inputs i de produccions a nivell d'empreses i partint d'aquestes informacions a preus bàsics.

A més, és important recordar que els resultats que s'obtinguin (i, per tant, la seva significació en termes estadístics, dada rellevant a efectes de construir la taula simètrica) depèn en gran mesura del nivell d'agregació de les branques d'activitat (i, per tant, dels productes homogenis que s'hagin definit), i que els valors de les F obtingudes depenen molt de les dades emprades en els còmputs.

En altres paraules, l'absència d'homogeneïtat en la classificació de les activitats esbiaixa les regions d'acceptació o rebuig de les hipòtesis nul·les, i generalment ho fa a favor de la hipòtesi de tecnologia de branca.

Un cop es disposa de la informació oferta pels tests F d'ambdues hipòtesis tecnològiques, la decisió final vindrà donada pel resultat combinat d'ambdós estadístics. Així doncs, els valors de les F calculades ens indicaran, per exemple, la versemblança que la hipòtesi de tecnologia de producte (o de branca) sigui la que caldria aplicar al producte k que s'estigui considerant (o bé a la branca j, en les seves diferents produccions).

De les 82 branques considerades en el MIOC 2011, s'ha pogut calcular ambdós contrastos d'hipòtesis per 40 branques: en 34 casos s'obtenen uns resultats que semblen indicar més versemblança de la hipòtesi de producte, mentre que en els 6 restants els tests F semblen assenyalar més probabilitat de tecnologia de branca.

Per definir la hipòtesi tecnològica aplicable a la resta de branques ha estat necessari recórrer a d'altres informacions tècniques que permetin identificar el supòsit més plausible de comportament per poder dur a terme la construcció de la matriu simètrica.

En aquest sentit, convé tenir present que els contrastos economètrics han de ser emprats com una eina addicional a l'anàlisi tècnica i econòmica que ha de conduir el procés de construcció de la matriu simètrica. En els casos dubtosos, s'ha optat per aplicar la hipòtesi de producte per les seves propietats desitjables en termes d'una posterior anàlisi d'impactes econòmics, seguint les recomanacions d'Eurostat (2008).

4.3.7. El tractament dels negatius en la taula simètrica

Un cop classificades les diferents activitats segons la hipòtesi tecnològica més versemblant, s'ha construït la matriu híbrida, seguint les orientacions d'Eurostat (2008). Seguidament, s'ha construït la matriu simètrica input-output d'acord amb el mètode híbrid.

L'aplicació d'aquesta metodologia mixta no ha evitat que sorgeixin valors negatius en alguns dels coeficients de la matriu simètrica estimada, els quals han hagut de ser tractats.

Així, en els supòsits en què els valors negatius obtinguts han estat d'una dimensió econòmicament rellevant, s'ha realitzat una correcció cas per cas analitzant les produccions secundàries la reassignació de les quals ha comportat, com a resultat, una transferència de consums intermedis que ha derivat en aquests valors.

No obstant això, en el cas del MIOC 2011, el pes d'aquests valors respecte del total ha estat moderat i han estat en tot moment casos molt localitzats.

Pel que fa a aquells valors negatius de menor magnitud, s'hi ha aplicat una variant del mètode GRAS.

El mètode GRAS, proposat inicialment per Günlük-Senesen i Bates (1988) i formalitzat més recentment per Junius i Oosterhaven (2003), és una tècnica biproporcional freqüentment emprada per equilibrar i actualitzar matrius input-output amb elements positius i negatius per la seva facilitat en la implementació pràctica en termes de programació.

La utilització d'una solució de tipus GRAS simplificada ha permès eliminar els valors negatius i garantir la coherència econòmica de les dades finalment considerades en la matriu simètrica input-output.

4.3.8. Procediment matemàtic de càlcul d'una matriu híbrida

El procés de transferència de produccions secundàries i consums intermedis des de les branques d'activitat productores fins a aquelles branques d'on són producció principal pot expressar-se en termes d'operacions matricials que després es poden introduir en el programari estadístic corresponent per procedir al seu còmput.

Si es vol construir una taula simètrica input-output producte per producte, s'haurà de partir de les taules d'origen i de destinació a preus bàsics: