Metodología

En el context de la globalització econòmica, la tecnologia és un factor clau per impulsar el creixement i la competitivitat de les empreses. Això fa que els sectors i les empreses d'alta tecnologia siguin motors clau del creixement econòmic i la productivitat, i la seva expansió i dinamisme ajuden a millorar el rendiment en altres sectors. En aquest sentit, els indicadors dels sectors i productes d'alta tecnologia són un instrument d'utilitat per analitzar la competitivitat i la internacionalització de l'economia.

Els sectors i productes que conformen l'alta tecnologia es caracteritzen perquè necessiten una renovació més ràpida que altres tecnologies i perquè tenen un grau de complexitat que exigeix un procés continu de recerca i una base tecnològica sòlida.

A efectes estadístics, el sector de l'alta tecnologia es pot definir segons un enfocament per sectors, mitjançant l'enumeració exhaustiva de branques d'activitat, i segons un enfocament per productes, a través de l'enumeració de productes que són considerats d'alt contingut tecnològic. Per determinar la llista d'activitats i de productes considerats d'alta tecnologia, s'ha utilitzat la metodologia proposada per l'OCDE i les adaptacions formulades per l'Eurostat en l'àmbit europeu.

L'Idescat elabora aquesta publicació de síntesi que proporciona els resultats principals sobre els sectors i productes considerats d'alta tecnologia. S'hi inclouen dades econòmiques, de recerca, de tecnologia i innovació, i d'ocupació que descriuen les empreses industrials d'alta tecnologia i de serveis basats en el coneixement, a més de resultats sobre la comercialització de productes d'alt contingut tecnològic. Els resultats d'aquesta publicació sobre indústries d'alta tecnologia, serveis basats en el coneixement i productes segons la intensitat tecnològica s'elaboren a partir de l'explotació de diverses fonts de l'estadística oficial:

• Estadística estructural d'empreses del sector industrial
• Estadística estructural d'empreses del sector serveis
• Estadística sobre innovació a les empreses
• Estadística sobre les activitats en recerca científica i desenvolupament tecnològic (R+D)
• Enquesta sobre l'ús de TIC i del comerç electrònic a les empreses
• Enquesta trimestral de cost laboral
• Enquesta industrial de productes

En aquelles fonts d'informació utilitzades en l'obtenció de resultats segons l'enfocament per sectors, les dades han estat classificades segons l'activitat principal de l'empresa, que és la que genera més valor afegit o, si no és possible, la que proporciona més valor de la producció o té un nombre de persones ocupades més elevat.

1. Definició d'alta tecnologia

L'alta tecnologia requereix una renovació ràpida dels coneixements necessaris per produir nous productes i processos, i el seu grau de complexitat és molt superior a altres tecnologies. Per la mateixa naturalesa de l'alta tecnologia, la seva definició va canviant en el temps i la velocitat amb què es va produint el canvi tecnològic en dificulta el mesurament i la comparabilitat en el temps, amb sèries històriques estables.

La definició de l'alta tecnologia es fa a partir d'un enfocament sectorial i un enfocament per productes. El primer parteix de l'elaboració d'un llistat de branques d'activitat que es consideren d'alt contingut tecnològic en un moment determinat. El llistat d'activitats que s'ha utilitzat es basa en la metodologia de l'OCDE, que ha elaborat amb els anys diverses classificacions de sectors industrials en funció del grau d'importància de la seva tecnologia, que permet agrupar-los en diferents categories: indústries d'alta tecnologia, de mitjana alta tecnologia, de mitjana baixa tecnologia i indústries de baixa tecnologia. L'evolució de la tecnologia al llarg del temps comporta canvis en la classificació de sectors i, per tant, la reformulació del llistat de branques segons el contingut tecnològic. L'any 2001 l'OCDE va presentar la darrera enumeració de sectors industrials basada en la classificació i codis de la ISIC Rev-3 (International Standard Industrial Classification).

A partir de les classificacions de l'OCDE, l'Eurostat estableix una correspondència amb els sectors industrials de la NACE Rev-1 a dos dígits. A més, l'Eurostat considera també una selecció d'activitats dels sectors dels serveis en funció del grau de relació que tenen amb les indústries d'alta tecnologia i, posteriorment, proposa una segmentació dels sectors a tres dígits que afecta la divisió 30 “Fabricació d'altres materials de transport”. La darrera classificació formulada per l'Eurostat és vigent des del 2008.

