Skip to main content

L'estadística Estrangers amb autorització de residència inclou l'Estadística d'estrangers amb certificat de registre o targeta de residència en vigor i l'Estadística d'estrangers amb autorització d'estada per estudis en vigor.

L'àmbit geogràfic és el territori de Catalunya i es proporcionen resultats desagregats per les quatre províncies.

Les dades originals provenen dels fitxers del Registre central d'estrangers, que gestiona la Direcció General de la Policia (Ministeri de l'Interior). Es tracta de dades d'estoc segons les característiques dels sol·licitants, corresponents al darrer semestre de l'any (amb data 31 de desembre). L'Observatori Permanent de la Immigració (Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions) fa l'explotació estadística d'aquests fitxers.

En el cas de l'Estadística d'estrangers amb certificat de registre o targeta de residència, es completa aquesta informació amb dades de la gestió col·lectiva de contractacions en origen elaborades per la Direcció General de Migracions del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

1. Estadística d'estrangers amb certificat de registre o targeta de residència

L'Estadística d'estrangers amb certificat de registre o targeta de residència en vigor aporta informació sobre el nombre d'estrangers que estan en possessió d'un certificat de registre o d'una targeta de residència de familiar de ciutadà de la Unió, d'una autorització de residència atorgada en el marc de la legislació d'estrangeria, asil o apatrídia, o d'una targeta d'identitat d'estranger (TIE) expedida a l'empara de l'Acord de retirada signat entre el Regne Unit i la Unió Europea i vigent el darrer dia del semestre, independentment de la seva data d'expedició.

Aquesta estadística inclou els estrangers següents:

  • Estrangers amb autorització de residència en vigor i supeditats al règim d'estrangeria, incloent-hi els documentats amb autoritzacions vinculades al món dels negocis i del talent, autoritzacions de trasllat intraempresarial ICT-UE i autoritzacions derivades de la gestió col·lectiva de contractacions en origen. S'hi inclouen, en particular, les persones que estiguin en possessió d'un dels visats de residència que recull l'article 62 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, la durada del qual pot arribar fins a un any.
  • Persones estrangeres amb autoritzacions per raons de protecció internacional o apatrídia, segons la normativa d'asil i refugi i el Reglament de reconeixement de l'estatut d'apàtrida, o amb autoritzacions concedides a desplaçats d'Ucraïna en aplicació de la Directiva de protecció temporal.
  • Persones britàniques i familiars amb targeta d'identitat d'estranger (TIE) expedida en virtut de l'Acord de retirada signat entre Espanya i el Regne Unit.

  • Estrangers amb certificat de registre (o targeta de residència de familiar de ciutadà de la Unió) emès pel Registre central d'estrangers, que es beneficien del règim de lliure circulació de l'Associació Europea de Lliure Comerç (Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa) i els ciutadans britànics i els seus familiars que es beneficien del règim de residència establert a l'Acord de retirada signat entre Espanya i el Regne Unit després del Brèxit, però que encara no han fet el canvi al nou document (TIE).

    Els beneficiaris de l'Acord de retirada tenen un règim anàleg al de la lliure circulació del qual gaudeixen els ciutadans nacionals dels estats de la UE, però en canvi, no tenen els drets associats a l'Estatut de ciutadania de la Unió, amb especial referència al dret de sufragi, al de lliure circulació dintre de la UE i al règim més restrictiu de reagrupament familiar (només gaudeixen de l'Acord de retirada els familiars amb un vincle preexistent a la finalització del període transitori el 31 de desembre del 2021).

