- 1. Estructura
- 2. Coneixement del catalÃ
- 3. Llars i famÃlies
- 4. Fecunditat de la població femenina
- 5. Habitatges
- 6. Migracions
- 7. Mobilitat obligada per treball o estudi
- 8. Estades en un segon municipi
- 9. Estudis
- 10. Relació amb l'activitat econòmica
- 11. Població en establiments col·lectius
- 12. Creixement intercensal de la població
- 13. Cens de població i habitatges 2021
- 14. Cens de població i habitatges 2011
- 15. EstadÃstica del Padró municipal d'habitants 1975
El Cens de població es defineix com el conjunt d'operacions que consisteixen a recopilar, resumir, valorar, analitzar i publicar les dades de carà cter demogrà fic, cultural, econòmic i social dels habitants del paÃs i de les seves divisions politicoadministratives referides a un moment donat. Aquesta operació va dirigida a les persones que resideixen en habitatges (ja siguin habitatges familiars o allotjaments) o en establiments col·lectius (hotels, residències, asils...)
Les caracterÃstiques essencials que distingeixen el Cens de població i habitatges d'altres operacions estadÃstiques en l'à mbit demogrà fic són les següents:
- enumeració individual (de persones i edificis),
- data de referència definida,
- universalitat (tothom ha de ser comptat),
- dades d'à rea petita (la informació s'ha de presentar desagregada geogrà ficament),
- periodicitat definida (un mÃnim de deu anys).
Els censos són recomptes exhaustius de la població i totes les persones interrogades tenen l'obligació de contestar amb exactitud. Els censos estan protegits i només se'n poden difondre dades com a informació de carà cter numèric agregat.
1. Estructura
L'estructura de la població és la composició d'una població segons les caracterÃstiques demogrà fiques (sexe, edat, estat civil, lloc de naixement, etc.) o socioeconòmiques (nivell d'instrucció, activitat econòmica, etc.).
El coneixement de l'estructura d'una població es fa a través del Cens de població que es duu a terme cada deu anys, i amb periodicitat anual a partir de l'any 2021. La data de referència del Cens fins al 1970 és el 31 de desembre, i els anys 1981 i 1991 és l'1 de març. Els anys 2001 i 2011 la data de referència és l'1 de novembre i els anys 2021 i següents és l'1 de gener. També ens proporciona informació de l'estructura demogrà fica el Padró municipal d'habitants de 1975 (data de referència 31 de desembre) i 1986 (data de referència 1 d'abril). A més, l'any 1996, com que la legislació relativa als continguts del Padró endarreririen la disponibilitat d'informació bà sica per a la presa de decisions fins més enllà de l'any 2000, l'Idescat va fer una EstadÃstica de població amb data de referència 1 de maig, considerada tècnicament com un cens.
Any | Data de referència |
---|---|
1975 | 31 de desembre |
1981 | 1 de març |
1986 | 1 d'abril |
1991 | 1 de març |
1996 | 1 de maig |
2001 | 1 de novembre |
2011 | 1 de novembre |
2021 i següents | 1 de gener |
Els qüestionaris utilitzats en els diferents censos i padrons no sempre han inclòs les mateixes preguntes ni els mateixos conceptes; per tant, hi pot haver variacions d'un any a l'altre, tal com s'indica a les descripcions de les diverses variables.
La informació que incorpora aquesta estadÃstica sobre l'estructura de la població fa referència als censos de població de 1981, 1991, 2001, 2011 i 2021, als padrons municipals d'habitants de 1975 i 1986 i a l'EstadÃstica de població de 1996.
A partir del Cens de població 2001 les xifres de població només tenen consideració estadÃstica, és a dir, no són xifres oficials de població. Les xifres oficials són les que es deriven del procediment de gestió dels padrons municipals i que es publiquen anualment, amb referència a 1 de gener, mitjançant un reial decret a proposta de la presidència de l'INE i amb l'informe vinculant del Consell d'Empadronament.
1.1. Edat, sexe i estat civil
L'edat es refereix als anys complerts en la data de referència de cada operació estadÃstica.
Pel que fa a l'estat civil, fins al 1986 la categoria "separats" comprèn tant la situació de dret com la de fet. A partir d'aquest any només comprèn els separats legalment. La categoria "divorciats" es recull a partir de 1986. L'any 2001 la variable "estat civil" no inclou les persones que viuen en establiments col·lectius.
1.2. Lloc de naixement
Respecte als nascuts fora de Catalunya l'agregació territorial no coincideix entre els diversos anys, per causa dels canvis en la diferent organització territorial de l'Estat.
1.2.1. Àmbits territorials comuns a tots els anys
- Andalusia. ProvÃncies d'Almeria, Còrdova, Granada, Jaén, Sevilla, Mà laga, Cadis i Huelva.
- Aragó. ProvÃncies de Saragossa, Osca i Terol.
- Astúries. ProvÃncia d'Oviedo.
- GalÃcia. ProvÃncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra.
- Illes Balears.
- Illes Canà ries.
- PaÃs Valencià . ProvÃncies de Castelló, València i Alacant.
- Navarra. ProvÃncia de Pamplona.
- Extremadura. ProvÃncies de CÃ ceres i Badajoz.
- PaÃs Basc. ProvÃncies d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.
- Ceuta i Melilla.
- Estranger
1.2.2. Àmbits territorials no comuns entre 1975 i la resta d'anys
1975 i 1981 (Regions)
- Lleó. ProvÃncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència.
- Castella la Nova. ProvÃncies de Madrid, Toledo, Guadalajara, Conca i Ciudad Real.
- Castella la Vella. ProvÃncies de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia i Àvila.
- Múrcia. ProvÃncies d'Albacete i Múrcia.
1986, 1991, 1996 i del 2001 en endavant (comunitats autònomes)
- Cantà bria. ProvÃncia de Santander.
- Madrid. ProvÃncia de Madrid.
- Múrcia. ProvÃncia de Múrcia.
- Castella-La Manxa. ProvÃncies de Ciudad Real, Albacete, Conca, Toledo i Guadalajara.
- Castella i Lleó. ProvÃncies de Lleó, Zamora, Salamanca, Palència, Valladolid, Àvila, Burgos, Segòvia i Sòria.
- La Rioja. ProvÃncia de Logronyo.
1.3. Nacionalitat
Per ciutadania s'entén la nacionalitat legal de cada persona. Un ciutadà és una persona que té la nacionalitat legal del paÃs en què resideix i un estranger és una persona que no és nacional d'aquest paÃs. Com que el paÃs de nacionalitat d'una persona no necessà riament coincideix amb el del lloc de naixement, tots dos elements s'han de registrar en un cens. Per tant, s'han de recollir dades sobre la nacionalitat que permetin classificar la població del paÃs en ciutadans de naixement o naturalització estrangers.
2. Coneixement del catalÃ
La realització dels censos lingüÃstics vinculats amb els censos generals de població permet fer un recompte exhaustiu de la població d'un territori i de les seves caracterÃstiques demogrà fiques, econòmiques i socials, entre les quals hi ha les de tipus lingüÃstic. Els censos ens proporcionen dades sobre la capacitat de comprendre, parlar, llegir i escriure en català . També permeten fer un tractament sistemà tic de les variables lingüÃstiques en relació amb la resta de variables censals.
La informació sistemà tica disponible sobre el coneixement del català a Catalunya comença l'any 1981 i a partir d'aquest any s'ha anat actualitzant amb periodicitat quinquennal. Amb anterioritat a aquesta data, i en ocasió de la renovació del Padró de l'any 1975, ja es va fer una primera avaluació estadÃstica dels nivells de coneixement i sobre la llengua emprada en famÃlia, però aquesta estadÃstica es va limitar a la demarcació provincial de Barcelona i a una fracció de la població municipal.
Els censos lingüÃstics de 1981 i 1986 van ser elaborats totalment per l'Idescat i es basaven en l'aprofitament estadÃstic de les renovacions quinquennals del Padró municipal d'habitants. Aquestes renovacions s'aprofitaven per recollir dades estadÃstiques que s'incorporaven en el qüestionari dels padrons dels municipis de Catalunya. AixÃ, entre les preguntes que es van recollir i tabular de manera sistemà tica, hi havia les que feien referència a les habilitats següents: la comprensió (anys 1981 i 1986), la parla, la lectura i l'escriptura (any 1986); és a dir, la capacitat d'entendre, saber parlar, llegir i escriure la llengua catalana.
Posteriorment, amb el canvi de la normativa reguladora del Padró, els continguts del full padronal es van limitar exclusivament a les preguntes estrictament necessà ries per al desplegament de les relacions juridicopúbliques entre l'Administració local i els ciutadans i, per tant, es van excloure expressament les preguntes amb finalitat estadÃstica. Aquest fet va comportar que l'any 1991 —en què s'havien d'elaborar uns nous censos de població i habitatge— se signés un conveni de col·laboració entre l'Idescat i l'INE per a la realització dels censos de població i habitatge de 1991 a Catalunya i aixà poder donar continuïtat a les sèries estadÃstiques disponibles per a Catalunya, comarques i municipis.
Un aspecte particularment destacat del Cens lingüÃstic de l'any 1991 va consistir en l'elaboració per primera vegada d'un arxiu estadÃstic que vinculava la població censal amb les llars i famÃlies. Això va permetre situar els nivells de coneixement de català de la població en relació amb el seu entorn familiar més immediat. Aquest enfocament possibilitava, entre altres anà lisis, l'estudi d'aspectes relacionats amb la transmissió familiar de la llengua.
L'any 1996, s'havia de fer l'última renovació quinquennal del Padró municipal d'habitants segons la metodologia clà ssica de fer un treball de camp per a la recollida dels fulls d'inscripció padronal. El Govern de Catalunya va aprovar la realització de l'EstadÃstica de població de Catalunya com un treball paral·lel al de la renovació padronal de l'any 1996. L'EstadÃstica de població, que tècnicament és un cens, tenia com a finalitat actualitzar les sèries estadÃstiques de població disponibles, entre les quals hi havia la del coneixement del català .
El Cens lingüÃstic del 2001 es va fer sota una òptica diferent de les anteriors, ja que l'Idescat no va intervenir en les fases de recollida i informatització dels censos de població. La comparació dels resultats del Cens lingüÃstic del 2001 amb els resultats dels anys anteriors va presentar limitacions, per l'escassa exhaustivitat: la manca de resposta total i la variable es van avaluar al voltant del 15% per al conjunt de Catalunya en el cas de les preguntes lingüÃstiques, mentre que en els anteriors censos lingüÃstics es van avaluar entre el 2% i el 3%. L'any 2001 la variable coneixement del català no inclou les persones que viuen en establiments col·lectius.
L'any 2007, l'Idescat va realitzar l'Enquesta demogrà fica, amb l'objectiu central d'actualitzar la informació de les principals variables estructurals referides a la població, a les llars i famÃlies, i a l'habitatge. L'Enquesta va permetre mantenir actualitzades les variables clà ssiques d'estructura demogrà fica com ara l'estat civil, l'estructura familiar, les migracions, el nivell d'estudis, la relació amb l'activitat econòmica i l'habitatge i el coneixement de les llengües (català , castellà i aranès).
2.1. Cens 2011
A diferència dels censos anteriors, en què tota la població resident havia de respondre al qüestionari censal, les dades del Cens lingüÃstic 2011 s'han obtingut a partir d'una enquesta adreçada a una à mplia mostra de la població.
Aquesta nova metodologia suposa que la informació no es podrà oferir tan detallada territorialment com en els censos tradicionals anteriors.
Els resultats del Cens lingüÃstic 2011 precedeixen de la resposta de les persones de dos anys i més a les quals anava adreçada la pregunta "Quin és el vostre coneixement de la Llengua catalana?" a l'Enquesta de població i habitatge.
2.1.1. Definicions bà siques
Les dades del Cens lingüÃstic corresponen a la població de dos anys i més. No s'inclou la població menor de dos anys perquè en aquest grup no es pot parlar, en sentit estricte, de comprensió d'una llengua.
La pregunta formulada en el qüestionari és la següent:
Codi | Text |
---|---|
1 | No l'entén |
2 | L'entén |
3 | L'entén i el sap llegir |
4 | El sap parlar |
5 | El sap llegir i parlar |
6 | El sap llegir, parlar i escriure |
A partir de la tabulació de les respostes directes dels ciutadans, s'han definit unes categories creades per addició dels nivells de resposta directa, per tal d'oferir una visió sintètica de les competències lingüÃstiques de la població.
Competència | Nivells |
---|---|
No l'entén | 1 |
L'entén | 2+3+4+5+6 |
El sap parlar | 4+5+6 |
El sap llegir | 3+5+6 |
El sap escriure | 6 |
- Entén el catalÃ
És capaç de comprendre una conversa sobre un tema corrent en català .
- Sap llegir el catalÃ
És capaç de llegir textos corrents en català com anuncis, notÃcies de diari, etc.
- Sap parlar el catalÃ
És capaç de mantenir una conversa en català sobre un tema corrent.
- Sap escriure el catalÃ
És capaç de redactar notes, postals, etc. en català amb correcció suficient, encara que no sigui total.
2.1.2. Qualitat de la informació
Del total de persones de 2 anys i més que han respòs l'Enquesta de població i habitatges (610.214), només 22.225 han deixat de respondre la pregunta sobre el coneixement de la llengua catalana, la qual cosa suposa un nivell de no-resposta del 3,64%.
Quant a la validació dels registres amb resposta, s'han introduït dues normes de coherència: en primer lloc, per als menors de quatre anys no s'admeten les competències de lectura i escriptura; en segon lloc, si en la pregunta sobre el nivell d'instrucció s'ha respost que no se sap llegir o escriure, tampoc s'admeten les competències de lectura i escriptura. El nombre de casos que no compleixen la primera norma de validació és de 769, mentre que el nombre de casos que no compleixen la segona és de 396. Aquests casos (registres amb valors invà lids) passen a formar part del conjunt de registres sense resposta a imputar: 23.390, és a dir, un 3,83%.
Dels 23.390 registres a imputar, un 69% són persones nascudes a Catalunya, un 18% nascudes a la resta d'Espanya i un 14% nascudes a l'estranger. Distribuïts segons grans grups d'edat, un 27% correspon a menors de 15 anys, un 52% al grup de 15 a 64 anys i un 21% al de 65 anys i més. Segons à mbits territorials, l'Alt Pirineu i Aran és l'à mbit amb el percentatge de no-resposta més alt (amb un 4,6%), mentre que les Terres de l'Ebre és el que té el percentatge de no-resposta més baix (amb un 3,3%).
D'altra banda, en un cert nombre de municipis, la grandà ria efectiva de la mostra no ha estat suficient per assegurar la qualitat dels resultats estadÃstics, per la qual cosa s'han imputat les dades en els municipis següents: Aguilar de Segarra, Arres, Bausen, Bellprat, Canejan, Gisclareny, Granera, la Quar, Sant Esteve de la Sarga i Sant Jaume de Frontanyà .