En aquesta publicació, l'Idescat utilitza la darrera classificació proposada per l'OCDE el 2001 i la recomanació de l'Eurostat de considerar la correspondència a tres dígits de la NACE Rev-1 per als sectors de tecnologia alta i mitjana alta, i estableix el llistat següent en termes de la CCAE-2009 (Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009):

La informació dels principals resultats i indicadors d'aquesta publicació es presenta desagregada per tres sectors segons el contingut tecnològic i per branques d'activitat: quatre d'industrials i dos de serveis. A continuació es presenta la correspondència d'aquests sectors i branques segons la CCAE-2009.

Els tres sectors són:

• Sectors manufacturers d'alta tecnologia
• Sectors manufacturers de tecnologia mitjana alta
• Serveis d'alta tecnologia o de tecnologia capdavantera

La suma dels tres sectors proporciona el conjunt de l'àmbit: total de sectors d'alta tecnologia i de tecnologia mitjana alta.

Pel que fa a les branques d'activitat, s'han desglossat els sectors industrials, d'una banda, i els de serveis, de l'altra.

Per a la part d'indústria:

• Sectors manufacturers d'alta tecnologia i de tecnologia mitjana alta:
• Fabricació de productes farmacèutics (divisió 21)
• Indústries químiques (divisió 20)
• Fabricació de materials elèctrics, maquinària i vehicles de motor (divisions 27, 28 i 29)
• Altres indústries manufactureres (divisions 26 i 30, excepte el grup 301, i els grups 254 i 325)

Per a la part de serveis:

• Sector serveis d'alta tecnologia:
• Cinema, ràdio, televisió, telecomunicacions i serveis TIC (divisions 59 a 63)
• Recerca i desenvolupament (divisió 72)

El total de sectors d'alta tecnologia i de tecnologia mitjana alta és la suma de les sis branques (agrupades en els dos subsectors) que formen part d'aquesta operació estadística.

L'enfocament de producte per a l'estudi de l'alta tecnologia complementa l'enfocament sectorial i proporciona dades sobre els béns produïts amb alt contingut tecnològic, fet que dona una idea de la situació competitiva d'un país. La llista de productes classificats com d'alta tecnologia s'agrega sobre la base de la Classificació estàndard de comerç internacional (SITC), segons la proposta de l'OCDE.

Les fonts estadístiques utilitzades per elaborar aquesta publicació de síntesi i els conceptes principals es descriuen breument a continuació.

2. Fonts d'informació

2.1. Estadística estructural d'empreses del sector industrial i Estadística estructural d'empreses del sector serveis

L'Estadística estructural d'empreses del sector industrial (EIE) estudia les empreses amb activitat principal inclosa en les seccions B a E de la CCAE-2009.

D'altra banda, l'Estadística estructural d'empreses del sector serveis (EAS) investiga el conjunt dels serveis de mercat, és a dir, les empreses dedicades al comerç, turisme, transport, tecnologies de la informació, activitats immobiliàries i de lloguer i serveis a empreses (seccions G a J i L a N, R i S, excepte la divisió 94). A partir de l'any 2021 s'hi inclouen l'educació i les activitats sanitàries i de serveis socials (seccions P i Q de la CCAE-2009, respectivament).

Aquestes dues fonts contenen informació de les principals característiques estructurals de les empreses del seu àmbit. Per a aquesta publicació de síntesi es mostren una sèrie de magnituds i conceptes econòmics que reflecteixen la importància dels sectors en què s'ubiquen les empreses d'alta i mitjana alta tecnologia en l'economia catalana.

L'any de referència 2021 s'apliquen diverses millores metodològiques, que es regeixen pel Reglament (UE) 2019/2152 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de novembre de 2019, i pel Reglament d'execució (UE) 2020/1197 de la Comissió, de 30 de juliol de 2020.