Aquesta estadística no inclou els estrangers següents:

  • Ciutadans estrangers amb autorització d'estada per estudis, intercanvi d'alumnes, pràctiques no laborals i voluntariat.
  • Persones que es troben a Espanya en situació d'estada amb visat.
  • Treballadors transfronterers.
  • Sol·licitants d'asil, protecció subsidiària i estatut d'apàtrida, mentre no obtinguin resolució favorable i l'autorització de residència que se'n deriva.
  • Ciutadans de la Unió Europea, d'altres estats part de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein i Noruega) i de la Confederació Suïssa en règim de lliure circulació dins la UE que no hagin sol·licitat la seva inscripció en el Registre Central d'Estrangers.
  • Estrangers que tenen caducada la seva documentació de residència i l'estan renovant.
  • Els processos de retorn voluntari assistit de la persona nacional d'un tercer país al país de procedència, en el marc de programes de gestió pública.

És important tenir en compte el següent:

  • El fet que una persona tingui documentació de residència en una data determinada no garanteix que estigui efectivament a Espanya. Pot ser que la persona hagi abandonat el país abans que la documentació caduqui o que disposi de documentació que no tingui caducitat (certificat de registre) i ja no resideixi a Espanya. L'estadística reflecteix l'estat de la documentació en aquell moment.
  • Hi ha persones estrangeres que viuen a Espanya sense tenir documentació de residència, ja sigui perquè la normativa d'estrangeria no els obliga a disposar-ne o bé perquè no han pogut complir amb la normativa.

1.1. Canvis i actualitzacions

S'han introduït millores en el procés de depuració amb l'objectiu de descomptar les persones que han accedit a la nacionalitat espanyola i mantenien la doble nacionalitat i els estrangers que han mort a Espanya i que tenien una autorització de residència o certificat de registre en vigor en el moment del decés. Aquests canvis han provocat la necessitat de revisar la sèrie històrica, de manera que s'han recalculat les xifres de persones estrangeres a partir de l'any 2013.

A partir del 30 de juny del 2021, s'ha produït un canvi a conseqüència del Brèxit, de l'Acord de retirada i de la normativa que acredita la residència dels ciutadans britànics i els seus familiars, que abans del final del període transitori havien exercit la lliure circulació a Espanya. Abans d'aquesta data, el tipus de document i el règim de residència aplicable coincidien, però després d'aquesta data això ja no sempre és així, perquè fer el canvi a la targeta d'identitat d'estranger (TIE)—Acord de retirada no és obligatori. Això ha provocat que hi hagi ciutadans que mantinguin els certificats de registre previs, malgrat que el règim aplicable a aquestes persones ja no és el de lliure circulació, sinó el de l'Acord de retirada.

Per tant, en l'actualitat i per temps indefinit, al registre continuaran apareixent certificats corresponents a persones de nacionalitat britànica que ja no estan subjectes al règim de lliure circulació, sinó al règim establert per l'Acord de retirada.

La documentació necessària perquè els ciutadans estrangers puguin residir a Espanya no depèn únicament de la seva nacionalitat. Tot i que tots els ciutadans de la Unió Europea i l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) han de tenir un certificat de registre i es beneficien del règim de lliure circulació, per a altres nacionalitats és possible trobar diferents combinacions. La taula següent resumeix el tipus de documentació de què poden disposar persones de diferent nacionalitat i el règim jurídic de residència que els és aplicable:

Nacionalitat
Règim jurídic UE/AELC Britànica Altres
*Els beneficiaris de l'Acord de retirada tenen un règim anàleg al de lliure circulació de què gaudeixen els ciutadans nacionals dels estats de la UE, però no posseeixen els drets associats a l'Estatut de ciutadania de la Unió, especialment el dret de sufragi, el de lliure circulació dins de la UE, i estan subjectes a un règim més restringit de reagrupament familiar.
Règim general d'estrangeria X Autorització Autorització
Normativa de protecció internacional, Reglament d'apatrídia o Directiva de protecció temporal X X Autorització
Règim de lliure circulació Certificat de registre Targeta de familiar de ciutadà UE/AELC Targeta de familiar de ciutadà UE/AELC
Règim de l'Acord de retirada* X TIE de l'Acord de retirada o Certificat de registre encara no bescanviat TIE de l'acord de retirada o Targeta de familiar de ciutadà UE (britànic) encara no bescanviat