2.1.3. Metodologia d'imputació
L'Idescat ha imputat els valors mancants o invà lids de la variable relativa al coneixement del català del Cens de població 2011 aplicant regressions logÃstiques. Aquesta metodologia consisteix a predir el valor d'una variable categòrica (en aquest cas les competències lingüÃstiques) en funció d'altres caracterÃstiques de l'individu, com ara el sexe, l'edat, la nacionalitat, el lloc de naixement, el nivell d'estudis, l'any d'arribada a Catalunya i el nivell lingüÃstic de la seva secció censal.
2.1.4. Difusió de la informació
Els resultats relatius a les variables obtingudes del fitxer precensal (sexe, edat, nacionalitat i lloc de naixement) poden presentar diferències en les taules en què aquestes variables estan encreuades amb les caracterÃstiques de la població (coneixement del català , estat civil, nivell d'instrucció, etc.), que s'han obtingut de la mostra que va formar part de l'operació Censos de població i habitatges 2011.
2.1.5. Visualització de dades
Dins el projecte de visualització de dades al web de l'Idescat s'han associat grà fics i mapes a algunes taules del Cens lingüÃstic.
S'ofereixen mapes de coropletes dels municipis, les comarques, les provÃncies i els à mbits del pla territorial. També s'ofereix visualitzar els mapes municipals de les comarques de Catalunya, de manera que la informació d'una determinada comarca es pot acompanyar d'un mapa de coropletes que representa la distribució de la variable en els seus municipis.
El procediment d'assignació de colors als mapes de coropletes és automà tic, en funció dels valors de la variable. Els valors extrems (inferiors al 5è percentil i superiors al 95è percentil) no s'han utilitzat en l'assignació de colors i s'agrupen respectivament en la categoria inferior (en color blanc) i superior (en color negre).
3. Llars i famÃlies
Aquesta estadÃstica difon les dades bà siques de les estructures familiars, a partir de l'arxiu normalitzat de llars i famÃlies procedent dels censos de població dels anys 1981, 1991, 2001, 2011 i 2021 i de l'EstadÃstica de població 1996. Aquestes dades corresponen a la població enregistrada només en habitatges familiars.
3.1. Concepte de llars i famÃlies
El concepte de llars i de famÃlies ha variat en els diferents censos.
En els censos de població 2011 i 2021, una llar es defineix com el conjunt de persones que resideixen habitualment en el mateix habitatge. En els censos 1981 i 1991, una llar es defineix com el conjunt de persones (una o més) que resideixen en el mateix habitatge i que comparteixen les despeses comunes ocasionades per l'ús de l'habitatge o les despeses d'alimentació.
En els censos de població 2011 i 2021, una famÃlia està formada per un grup de persones (dues o més) que resideixen en el mateix habitatge i tenen vincles de parentiu, de sang o polÃtics, amb independència del grau. Les llars familiars poden estar compostes per una famÃlia o més. En els censos de població dels anys 1981 i 1991, una famÃlia està formada per un grup de persones (dues o més) que resideixen en el mateix habitatge, comparteixen algunes despeses comunes i tenen vincles de parentiu.
Les diferències entre llar i famÃlia són bà sicament dues:
- La llar pot ser unipersonal, mentre que la famÃlia ha de ser de dos membres, com a mÃnim.
- Els membres d'una llar amb dues persones o més no han de tenir vincles de parentiu necessà riament; en canvi els membres d'una famÃlia, sÃ.
Com a unitat jerà rquica intermèdia entre l'habitant i la famÃlia hi ha el nucli, que es correspon a una concepció restringida de la famÃlia, limitada als vincles de parentiu més estrets. Hi ha quatre tipus de nuclis:
- Matrimoni o parella de fet sense fills
- Matrimoni o parella de fet amb un fill o més
- Mare amb un fill o més
- Pare amb un fill o més
En els nuclis, els fills no han de tenir ni parella ni descendència, perquè si en tenen llavors es considera que formen ja que en aquests casos formarien part d'un altre nucli.
3.2. Tipus de llars
3.2.1. Tipus de llars per nombre de famÃlies
Les llars es classifiquen segons el nombre de famÃlies i el nombre i tipus de nucli.
Llars no familiars
- Unipersonals
- Amb dues persones o més
Llars familiars
- Llars unifamiliars
Sense nucli
Amb un nucli
- Matrimoni o parella de fet sense fills
- Matrimoni o parella de fet amb un fill o més
- Mare amb un fill o més
- Pare amb un fill o més
Amb dos nuclis o més
Llars plurifamiliars
- Llars unifamiliars
3.2.2. Tipus de llars per nombre i tipus de nucli
Les llars es classifiquen segons el nombre i tipus de nucli i la presència o l'absència d'altres persones.
Els nuclis poden estar compostos per un matrimoni o parella sense fills, un matrimoni o parella amb fills, o per un sol progenitor amb fills, denominats també monoparentals.
Llars sense nucli
- Unipersonals
- De dues persones o més
Llars amb un nucli
Matrimoni o parella de fet sense fills
- Sense altres persones
- Amb altres persones
Matrimoni o parella de fet amb un fill o més
- Sense altres persones
- Amb altres persones
Mare amb un fill o més
- Sense altres persones
- Amb altres persones
Pare amb un fill o més
- Sense altres persones
- Amb altres persones
Llars amb dos nuclis o més
3.2.3. Tipus de llars per composició de la llar
Es classifiquen les llars segons el sexe i l'edat de les persones en les llars unipersonals, i la presència o absència de fills menors de 25 anys en les llars amb nuclis.
3.3. Definicions
- Grandà ria de la llar
Nombre de persones que componen una llar.
- Grandà ria mitjana de la llar
Quocient entre la xifra total de persones que viuen a la llar i el nombre de llars. Expressa el nombre mitjà de persones per llar.
- Edat mitjana de la llar
Edat mitjana de totes les persones que viuen en una llar.
- FamÃlia
Dues persones o més que resideixen en la mateixa llar i tenen vincles de parentiu, de sang o polÃtics, amb independència del seu grau.
- FamÃlia nombrosa
Nucli en què la parella (o el pare o mare en els nuclis monoparentals) conviu amb tres fills o més que són comuns (o exclusius) i tenen les caracterÃstiques següents: solters i menors de 21 anys o solters amb edats entre 21 i 25 anys que cursen estudis de FPII, FP superior, diplomatura, llicenciatura, arquitectura, enginyeria, doctorat, postgrau o equivalents. Aquesta definició és molt similar a la definició legal actualment en vigor, encara que no té en compte tots els matisos d'aquesta (per exemple, els relacionats amb la minusvalidesa d'algun dels fills).
Aquesta variable no inclou les famÃlies nombroses que en algun moment han complert aquestes condicions però que no ho fan actualment. Tampoc inclou les parelles que han tingut tres fills o més però que mai han complert les caracterÃstiques anteriors o les parelles amb fills que mai han conviscut amb els seus pares al mateix temps.
- FamÃlia reconstituïda
FamÃlia composta per una parella, els fills que un dels membres de la parella o tots dos tenien anteriorment i, si s'escau, els fills comuns.
- Fills
El concepte de fills queda restringit als fills de qualsevol edat que convisquin amb els pares, que no tinguin una vinculació marital ni descendència.
En la identificació dels nuclis, la relació pare-fill sempre té preferència sobre la relació fill-pare; és a dir, si un fill no aparellat és a la vegada pare o mare d'un fill no aparellat, tots dos formen un nucli independent de tipus monoparental; per tant, el fill no aparellat deixa de formar part del nucli dels seus pares (que són els avis del seu fill).
La relació de parella sempre té preferència sobre la relació fill-pare o fill-mare; és a dir, si un fill té parella i conviu amb aquesta i els seus pares, tots dos formen un nucli independent (del tipus matrimoni o parella sense fills); per tant, el fill deixa de formar part del nucli dels seus pares.
- Fills de la famÃlia nombrosa
Inclou únicament els fills computables al nucli de famÃlia nombrosa.
- Generació
Per classificar les llars segons el nombre de generacions s'han tingut en compte les generacions contigües, és a dir, avi-pare-fill.
- Llar
Conjunt de persones que resideixen habitualment en el mateix habitatge; per tant, el concepte de llar s'assimila al d'habitatge principal.
Hi ha dos tipus de llars: les unipersonals (formades per una sola persona) i les multipersonals (formades per dues persones o més).
- Matrimoni
Unió legal de dues persones determinada per mitjans civils, religiosos o altres mitjans, reconeguts per la llei del paÃs.
- Nombre de fills del nucli
Total de fills del nucli, tant si són fills exclusius de la mare, del pare, o comuns.
- Nucli
Unitat jerà rquica intermèdia entre l'habitant i la famÃlia. Pot ser de quatre tipus: parella sense fills; parella amb un fill o més; pare amb un fill o més i mare amb un fill o més.
Per formar part del nucli dels pares, els fills no han d'estar aparellats ni tenir fills.
- Nucli monoparental
Nucli format per un sol progenitor i un fill o més.
- Parella
Dues persones unides en matrimoni o parella de fet.
- Parella de fet
Dues persones que conviuen juntes sense vinculació matrimonial.
- Parella mixta
Parella en què un dels membres té una nacionalitat diferent de l'espanyola.
- Persona de referència
Persona que s'ha escollit amb l'objectiu de facilitar la interpretació dels parentius i que ha de tenir una relació al més propera i directa possible amb la resta dels membres de la llar, de manera que els resultats siguin clars.
- Persona principal
Pels censos de població del 1981 i el 1991 i l'EstadÃstica de població 1996, la persona principal de la famÃlia és la que la resta de familiars li reconeixen aquesta qualitat. En els censos posteriors, aquest concepte va ser substituït pel de persona de referència.
- Relació amb la persona de referència
Relació de parentiu de cada un dels membres de la llar respecte a la persona de referència. Si la persona de referència és el pare de la persona estudiada, la relació amb la persona de referència és de fill o filla.
4. Fecunditat de la població femenina
Històricament, els censos de població han inclòs preguntes sobre la fecunditat de la població femenina. Des de l'any 1920, s'ha preguntat sobre el nombre de fills nascuts vius i, a partir del 1930, sobre l'any de casament.
Cal recordar, a més a més, que aquest tipus de preguntes formen part de les recomanacions de les Nacions Unides pel que fa a l'obtenció d'informació censal adreçada a l'estudi de la fecunditat femenina.
4.1. Preguntes censals
La pregunta sobre el nombre de fills tinguts té diferències en la recollida de la informació dels darrers censos.
El cens del 1981 incloïa la pregunta únicament per a les dones que van estar o estaven casades i deixava de banda els naixements fora del matrimoni.
En el cens del 1991, la pregunta es va dirigir a totes les dones que havien tingut fills vius, fet que fa difÃcil la comparabilitat de les dades amb el cens anterior. La pregunta sobre fills nascuts vius es dirigia a totes les dones que en algun moment de la seva vida havien tingut almenys un fill nascut viu. A causa de la formulació de la pregunta, la "no resposta" i les mares sense fills no poden distingir-se. De fet, cal suposar que tota "no resposta" correspon a dones sense fills en el qüestionari censal.
Al Cens de població 2001, no es va incloure aquesta pregunta. L'any 2011, la pregunta es dirigeix a tota la població femenina de 16 anys i més i recull informació sobre el nombre de fills tinguts amb vida.
4.2. Conceptes bà sics
La pregunta sobre fills nascuts amb vida permet estudiar la fecunditat retrospectiva o fecunditat acumulada.
El quocient entre el total de fills tinguts per les dones d'una determinada edat al moment del cens i el total de dones de la mateixa edat, dóna el nombre mitjà de fills per dona per l'edat considerada i es denomina paritat mitjana.
La paritat mitjana és una mesura de la fecunditat acumulada al llarg de la vida al moment del cens per a les supervivents d'una cohort femenina definida segons el perÃode de naixement, però no proporciona informació sobre el temps d'ocurrència dels naixements.
El nombre mitjà de fills segons l'edat de la mare pot calcular-se per diferents grups de dones segons algunes caracterÃstiques, com per exemple l'estat civil, el nivell d'instrucció, la relació amb l'activitat, etc. A l'hora d'avaluar els resultats, cal tenir en compte que les caracterÃstiques de les mares es refereixen al moment del cens i no al moment del naixement dels fills.
5. Habitatges
El coneixement del nombre d'habitatges i les seves caracterÃstiques es fa a través dels censos d'habitatges, que es duen a terme cada deu anys conjuntament amb els corresponents censos de població. L'objectiu bà sic del Cens d'habitatges és determinar el nombre i les caracterÃstiques dels habitatges existents en la data censal. Les dates censals són l'1 de març per als anys 1981, 1991, l'1 de novembre per al 2001 i el 2011 i l'1 de gener per al 2021.
5.1.Tipologia d'habitatges
En la tipologia d'habitatges és important distingir entre els habitatges principals, que corresponen a les llars, de la resta d'habitatges. En el curs de les diferents operacions censals la classificació dels habitatges segons la seva tipologia ha variat. En aquest apartat es presenten les classificacions d'habitatges adoptades en cadascun dels censos.
5.1.1. Cens 1981
Els habitatges es classifiquen en:
Ocupats
- Principals
- Secundaris
Vacants
5.1.2. Cens 1991
Els habitatges es classifiquen en:
Habitatges familiars
- Principals
- Secundaris
- Vacants
- Altres (habitatges sense informació)
Establiments col·lectius
Allotjaments
5.1.3. Cens 2001
Els habitatges es classifiquen en:
Habitatges familiars
- Principals
- Convencionals
- Allotjaments
No principals
- Secundaris
- Vacants
- Altres (habitatges sense informació)
- Principals
Establiments col·lectius
5.1.4. Cens 2011
Les dades de l'any 2011 provenen d'una enquesta per mostreig realitzada amb l'objectiu de conèixer les caracterÃstiques de les persones i els habitatges.
Els habitatges es classifiquen en:
Habitatges familiars
Principals
No principals
- Secundaris
- buits
Habitatges col·lectius
5.1.5. Cens 2021
Classificació d'habitatges a partir de cadastre i altres registres administratius
Els habitatges es classifiquen en:
- Habitatges familiars:
- Habitatges convencionals:
- Habitatges principals
- Habitatges no principals
- Allotjaments
- Habitatges convencionals:
- Establiments col·lectius
Un habitatge familiar és principal quan és la residència habitual dels seus components. Si l'habitatge està ocupat només ocasionalment o no està ocupat es considera habitatge no principal. A partir dels registres administratius no es pot distingir entre habitatges secundaris i vacants.
En el cens 2021 hi ha altres diferències respecte el cens del 2011. La primera és que en el cens 2021 es comptabilitzen com a habitatges els registrats en el cadastre com a ús residencial i aquells que, essent classificats amb un ús cadastral diferent del residencial (oficines, hotels, locals), s'ha comprovat que constitueixen la residència d'una llar familiar en el moment censal. Per tant, a diferència del cens anterior, un immoble utilitzat com a consulta mèdica ubicat en un edifici residencial que en el cadastre figura amb clau d'ús residencial es comptabilitza com a habitatge en el cens 2021. En aquest sentit, les dades d'habitatges 2021 no són comparables als habitatges de 2011 donat que amb la informació cadastral no es pot determinar si un immoble que està declarat com a habitatge s'està emprant com a local.