Aquestes millores afecten els indicadors dels sectors i productes d'alta tecnologia en què es determina quins sectors institucionals són objecte de cobertura de l'Estadística, focalitzats en les unitats productores de mercat. En aquest sentit, s'hi inclouen les societats no financeres (societats anònimes, societats de responsabilitat limitada, altres empreses no financeres amb personalitat jurídica pròpia, empreses i altres ens públics productors de mercat) i les llars com a empresaris individuals (és a dir, empreses sense personalitat jurídica diferent de la dels seus propietaris), i es deixen explícitament fora de la cobertura les institucions financeres (tot i ser productores de mercat) i els sectors institucionals de les administracions públiques i les institucions sense finalitat de lucre al servei de les llars.

Pel que fa al total del sector serveis, s'incorporen per primer cop empreses de les seccions P i Q de la CCAE-2009, s'amplia la mostra de la secció R i de les divisions 95 i 96.

Per tant, a partir del 2021 els resultats no són estrictament comparables amb els dels anys anteriors.

Per obtenir més informació sobre el marc i el disseny mostral de les enquestes estructurals d'empreses, podeu consultar la metodologia de l'INE.

A continuació es detallen els principals conceptes i definicions de les estadístiques estructurals d'empreses que es consideren en aquesta publicació.

Activitat econòmica

L'activitat econòmica duta a terme per una empresa es defineix com la creació de valor afegit mitjançant la producció de béns i serveis. S'entén per activitat econòmica principal de l'empresa aquella que genera més valor afegit. Si no es disposa d'aquesta dada, es considera activitat principal la que genera més volum de negoci o, si tampoc se'n disposa, la que dona ocupació a un nombre de persones més elevat.

Amb independència que la desagregació d'activitat econòmica s'ofereixi en l'àmbit de sectors o de branques i subbranques, totes les taules inclouen el total d'indústria i serveis, amb l'objectiu que la persona usuària pugui calcular el pes relatiu en l'economia dels sectors de tecnologia o de tecnologia mitjana alta.

L'Estadística es presenta amb una doble tabulació:

• Empreses amb activitat a Catalunya: resultats obtinguts a Catalunya pels establiments empresarials ubicats a Catalunya.
• Empreses amb seu a Catalunya: resultats obtinguts a tot l'Estat per les empreses amb seu a Catalunya.

En la primera tabulació s'inclou el conjunt d'establiments empresarials ubicats a Catalunya, amb independència de si les empreses a les quals pertanyen tenen la seu a Catalunya o fora de Catalunya. El nombre d'ocupats és el dels que treballen en els establiments localitzats a Catalunya i el volum de negoci és el que es genera en aquests establiments.

En la segona tabulació només s'inclouen les empreses que tenen seu a Catalunya i els ocupats o el volum de negoci que es computen són els que obtenen aquestes empreses en els seus establiments en el conjunt d'Espanya (és a dir, amb independència que els establiments estiguin a Catalunya o no).

El nivell d'informació que s'ofereix per a totes dues tabulacions és idèntic; és a dir, tenen el mateix nombre de taules, variables i indicadors.

Les taules de principals resultats recullen informació sobre el nombre d'establiments, persones ocupades i assalariades, les principals partides de la comptabilitat empresarial i algunes macromagnituds bàsiques, fins a un total de 14 ítems o variables (vegeu l'apartat Definició de conceptes on es defineix cada concepte).

Les taules de principals indicadors proporcionen informació sobre una selecció de nou indicadors rellevants per a l'anàlisi comparativa intersectorial (en l'apartat Definició d'indicadors es defineix cada indicador).

Tant els principals resultats com els principals indicadors s'encreuen amb les dues variables de sectorització; unes taules es difonen segons els tres sectors d'activitat i d'altres segons les sis branques i els dos subsectors d'activitat.

Cada taula de principals resultats està integrada per dos subtaules:

• Valors
• Distribució percentual del valor de cadascun dels conceptes entre els diversos sectors, branques, subsectors i total

En el cas de les taules de principals indicadors la informació es presenta en una sola taula.

Definició de conceptes

Les taules de principals resultats en aquesta operació estadística recullen informació d'una selecció de 14 variables que integren dades sobre ocupació, ingressos, despeses, macromagnituds i inversió. Les definicions són les següents:

Nombre d'establiments

L'establiment es defineix com una empresa (o part d'aquesta), situada en una ubicació geogràfica concreta i des de la qual s'exerceixen activitats econòmiques per compte de l'empresa.