A les dades amb data de referència anterior a 31 de juny del 2021 no existia, per tant, la variable tipus de document i algunes les taules s'organitzaven en funció del règim jurídic que distingia entre règim de lliure circulació dins de la UE i règim general (d'estrangeria). Aquest canvi ha provocat que calgui reorganitzar la classificació de les taules i introduir-ne de noves elaborades en funció del tipus de document. Per aquestes noves taules, s'ha recuperat la sèrie des del 2013.

1.2. Definicions i variables

1.2.1. Tipus de document

Indica el règim jurídic d'estrangeria aplicable als estrangers que resideixen a Espanya.

  • Autorització de residència: document que acredita que la residència de la persona estrangera a Espanya compleix els requisits establerts a la legislació d'estrangeria, a la derivada de la gestió col·lectiva de contractacions en origen, a la vinculada al món dels negocis i al talent, a la d'asil, a la d'apatrídia o la de protecció temporal, segons escaigui.
  • Certificat de registre (o targeta de residència de familiar de ciutadà de la Unió): document que acredita la inscripció de la persona (o dels seus familiars) al Registre Central d'Estrangers i el compliment dels requisits establerts al Reial decret 240/2007 de transposició de la Directiva 2004/38/CE15, en el moment de la inscripció (però no necessàriament en el moment actual).
  • Estrangers amb targeta d'identificació d'estranger (TIE)—Acord de retirada: document que acredita, per a ciutadans britànics i els seus familiars, que la seva residència a Espanya es regeix per l'Acord de retirada signat entre Espanya i el Regne Unit per regular l'entrada i la residència de ciutadans britànics i els seus familiars a Espanya després de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.

