Les pensions no contributives es concedeixen a aquelles persones que no disposen de prou recursos econòmics i no poden acollir-se a cap cobertura contributiva.
Actualment coexisteixen tres tipus de pensions públiques no contributives (tot i que les dues darreres estan en procés d'extinció):
- Pensions no contributives de la Seguretat Social
- Pensions assistencials de vellesa i malaltia
- Subsidi de garantia d'ingressos mínims
Les pensions no contributives de la Seguretat Social van ser creades a finals de 1990 (Llei 26/1990, de 20 de desembre) i van substituir els dos tipus de prestacions que fins aquell moment cobrien necessitats equiparables: les pensions assistencials per vellesa i malaltia i el subsidi de garantia d'ingressos mínims per a persones amb disminucions.
1. Pensions no contributives de la Seguretat Social
Hi ha dues modalitats de pensions no contributives de la Seguretat Social, la de jubilació i la d'invalidesa. Accedeixen a la de jubilació les persones que hagin complert 65 anys, i la d'invalidesa la reben les persones majors de 18 anys que presenten una disminució superior al 65%.
En qualsevol cas, per obtenir-les cal que la renda sigui inferior a l'import bàsic de la pensió que correspondria a les característiques del sol·licitant. L'import que es percep es fixa de manera que la renda total del beneficiari no sigui superior a l'import bàsic de la pensió.
Aquesta és l'única prestació econòmica de la Seguretat Social la gestió i concessió de la qual ha estat traspassada a la Generalitat, tot i que la Tresoreria General de la Seguretat Social n'efectua el pagament.
Es presenta des de l'any 1991 i fins al 2015 informació per l'àmbit municipal del nombre de pensions, de la pensió bruta mensual mitjana a 31 de desembre i de l'import anual total de l'any de referència. A partir del 2016 es canvia el format de les taules que es publiquen perquè es disposa de les variables sexe, edat i anys d'antiguitat de la persona pensionista.
2. Pensions assistencials de vellesa i malaltia
Procedents de les anteriors pensions del Fons Nacional d'Assistència Social, que van ser transformades l'any 1981, aquestes prestacions van ser transferides a la Generalitat de Catalunya. La concessió d'aquestes prestacions, que no admet nous beneficiaris des del moment de la implantació de les pensions no contributives, estava subjecta a la restricció d'ingressos, a l'edat i al grau d'invalidesa.
Podeu trobar més informació al Departament de Drets Socials.
3. Subsidi de garantia d'ingressos mínims
Creat per la Llei d'integració social del minusvàlid de l'any 1982, la seva concessió se supeditava a acreditar una disminució superior al 64%, a tenir una edat compresa entre els 18 i els 69 anys, a no estar en condicions d'obtenir ocupació laboral i a no disposar de recursos econòmics superiors al 70% del salari mínim interprofessional. Aquesta prestació no admet nous beneficiaris des de l'agost de 1992.
La gestió d'aquesta prestació actualment està encomanada a la Secretaria d'Inclusió Social i de Promoció de l'Autonomia Personal (SISPAP), però el pagament l'efectua la Tresoreria General de la Seguretat Social.
Podeu trobar més informació al Departament de Drets Socials.
4. Canvis metodològics
L'any 2006, l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials va implantar el criteri de considerar pensions de jubilació les reconegudes inicialment d'invalidesa que corresponen a persones que, l'any presentat, tenen més de 64 anys. Això implica un trencament de la sèrie històrica de les dues modalitats d'aquesta pensió.
En les estadístiques que per al conjunt d'Espanya elaborava el Ministeri de Treball i Assumptes Socials, aquest criteri es va implantar a partir de l'any 2001. Així doncs, durant el període 2001–2005, la disparitat de criteris aplicats a les dades de Catalunya i d'Espanya comporta una distorsió dels valors presentats en les taules de comparació d'ambdues magnituds.
Per tal de preservar el secret estadístic, s'han aplicat tècniques de protecció de dades tabulars, com ara la substitució per dos punts ("..") de la informació de les cel·les quan aquesta no supera els tres registres (incloses les cel·les amb 0 registres) i la no desagregació territorial més enllà de comarques quan hi hagi possibilitats de revelar informació individual de manera indirecta.