Persones ocupades

Conjunt de persones, fixes o eventuals, que formen part de l'empresa i contribueixen a les activitats d'aquesta mitjançant l'aportació del seu treball, sigui remunerat o no. S'hi inclouen els propietaris que hi treballen i els socis i els familiars no remunerats que hi treballen amb regularitat. També s'hi inclouen les persones que hi pertanyen i són retribuïdes per l'empresa, malgrat que treballin fora (per exemple, representants de comerç, personal de missatgeria i els equips de reparació i manteniment que treballen per compte de l'empresa). No s'hi inclouen les persones següents:

• Els socis exclusivament capitalistes
• Els membres del consell d'administració que no treballin per a l'empresa com a mínim un terç de la jornada laboral normal
• El personal que treballi per a l'empresa, però que cobri d'altres
• El personal facilitat per empreses de treball temporal (ETT)
• El personal excedent o jubilat
• Els treballadors autònoms dependents
• Els professionals lliures lligats a l'empresa per un contracte mercantil

El nombre de persones ocupades s'estima i s'expressa en mitjana anual.

Persones assalariades

Treballadors lligats a l'empresa per un contracte de treball i que perceben una remuneració en forma de sou, salari, comissió, gratificació, a preu fet o en espècie. Inclou tant el personal fix com l'eventual, a jornada completa o a jornada parcial.

S'hi inclouen tant les persones que duen a terme funcions directament associades a activitats productives de l'empresa com les que tenen tasques no lligades directament al procés productiu (directors a sou, gerents, tècnics, administratius, venedors, etc.).

Volum de negoci

Comprèn els imports facturats per l'empresa durant l'any de referència per les vendes de béns i serveis corresponents a les activitats ordinàries de l'empresa. Aquestes vendes es comptabilitzen en termes nets, és a dir, deduint els descomptes sobre vendes per pagament immediat, les devolucions de vendes, el valor dels envasos retornats i els ràpels. S'hi inclouen els impostos i taxes que graven els béns o serveis facturats, però s'exclou l'IVA transferit al client.

Valor de la producció

Import dels béns i serveis finals produïts per l'empresa durant l'exercici. És igual al volum de negoci més les variacions d'existències de productes acabats i en curs, més els treballs realitzats per l'empresa pel seu actiu (producció capitalitzada), més els ingressos accessoris i altres de gestió corrent, menys el consum de mercaderies.

Valor afegit brut a cost de factors

Renda bruta de les activitats d'explotació un cop ajustat l'efecte de les subvencions a l'explotació i els impostos indirectes. Es calcula a partir del valor afegit brut a preus de mercat deduint els impostos lligats a la producció i als productes i sumant les subvencions a l'explotació.

Compres i treballs fets per altres empreses

Suma del valor de les compres de primeres matèries, altres proveïments i mercaderies, i el valor dels treballs duts a terme per altres empreses o professionals del sector. (Aquests treballs han de formar part del procés de producció propi.)

Despeses de personal

Import total dels pagaments efectuats per l'empresa en concepte de sous i salaris, indemnitzacions, Seguretat Social a càrrec de l'empresa i altres despeses socials (retribucions a llarg termini mitjançant sistemes d'aportació o prestació definida, retribucions al personal mitjançant instruments de patrimoni i altres despeses socials).

Sous i salaris

Comprèn totes les quantitats, obligatòries o voluntàries, pagades en diners o en espècie per l'empresa al seu personal assalariat en concepte de remuneració del treball realitzat. Aquests pagaments es comptabilitzen per l'import brut, és a dir, abans de fer les deduccions corresponents a la Seguretat Social i els impostos sobre la renda de les persones físiques a càrrec de l'empresa. També inclou les indemnitzacions, és a dir, pagaments fets directament per l'empresa als seus assalariats en cas de malaltia, atur, acomiadament, accident, pensió, jubilació anticipada... Engloba, a més, les retribucions al personal liquidades amb instruments de patrimoni: accions, participacions, etc. No s'hi inclouen ni els pagaments a professionals o col·laboradors lliures i independents vinculats a l'empresa per un contracte mercantil, ni les despeses de viatge del personal de l'empresa ni els pagaments a empreses de treball temporal (ETT).