La segona diferència és el fet que alguns locals comercials de peu de carrer es poden reconvertir en habitatges. Atès que aquesta conversió requereix d'autorització municipal i que el canvi d'ús es reflecteix en el cadastre, aquesta informació s'ha incorporat en el cens 2021. Aixà doncs, apareixeran (o desapareixeran) nous habitatges en edificis acabats respecte del cens anterior.
Classificació d'habitatges per intensitat d'ús de l'habitatge a partir del consum elèctric
Es classifiquen els habitatges a partir del consum elèctric anual. Les dades s'obtenen de les declaracions de consum d'energia elèctrica per part de les companyies subministradores.
Prenent com a base el consum elèctric, els habitatges es classifiquen en:
- Habitatges buits (consum elèctric inferior al llindar mÃnim)
- Habitatges d'ús molt baix (consum elèctric entre el llindar mÃnim i 250 kWh)
- Habitatges d'ús esporà dic (consum elèctric de 251 a 750 kWh)
- Habitatges d'ús habitual (consum elèctric de més de 750 kWh)
Es considera com a habitatge buit aquell que no disposa de contracte de subministrament elèctric o el consum total del qual registrat l'any precedent ha estat inferior al que un habitatge mitjà del mateix municipi tindria si s'ocupés durant 15 dies tot l'any. Es determinen llindars especÃfics per a cada municipi perquè els consums mitjans varien molt per zones climà tiques, sent en general superiors en zones amb estius cà lids.
No obstant això, per facilitar l'anà lisi, s'ha establert un altre llindar (fix per a tots els municipis) de 250 kWh que, de mitjana i de forma aproximada, correspondria al consum d'un habitatge que estigués ocupat durant un mes durant l'any. Als habitatges amb consum entre el llindar mÃnim i el llindar de 250 kWh se'ls ha catalogat com de consum molt baix.
Per la seva banda, els habitatges amb un consum de 251 kWh a 750 kWh s'han anomenat com d'ús esporà dic. En mitjana, correspondria a un ús de l'habitatge durant un perÃode d'un a tres mesos en tot l' any.
5.2. Definicions
- Habitatge familiar
Habitació o conjunt d'habitacions i les seves dependències que ocupen un edifici o una part que n'està estructuralment separada i que, per la forma en què van ser construïdes, reconstruïdes o transformades, es destinen a ser habitades per una o diverses persones, i, a més, en la data censal no s'utilitzaven per a altres fins. Dins d'aquest concepte es poden distingir:
- Habitatge principal: Habitatge familiar destinat durant tot l'any, o la major part d'aquest perÃode, a residència habitual o permanent.
- Habitatge no principal (a partir del 2021): Habitatge familiar que està ocupat només ocasionalment o no està ocupat.
- Habitatge secundari (fins al 2011): Habitatge familiar ocupat temporalment en caps de setmana, vacances, etc.
- Habitatge vacant o buit (fins al 2011): Habitatge familiar que, sense trobar-se en estat ruïnós ni ser utilitzat com a residència principal o secundà ria, es troba deshabitat.
- Establiment col·lectiu
Establiment destinat a ser habitat per un conjunt de persones que no constitueixen famÃlia, sotmeses a una autoritat o règim comú, o unides per objectius o interessos personals comuns. S'hi inclouen tant els establiments col·lectius en sentit estricte (convents, casernes, asils, residències d'estudiants, presons) com els hotels, pensions i establiments anà legs on consta població de dret.
- Allotjament
Recinte que no respon totalment a la definició d'habitatge familiar perquè és semipermanent, improvisat, mòbil o amb una destinació original diferent de la d'habitatge, però que, malgrat això, constitueix la residència habitual d'una o de diverses famÃlies en el moment censal.
- Habitatge buit (segons consum elèctric)
Habitatge que no disposa de contracte de subministrament elèctric o amb un consum inferior a un llindar mÃnim municipal, que correspondria en mitjana al consum d'un habitatge del mateix municipi que estigués ocupat durant 15 dies tot l'any.
- Habitatge d'ús molt baix (segons consum elèctric)
Habitatge amb un consum entre el llindar mÃnim i 250 kWh, que correspondria en mitjana al consum d'un habitatge que estigués ocupat durant un mes durant l'any.
- Habitatge d'ús esporà dic (segons consum elèctric)
Habitatge amb un consum de 251 kWh a 750 kWh, que correspondria en mitjana al consum d'un habitatge que estigués ocupat durant un perÃode d'un a tres mesos en tot l' any.
- Habitatge d'ús habitual (segons consum elèctric)
Habitatge amb un consum superior a 750 kWh.
- Nombre d'habitatges de l'edifici
Els edificis es classifiquen segons el nombre d'habitatges, i es distingeixen tres grups segons tinguin un, dos, tres habitatges o més.
- Any de construcció de l'edifici
Any aproximat de construcció o última reforma substancial de l'immoble on estiguin situats. Es considera que una reforma és substancial quan les modificacions introduïdes són de tal naturalesa que prà cticament s'ha fet un edifici nou.
- Règim de tinença dels habitatges principals
Es diferencien els habitatges en propietat d'algun dels membres de la llar, dels que es troben llogats i dels que facilita gratuïtament alguna institució o persona.
Propietat: Propietat per compra pagada. L'habitatge és propietat d'algun dels seus residents i està totalment pagat. Per tant, aquesta resposta és và lida encara que actualment l'habitatge sigui objecte d'algun gravamen (hipoteca, etc.), originat no per la compra d'aquest sinó pel fet que l'habitatge ha servit de garantia per a alguna altra operació.
- Propietat amb pagaments pendents: Propietat condicionada a un compromÃs, escrit o verbal, d'efectuar pagaments ajornats per l'adquisició de l'habitatge.
- Propietat per herència o donació: Aquesta forma d'accés a la propietat es preveu amb independència que l'habitatge pugui tenir qualsevol tipus de gravamen.
Gratuïta: Gratuïta per empresa o raó de treball. Gratuïta per altres persones o institucions.
De lloguer: Algun dels ocupants satisfà per l'ús de l'habitatge una quantitat anual o mensual, en metà l·lic o espècies, i independentment que tingui contracte o no.
- SuperfÃcie útil
SuperfÃcie mesurada a dins dels murs exteriors de l'habitatge, la qual no comprèn els soterranis i les golfes no habitables. S'inclou dins d'aquesta superfÃcie el 50% de la superfÃcie de la terrassa si aquesta està coberta i no tancada, i el 100% si es troba tancada.
- Habitació
Espai situat en un habitatge principal que té les caracterÃstiques següents:
- Està tancat per parets, que s'alcen del terra fins al sostre i que tenen com a mÃnim 2 metres a partir del terra.
- Té una superfÃcie suficient per donar cabuda a un llit de persona adulta (4 m2 com a mÃnim).
- Té com a mÃnim dos metres d'alçada sobre la major part de la seva superfÃcie. S'inclouen les cambres, sales d'estar, menjadors, salons, despatxos, sales d'esbarjo, cambres dels servents, cuina i qualsevol altre espai que compleixi els requisits bà sics enumerats abans.
Els soterranis, golfes i trasters només s'inclouen com a habitacions si junt amb els requisits bà sics:
- Estan integrats en l'habitatge (comunicats directament).
- Són utilitzats per a fins residencials o professionals.
Les terrasses es consideren habitacions si estan totalment tancades i compleixen els requisits bà sics per ser considerades com a tals.
Les cambres de bany, lavabos, comunes, etc. no es consideren habitacions, siguin quines siguin les seves dimensions. Tampoc no es consideren habitacions, encara que compleixen els requisits bà sics, els passadissos, terrasses obertes, galeries cobertes i el vestÃbul.
- Subministrament d'aigua
El sistema de subministrament d'aigua fa referència a la infraestructura que proporciona el subministrament d'aigua a l'habitatge.
- Aigua calenta central
En un edifici, aigua obtinguda per mitjà d'una instal·lació fixa i comuna que subministra aigua calenta a tots o la major part dels seus habitatges.
- Energia elèctrica
Quantia d'un subministrament d'electricitat expressada en kWh. Els habitatges es classifiquen segons tinguin o no energia elèctrica.
- Gas per canonades
En un habitatge, gas distribuït per canonades el consum del qual és registrat per comptadors i és destinat a ús domèstic. S'inclouen, per tant, el gas ciutat, el gas propà i qualsevol altre tipus que compleixi les condicions exigides anteriorment.
- VÃ ter
Cambra proveïda d'un dipòsit d'aigua amb un dispositiu que, en ésser accionat, fa rajar l'aigua dins la tassa on hom ha fet les deposicions, per tal de netejar-la.
- Bany o dutxa fixos
En un habitatge, habitació amb una instal·lació fixa de banyera o dutxa i dotada d'aigua corrent situada a l'interior de l'habitatge.
- Cuina
Habitació (o part d'aquesta) d'almenys 4 m2 o 2 metres d'ample, concebuda o equipada per a la preparació d'aliments i utilitzada amb aquesta finalitat, independentment que sigui o no utilitzada com a menjador, dormitori o sala d'estar.
- LÃnia telefònica
Aquesta variable té per objecte conèixer l'existència de lÃnia de telèfon en els edificis, independentment del seu ús.
- Internet
Disponibilitat d'accés a Internet.
- Calefacció
Conjunt d'aparells o dispositius destinats a escalfar l'interior de l'habitatge o la major part d'aquest, a partir d'una font comuna d'alimentació que pot estar situada en el mateix habitatge, a l'edifici o fora d'aquest. Pot ser col·lectiva, individual o amb aparells mòbils o fixos.
- Refrigeració
Conjunt d'aparells o dispositius destinats a disminuir la temperatura en tot l'habitatge o en alguna o algunes de les habitacions. No s'hi inclouen els ventiladors.
- Dades de les llars
Dades que fan referència a, l'any d'arribada a l'habitatge (no a l'any de construcció), la disponibilitat d'una segona residència, l'habitatge familiar que s'utilitza de forma temporal durant un mÃnim de 15 dies a l'any, els dies d'utilització d'aquesta segona residència, la disponibilitat de vehicle i problemes de l'habitatge i de l'entorn. Només es disposen d'aquestes dades en el Cens d'habitatges del 2001.
6. Migracions
El Cens de població i habitatges de l'any 2011 en endavant inclou diferents preguntes relatives a la identificació del comportament migratori: el lloc de naixement, la residència 1 any abans i 10 anys abans, i l'any d'arribada a Espanya, a Catalunya, al municipi i a l'habitatge. Cadascuna d'aquestes preguntes, amb la comparació del lloc de residència en el moment censal, permeten obtenir diferents mesures de la migració. Cal tenir en compte que el Cens de població registra migrants, no migracions (és a dir, persones, no esdeveniments).
La informació de l'any d'arribada a Catalunya està disponible per als anys 1981, 1986, 1991, 1996, 2011 i 2021.
6.1. Definicions
- Migrant
En general, es pot definir com a "migrant" tota persona que no ha residit sempre (des que va néixer) al lloc on residia en el moment censal. El concepte de "migrant" designa el desplaçament d'una persona produït per un canvi de residència, ja sigui intern (desplaçament d'un municipi a un altre dins el territori de Catalunya) o extern (provinent de fora de Catalunya).
- Població nadiua
Aquest concepte és el complementari al de migrant i es refereix a les persones que han nascut a Catalunya.
- Lloc de residència en una data fixa
Lloc on la persona censada residia habitualment n anys abans de la data de referència del cens, ja sigui al mateix paÃs o a l'estranger. D'aquesta manera, es defineix com a "migrant" la persona que n anys abans residia en un lloc diferent al moment censal. Als censos de població 2011 i 2021 es va incloure una pregunta relativa a la residència un any abans del Cens i una altra en relació amb la residència 10 anys abans.
- Lloc de residència 1 any enrere. Per al Cens de 2011, es defineix com a "migrant" la persona que en data 1 de novembre de 2010 residia en un lloc diferent a la data censal, és a dir, l'1 de novembre de 2011. Per al Cens de 2021, es defineix com a "migrant" la persona que en data 1 de gener de 2020 residia en un lloc diferent a la data censal, és a dir, l'1 de gener de 2021.
- Lloc de residència 10 anys enrere. Per al Cens de 2011, es defineix com a "migrant" la persona que en data 1 de novembre de 2001 residia en un lloc diferent a la data censal, és a dir, l'1 de novembre de 2011. Per al Cens de 2021, es defineix com a "migrant" la persona que en data 1 de gener de 2011 residia en un lloc diferent a la data censal, és a dir, l'1 de gener de 2021. La referència temporal de 10 anys permet conèixer l'evolució dels fluxos migratoris durant el perÃode intercensal.
- Any d'arribada a Espanya
Recull informació sobre l'any en què es va fixar per última vegada la residència a Espanya. Proporciona informació de l'última migració procedent de l'estranger, i permet determinar els fluxos de persones, espanyoles o estrangeres, que han residit a l'estranger i classificar els migrants en relació amb l'any en què van arribar a Espanya.
- Any d'arribada a Catalunya
Recull informació sobre l'any en què es va fixar per última vegada la residència a Catalunya. Els migrants es classifiquen en relació amb l'any en què van establir l'última residència a Catalunya.
- Any d'arribada al municipi
Recull informació sobre aquelles persones que han canviat de municipi de residència, concretament se sol·licita l'any en què han fet l'últim trasllat. Permet conèixer els darrers moviments intermunicipals.
- Any d'arribada a l'habitatge
Recull informació sobre l'any en què es va fitxar la residència a l'habitatge i permet conèixer el temps de residència a l'habitatge. El creuament amb l'any d'arribada al municipi permet determinar els moviments intramunicipals.
- CaracterÃstiques dels migrants
Les caracterÃstiques de les persones migrants no són fixes, ja que poden canviar pel pas del temps, l'edat, o el mateix moviment migratori, l'ocupació, l'estatus familiar, etc. En avaluar els resultats, cal tenir en compte que les caracterÃstiques dels migrants es refereixen al moment censal i no al moment de la migració.
7. Mobilitat obligada per treball o estudi
La informació dels censos de població referent a la localització de l'activitat econòmica de la població ocupada i a la localització del lloc d'estudi de la població estudiant permet conèixer la mobilitat obligada de la població, a partir de la comparació entre el lloc de treball/estudi i el lloc de residencia dels ocupats i estudiants. El cens de població també investiga caracterÃstiques de la mobilitat, com ara els mitjans de transport utilitzats, el nombre de viatges i la durada del desplaçament, relacionant aquestes variables amb les caracterÃstiques demogrà fiques i econòmiques.
Les primeres dades de mobilitat obligada a Catalunya es remunten al 1986 i corresponen a l'explotació del Padró municipal d'habitants d'aquell any. Posteriorment s'ha publicat la mobilitat obligada a partir del Cens de població del 1991, de l'EstadÃstica de població del 1996 i dels censos de població dels anys 2001 i 2011.