1.2.2. Motiu de la concessió

1.2.2.1 Motiu de la concessió de l'autorització de residència:
  • Residència per apatrídia: es reconeix l'Estatut d'apàtrida (d'acord amb la Convenció sobre l'Estatut dels apàtrides) a la persona que no sigui considerada nacional per cap Estat, segons la seva legislació, i manifesti no tenir cap nacionalitat.
  • Residència per protecció internacional: aquest motiu inclou l'Estatut dels refugiats i la protecció subsidiària.
    • La condició de refugiat es reconeix a la persona que, per temors fonamentats de patir persecució per motiu de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinats grups socials, gènere, orientació sexual o identitat sexual, es trobi fora del seu país de nacionalitat i no pugui o no vulgui (per causa d'aquests temors) acollir-se a la protecció del país en qüestió.
    • El dret a la protecció subsidiària també es pot dispensar a les persones d'altres països o apàtrides que no reuneixen els requisits per obtenir l'asil o per ser reconegudes com a refugiades. En aquests casos, no obstant, cal que es donin motius fonamentats per considerar que si retornen al seu país d'origen (en el cas de les persones nacionals) o al país de residència habitual anterior (en el cas dels apàtrides) haurien de fer front a riscos reals de patir danys greus, com ara condemna a pena de mort, tortura i tractes inhumans i degradants o a greus amenaces contra la vida i la integritat civils motivades per violència indiscriminada en situacions de conflicte internacional o intern. En conseqüència, no poden o no volen (per causa d'aquest risc) acollir-se a la protecció del país en qüestió.
  • Residència temporal:
    • No lucrativa: es troben en aquesta situació les persones estrangeres habilitades per residir temporalment a Espanya sense realitzar activitats laborals o professionals.
    • Reagrupament familiar: es troben en aquesta situació les persones estrangeres autoritzades a romandre a Espanya en virtut del dret al reagrupament familiar exercit per una persona estrangera resident. En la majoria de casos, aquest tipus d'autorització dona dret a treballar.
    • Feina per compte d'altri: es troben en aquesta situació les persones estrangeres de més de 16 anys autoritzades a exercir aquest tipus d'activitat laboral. A partir de l'aprovació del Reial decret 629/2022, de 26 de juliol, que va entrar en vigor el 16 d'agost del 2022, la renovació d'una autorització inicial de residència i feina per compte propi o d'altri sempre autoritzarà a treballar en ambdós règims. Des d'aquesta data, les renovacions concedides tenen una durada de 4 anys. S'hi inclou, igualment, el jove extutelat que té autorització com a menor, així com el menor en guarda o tutela amb dret a treballar, des dels 16 anys.
    • Feina per compte propi: es troben en aquesta situació les persones estrangeres de més de 18 anys autoritzades a exercir una activitat lucrativa per compte propi. Des de l'aprovació del Reial decret 629/2022, de 26 de juliol, que va entrar en vigor el 16 d'agost del 2022, la renovació d'una autorització inicial de residència i feina per compte propi o d'altri, sempre autoritzarà a treballar en ambdós règims. Des d'aquesta data, les renovacions concedides tenen una durada de 4 anys.
    • Feina compatible per compte d'altri i per compte propi: es troben en aquesta situació les persones estrangeres de més de 18 anys autoritzades a exercir ambdós tipus d'activitat laboral. Des de l'aprovació del Reial decret 629/2022, de 26 de juliol, que va entrar en vigor el 16 d'agost de 2022, la renovació d'una autorització inicial de feina compatible per compte d'altri i per compte propi sempre autoritzarà a treballar en ambdós règims. Des d'aquesta data, les renovacions concedides tenen una durada de 4 anys.
    • Excepció a l'autorització de feina: es troben en aquesta situació les persones estrangeres que ja ostenten una autorització de residència i que hagin acreditat algun dels supòsits de l'article 41 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, que inclou, entre d'altres, els corresponsals de mitjans de comunicació estrangers, els membres d'una missió científica internacional o els ministres religiosos d'una església o confessió inscrita al Registre d'entitats religioses.
    • Llei 14/2013 i altres figures similars: en aquesta rúbrica genèrica s'inclouen les autoritzacions i els visats de residència previstos a la Llei 14/2013, de 27 setembre. Poden ser de residència temporal i feina expedides per a inversors, emprenedors, investigadors, professionals altament qualificats, els que realitzen un trasllat intraempresarial, els que realitzen pràctiques laborals o els que es troben a la recerca de feina. Des del 23 de desembre del 2022, s'inclouen en aquesta norma els teletreballadors internacionals que es traslladen a Espanya. El maig del 2023 s'hi afegeixen també els titulars d'una targeta blava-UE, aprovada en el marc de la Directiva comunitària 2021/1883, de 20 d'octubre. Altres figures, com ara l'autorització de residència per a treballadors del sector audiovisual o per als que venen a treballar a la Copa Amèrica de Vela, que té lloc a Barcelona el 2023, queden recollits en una ordre ministerial a la qual, de forma supletòria, s'aplica la Llei 14 /2013, de 27 de setembre. Alhora, s'hi inclouen altres figures similars previstes al Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, prèviament a la Llei 14/2013, que ja regulava figures com el personal directiu o altament qualificat, investigadors i artistes. D'aquesta manera, hi conviuen dos marcs legals que recullen figures jurídiques similars.
    • Circumstàncies excepcionals, arrelament: s'hi inclouen les persones estrangeres amb autoritzacions de residència temporal per circumstàncies excepcionals per arrelament laboral, social, familiar o per a la formació.
    • Resta de circumstàncies excepcionals: s'hi inclouen les persones estrangeres amb autoritzacions de residència temporal per circumstàncies excepcionals amb autoritzacions per protecció internacional, per protecció temporal, per raons humanitàries, per col·laboració amb autoritats i per raons de seguretat nacional o interès públic. També s'hi inclouen joves extutelats que no van tenir documentació com a menors i víctimes de violència de gènere o de tràfic d'éssers humans, i els seus familiars. En la majoria dels casos, aquest tipus d'autorització dona dret a treballar.
  • Gestió col·lectiva de contractacions en origen i d'altres de durada determinada: mitjançant una ordre ministerial anual, s'aprovarà la xifra provisional dels llocs de treball de migració de caràcter estable i circular, que poden ser coberts a través d'aquest procediment per treballadors estrangers que no es trobin o resideixin a Espanya. També s'hi inclouen aquells que exerceixen activitats laborals per compte d'altri en activitats de campanya o temporada, obres o serveis, activitats de formació o pràctiques professionals amb una durada d'autorització inferior a l'any, d'acord amb el Reial decret 557/2011, de 20 d'abril.
  • Residència de llarga durada:
    • Nacional: s'inclouen les persones estrangeres amb aquesta autorització en aplicació de la LO 4/2000 i el seu reglament de desenvolupament. Les autoritzacions de llarga durada nacional poden ser de tipus inicial quan la persona titular és reagrupada o neix a Espanya i és descendent d'una persona titular d'una altra autorització de llarga durada nacional.
    • Directiva UE: s'inclouen les persones estrangeres amb aquesta autorització en aplicació de la Directiva comunitària 2003/119, de 25 de novembre, relativa a l'Estatut dels nacionals de tercers països residents de llarga durada.