Serveis exteriors

Suma del conjunt de despeses d'explotació de naturalesa diversa fetes per l'empresa durant l'any de referència, com ara despeses en R+D, arrendaments i cànons, reparacions i conservació, serveis de professionals independents, transports realitzats per tercers, primes d'assegurances no socials, serveis bancaris i similars, publicitat, propaganda i relacions públiques, subministraments i altres serveis.

Inversió bruta en actius materials

Import dels increments de valor que es produeixin en els diferents tipus d'actius materials, que tinguin l'origen en compres a tercers de béns nous o usats, en producció pròpia d'actius o en treballs realitzats per l'empresa o per tercers sobre elements ja existents amb l'objecte d'augmentar-ne la capacitat productiva, el rendiment o la vida útil. Aquests actius materials han de tenir una vida útil superior a un any. S'hi inclouen els béns materials no fabricats, com la terra. S'hi exclouen els béns adquirits a través de reestructuracions i els costos de manteniment corrents. Es tracta d'inversió bruta i, per tant, les operacions d'inversió es comptabilitzen pel total del seu valor. Les compres es valoren a preus d'adquisició, sense incloure-hi l'IVA deduïble i incloent-hi el transport, el cost d'instal·lació, les despeses de registre i notari i altres impostos no deduïbles. Els treballs realitzats per l'empresa amb els seus recursos es valoren a preu de cost. No s'hi inclouen les inversions immobiliàries realitzades per obtenir rendes o plusvàlues.

Ingressos d'explotació

Import total obtingut com a resultat d'agregar els diferents ingressos lligats a l'explotació.

Despeses d'explotació

Import total obtingut com a resultat d'agregar les diferents despeses lligades a l'explotació dutes a terme per l'empresa: consums i treballs realitzats per altres empreses, despeses de personal, serveis exteriors i resta de despeses d'explotació.

Vendes a l'estranger

Part de l'import total del volum de negoci de l'empresa obtingut a partir de les vendes a l'estranger.

Definició d'indicadors

Les taules de principals indicadors econòmics en aquesta Estadística recullen informació d'una selecció de nou variables que integren dades sobre productivitat o taxes. Les definicions són les següents:

Productivitat

Quocient entre el valor afegit a cost de factors i el nombre mitjà anual d'ocupats. Representa l'aportació de cada ocupat a la generació de rendes de l'empresa. És una mesura de l'eficiència del factor treball. S'expressa en euros.

Despeses de personal per assalariat

Quocient entre les despeses de personal i el nombre mitjà anual d'assalariats. S'expressa en euros.

Taxa de valor afegit

Proporció que representa el valor afegit brut al cost de factors respecte al valor de la producció. Mostra la capacitat de generació de rendes per unitat de producte o servei. S'expressa en tant per cent.

Taxa de despeses de personal

Proporció que representen les despeses de personal respecte al valor afegit brut a cost de factors. Es pot considerar una mesura de la participació de l'ocupació assalariada en la renda generada en el sector que es consideri. S'expressa en tant per cent.

Taxa bruta d'explotació

Proporció que representa l'excedent brut d'explotació respecte al volum de negoci. S'expressa en tant per cent.

Taxa de salarització

Proporció del nombre de persones assalariades sobre el nombre de persones ocupades (tots dos en mitjana anual). S'expressa en tant per cent.

Taxa d'inversió

Proporció que representa la inversió total (tant en actius materials com intangibles) respecte al valor afegit a cost de factors. S'expressa en tant per cent.

Taxa de participació femenina en el personal assalariat

Proporció del nombre de dones assalariades sobre el total de persones assalariades, tots dos en mitjana anual. S'expressa en tant per cent.

Percentatge de vendes a l'estranger

Proporció del volum de negoci que es ven a l'estranger. S'expressa en tant per cent.

2.2. Estadística sobre activitats en recerca i desenvolupament (R+D)

L'Estadística sobre activitats en R+D (RD) proporciona la informació relativa al personal dedicat a activitats de recerca, així com els recursos econòmics destinats a realitzar aquestes activitats. S'investiguen tots els sectors econòmics (empreses, administracions públiques, ensenyament superior i institucions privades sense finalitat de lucre) però, als efectes d'aquesta publicació, només es considera el sector empresarial (empreses amb activitat principal incloses en les seccions A a S, excepte les seccions O, i el grup 854 de la CCAE-2009).