7.1. Cens del 2011
El model censal que ha seguit l'INE per elaborar a Espanya els Censos de població i habitatges 2011 consisteix en una operació que combina l'aprofitament dels registres administratius amb l'enquesta per mostreig i el recompte dels edificis. La disponibilitat del Padró municipal com a registre de població consolidat ha permès realitzar un cens d'aquestes caracterÃstiques. Aixà doncs, a diferència dels censos anteriors, en què tota la població resident havia de respondre el qüestionari censal, les dades de mobilitat del 2011 s'han obtingut a partir d'una enquesta que a Catalunya s'ha adreçat a 622.070 persones entrevistades, xifra que representa el 8,3% de la població.
7.2. Metodologia
La població de referència per a l'estudi de la mobilitat obligada per motiu treball és la població ocupada resident (POR), tant les que treballen a fora com a dins de l'à mbit de residència.
Els llocs de treball localitzats (LTL) corresponen a les persones que treballen al propi à mbit de residència i les que s'hi desplacen des de fora per treballar-hi, però que resideixen en un altre à mbit. En les dades censals els LTL estan subestimats per dos motius: d'una banda, hi ha persones que es desplacen per treballar a diversos municipis, per la qual cosa no se'ls pot assignar un LTL. D'altra banda, no es disposa d'informació de la mobilitat obligada per raó de treball i estudis de persones que resideixen en altres comunitats autònomes i es desplacen a Catalunya per treballar o estudiar, per la qual cosa no és possible identificar la totalitat dels llocs de treball o estudi localitzats a Catalunya.
La mateixa anà lisi s'aplica a la població estudiant resident (PER) i als llocs d'estudi localitzats (LEL).
La unitat d'anà lisi a l'estadÃstica de mobilitat obligada són les persones residents a Catalunya que treballen i les persones residents a Catalunya que estudien. En les edicions del 2001 i el 2011, quan una persona estudia i treballa alhora només ha de respondre a les preguntes de mobilitat relacionades amb la feina. Aquest criteri no es manté en les edicions anteriors. AixÃ, en l'EstadÃstica de població del 1996, el Cens del 1991 i el Padró municipal d'habitants del 1986 era la mateixa persona qui prioritzava quina de les dues activitats (treball o estudi) era la principal.
Respecte a l'edat, en totes les edicions l'estadÃstica inclou la totalitat de persones que estudien o treballen, excepte l'any 2001, quan només es va recollir la informació per a la població de 16 anys i més.
En els censos del 2001 i el 2011, una part de la població ocupada i estudiant no ha de respondre a les preguntes especÃfiques de mobilitat del qüestionari censal (mitjans de transport, nombre de viatges diaris, temps del desplaçament). Són les persones que:
- no es desplacen perquè treballen o estudien al mateix domicili;
- treballen o estudien en diversos municipis, de les quals només es coneix el municipi de residència, però no el de treball o estudi;
- tenen una segona residència des d'on es desplacen a treballar o estudiar, de les quals es coneix el municipi de residència i el de treball o estudi, però no es disposa del municipi de la segona residència origen del desplaçament.
Els mitjans de transport es pregunten de manera diversa al llarg de les diferents edicions. En els censos del 2001 i el 2011 es modifiquen les categories de recollida d'informació i és possible respondre fins a dues possibilitats referides als trajectes més llargs. El Cens del 1991 i l'EstadÃstica de població del 1996 demanen el mitjà de transport més freqüent en el trajecte més llarg, i el Padró municipal d'habitants del 1986 només pregunta el mitjà de transport més freqüent.
Els censos del 2001 i el 2011 pregunten el nombre de viatges diaris, que es corresponen amb un d'anada i un altre de tornada, aixà com el temps de desplaçament des de casa al lloc de treball o estudi. Aquestes dues variables no són presents en les edicions anteriors.
7.3. Definicions i variables
Es defineixen les categories següents:
- Residents ocupats/que estudien a dins
Persones que treballen/estudien en el mateix à mbit geogrà fic de residència.
- Residents ocupats/que estudien a fora
Persones residents en l'à mbit geogrà fic seleccionat que treballen/estudien en un à mbit geogrà fic diferent.
- No residents ocupats/que estudien a dins
Persones que resideixen en un à mbit geogrà fic diferent del seleccionat que treballen/estudien en l'à mbit geogrà fic seleccionat.
- Població ocupada/que estudia resident (POR i PER)
Població ocupada/que estudia resident = residents ocupats/estudiants a dins + residents ocupats/estudiants a fora + ocupats que es desplacen a diversos municipis.
- Llocs de treball/estudi localitzats (LTL i LEL)
Llocs de treball/estudi localitzats = residents ocupats/estudiants a dins + no residents ocupats /estudiants a dins.
- Diferència
Diferència que resulta entre els llocs de treball/estudi localitzats i la població ocupada/que estudia resident en un à mbit geogrà fic.
- No es desplaça
Treballen o estudien al mateix domicili.
- No aplicable
Treballen o estudien en diversos municipis, tenen una segona residència al lloc de treball o estudi o no han contestat aquesta pregunta.
- Mitjà de transport
En les edicions del 1986, el 1991 i el 1996 el mitjà de transport utilitzat en els desplaçaments s'agrupa en tres categories:
- Col·lectiu: autobús, tren, metro, autobús d'empresa, etc.
- Privat: cotxe, moto o bicicleta.
- Altres: a peu, no es desplaça i un percentatge reduït de respostes en blanc.
Censos del 2001 i el 2011:
- En cotxe o furgoneta com a conductor.
- En cotxe o furgoneta com a passatger.
- En autobús, autocar o microbús.
- En metro.
- En moto.
- Caminant.
- En tren.
- En bicicleta.
- Altres mitjans.
- Tipus de transport
Taules que agrupen les categories de mitjans de transport dels censos del 2001 i 2011:
- Privat: cotxe o furgoneta com a conductor, cotxe o furgoneta com a passatger o moto, a més de les combinacions d'aquestes categories entre elles o amb no motoritzat (caminant o en bicicleta).
- Públic: autobús, autocar o microbús, metro o tren, a més de les combinacions d'aquests mitjans de transport entre ells, amb un de privat (cotxe o moto) i amb no motoritzat (caminant o en bicicleta).
- No motoritzat: caminant o en bicicleta i la seva combinació.
- Nombre de viatges diaris
Es corresponen amb un d'anada i un altre de tornada. Les categories de tabulació són:
- No es desplaça: treballen o estudien al mateix domicili.
- Un de diari: un viatge d'anada i un altre de tornada.
- Dos o més viatges: més d'un viatge d'anada i tornada al dia.
- Temps de desplaçament
El temps de desplaçament també es pregunta per primera vegada al Cens del 2001. Les categories de durada del trajecte són:
- Menys de 10 minuts.
- De 10 minuts a 20 minuts.
- De 21 minuts a 30 minuts.
- De 31 minuts a 45 minuts.
- De 46 minuts a una hora.
- D'una hora a una hora i mitja.
- Més d'una hora i mitja.
- Branques d'activitat
La mobilitat obligada per raó de treball es presenta segons les branques d'activitat. La classificació d'activitats ha evolucionat al llarg del temps. La localització de l'ocupació per branques d'activitat utilitza la CCAE-74 en les edicions del 1986 i el 1991, i la CCAE-93 en les edicions del 1991, el 1996 i el 2001. El Cens del 2011 utilitza, per primera vegada, la classificació CCAE-2009 en una versió que agrupa les activitats en 10 categories.
- Professió
La professió es refereix a la classe o tipus de treball exercit, amb independència de l'activitat del lloc on es treballa. Les classificacions d'ocupació utilitzades són la Classificació nacional d'ocupacions 79 (CNO-79), a un dÃgit, per als anys 1986 i 1991; la Classificació catalana d'ocupacions 94 (CCO-94) per als anys 1991, 1996 i 2001, i la Classificació catalana d'ocupacions 2011 (CCO-11) per a l'any 2011.
8. Estades en un segon municipi
Es considera que una persona ha tingut una estada en un segon municipi quan, els últims dotze mesos, ha passat 15 nits o més (consecutives o no) en un municipi d'Espanya diferent d'aquell on resideix habitualment o bé a l'estranger.
A les persones que han passat més de 14 nits en un altre municipi se'ls pregunta si en aquest lloc disposen d'una segona residència, ja sigui de propietat, de lloguer o cedida gratuïtament, per un temps superior als 14 dies.
9. Estudis
Els estudis de la població inclouen tres conceptes: el nivell de formació, els estudis en curs i el tipus d'estudis completats.
9.1. Població segons el nivell de formació
El nivell de formació es refereix al nivell d'estudis més alt assolit per la persona, estudiï o no en la data de referència. Aquesta informació es va recollir per als anys 1981, 1986, 1991, 1996, 2001,2011 i 2021. Hi ha diferències respecte a les preguntes i classificacions dels estudis que es van fer als diversos censos i padrons.
9.1.1. Cens de població 2021
L'estimació del nivell de formació s'obté de la integració de la informació relativa al nivell educatiu assolit més alt, recollida en els diferents registres administratius. Les fonts utilitzades per a aquesta integració són les següents:
- Padró municipal d'habitants
- Titulacions del Ministeri d'Educació i formació professional
- Cens de població 2001
- Cens de població 2011
- Sol·licitants d'ocupació del Servei Públic d'Ocupació Estatal
- Certificats de professionalitat del Servei Públic d'Ocupació Estatal
- Graduats universitaris
- Graduats no universitaris
- Registre central d'estrangers
- Contractes en vigor del Servei Públic d'Ocupació Estatal
- Matriculacions en el sistema educatiu en ensenyaments no universitaris del Ministeri d'Educació i FP
- Matriculacions en ensenyaments universitaris del Consell d'Universitats
Es considera que una persona ha assolit un determinat nivell de formació quan ha fet i ha aprovat tots els cursos d'aquest nivell i es troba en condicions d'obtenir el tÃtol o diploma corresponent. Els estudis completats s'investiguen per a la població de 15 anys o més, d'acord amb la Classificació catalana d'educació 2020 adaptada (d'ara endavant CCED-2020 A), que consta dels nivells següents:
- 01: Analfabetisme
- 02: Estudis primaris incomplets
- 03: Educació primà ria
- 04: Primera etapa d'educació secundà ria i similar
- 05: Segona etapa d'educació secundà ria, amb orientació general
- 06: Segona etapa d'educació secundà ria, amb orientació professional
- 07: Educació postsecundà ria no superior
- 08: Ensenyaments de grau superior de formació professional, arts plà stiques i disseny, i esportius i equivalents; tÃtols universitaris propis que requereixen el tÃtol de batxillerat, de durada igual o superior a dos anys
- 09: Graus universitaris de fins a 240 crèdits ECTS, diplomatures, tÃtols universitaris propis d'expert o especialista i similars
- 10: Graus universitaris de més de 240 crèdits ECTS, llicenciatures i equivalents
- 11: Mà sters, especialitats en ciències de la salut pel sistema de residència i similars
- 12: Doctorat universitari
Nivell de formació assolit
S'ofereixen resultats per nivells de formació de la CCED-2020 (A), agregats en 4 categories:
- Educació primà ria o inferior (categories 01 a 03 de la CCED-2020 A)
- Primera etapa d'educació secundà ria i similar (categoria 04 de la CCED-2020 A)
- Segona etapa d'educació secundà ria i similar (categories 05 a 07 de la CCED-2020 A)
- Educació superior (categories 08 a 12 de la CCED-2020 A)
Nivell de formació ampliat assolit
S'ofereixen resultats per nivells de formació de la CCED-2020 (A). Per preservar el secret estadÃstic, s'han agrupat les categories 06 (Segona etapa d'educació secundà ria, amb orientació professional) i 07 (Educació postsecundà ria no superior), perquè aquesta última té pocs valors informats.
- Analfabetisme
- Educació primà ria incompleta
- Educació primà ria
- Primera etapa d'educació secundà ria i similar
- Segona etapa d'educació secundà ria, amb orientació general
- Segona etapa d'educació secundà ria, amb orientació professional
- Ensenyament de grau superior de formació professional i similars
- Graus universitaris de fins a 240 crèdits i similars
- Graus universitaris de més de 240 crèdits i similars
- MÃ ster universitari i similars
- Doctorat universitari
9.1.2. Cens de població 2011
Es considera que una persona ha assolit un determinat nivell de formació quan ha fet i ha aprovat tots els cursos d'aquest nivell i es troba en condicions d'obtenir el tÃtol o diploma corresponent. Aquesta variable s'investiga per a la població de 16 anys o més.
Comprèn:
- Analfabetisme: es considera que una persona és analfabeta quan no sap llegir ni escriure en cap idioma.
- Sense estudis: persones que saben llegir i escriure, però que van assistir menys de cinc anys a l'escola. Encara que aquesta categoria és equivalent a la d'"Estudis primaris incomplets" de la Classificació nacional d'educació (CNED), s'ha optat per mantenir la denominació a fi de facilitar la comparació amb els censos anteriors.
- Persones que van anar a l'escola cinc anys o més sense completar EGB, ESO o batxillerat elemental.
- Persones que van arribar al darrer curs d'ESO, EGB, batxillerat elemental o tenen el certificat d'escolaritat o d'estudis primaris.
- Batxillerat (LOE, LOGSE), BUP, batxillerat superior, COU o PREU.
- FP grau mitjà , FP I, Oficialia Industrial o equivalent, grau mitjà de música i dansa o certificats d'escoles oficials d'idiomes.
- FP grau superior, FP II, Mestratge Industrial o equivalent.
- Diplomatura università ria, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica o equivalent.
- Grau universitari o equivalent.
- Llicenciatura, arquitectura, enginyeria o equivalent.
- Mà ster oficial universitari (a partir del 2006), especialitats mèdiques o anà logues.
- Doctorat.
Graus
- Analfabetisme: es considera que una persona és analfabeta quan no sap llegir ni escriure en cap idioma.
- Sense estudis: persones que saben llegir i escriure, però que van assistir menys de cinc anys a l'escola. Encara que aquesta categoria és equivalent a la d"Estudis primaris incomplets" de la Classificació nacional d'educació (CNED), s'ha optat per mantenir la denominació a fi de facilitar la comparació amb els censos anteriors.
- Primer grau: persones que van anar a l'escola cinc anys o més sense completar EGB, ESO o batxillerat elemental.
- Segon grau: es considera que una persona té estudis de segon grau quan ha acabat ESO, EGB, batxillerat elemental o té el certificat d'escolaritat o d'estudis primaris, batxillerat (LOE, LOGSE), BUP, batxillerat superior, COU, PREU, FP grau mitjà , FP I, Oficialia Industrial o equivalent, grau mitjà de música i dansa, certificats d'escoles oficials d'idiomes, FP grau superior, FP II, Mestratge Industrial o equivalent.
- Tercer grau: es considera que una persona té estudis de tercer grau quan ha acabat una diplomatura università ria, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica o equivalent, grau universitari, llicenciatura, arquitectura, enginyeria, mà ster oficial universitari, especialitats mèdiques o doctorat.