    Els requisits que cal acreditar per obtenir una autorització de llarga durada nacional i de llarga durada d'acord amb la Directiva UE són diferents. També són diferents els drets que cadascuna reconeix als seus titulars, encara que en ambdós casos la vigència és de 5 anys, prorrogables automàticament.

1.2.2.2 Motiu de la concessió del certificat de registre (o targeta de familiar de ciutadà de la Unió) i de la TIE- Acord de retirada.

Els dos tipus de documents s'agrupen en un mateix llistat de motius, ja que els seus marcs legislatius respectius reconeixen drets similars als seus titulars i als seus familiars.

  • Certificat de registre UE/TIE AR, temporal: s'aplica als ciutadans UE-Regne Unit, que obtenen el certificat de registre del règim de lliure circulació UE gràcies al Reial decret 240/2007, de 16 de febrer, o que obtenen la TIE-Acord de retirada gràcies al Reial decret llei 38/2020, de 29 de desembre.
  • Certificat de registre UE/TIE AR, permanent: s'aplica als ciutadans UE-Regne Unit, que obtenen el certificat de registre permanent del règim de lliure circulació UE gràcies al Reial decret 240/2007, de 16 de febrer, o que obtenen la TIE-Acord de retirada gràcies al Reial decret llei 38/2020, de 29 de desembre.
  • Targeta de familiar de ciutadà UE/Regne Unit, temporal: s'aplica als familiars de primer grau de ciutadans UE-AELC, als quals se'ls aplica el règim de lliure circulació UE, o de ciutadans britànics amb TIE-Acord de retirada (cònjuge, parella de fet, descendents i ascendents directes a càrrec).
  • Targeta de familiar de ciutadà UE/Regne Unit, permanent: s'aplica als familiars de primer grau de ciutadans UE-AELC, als quals se'ls aplica el règim de lliure circulació UE, o de ciutadans britànics amb TIE-Acord de retirada (cònjuge, parella de fet, descendents i ascendents directes a càrrec).