Als efectes d'aquesta publicació, s'ofereixen resultats sobre les variables següents:

Personal en R+D interna

Personal ocupat directament en activitats d'R+D interna, sense distinció del nivell de responsabilitat. El personal ocupat en R+D es classifica per sexe segons les categories següents:

• Investigadors: professionals que treballen en la concepció o creació de nous coneixements. S'encarreguen d'investigar i millorar o desenvolupar conceptes, teories, models, equips i instruments, programari o mètodes operatius. Les seves tasques són dirigir recerques, experiments, proves i anàlisis, fer el processament, avaluació, anàlisi i interpretació de les dades de recerca, i preparar informes científics, entre d'altres.
• Tècnics: persones amb tasques principals que requereixen coneixements i experiència de naturalesa tècnica en un o diversos camps de l'enginyeria, de les ciències físiques i biològiques o de les ciències socials i de les humanitats i les arts. Generalment, participen en l'R+D sota la direcció i supervisió d'investigadors i executen tasques científiques i tècniques. Les seves tasques són, fonamentalment, buscar bibliografia o fonts d'informació, fer experiments, proves i anàlisis, i preparar el material necessari per dur-los a terme, realitzar enquestes i entrevistes i assegurar el suport logístic als investigadors.
• Auxiliars o altre personal de suport: treballadors, qualificats o no, i el personal administratiu, de secretariat i oficina, que participen en l'execució de projectes d'R+D o que estan directament relacionats amb l'execució d'aquests projectes.

Les dades de personal es mesuren en nombre de persones físiques i en persones en equivalència a jornada completa.

• Nombre de persones físiques: nombre total de persones que estan completament o parcialment ocupades en R+D. Les dades relatives a persones físiques faciliten poder oferir informació sobre les característiques del personal d'R+D, com l'edat, el país d'origen o la disciplina científica.
• Equivalència a jornada completa (EJC) durant un any: aquest concepte s'introdueix perquè, en molts casos, el personal que desenvolupa l'activitat d'R+D ho fa de manera parcial o secundària. El personal en EJC és la suma del personal que treballa a dedicació plena amb les fraccions de temps del personal que treballa a dedicació parcial en activitats d'R+D.

Despesa en R+D interna

És la despesa en activitats d'R+D interna feta dins de la unitat o centre investigador. Per tant, és aquella quantitat destinada a treballs creatius portats a terme dins l'empresa per augmentar el volum de coneixements i la seva utilització per idear productes i processos nous o millorats. També s'hi inclou la despesa feta fora de l'empresa com a suport a les tasques internes d'R+D.

Aquest concepte es presenta per naturalesa de la despesa en R+D: despesa corrent i de capital feta dins l'empresa, sigui quin sigui l'origen dels fons. La despesa corrent inclou el cost laboral del personal en R+D (costos laborals d'investigadors, tècnics o auxiliars) i altres despeses corrents com ara la contractació de personal extern plenament integrat en les activitats d'R+D interna de la unitat i l'adquisició de materials necessaris per fer aquestes activitats. La despesa de capital atribuïble a l'activitat d'R+D inclou l'import en equipaments i instruments, terrenys i edificis, adquisició de programari específic i altres productes de propietat intel·lectual per fer R+D interna.

La informació publicada sobre personal i despesa fa referència, per una banda, a l'activitat d'empreses amb activitat d'R+D interna feta a Catalunya, independentment d'on estigui situada la seva seu social i, per l'altra, a la d'empreses amb seu a Catalunya, independentment d'on es faci l'activitat d'R+D.

2.3. Enquesta sobre innovació a les empreses

L'Enquesta sobre innovació a les empreses (IN) proporciona informació sobre el procés d'innovació a les empreses a partir d'indicadors que permeten conèixer aquest procés (despesa en innovació, impacte econòmic, tipus d'activitats innovadores, etc.). El total d'empreses de l'economia comprèn totes les empreses agrícoles, industrials, de construcció i de serveis amb 10 persones assalariades o més, és a dir, empreses amb activitat principal en les seccions A a S, excepte les seccions O, el grup 854 i la divisió 94 de la CCAE-2009.

Aquesta Enquesta segueix les recomanacions del Manual d'Oslo, que conté les directrius proposades per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) per recollir i interpretar dades sobre innovació.