9.1.3. Cens de població 2001
Es considera que una persona ha assolit un determinat nivell de formació quan ha finalitzat i ha aprovat tots els cursos d'aquest nivell i es troba en condicions d'obtenir el tÃtol o diploma corresponent. Els estudis completats s'investiguen per a la població de 10 anys o més i la seva classificació és la següent:
- Analfabetisme: es considera que una persona és analfabeta quan no sap llegir ni escriure en cap idioma.
- Sense estudis: persones que saben llegir i escriure, però que van assistir menys de cinc anys a l'escola.
- Primer grau: persones que van anar a l'escola cinc anys o més sense completar EGB, ESO o batxillerat elemental.
- ESO: inclou batxillerat elemental, ESO, EGB i Graduat Escolar.
- Batxillerat superior: inclou batxillerat superior, BUP, batxillerat LOGSE, COU i PREU.
- FP grau mitjà : inclou FP I, FP de grau mitjà , Oficialia Industrial i equivalents.
- FP grau superior: inclou FP II, FP de grau superior, Mestratge Industrial i equivalents.
- Diplomatura: inclou diplomatura, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica, tres cursos aprovats de llicenciatura, tres cursos aprovats d'arquitectura i tres cursos aprovats d'enginyeria.
- Llicenciatura: inclou arquitectura, enginyeria i llicenciatura.
- Doctorat.
Graus
- Analfabetisme: es considera que una persona és analfabeta quan no sap llegir ni escriure en cap idioma.
- Sense estudis: persones que saben llegir i escriure, però que van assistir menys de cinc anys a l'escola. Encara que aquesta categoria és equivalent a la d'"Estudis primaris incomplets" de la Classificació nacional d'educació (CNED), s'ha optat per mantenir la denominació a fi de facilitar la comparació amb els censos anteriors.
- Primer grau (primaris): persones que van anar a l'escola cinc anys o més sense completar EGB, ESO o batxillerat elemental.
- Segon grau (secundaris): es considera que una persona té estudis de segon grau quan ha acabat ESO, EGB, batxillerat elemental, batxillerat superior, BUP, Batxillerat LOGSE, COU, PREU, FP de grau mitjà , FP I, Oficialia Industrial o equivalent, FP de grau superior, FP II, Mestratge Industrial o equivalent.
- Tercer grau: es considera que una persona té estudis de tercer grau quan ha acabat una diplomatura, arquitectura o enginyeria tècniques, tres cursos d'una llicenciatura, enginyeria o arquitectura, una llicenciatura, una enginyeria o el doctorat.
9.1.4. EstadÃstica de població 1996
La pregunta de nivell de formació de l'EstadÃstica de població de 1996 fa referència a la població de 10 anys o més. Es considera un nivell acabat quan s'han aprovat tots els cursos que inclou el nivell esmentat i, per tant, es pot obtenir el tÃtol o diploma corresponent.
El nivell d'estudis es classifica en:
Sense titulació
- No sap llegir ni escriure o hi té dificultats: inclou les persones que no són capaces de llegir ni d'escriure, però que comprenen una breu i senzilla exposició de fets relatius a la seva vida corrent.
- Sense estudis: inclou les persones que saben llegir o escriure, però no han assistit a l'escola o hi han assistit menys de cinc anys. Els nens de 10 anys que encara cursaven el 5è d'EGB en la data censal estan inclosos en aquesta categoria.
Primer grau
- Primà ria o EGB 1a etapa completa: comprèn la iniciació professional (preaprenentatge industrial), cultura general, certificat d'estudis primaris i certificat d'escolaritat.
Segon grau
- Batxillerat elemental (general, laboral o tècnic), graduat escolar, EGB completa o ESO. Inclou també les persones que han completat els estudis de capacitació agrà ria, formació professional accelerada, auxiliars administratius, estudis eclesià stics (humanitats) o grau elemental de conservatoris de música.
- Formació professional de primer grau o grau d'oficial.
- Formació professional de segon grau o grau de mestratge.
- Batxillerat superior, BUP o COU: inclou també les arts aplicades i oficis artÃstics, grau mitjà de conservatoris de música, escoles oficials d'idiomes, suboficials de l'exèrcit, auxiliars de vol i qualsevol altre estudi que exigeixi el tÃtol de graduat escolar o equivalent per cursar-lo.
Tercer grau
- Diplomatura o altres titulacions mitjanes.
- Arquitectura i enginyeries tècniques i diplomatures (aprovat tercer curs complet) d'escoles tècniques superiors.
- Diplomatures d'escoles università ries i diplomatures (aprovat tercer curs complet) de facultats i col·legis universitaris.
- Llicenciatura o doctorat.
- Arquitectura i enginyeries superiors.
- Llicenciatures università ries.
- Titulacions d'estudis superiors no universitaris.
- Doctorats.
- Titulacions d'estudis de postgrau o d'especialització per a llicenciats.
9.1.5. Cens de població 1991
Al cens del 1991 el nivell de formació feia referència a la població de 10 anys o més. Es considera un nivell acabat quan s'han aprovat tots els cursos que inclou el nivell esmentat i, per tant, es pot obtenir el tÃtol o diploma corresponent.
En aquest cens es van utilitzar les categories següents:
Sense titulació
- No sap llegir ni escriure: inclou les persones que no són capaces de llegir ni escriure una exposició breu i senzilla de fets relatius a la seva vida corrent.
- Sense estudis: inclou les persones que saben llegir i escriure, però no han assistit a l'escola o hi han assistit menys de cinc anys. Els nens de 10 anys que encara cursaven el 5è d'EGB en la data censal estan inclosos en aquesta categoria.
La suma de les dues categories anteriors ("No sap llegir ni escriure" i "Sense estudis") correspon a la de població sense titulació.
Primer grau
- Estudis primaris o cinc cursos aprovats d'EGB o equivalents: comprèn la iniciació professional (preaprenentatge industrial), cultura general, certificat d'estudis primaris i certificat d'escolaritat.
Segon grau
Primer cicle
- Batxillerat elemental (general, laboral o tècnic), graduat escolar, EGB completa o equivalents. Inclou també les persones que han completat els estudis de capacitació agrà ria, formació professional accelerada, auxiliars administratius, estudis eclesià stics (humanitats) o grau elemental de conservatoris de música.
Segon cicle
- Formació professional de primer grau o Oficialia Industrial.
- Formació professional de segon grau o Mestratge Industrial.
- Batxillerat superior o BUP. Les persones que han fet COU, preuniversitari o l'accés a la universitat i no l'han aprovat, faran constar la titulació dels estudis complets del nivell anterior que posseeixin.
- Altres titulacions mitjanes: inclou les arts aplicades i oficis artÃstics, grau mitjà de conservatoris de música, escoles oficials d'idiomes, suboficials de l'exèrcit, auxiliars de vol, etc., i qualsevol altre estudi que exigeixi el tÃtol de graduat escolar o equivalent per cursar-lo.
Tercer grau
Primer cicle
- Arquitectura i enginyeries tècniques i diplomatures (aprovat complet de tercer curs) d'escoles tècniques superiors.
- Diplomatures d'escoles università ries i diplomatures (aprovat complet tercer curs) de facultats i col·legis universitaris.
Segon cicle
- Arquitectura i enginyeries superiors.
- Llicenciatures università ries.
Tercer cicle
- Doctorats.
- Titulacions d'estudis de postgrau o d'especialització per a llicenciats.
- Titulacions d'estudis superiors no universitaris: inclou ensenyament superior militar, nà utica, turisme, educació fÃsica, etc., i qualsevol altre estudi que exigeixi BUP i COU, batxillerat superior o formació professional de segon grau per cursar-lo.
9.1.6. Cens de població 1981
Els estudis completats es refereixen als estudis de més alt nivell assolit, amb independència que els hagin completat o no, especificant en tots els casos l'últim curs aprovat. Aquesta caracterÃstica es va tabular per a la població de 10 anys o més. Els estudis es classifiquen de la manera següent:
Analfabetisme
Sense estudis
Educació preescolar
Ensenyament de primer grau
- Educació General Bà sica, 1a etapa.
- Educació especial.
- Ensenyament primari.
- Ensenyament d'iniciació professional (preaprenentatge industrial).
- Estudis d'alfabetització d'adults.
Ensenyament de segon grau, primer cicle
- Educació General Bà sica, 2a etapa.
- Estudis en conservatoris de música (grau elemental).
- Estudis d'arts aplicades, oficis artÃstics i cerà mica.
- Estudis de batxillerat elemental (general, laboral o tècnic).
- Altres estudis mitjans elementals (capacitació agrà ria, formació professional accelerada (PPO), auxiliars administratius, cultura general, mecanografia, taquigrafia, etc.).
Ensenyament de segon grau, segon cicle
- Estudis de batxillerat unificat polivalent i Curs d'Orientació Università ria (BUP i COU).
- Estudis de Formació Professional, 1r grau.
- Estudis de Formació Professional, 2n grau i curs d'accés a la FP 2.
- Estudis en conservatoris de música (grau mitjà ).
- Estudis per a l'accés a la universitat dels majors de 25 anys.
- Estudis de batxillerat superior.
- Estudis d'aprenentatge professional (Oficialia Industrial).
- Estudis de mestratge professional.
- Estudis de peritatge mercantil.
- Altres estudis mitjans superiors (art dramà tic i dansa, secretariat i administració, escoles oficials d'idiomes, hostesses recepcionistes, tècnics en congressos, secretariat internacional, programadors d'aplicacions i de sistemes, comandaments intermedis, puericultura, radiotelegrafista, auxiliar de vol, etc.).
Ensenyament de tercer grau (escoles università ries o equivalents)
- Estudis d'arquitectura o enginyeria tècnica.
- Estudis empresarials.
- Estudis de formació del professorat d'EGB.
- Estudis d'infermeria (diplomats i ATS).
- Estudis d'altres escoles università ries (òptica, estadÃstica i idiomes).
- Estudis de nà utica (1r cicle).
- Estudis eclesià stics (filosofia).
- Estudis de graduat social, assistent social i turisme.
- Estudis de professorat mercantil.
- Altres estudis de tercer grau no universitaris (professors d'educació fÃsica, estudis de gemmologia, professors d'ensenyaments de la llar, restauració, terà pia ocupacional, mà rqueting, publicitat, relacions públiques, ciències del grafisme, pilot de vol, etc.).
Ensenyaments de tercer grau universitari (facultats, escoles tècniques superiors o equivalents i postgraduats)
- Estudis de facultats università ries (inclou doctorat).
- Estudis d'escoles tècniques superiors (inclou doctorat).
- Estudis militars (acadèmies militars).
- Estudis de conservatoris de música (grau superior).
- Estudis de nà utica (2n cicle).
- Estudis eclesià stics (teologia i pastoral).
- Altres estudis de tercer grau universitaris o equivalents (direcció d'empreses, cinematografia, intendents mercantils, actuaris d'assegurances, etc.).
- Estudis de postgraduats i d'especialització.
Ensenyaments no classificables per graus
Ensenyaments no ben especificats
9.2. Població segons estudis en curs
Aquesta informació està disponible per als anys 1991, 2001, 2011 i 2021. Els censos de població incorporen una pregunta relativa als estudis en curs de les persones que en la data de referència es trobessin cursant estudis de qualsevol tipus. S'entén per estudis aquells que tenen un programa establert, una durada mÃnima de tres mesos i que estan associats a un centre d'ensenyament oficial o privat, encara que es tracti d'ensenyament lliure, a distà ncia, per correspondència, etc.
Per a l'any 1991, els estudis en curs s'investiguen a tota la població i en el cas que es cursés simultà niament més d'un estudi calia fer constar només el considerat principal. Als censos del 2001 i el 2011 la pregunta s'adreça a les persones de 16 o més anys i és de resposta múltiple, i es podien senyalar un mà xim de tres categories. Al cens de 2021 s'ofereix informació de les persones de 15 anys o més i d'un mà xim de dues categories d'estudis simultanis.
9.2.1. Cens de població 2021
En el Cens de població 2021, les dades d'estudis en curs s'obtenen de les fonts administratives següents:
- Matriculacions en el sistema educatiu en ensenyaments no universitaris del Ministeri d'Educació i FP
- Matriculacions en ensenyaments universitaris del Consell d'Universitats
En el Cens de població 2021, per al nivell més alt d'estudis en curs s'ofereixen les categories següents:
- Primera etapa d'educació secundà ria i inferior
- Segona etapa d'educació secundà ria i educació postsecundà ria no superior
- Educació superior
- Estudia, però no consta tipus d'estudi
- No estudia
La informació ampliada per al nivell més alt dels estudis en curs preveu les categories següents:
- Educació primà ria o inferior
- Primera etapa d'educació secundà ria i similar
- Educació secundà ria obligatòria (4t curs)
- Ensenyaments de batxillerat i similars
- Ensenyaments de grau mitjà de formació professional i similars
- Ensenyaments de les escoles oficials d'idiomes
- Ensenyaments professionals de música i dansa i similars
- Ensenyament de grau superior de formació professional i equivalents
- Graus universitaris de fins a 240 crèdits i similars
- Graus universitaris de més de 240 crèdits i similars
- MÃ ster universitari i similars
- Doctorat universitari
- Estudia, però no consta tipus d'estudi
- No estudia
La informació ampliada per al nivell d'altres estudis en curs preveu les categories següents:
- Educació primà ria o inferior
- Primera etapa d'educació secundà ria i similar
- Educació secundà ria obligatòria (4t curs)
- Ensenyaments de batxillerat i similars
- Ensenyaments de grau mitjà de formació professional i similars
- Ensenyaments de les escoles oficials d'idiomes
- Ensenyaments professionals de música i dansa i similars
- Ensenyament de grau superior de formació professional i equivalents
- Graus universitaris de fins a 240 crèdits i similars
- Graus universitaris de més de 240 crèdits i similars
- MÃ ster universitari i similars
- No estudia o només cursa un estudi
Per a la població que cursa estudis universitaris, s'ofereixen resultats desagregats per les categories següents:
- Educació
- Arts i humanitats
- Ciències socials, periodisme i informació
- Administració d'empreses i dret
- Ciències naturals, matemà tiques i estadÃstica
- Tecnologies de la informació i la comunicació
- Enginyeria, indústria i construcció
- Agricultura, silvicultura, pesca i veterinà ria
- Salut i benestar
- Serveis
- Desconegut o no especificat
9.2.2. Cens de població 2011
Per al Cens del 2011, els estudis en curs comprenen:
- ESO, educació secundà ria per a adults.
- Programes de qualificació professional inicial.
- Batxillerat.
- Grau mitjà d'FP, d'arts plà stiques i disseny i d'ensenyaments esportius o equivalent.
- Ensenyaments d'escoles oficials d'idiomes.
- Ensenyaments professionals de música i dansa.
- Grau superior d'FP, d'arts plà stiques i disseny i d'ensenyaments esportius o equivalent.
- Diplomatura università ria, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica o equivalent.
- Estudis de graus universitaris i d'ensenyaments artÃstics o equivalents.
- Llicenciatura, arquitectura, enginyeria o equivalent.
- Mà ster oficial universitari, especialitats mèdiques o anà legs.
- Doctorat.
- Altres cursos d'educació reglada (ensenyaments inicials per a adults…).
- Cursos de formació dels serveis públics d'ocupació.