1.2.3. Tipus d'autorització

  • Inicial: primera autorització concedida a Espanya per arribar des de l'estranger, néixer a Espanya o trobar-se prèviament en situació administrativa irregular. També es refereix a l'autorització que es concedeix després de caducar una autorització anterior, sempre que hagin transcorregut més de 90 dies entre la caducitat de l'autorització anterior i la concessió de la vigent.
  • Primera renovació: autorització de residència expedida una vegada esgotat el període de validesa d'una autorització inicial, quan es manté el mateix motiu de concessió que la inicial.
  • Segona renovació: autorització de residència expedida una vegada esgotat el període de validesa d'una primera renovació, quan es manté el mateix motiu de concessió que la inicial.
  • Renovació de caràcter especial/extraordinari: renovació d'autoritzacions de residència temporal que no corresponen a cap dels dos supòsits anteriors de renovació.
  • Pròrroga: autoritzacions de residència que s'expedeixen per un temps de vigència no superior al període de validesa inicial de l'autorització que es prorroga, sempre que s'acrediti el compliment dels requisits necessaris per a la concessió de l'autorització anterior i no hi hagi possibilitat legal de renovació.
  • Modificació: autoritzacions que es concedeixen a continuació d'una altra encara vigent o en període de renovació (90 dies des de la caducitat) i en modifiquen el motiu de concessió.
  • Recuperació: autoritzacions de residència per llarga durada nacional i llarga durada d'acord amb la Directiva UE que es recuperen quan prèviament s'han extingit per absències del territori espanyol/Unió Europea, respectivament.
  • Caràcter provisional: autoritzacions que es concedeixen quan s'acredita el compliment provisional dels requisits necessaris per a la concessió definitiva de l'autorització. Només es concedirà finalment l'autorització si aquest compliment resulta definitiu.

1.3. Definicions i variables en funció del règim de residència (dades fins al 2020)

1.3.1. Règim de residència

Indica el règim jurídic d'estrangeria aplicable a l'estranger que resideix a Espanya. Són de dos tipus:

1.3.1.1. Règim general

Règim que s'aplica als nacionals de tercers països, exceptuant els que els sigui d'aplicació el règim comunitari pel fet de ser familiars de ciutadans comunitaris. Les autoritzacions de residència concedides en aplicació de la Llei 14/2013 de suport a emprenedors i la seva internacionalització, s'inclouen en aquesta estadística dins del règim general.

1.3.1.2. Règim de lliure circulació UE

Règim que s'aplica als ciutadans comunitaris nacionals dels països de la Unió Europea, d'altres estats part en l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein i Noruega) i de la Confederació Suïssa, així com als seus familiars i els familiars d'espanyols que siguin nacionals de tercers països.

Els nacionals de tercers països que són familiars de ciutadans comunitaris o d'espanyols i que tenen accés al règim comunitari són:

  • el cònjuge o parella de fet registrada
  • els descendents directes del ciutadà comunitari o del seu cònjuge o parella, que siguin menors de 21 anys o majors si viuen al seu càrrec o incapacitats
  • els ascendents directes, del ciutadà comunitari o del seu cònjuge o parella, que viuen al seu càrrec

Els beneficiaris del règim comunitari tenen dret a entrar, sortir, circular i residir lliurement en territori espanyol així com a accedir a qualsevol activitat econòmica, per compte d'altri, prestació de serveis o estudis, en les mateixes condicions que els espanyols.

1.3.2. Motiu d'expedició

Els estrangers inclosos en el règim general amb autorització de residència en vigor poden trobar-se en situació de residència temporal o de residència de llarga durada.

1.3.2.1. Residència temporal

Dins d'aquesta categoria es distingeixen: la residència no lucrativa, el reagrupament familiar, la residència per feina i la residència per circumstàncies excepcionals.

Residència no lucrativa

Habilita a residir temporalment a Espanya sense realitzar activitats laborals o professionals.

Residència per reagrupament familiar

Situació en què es troba l'estranger que hagi estat autoritzat a residir a Espanya en virtut del dret al reagrupament familiar exercit per un estranger resident.

Residència per feina

Dins d'aquesta categoria s'agrupen les següents:

Compte d'altri

Es troba en situació de residència temporal i treball per compte d'altri l'estranger major de 16 anys autoritzat a residir a Espanya i a exercir una activitat laboral per compte d'altri. Aquesta categoria inclou també les autoritzacions de residència temporal i treball per compte d'altri de duració determinada, que permet exercir activitats laborals per compte d'altri en activitat de campanya o temporada, obres o serveis, o formació de pràctiques professionals.