Als efectes d'aquesta publicació, s'ofereixen resultats sobre les variables següents:

• Empreses innovadores en el període

  Inclou tant les empreses que han fet algun tipus d'innovació de producte com les que han fet innovacions de processos de negoci en l'any de referència o en algun dels dos anys anteriors.

  La informació publicada correspon a les empreses amb seu social a Catalunya que han fet algun tipus d'innovació en el període esmentat.

• Empreses amb innovació de producte en el període

  Inclou les empreses que han introduït al mercat un bé o servei nou o millorat que difereix significativament dels béns o serveis anteriors a l'empresa.

  La informació publicada correspon a les empreses amb seu social a Catalunya que han fet innovació de producte en l'any de referència o en algun dels dos anys anteriors.

• Empreses amb innovació de processos de negoci en el període

  Inclou les empreses que han implementat a la seva activitat algun procés de negoci nou o millorat per a una o més funcions del seu negoci que difereixen significativament del procés de negoci anterior de l'empresa. Les funcions de negoci incorporades poden ser en algun dels processos de negoci següents:

  • Mètodes de fabricació o producció de béns o serveis
  • Sistemes logístics o mètodes de lliurament o distribució
  • Mètodes de processament d'informació o comunicació
  • Mètodes de comptabilitat o altres operacions administratives
  • Pràctiques de negocis per a procediments organitzatius o relacions externes
  • Mètodes d'organització de responsabilitat laboral, presa de decisions o gestió de recursos humans
  • Mètodes de màrqueting per a promoció, embalatge, fixació de preus, posicionament del producte o serveis postvenda

  La informació publicada correspon a les empreses amb seu social a Catalunya que han fet alguna innovació en els seus processos de negoci en l'any de referència o en algun dels dos anys anteriors.

• Empreses amb activitats innovadores en el període

  Són aquelles empreses amb activitats innovadores completades, en curs o abandonades en l'any de referència o en algun dels dos anteriors. La informació publicada correspon a les empreses amb seu social a Catalunya.

• Despesa en activitats innovadores feta l'any de referència

  Inclou la despesa total destinada a fer qualsevol activitat innovadora. Les activitats innovadores es classifiquen, tenint en compte aquelles activitats de l'empresa que són susceptibles de ser realitzades amb la intenció d'innovar, en les set categories següents:

• Activitats d'R+D interna: treballs creatius portats a terme dins de l'empresa per augmentar el volum de coneixements i la seva utilització per idear productes i processos nous o millorats (inclòs el desenvolupament de programari). L'import destinat a aquestes activitats comprèn les despeses corrents i de capital fetes dins l'empresa, independentment de la procedència del fons.
• Adquisició d'R+D (activitats d'R+D externa): activitats d''R+D dutes a terme per altres organitzacions (incloses les del mateix grup d'empreses) o organismes públics o privats de recerca, i comprades per l'empresa. L'import destinat a aquestes activitats comprèn les despeses motivades per l'adquisició d'R+D fora de l'empresa mitjançant un contracte o conveni.
• Altres activitats innovadores que inclou:
• Adquisició d'equip de maquinària, programari, drets de propietat intel·lectual o edificis per a activitats innovadores diferents de l'R+D
• Adquisició de coneixements externs (patents, llicències, marques registrades)
• Disseny de producte, serveis de disseny, preparació de producció/distribució
• Formació i desenvolupament professional dels empleats
• Activitats de màrqueting directament relacionades amb innovacions diferents de l'R+D, incloent-hi investigació de mercats

La informació publicada correspon, d'una banda, a la despesa en activitats innovadores feta l'any de referència a Catalunya per les empreses que hi tenen activitat innovadora, independentment d'on s'ubiqui la seu social i, de l'altra, a la despesa feta per les empreses amb seu social a Catalunya, independentment d'on es faci l'activitat innovadora.

• Intensitat de la innovació

  Mesura la relació entre la despesa en activitats innovadores i la producció empresarial. Es calcula com el percentatge de despesa en innovació respecte al total del volum de negoci en l'any de referència.

  Es publica la intensitat de la innovació que tenen el total d'empreses, les empreses amb despesa en activitat innovadora en l'any de referència i les empreses amb despesa en activitats d'R+D interna en l'any de referència.

  La informació es refereix a empreses amb seu a Catalunya.