- Altres cursos de formació no reglats.
9.2.3. Cens de població 2001
Per al Cens del 2001, els estudis en curs comprenen:
Ensenyaments inicials per a adults (alfabetització, educació bà sica).
Programes de garantia social.
ESO, educació secundà ria per a adults.
Batxillerat, BUP, COU.
Escola Oficial d'Idiomes.
Ensenyaments artÃstics de grau elemental o mitjà .
Formació professional de grau mitjà o equivalent.
Formació professional de grau superior, FP II o equivalent.
Diplomatura università ria, arquitectura o enginyeria tècnica o equivalent.
Llicenciatura università ria, arquitectura, enginyeria o equivalent.
Estudis de postgrau, mà ster, MIR o anà legs.
Doctorat.
Altres cursos de formació:
- Curs de l'INEM, escola taller o un altre curs per a aturats.
- Curs de formació promogut per l'empresa (només per a ocupats).
- Altres cursos no esmentats abans (informà tica, preparació d'oposicions, etc.).
- Idiomes en acadèmies, cursos culturals o recreatius, etc.).
9.2.4. Cens de població 1991
S'entén per estudis aquells que tenen un programa establert, una durada mÃnima de tres mesos i que estan associats a un centre d'ensenyament oficial o privat, encara que es tracti d'ensenyament lliure, a distà ncia, per correspondència, etc.
Els estudis en curs es classifiquen en:
Ensenyament preescolar
- Educació preescolar (jardà d'infants i pà rvuls)
Ensenyament de primer grau
- EGB cicle mitjà (cursos 1r a 5è). Inclou ensenyament d'adults d'aquest nivell.
- Educació especial. Inclou ensenyaments dirigits a persones amb deficiències i inadaptacions.
Ensenyament de segon grau
- EGB cicle superior (cursos 6è, 7è i 8è). Inclou ensenyament d'adults d'aquest nivell.
- Formació professional de primer grau.
- Formació professional de segon grau.
- BUP i COU (inclou el Pla experimental de reforma d'ensenyaments mitjans i d'accés a la universitat).
- Altres ensenyaments de segon grau. Inclou arts aplicades i oficis artÃstics, conservatoris de música (grau mitjà ), escoles oficials d'idiomes, suboficials de l'exèrcit, auxiliars de vol i qualsevol altre estudi que exigeixi el tÃtol de graduat escolar o equivalent per cursar-lo.
Ensenyament de tercer grau
- Estudis d'arquitectura i enginyeria tècnica.
- Estudis d'altres escoles università ries.
- Estudis de facultats o col·legis universitaris.
- Estudis d'escoles tècniques superiors (1r i 2n cicle).
- Estudis de doctorat.
- Estudis de postgraus o d'especialització per a llicenciats, mà sters, especialistes o equivalents.
- Altres ensenyaments de tercer grau. Inclou ensenyament superior militar, nà utic, turisme, educació fÃsica i qualsevol altre estudi que exigeixi BUP, COU, batxillerat superior o formació professional de segon grau per cursar-lo.
Ensenyaments no classificables
- Formació professional ocupacional. Inclou els cursos del Pla nacional de formació i inserció professional en centres de l'INEM, centres col·laboradors, ajuntaments, empreses, etc.
- Altres ensenyaments.
9.3. Població segons tipus d'estudis completats
Aquesta informació està disponible per als censos de població del 2001 i 2011 i es presenta per a la població de 16 anys o més.
9.3.1. Cens de població 2011
Correspon únicament a les persones que han aconseguit el nivell d'estudis de Formació Professional (mitjana i superior), estudis universitaris de primer i segon cicle (diplomatures, enginyeries tècniques, llicenciatures i enginyeries) o de tercer cicle (doctors). Si se n'han estudiat diversos s'ha de respondre només una opció.
- Educació (magisteri, educació infantil, pedagogia, etc.).
- Arts i humanitats (història, llengües, imatge i so, etc.).
- Dret i ciències socials (administració, psicologia, economia, periodisme, etc.).
- Ciències (biologia, quÃmica, fÃsica, matemà tiques, etc.) i informà tica (inclosa enginyeria informà tica).
- Arquitectura, construcció, formació tècnica i indústries (mecà nica, metall, electrònica, disseny, confecció, alimentació, etc., incloses enginyeries d'aquests camps).
- Agricultura, ramaderia, pesca o veterinà ria (inclosa enginyeria agrònoma o similar).
- Salut i serveis socials (medicina, infermeria, farmà cia, treball social, etc.
- Altres serveis (turisme, hoteleria, perruqueria, ensenyament nà utic o militar, etc.).
9.3.2. Cens de població 2001
Correspon únicament a les persones que han aconseguit el nivell d'estudis de Formació Professional (mitjana i superior), estudis universitaris de primer i segon cicle (diplomatures, enginyeries tècniques, llicenciatures i enginyeries) o de tercer cicle (doctors). Si se n'han estudiat diversos es referirà al principal o al més recent.
- Dret.
- Magisteri, educació infantil, etc.
- Ciències socials (administració, psicologia, economia, periodisme, etc.).
- Arts i humanitats (història, llengües, imatge i so, etc.).
- Informà tica.
- Enginyeries.
- Formació tècnica i indústries (mecà nica, metall, electricitat, dibuix tècnic, confecció, alimentació, etc.).
- Ciències (biologia, quÃmica, fÃsica, matemà tiques, etc.).
- Arquitectura o construcció.
- Agricultura, ramaderia, pesca o veterinà ria.
- Salut, serveis socials (medicina, infermeria, farmà cia, treball social, etc.).
- Altres serveis (turisme, hostaleria, perruqueria, ensenyament nà utic o militar, etc.).
10. Relació amb l'activitat econòmica
10.1. Cens de població 2021
Es proporciona informació sobre la situació actual de tota la població de 16 anys o més respecte a l'activitat econòmica, basada en la setmana anterior a la data de referència del Cens (en aquest cas, es refereix a la darrera setmana de l'any 2020).
Les fonts de l'estimació de les dades sobre la relació amb l'activitat econòmica provenen de la integració de diferents registres administratius:
- Fonts laborals i econòmiques:
- Treballadors que cotitzen a la Seguretat Social i que estaven d'alta durant la setmana prèvia a l'1 de gener de cada any
- Demandants d'ocupació del Servei Públic d'Ocupació Estatal
- Funcionaris que no cotitzen a la Seguretat Social i que pertanyen a les mutualitats MUFACE, MUGEJU I ISFAS
- Persones del règim de la Seguretat Social que van cobrar una pensió (INSS)
- Persones que cobren una pensió però que no són del règim de la Seguretat social
- Altres fonts:
- Matriculacions en el sistema educatiu
- Informació tributà ria
S'ofereixen resultats desagregats per les categories següents:
- Població activa
- Ocupada
- Desocupada
- Població inactiva
- Pensionista d'invalidesa
- Pensionista de jubilació, prejubilació
- Estudiant
- Una altra situació d'inactivitat
10.2 Censos de població anteriors
La població econòmicament activa està integrada per les persones de tots dos sexes de 16 anys o més que en la setmana de referència del Cens o Padró es dedicaven a la producció de béns i serveis, en situació d'ocupats, desocupats amb una ocupació anterior o desocupats que buscaven ocupació per primera vegada.
La població econòmicament inactiva està integrada per aquelles persones no comptabilitzades com a població activa (jubilats, estudiants, persones que es dedicaven a les feines de la llar, etc.).
En les diverses estadÃstiques el concepte "ocupat" no sempre ha estat el mateix, tal com s'explica a continuació.
10.2.1. Ocupats (1986)
Persones que en la setmana de referència van treballar en les feines següents:
- Un ofici, professió o lloc de treball remunerat. Comprèn les persones que van treballar en la setmana de referència i les que van estar absents del lloc de treball per vacances, malaltia, conflicte laboral, mal temps o incidències tècniques.
- Una empresa familiar amb 15 hores setmanals no remunerades o més de 15. En aquest cas, s'inclouen les persones que treballen en una empresa o establiment d'un familiar amb qui conviuen sense rebre una remuneració reglamentada.
10.2.2. Ocupats (1991, 1996 i 2001)
Persones que en la setmana de referència van treballar almenys 1 hora i persones que van estar absents del lloc de treball per vacances, malaltia, conflicte laboral, mal temps o incidències tècniques.
Les dades dels censos 2001 i 2011 no són del tot comparables perquè la pregunta sobre la relació amb l'activitat econòmica no té les mateixes opcions de resposta possible: l'any 2011 no hi havia les opcions "feines de la llar" ni "reben algun tipus d'ensenyament", per la qual cosa es va fer una pregunta especÃfica a part per a aquestes opcions.
- Relació amb l'activitat econòmica 2011: En quina situació laboral està veu la setmana passada?
- Ocupat (vau treballar almenys 1 hora) o temporalment absent de la feina:
- a temps complet
- a temps parcial
- Desocupat que ha treballat abans
- Desocupat que cerca la primera feina
- Persona amb invalidesa laboral permanent
- Jubilat, prejubilat, pensionista o rendista
- Una altra situació
- Ocupat (vau treballar almenys 1 hora) o temporalment absent de la feina:
- Relació amb l'activitat econòmica 2001: En quina d'aquestes situacions es trobava la setmana passada?
- Rebent algun tipus d'ensenyament (inclou també llars d'infants, acadèmies, empreses...)
- Ocupat: va treballar almenys 1 hora o temporalment absent de la feina
- Desocupat que cerca la primera feina
- Desocupat que ha treballat abans
- Cobrant una pensió d'incapacitat permanent o invalidesa
- Cobrant una pensió de viduïtat o orfandat
- Cobrant una pensió de jubilació o prejubilat
- Fent tasques de voluntariat social
- Necessitant ajut per fer activitats bà siques (rentar-se, vestir-se, desplaçar-se...)
- Fent o compartint les feines de la llar
- Una altra situació (menors sense escolaritzar, rendistes...)
10.3. Branques d'activitat
Les branques d'activitat es presenten segons la Classificació d'activitats econòmiques. Adaptació normalitzada de la Clasificación nacional de actividades económicas 74 (CNAE74) pels anys 1986 i 1991. La Classificació catalana d'activitats econòmiques 93 (CCAE93) s'ha utilitzat per a les taules corresponents als anys 1996 i 2001. Per a les taules de l'any 2011 s'ha fet servir la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009).
10.4. Professió
La professió es refereix a la classe o tipus de treball exercit, amb independència de l'activitat del lloc on treballa. Les professions es presenten segons la Classificació nacional d'ocupacions 79 (CNO79), a un dÃgit, pels anys 1986 i 1991. La Classificació catalana d'ocupacions 94 (CCO94) s'ha utilitzat per a les taules corresponents als anys 1996 i 2001. Per a les taules del 2011 s'ha fet servir la Classificació catalana d'ocupacions (CCO-2011).
10.5. Situació professional
La situació professional es refereix a la relació dels ocupats amb els mitjans de producció i amb el lloc de treball. Les possibles respostes van ser les següents:
- Empresari, professional o treballador per compte propi que té personal ocupat.
- Empresari, professional o treballador per compte propi que no té personal ocupat.
- Treballador per compte d'altri fix o indefinit.
- Treballador per compte d'altri eventual o temporal.
- Altres situacions: ajut familiar o membres de cooperatives.
10.6. Feines no remunerades
En el Cens de població 2011 es pregunta a les persones de 16 anys o més si la setmana de referència va realitzar determinades tasques sense rebre diners a canvi. Les tasques consistien en cuidar menors de 15 anys, cuidar persones amb problemes importants de salut, fer tasques benèfiques o de voluntariat social i encarregar-se de la major part de les tasques domèstiques de la llar.
11. Població en establiments col·lectius
11.1. Cens de Població i Habitatges 2011
La informació de la població que resideix en establiments col·lectius s'obté de l'Enquesta de col·lectius, que forma part del conjunt d'operacions que constitueixen els Censos de població i habitatges 2011. El cens va dirigit a les persones que resideixen tant en habitatges familiars com en establiments col·lectius (hotels, residències de persones grans, casernes, convents...). Atès que els establiments col·lectius presenten caracterÃstiques especÃfiques, es van investigar mitjançant una operació de camp independent.
11.1.1. Marc de l'Enquesta de col·lectius
L'Enquesta de col·lectius utilitza com a marc el directori de col·lectius obtingut de diferents fonts, aprofitant la informació disponible de l'INE, tant del cens anterior com de diverses enquestes (per exemple, l'Enquesta d'allotjaments turÃstics o l'Enquesta de discapacitat EDAD-08) i de directoris facilitats per organismes externs com el Ministeri de Defensa.
El disseny mostral de l'operació depèn del tipus de col·lectiu. En els col·lectius del primer grup (hotels, pensions o similars) es va incloure un mòdul en les enquestes d'ocupació hotelera del mes d'octubre de 2011 realitzades per l'INE per determinar si hi havia persones residint-hi habitualment, de manera que només aquests establiments fossin investigats a l'Enquesta de col·lectius.
Sobre el directori previ d'establiments col·lectius es fa una investigació exhaustiva per a tots els tipus d'establiments excepte els hotels, pensions i similars, que s'investiguen mitjançant una mostra. Dins de cada col·lectiu es fixa un llindar de persones a investigar en funció de la grandà ria (nombre de persones que hi resideixen) de l'establiment, i en els casos en què el nombre de persones del col·lectiu supera aquest llindar se selecciona una mostra de persones. S'utilitza un factor d'elevació per als centres per donar tractament a la no resposta i un factor d'elevació per a les persones. Els establiments del tipus hotels i anà legs tenen un factor d'elevació diferent de la resta de col·lectius, ja que es té en compte no només l'ajust de no resposta, sinó també la probabilitat de selecció en les mostres d'ocupació turÃstica.
11.1.2. Definició
L'habitatge col·lectiu o establiment col·lectiu és un habitatge destinat a ser ocupat per un grup de persones sotmeses a una autoritat o règim comú que no es basa en vincles familiars o de convivència.
11.1.3. Àmbit poblacional i temporal
La població objecte d'estudi de l'Enquesta de col·lectius és el conjunt d'establiments col·lectius de tot el territori que tenen almenys un resident en la data de referència censal, l'1 de novembre del 2011. Aquesta enquesta permet determinar el nombre d'establiments col·lectius en la data de referència censal i el seu tipus, aixà com les caracterÃstiques demogrà fiques bà siques de les persones que hi resideixen. Aquestes variables i el seu nivell de desagregació, menor que en el cas de la població que viu en habitatges familiars, estan recollides en la reglamentació desenvolupada per la Unió Europea a excepció del tipus d'establiment, que s'inclou atenent exclusivament necessitats d'usuaris nacionals.
Es consideren establiments col·lectius tant els habitatges col·lectius en sentit estricte (convents, casernes, residències de persones grans, hospitals de llarga estada, presons...) com els hotels, pensions i establiments anà legs, sempre que almenys una persona hi resideixi habitualment. Si en la data de referència censal, 1 de novembre del 2011, no hi ha persones residint-hi habitualment no es considera establiment col·lectiu sinó local. Aquesta precisió s'introdueix per recomanacions internacionals i aixà figura en el reglament censal.