2.4. Enquesta sobre l'ús de TIC i del comerç electrònic a les empreses

L'Enquesta sobre l'ús de TIC i del comerç electrònic a les empreses (ETICCE) permet conèixer la situació de les empreses catalanes en relació amb la dotació i ús de TIC i el comerç electrònic.

La població objecte d'estudi està formada per les empreses amb activitat principal descrita en les seccions C a J, L, M, N i el grup 95.1 de la CCAE-2009.

En l'elaboració d'aquesta publicació, els resultats provenen de les empreses de 10 ocupats o més amb seu social a Catalunya i amb activitat inclosa en les descrites a la definició del sector de l'alta (i mitjana alta) tecnologia. El total d'indústria, construcció i serveis que apareix a la taula s'ha obtingut considerant totes les agrupacions d'activitat incloses en l'àmbit poblacional de l'enquesta, excepte la divisió 56 i el grup 95.1.

L'any de referència de la taula Principals indicadors d'ús de les TIC i del comerç electrònic correspon al període de referència de les dades relatives a compres i vendes a través de comerç electrònic, mentre que les variables sobre equipament i ús de TIC (connexió a Internet, pàgina web, banda ampla i correu electrònic) són referides al gener de l'any posterior a l'indicat.

2.5. Enquesta trimestral de cost labora.

L'Enquesta trimestral de cost laboral (ETCL) és una operació contínua de caràcter trimestral que porta a terme l'INE amb l'objectiu de proporcionar indicadors i conèixer l'evolució del cost laboral mitjà per treballador i mes, per hora efectiva, així com el temps treballat i no treballat.

L'àmbit poblacional objecte d'estudi està constituït per tots els comptes de cotització inclosos en el règim general de la Seguretat Social, el règim especial de la mineria del carbó i el règim especial de treballadors del mar, l'activitat econòmica del qual és el transport marítim (codi 50 de la CCAE-2009), independentment de la seva grandària. Pel que fa a l'àmbit de cobertura sectorial, s'investiguen els comptes de cotització l'activitat dels quals es troba dins dels tres grans sectors econòmics: indústria, construcció i serveis. En concret, el total d'indústria, construcció i serveis que apareix a les taules corresponents inclou les empreses de les seccions B a la S de la CCAE-2009. S'analitzen un total de 82 divisions i se n'exclouen l'agricultura (A), les llars que ocupen servei domèstic (T) i els organismes extraterritorials (U).

Als efectes d'aquesta publicació, s'ofereixen resultats del cost salarial per hora efectiva de treball i per treballador i mes, a partir de les variables següents:

• Cost salarial

Remuneracions, tant en metàl·lic com en espècie, fetes als treballadors per la prestació professional dels seus serveis laborals per compte d'altri, tant si retribueixen el treball efectiu com els períodes de descans computables com a treball.

El cost salarial inclou el cost salarial ordinari (el salari base, els complements salarials, els pagaments per hores extraordinàries o complementàries i els pagaments en espècie), els pagaments extraordinaris i els pagaments endarrerits.

Tots aquests components es recullen en termes bruts, és a dir, abans d'aplicar retencions o pagaments a la Seguretat Social corresponents al treballador.

• Hores efectives

Hores treballades tant en períodes normals de treball com en jornada extraordinària. Les hores perdudes en el lloc de treball també tenen la consideració de temps efectiu, en virtut de la normativa vigent.

Hores efectives = hores pactades + hores extraordinàries i/o complementàries − hores no treballades + hores perdudes en el lloc de treball

2.6. Enquesta industrial de productes

L'Enquesta industrial de productes (EIP) està dirigida a establiments industrials que cobreixen la producció de cada classe de la CCAE-2009. Per a cada any s'obté el valor de producció venuda.

L'any 2021, l'Enquesta s'adapta als nous reglaments europeus, fet que provoca que hi hagi un canvi metodològic i que, a partir del 2021, els resultats no siguin estrictament comparables amb els dels anys anteriors.

En aquesta publicació, els productes dels béns d'alta tecnologia s'han agrupat en nou grups de productes PRODCOM. Per a cada grup es mostra la relació de classes CPA-2008 que agrupa.

Aquests grups són:

Els resultats que s'ofereixen en aquesta publicació corresponen als establiments amb activitat a Catalunya.