11.1.4. Tipus d'establiments col·lectius
Es consideren els tipus d'establiments col·lectius següents:
- residències de gent gran
- institucions sanità ries (hospitals psiquià trics o de llarga estada)
- institucions per a persones amb discapacitat
- institucions d'assistència social a la infà ncia, joventut...
- institucions religioses (monestirs, abadies...)
- establiments militars (casernes...)
- institucions penitencià ries (presons, centres de menors...)
- altres tipus de col·lectius (hotels o anà legs i residències de treballadors)
En el col·lectiu d'hotels o anà legs, a diferència de la resta, és freqüent que no hi hagi persones residint amb carà cter habitual, sinó simplement passant temporades. D'acord amb les definicions censals, en aquests casos no es consideren col·lectius sinó locals.
A diferència de censos anteriors, en aquest no es consideren establiments col·lectius els tipus següents:
- col·legis majors i residències d'estudiants, ja que els estudiants, d'acord amb el reglament censal, s'han de censar a la residència familiar;
- hospitals generals i especials de curta estada on no hi ha ningú residint habitualment, ja que les estades en aquests hospitals són inferiors a 12 mesos;
- albergs de persones en situació d'exclusió social, ja que es considera que les persones que hi acudeixen disposen d'una residència o són persones sense llar;
- els internats, acadèmies i escoles militars o seminaris, perquè en tots aquests casos els residents s'han de censar a l'habitatge familiar.
11.1.5. Temes investigats
El qüestionari dirigit als establiments col·lectius va incloure les variables següents: sexe, edat, estat civil, lloc de naixement, nacionalitat, residència fa un any, nivell d'instrucció i relació amb l'activitat.
11.1.6. Població resident i població empadronada
En el cens del 2011 s'introdueix una novetat important a l'hora de censar la població resident en establiments col·lectius, que és necessà ria tenir en compte per comparar amb el cens del 2001 i també per analitzar les xifres de població resident en habitatges familiars.
Es considera resident en un establiment col·lectiu aquella persona que hi porta residint o espera residir-hi un any, independentment de la seva situació d'empadronament, però també es pregunta a les persones per aquesta circumstà ncia. AixÃ, es determina que, si bé resideixen en establiments col·lectius 75.710 persones, només 46.903 hi estan empadronades.
Atès que el cens de població es construeix a partir d'un tractament de fitxers que deriva del padró d'habitants, les persones residents en habitatges familiars es compten on figuren empadronades. AixÃ, les 28.806 persones (la resta de les dues xifres anteriors) que resideixen en establiments col·lectius on no hi estan empadronades es compten com a residents en els habitatges familiars on figuren empadronats, per tal d'evitar comptar-los dues vegades.
11.2. Cens de Població i Habitatges 2021
En el cens de població 2021 s'ha considerat resident en un establiment col·lectiu aquella persona que hi està empadronada. Això representa una novetat important a l'hora de censar la població resident en establiments col·lectius, que és necessari tenir en compte per comparar el cens amb el del 2011 i del 2001. En els censos anteriors es comptabilitzava una persona com a resident en un establiment col·lectiu si hi residia o si esperava residir-hi un any, independentment de la seva situació d'empadronament. El fet que es consideri com a residents en establiments col·lectius només les persones que hi estan empadronades, pot donar lloc a xifres dispars respecte a censos anteriors, com en el cas de les residències de gent gran i les presons.
La informació de la població resident en establiments col·lectius del Cens de Població i Habitatges per al 2021 s'ha obtingut a partir del padró d'habitants i de fonts administratives. Per a cada persona es proporciona la mateixa informació que l'obtinguda per als residents en habitatges familiars, aixà com les tipologies dels establiments en què resideixen.
11.2.1. Definició
Un establiment col·lectiu és un establiment destinat a ser habitat per un conjunt de persones que no constitueixen famÃlia, sotmeses a una autoritat o règim comú, o unides per objectius o interessos personals comuns. S'hi inclouen tant els establiments col·lectius en sentit estricte (convents, casernes, asils, residències d'estudiants, presons) com els hotels, pensions i establiments anà legs on consta població de dret.
11.2.2. Tipus d'establiments col·lectius
En el cens 2021 els establiments col·lectius s'han classificat en:
- Residències i habitatges tutelats per a gent gran
- Centres residencials per a persones amb discapacitat
- Institucions sanità ries
- Establiments hotelers i similars
- Institucions d'assistència social a la infà ncia, la joventut i les dones
- Altres institucions d'assistència social (exclusió social, persones sense llar)
- Residències d'estudiants, col·legis i residències de treballadors
- Institucions religioses, militars i penitencià ries
- Altre tipus d'establiments o tipologia desconeguda
11.2.3. Variables disponibles
S'ofereix la informació d'acord amb les variables següents: sexe, edat, estat civil, lloc de naixement, nacionalitat, nivell de formació assolit, relació amb l'activitat econòmica, lloc de residència 1 any enrere i grandà ria del municipi.
12. Creixement intercensal de la població
Per conèixer quina ha estat l'evolució demogrà fica recent i, concretament, el creixement del nombre d'habitants, s'estableixen perÃodes que estan condicionats per l'existència de recomptes censals/padronals. En el cas de Catalunya, les xifres de població s'obtenen dels censos de població de 1991, 2001, 2011 i 2021 en endavant, del Padró municipal d'habitants de 1986 i de l'EstadÃstica de població de 1996. El creixement intercensal de la població es calcula a partir de la diferència entre les poblacions a final i inici del perÃode.
El creixement de la població té dos components: el moviment natural (naixements i defuncions) i el moviment migratori (entrades i sortides per migració). L'addició d'aquests components dona com a resultat el creixement demogrà fic total d'una població en un perÃode de temps determinat.
S'ofereixen resultats en valors absoluts i en taxes mitjanes anuals per als perÃodes 1986–1991, 1991–1996, 1996–2001,2001–2011 i 2011–2021.
Atès que en el transcurs dels diversos perÃodes intercensals hi ha municipis que s'han segregat o fusionat, la informació es refereix només als municipis que no han sofert alteracions al llarg de cada perÃode.
12.1. Taula en nombres absoluts
El creixement de la població s'expressa, en aquest cas, en nombres absoluts, per sexe i total, a partir dels components del creixement: creixement natural i saldo migratori.
12.2. Taula en taxes brutes
El creixement de la població s'expressa, en aquest cas, en taxes brutes per 1.000 habitants. Aquesta taxa es refereix a la mitjana anual del perÃode considerat i el cà lcul té en compte la durada temporal de cada perÃode intercensal.
PerÃode | Nombre de mesos del perÃode |
---|---|
1986–1991 | 59 |
1991–1996 | 62 |
1996–2001 | 66 |
2001–2011 | 120 |
2011–2021 | 110 |
13. Cens de població i habitatges 2021
Amb data de referència 1 de gener del 2021 s'ha fet el Cens de població i habitatges 2021.
A diferència dels censos anteriors, el Cens de població i habitatges 2021 no s'ha construït recopilant informació a partir de l'entrevista a les llars, sinó que per primera vegada s'ha fet majorità riament mitjançant la combinació de registres administratius.
Es tracta d'un cens exhaustiu, basat en microdades que recullen informació de tota la població. El sistema de producció d'informació demogrà fica basat en registres administratius permet que el cens deixi de ser una estadÃstica decennal. A partir del 2021, els censos de població passen a tenir periodicitat anual.
Aquest Cens de 2021 és una operació que combina, en primer lloc, un fitxer precensal fet a partir d'un aprofitament dels registres administratius disponibles, que pren el Padró d'habitants com a element bà sic de la seva estructura. A continuació, s'ha fet el treball de camp de l'Enquesta de les caracterÃstiques essencials de la població i els habitatges, enquesta per mostreig dirigida aproximadament a un 1% de la població, per conèixer les caracterÃstiques de les persones i els habitatges que no es troben en registres administratius.
L'operació censal genera com a resultat un conjunt de fitxers amb dades individuals:
- Un fitxer complet de persones format per tants registres com habitants amb data de referència censal a 1 de gener de 2021. S'hi recullen les caracterÃstiques demogrà fiques, els estudis, la situació laboral i les migracions de tota la població.
- Un fitxer complet de llars amb informació sobre la composició i grandà ria de la llar.
- Un fitxer complet d'establiments col·lectius que conté la població resident i el tipus de col·lectiu.
- Un fitxer complet d'habitatges, amb informació sobre la superfÃcie, l'any de construcció, el règim de tinença de l'habitatge, etc.
Els resultats de l'operació censal es completen amb l'Enquesta de les caracterÃstiques essencials de la població i els habitatges, que té per objectiu completar la informació censal obtinguda a partir de registres administratius amb la informació sobre les persones, els habitatges i els edificis que, o bé no està disponible a través de registres administratius, o bé la qualitat amb què apareix en aquests registres no és prou elevada. Aquesta Enquesta ofereix resultats per provÃncies i municipis de 50.000 habitants o més.
13.1. El model censal
La xifra de població censal es determina a partir d'una metodologia implementada per l'INE, anomenada "signes de vida", o més formalment, signes de presència. Es crea un fitxer precensal a partir d'un registre de població (el Padró d'habitants) i s'avalua la versemblança de la residència de cada persona a partir del creuament amb altres registres. AixÃ, per a cada individu s'ha de decidir si el registre es compta com a resident o no. Com a resultat de tot aquest procés, s'obté un fitxer censal que conté tants registres com habitants sortirien del recompte de població (la xifra censal).
La base padronal és l'element bà sic del fitxer precensal. El Padró municipal funciona actualment aplicant a la població estrangera uns procediments de renovació que permeten mantenir el fitxer raonablement actualitzat. En el Cens de 2021 el mètode dels signes de presència s'aplica exclusivament a la població estrangera, atès que només per a aquesta s'apliquen els processos de caducitat o comprovació d'ofici que el mètode de signes de vida pretén corregir.
En el mètode de signes de presència aplicat al Cens de 2021 s'han utilitzat els registres d'à mbit laboral (INSS, TGSS, SEPE, mutualitats), alguns grups especÃfics de les bases de dades d'assegurament sanitari de l'INSS (BADAS) per als quals la residència està garantida i els registres d'à mbit educatiu (persones matriculades en ensenyaments universitaris i no universitaris).
Finalment, en el fitxer precensal s'apliquen validacions especÃfiques a la població de menys de 2 anys i a la població centenà ria, que afecten principalment la població de nacionalitat espanyola. D'una banda, el Padró té un dèficit de població d'edats molt curtes, fonamentalment de menys de 2 anys, ja que per raons administratives una petita part dels naixements s'incorporen al Padró de forma tardana. Aquests naixements s'afegeixen al fitxer censal, ja que s'utilitza la informació d'inscripció al Registre Civil i la del butlletà estadÃstic de part. D'altra banda, s'aplica un procés de correcció de la població centenà ria, de manera que s'elimina del fitxer censal tot registre padronal de més de 99 anys que no es pugui enllaçar amb cap registre de l'INSS (pensionistes) o registre tributari, perquè es considera poc probable que correspongui a una persona viva.
13.2. Àmbit dels censos 2021
13.2.1. Àmbit poblacional dels censos
En el Cens de població s'inclouen les persones, de qualsevol nacionalitat, que tenen fixada la residència habitual a l'Estat espanyol.
El Reglament 763/2008 del Parlament Europeu i del Consell defineix la residència habitual com el lloc en què una persona passa normalment el perÃode diari de descans, independentment d'absències temporals amb fins d'oci, vacances, visites a amics o parents, negocis, tractament mèdic o pelegrinatge religiós. Només es consideren residents habituals de la zona geogrà fica en qüestió els casos següents:
- Les persones que han viscut al lloc de residència habitual durant un perÃode ininterromput d'almenys dotze mesos abans de la data de referència.
- Les persones que han arribat al lloc de residència habitual durant els dotze mesos anteriors a la data de referència amb la intenció de romandre-hi durant almenys un any.
Quan no es puguin determinar les circumstà ncies descrites als dos epÃgrafs anteriors, s'entén per residència habitual el lloc de residència legal o el registrat. Per tant, al Reglament es considera expressament l'opció de comptar com a població resident la població registrada o empadronada.
Pel que fa al Cens d'habitatges, l'à mbit poblacional abasta els habitatges i els establiments col·lectius. Es consideren habitatges els recintes destinats a habitació humana (habitatges familiars) i els que recintes que estan habitats en la data del Cens (allotjaments), encara que no tinguin aquesta finalitat. En aquest Cens no s'inclouen els habitatges en construcció (tret que estiguin habitats en el moment censal), però sà que s'hi inclouen els habitatges que només tenen pendent petits detalls (que, per tant, ja es podrien ocupar). Tampoc s'hi inclouen els habitatges que s'estan demolint o que estan buits per haver estat declarats en estat ruïnós.
13.2.2. Àmbit geogrà fic dels censos
La investigació s'estén a tot el territori de l'Estat espanyol.
13.2.3. Àmbit temporal dels censos
El recompte dels habitants i dels habitatges fan referència a 1 de gener de 2021. Algunes variables poden tenir perÃodes de referència especÃfics. AixÃ, les variables relatives al mercat laboral fan referència a la setmana anterior a la data de referència (l'última setmana del 2020) i les caracterÃstiques relatives a migracions corresponen a determinats perÃodes de temps que s'especifiquen en les variables corresponents.
13.3. Difusió de la informació
El Cens de població i habitatges 2021 recupera el carà cter exhaustiu i tota la població estarà georeferenciada, de manera que permetrà oferir resultats amb detall municipal i inframunicipal.
En paral·lel, els instituts d'estadÃstica han de vetllar per minimitzar el risc de revelació estadÃstica i evitar revelar dades confidencials, és a dir, han d'impedir que directament o indirectament es pugui identificar una unitat (persona o habitatge) de la qual es proporciona informació. En la difusió del Cens de població i habitatges 2021, la preservació del secret estadÃstic consta de 2 mesures:
- Per a cada taula s'estableix un detall territorial mà xim de difusió que varia segons el nombre i la sensibilitat de les variables presents a la taula. Segons aquests criteri, les principals variables es difonen per secció censal, mentre que altres creuaments de variables es difonen només per municipis, o fins i tot només per municipis superiors a un llindar poblacional.
- Arrodoniment aleatori a múltiples de 3. Aquest és un mètode clà ssic de preservació del secret estadÃstic segons el qual cada dada se sotmet a un arrodoniment aleatori al múltiple de tres més proper per dalt o per baix. Això fa que les taules perdin additivitat, però impedeix revelar informació d'una única unitat. Les dades de Catalunya, les seves provÃncies i les dades bà siques comarcals, es difonen sense arrodonir; per a la resta de territoris les taules es difonen arrodonides, amb alguna excepció puntual.
14. Cens de població i habitatges 2011
Amb data de referència 1 de novembre del 2011 s'ha realitzat el Cens de població i habitatges 2011. Aquest cens s'ha plantejat com una operació que combina, en primer lloc, un fitxer precensal realitzat a partir d'un aprofitament dels registres administratius disponibles, prenent el Padró com a element bà sic de la seva estructura; a continuació, un treball de camp que inclou dues grans operacions: un Cens d'edificis exhaustiu, georeferenciant tots els edificis, i una gran enquesta per mostreig per conèixer les caracterÃstiques de les persones i els habitatges.
14.1. El model censal
El mètode censal tradicional suposa una operació de camp amb recompte exhaustiu de tots els habitants i edificis. La tecnologia actual i la disponibilitat de registres administratius han fet canviar radicalment la metodologia del Cens. La normativa desenvolupada per la Unió Europea preveu un ampli rang d'opcions possibles per recopilar la informació de les variables censals. Aquest rang va des dels censos clà ssics basats en una recollida exhaustiva de les dades, fins a un cens basat exclusivament en l'aprofitament de registres administratius. Entre tots dos extrems hi ha un nombre de situacions intermèdies basades en la combinació de la recollida de dades en el treball de camp i en l'aprofitament de registres administratius. Entre aquestes opcions figura expressament el model d'un cens basat en registres administratius completat amb una enquesta per mostreig. Aquest és el model que l'Institut Nacional d'EstadÃstica ha adoptat per al Cens de població i habitatges 2011.
El cens de població i habitatges es basa en tres grans operacions:
Fitxer precensal: L'objectiu fonamental del fitxer precensal és proporcionar informació per realitzar el recompte de la població i l'anà lisi de la seva estructura. A partir de les dades del Padró, de la informació estadÃstica (Moviment natural de la població) i de les fonts administratives (Seguretat Social, Agència Tributà ria), es classifiquen els registres en "segurs" (se'ls assignarà un factor de recompte igual a 1) i registres dels quals se sap del cert que ja no són a la població (amb factor de recompte igual a 0). Si la informació disponible a partir de les fonts administratives no permet classificar-los en cap de les categories anteriors, se'ls assigna un factor de recompte a partir de la informació procedent de la mostra.
Enquesta. Els objectius de l'enquesta són:
- Estimar el total poblacional de determinats col·lectius amb l'objectiu de corregir la xifra padronal d'aquests. Per això s'utilitzaran uns factors de recompte obtinguts a partir de les probabilitats de pertinença a la mostra.
- Estimar les caracterÃstiques de la població i dels habitatges a diferents nivells de desagregació geogrà fica. A aquest efecte s'han obtingut els factors d'elevació derivats del disseny mostral i calibrats a les poblacions municipals
A Catalunya la mostra efectiva està formada per 622.000 persones entrevistades, el 8,3% de la població. Les dades de l'Enquesta de població i habitatge s'han obtingut a través de diferents canals: web, correu postal, telèfon 900 i entrevista personal assistida per ordinador. A Catalunya els qüestionaris van ser en català i castellà . En el cas d'Era Val d'Aran, també van ser en occitÃ
.Cens d'edificis: El Cens d'edificis és una operació estadÃstica dissenyada per recopilar informació de tots els edificis d'à mbit estatal en els quals hi ha situat algun habitatge, amb enumeració de tots els immobles que hi estan situats. Els objectius del Cens d'edificis són:
- enumerar i georeferenciar tots els edificis que tinguin algun immoble que sigui un habitatge
- determinar les caracterÃstiques dels edificis mitjançant un qüestionari d'edifici
- enumerar tots els immobles continguts a cada edifici
14.2. El mètode de cà lcul de les xifres de població censal
Les xifres de població del Cens 2011 s'obtenen mitjançant el recompte dels registres continguts en el fitxer precensal, ponderats amb uns factors de recompte. Tindran factor de recompte igual a 1 els registres corresponents a persones per a les quals es pot contrastar la seva residència a Espanya, a partir de l'encreuament del Padró amb altres registres administratius. Tindran factor de recompte igual a 0 els registres que s'han trobat al fitxer de defuncions, tot i que encara figuren al Padró pel fet de tractar-se de defuncions recents pendents de processar. Les persones que no s'han pogut trobar en els altres registres administratius es consideren inicialment amb un factor de recompte desconegut, ja que no se'n pot confirmar completament la residència al paÃs.
A Catalunya, el nombre de registres amb factor de recompte desconegut ha estat de 149.000 (un 2% del total de registres del fitxer precensal), dels quals 136.000 són estrangers i 13.000 espanyols.
El conjunt de registres del fitxer precensal s'ha dividit en classes o grups amb caracterÃstiques sociodemogrà fiques semblants (edat, nacionalitat i provÃncia de residència). En cada classe pot haver-hi registres dubtosos, amb factor de recompte pendent d'assignar, i registres segurs, amb factor de recompte 1. Les classes s'han construït de manera que almenys continguessin 1.000 registres dubtosos cada una, i que cada registre dubtós estigués assignat a una classe. Les classes que resulten amb menys de 1.000 dubtosos s'han agregat a una altra classe. El mecanisme per agregar classes ha estat considerar majors intervals d'edat dins la mateixa nacionalitat i provÃncia, i si això no era suficient, agrupar per una mateixa nacionalitat dins la comunitat autònoma. Si tot i aixà no s'arriba al mÃnim de 1.000 dubtosos dins la classe, s'ha agrupat dins la mateixa nacionalitat per al total estatal, i per acabar i residualment, s'han agrupat algunes nacionalitats a escala estatal.
L'enquesta ha permès estimar la proporció de registres dubtosos que corresponen a persones que efectivament estan residint al paÃs i establir el seu factor de recompte. S'ha realitzat un enllaç nominal entre els registres de la mostra efectiva i el fitxer precensal per determinar si els registres de la mostra (les persones que han contestat l'enquesta) havien estat classificats com a dubtosos en el fitxer precensal. Les persones de la mostra efectiva són assignades a les classes definides anteriorment en funció de la seva edat, nacionalitat i provÃncia de residència. En cada classe per separat, s'ha estimat la proporció de registres que són dubtosos en el fitxer precensal i que corresponen a persones que contesten l'enquesta i, per tant, es por confirmar la seva residència al paÃs. Aquesta proporció permet calcular un factor de recompte per als registres dubtosos de la classe, factor que pot ser major, menor o igual a 1. Un cop estimada la proporció p de dubtosos d'una classe, el factor de recompte es calcula a partir de la població segura S (els que tenen factor de recompte 1) i la població dubtosa D (els que tenen factor de recompte pendent d'assignar) de la mateixa classe comFR=(S*p/(1−p))/D.
El factor de recompte FR obtingut en cada classe és el que s'aplica als registres del fitxer precensal amb factor de recompte desconegut (cada registre rebrà el factor de recompte de la classe a la qual pertanyi). Amb la incorporació d'aquests factors de recompte, el fitxer precensal es converteix en un fitxer precensal final ponderat i permet obtenir les xifres censals de població. La població d'una determinada à rea geogrà fica s'obté com a suma dels factors de recompte dels registres del fitxer precensal final ponderat en aquesta à rea.
A Catalunya el factor de recompte mitjà ha estat de 0,485, cosa que implica que dels 149.000 registres dubtosos es comptabilitzi una població de 72.300 persones aproximadament. El procediment justifica la xifra censal des d'un punt de vista estadÃstic, però no des d'un punt de vista administratiu, ja que no és possible determinar quins ciutadans concrets dels dubtosos s'està comptant i quins no.
Una conseqüència d'aquesta metodologia és que els factors de recompte, i per extensió les xifres de població, tenen valors decimals. Els resultats que es difonen han estat convenientment arrodonits i es mostren sense decimals. Per aquesta raó, algun total pot no coincidir amb la suma de la seva desagregació per sexe, edat o territori.
14.3. Àmbit dels censos 2011
14.3.1. Àmbit poblacional dels censos
En el Cens de població s'inclouen les persones, de qualsevol nacionalitat, que tenen fixada la seva residència habitual a l'Estat. Amb la finalitat de fer comparables les xifres espanyoles de població amb les d'altres països i d'acord amb les recomanacions internacionals, s'inclouen:
- el personal diplomà tic i altres funcionaris espanyols i els seus familiars, amb destinació oficial a l'estranger
- el personal espanyol de la marina mercant, dels vaixells de pesca i de la navegació aèria que es trobin fora del territori espanyol en la data censal
- els espanyols residents que estiguin treballant temporalment a l'estranger
- els estrangers residents, encara que s'estiguin temporalment a l'estranger
Pel que fa al Cens d'habitatges, el seu à mbit poblacional abasta els habitatges i els establiments col·lectius. Es consideren habitatges tots els recintes destinats a habitació humana, que són els habitatges familiars, i aquells altres que sense tenir aquesta finalitat estan efectivament habitats en la data del Cens, denominats allotjaments. No s'inclouen en aquest Cens els habitatges en construcció, tret que estiguin habitats en el moment censal. Sà que s'hi inclouen aquells la terminació dels quals estigui pendent de lleugers detalls i, per tant, que ja podrien ocupar-se. Tampoc s'hi inclouen aquells habitatges que s'estiguin demolint o estiguin buits per haver estat declarats en estat ruïnós.
L'à mbit poblacional del Cens d'edificis està constituït per tots els edificis del territori nacional (amb independència del seu ús principal) que estiguin acabats i continguin algun habitatge, amb enumeració dels immobles que hi estiguin situats.
No se censaran els edificis que havent estat demolits totalment o en part, s'estiguin reconstruint i en la data censal no hagin cobert aigües.
Aixà mateix, tampoc s'inclouen:
- els edificis que s'estiguin demolint, ni els que es trobin en estat ruïnós quan estiguin deshabitats
- les construccions situades en places, voreres o llocs d'esbarjo destinades a la venda de begudes, tabacs, periòdics...
- els edificis destinats exclusivament a la producció agrà ria, que, per tant, no s'utilitzen al mateix temps per a habitatge familiar, col·lectiva o per a altres activitats diferents de la producció agrà ria
14.3.2. Àmbit geogrà fic dels censos
La investigació s'estén a tot el territori espanyol.
14.3.3. Àmbit temporal dels censos
El recompte dels habitants i dels habitatges s'ha de fer amb referència a la data censal i les caracterÃstiques d'aquests es refereixen bé a aquesta o bé a un perÃode de temps perfectament definit per a cadascuna. Els perÃodes de referència censals són:
- data de referència i moment censal (la data de referència és l'1 de novembre del 2011)
- la setmana de referència de les caracterÃstiques relatives a l'activitat econòmica, que és la immediatament anterior a la data censal
- altres perÃodes de referència. Per a les caracterÃstiques relatives a migracions, població vinculada, etc. les dades es recolliran amb referència a determinats perÃodes de temps que s'especifiquen en les variables corresponents
14.4. Difusió de la informació
Per al Cens de població i habitatges 2011, no es proporciona cap dada que correspongui a una freqüència mostral inferior a 10 casos. Les caselles calculades amb menys de 10 unitats mostrals apareixeran amb el sÃmbol "..".
El Cens de població i habitatges 2011 inclou dades provinents d'enquesta. Els resultats s'han arrodonit convenientment i es mostren sense decimals. Per aquesta raó, algun total pot no coincidir amb la suma de la seva desagregació.
Els resultats relatius a les variables obtingudes del fitxer precensal (sexe, edat, nacionalitat i lloc de naixement) poden presentar diferències en les taules en què aquestes variables estan encreuades amb les caracterÃstiques de la població (coneixement del català , estat civil, nivell d'instrucció, etc.) que s'han obtingut de la mostra que va formar part de l'operació Cens de població i habitatges 2011.
L'explotació a nivell inframunicipal de les principals variables del Cens de població i habitatges 2011 es difon en un conjunt de fitxers en format CSV. Es tracta de tres arxius diferents, que corresponen als resultats per seccions censals, districtes censals i els totals municipals. També hi ha un arxiu descriptiu de les taules publicades i els seus codis.
Totes les variables d'aquesta explotació s'han obtingut de la mostra que va formar part de l'operació censal, per la qual cosa hi pot haver alguna diferència entre aquestes i els totals municipals de les variables procedents del fitxer precensal publicades a les Estimacions de població.
15. EstadÃstica del Padró municipal d'habitants 1975
La informació per a municipis i comarques de les variables demogrà fiques bà siques (sexe, edat, estat civil, lloc de naixement, nivell d'instrucció i relació amb l'activitat econòmica) de l'any 1975 s'ha obtingut a partir de la publicació "Dades estadÃstiques del Padró Municipal d'Habitants 1975: per comarques i municipis" del Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya (CIDC), que va explotar el fitxer estadÃstic del Padró municipal d'habitants 1975.
La Llei de règim local i el Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals, indicava que els municipis havien de renovar els padrons d'habitants cada cinc anys i que aquesta operació era competència dels ajuntaments. El Decret 409/1975, de 6 de març de 1975, va determinar que les xifres de població resultants haurien de ser declarades oficials i va establir que l'INE intervingués en l'assessorament tècnic i el control de les operacions padronals.
Com a resultat de l'operació de renovació padronal, l'INE va proporcionar al CIDC un arxiu estadÃstic amb una mostra del 20% dels fulls d'inscripció padronal dels habitatges familiars i dels establiments col·lectius.
15.1. Dades per municipis i comarques
Les taules de municipis i comarques incorporades a l'operació estadÃstica Cens de població i habitatges s'han construït a partir de la tabulació feta pel CIDC i publicada l'any 1985, única font disponible per a aquest nivell de desagregació territorial. La tabulació ofereix informació per a les 38 comarques i 937 dels 938 municipis existents l'any 1975. No es disposa d'informació del municipi de Sant Julià de Vilatorta.
Les dades publicades originalment a nivell municipal s'han modificat per ajustar els totals municipals (fixar a totes les taules el mateix total de població, aixà com el mateix nombre d'homes i dones). Dins de cada taula i com a conseqüència del carà cter mostral de les dades, algun total pot no coincidir amb la suma de la seva desagregació per variable o territori.
Pel que fa als resultats per comarques, s'han reproduït els resultats de la publicació del CIDC, adaptant-los a la distribució en 41 comarques, vigent l'any 2014, partint de la distribució en 38 comarques de l'any 1975. També s'han incorporat els canvis municipals de comarca registrats des de 1975, restant el valor municipal de la comarca a la qual pertanyia l'any 1975 i sumant-lo a la comarca actual.
A partir d'aquestes modificacions ha estat necessari imputar algunes dades per tal que la suma de columnes s'ajustés amb el total comarcal de cada taula, dins d'un marge permès que oscil·la de −5 a 5. Les comarques més afectades per aquesta imputació són: Gironès, Pla de l'Estany, Pla d'Urgell, Urgell i Segrià .
15.2. Dades per Catalunya i provÃncies
Els resultats del Padró 1975 a nivell de Catalunya i provÃncies corresponen a les dades oficials publicades per l'INE. Els valors de les dades publicades per l'INE s'han adaptat a l'estructura de les taules elaborades pel CIDC i, a partir de la suma de les quatre provÃncies, s'ha obtingut el total de Catalunya. S'han ajustat les dades per tal que a totes les taules aparegués el mateix total de població, aixà com el mateix nombre d'homes i dones.
En les taules de població per lloc de naixement i de poblaciÃ