Compte propi

Es troba en situació de residència temporal i treball per compte propi l'estranger major de 18 anys autoritzat a residir a Espanya i a exercir una activitat lucrativa per compte propi.

Altres autoritzacions

S'hi inclouen les autoritzacions següents:

  1. residència temporal i treball per a recerca
  2. residència temporal i treball de professionals altament qualificats titulars d'una targeta blava-UE
  3. residència temporal i treball en el marc d'una prestació transnacional de serveis
  4. residència temporal amb excepció de l'autorització de treball
  5. residència per a inversors
  6. residència per a professionals altament qualificats
  7. residència per a formació, recerca, desenvolupament o innovació
  8. residència per trasllat intraempresarial
  9. residència per a pràctiques
Residència per circumstàncies excepcionals

Es tracta d'autoritzacions de residència temporal que es poden concedir als estrangers que es trobin a Espanya en atenció a circumstàncies excepcionals, com l'arrelament, raons humanitàries i altres.

Arrelament

Es podrà concedir una autorització de residència per raons d'arrelament laboral, social o familiar quan es compleixin els següents requisits:

  • Per arrelament laboral, podran obtenir una autorització els estrangers que acreditin la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de dos anys, sempre que no tinguin antecedents penals a Espanya i al seu país d'origen o al país o països en què hagi residit durant els últims cinc anys, i que demostrin l'existència de relacions laborals la durada de les quals no sigui inferior a sis mesos.
  • Per arrelament social, podran obtenir una autorització els estrangers que acreditin la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de tres anys. A més, haurà de complir els requisits següents: a) absència d'antecedents penals a Espanya i al seu país d'origen o al país o països en què hagi residit durant els últims cinc anys; b) comptar amb un contracte de treball signat pel treballador i l'empresari en el moment de la sol·licitud per a un període que no sigui inferior a un any, i c) tenir vincles familiars amb altres estrangers residents o presentar un informe d'arrelament que acrediti la seva integració social, emès per la Comunitat Autònoma en el territori de la qual tinguin el seu domicili habitual. A aquests efectes, els vincles familiars s'entendran referits exclusivament als cònjuges o parelles de fet registrades, ascendents i descendents en primer grau i línia directa.
  • Per arrelament familiar: a) quan es tracti de pare o mare d'un menor de nacionalitat espanyola, sempre que el progenitor sol·licitant tingui a càrrec el menor i convisqui amb ell o estigui al corrent de les seves obligacions paternofilials; b) quan es tracti de fills de pare o mare que hagin estat originàriament espanyols.

La concessió de l'autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals per raons d'arrelament portarà aparellada una autorització de treball a Espanya durant la vigència d'aquella, amb excepció de les concedides als menors d'edat laboral.

Raons humanitàries i altres

En aquesta rúbrica genèrica s'inclouen les autoritzacions de residència temporal per circumstàncies excepcionals per raons de protecció internacional; residència temporal per circumstàncies excepcionals per raons humanitàries; residència temporal per circumstàncies excepcionals de col·laboració amb autoritats públiques, raons de seguretat nacional o interès públic; residència temporal i treball per circumstàncies excepcionals de dones estrangeres víctimes de violència de gènere; residència temporal i treball per circumstàncies excepcionals per col·laboració contra xarxes organitzades; residència temporal i treball per circumstàncies excepcionals d'estrangers víctimes de tràfic d'éssers humans.

1.3.2.2. Residència de llarga durada

Situació en què es troba l'estranger que hagi estat autoritzat a residir i treballar a Espanya indefinidament en les mateixes condicions que els espanyols. Aquesta categoria inclou també la residència de llarga durada-UE, en la situació de la qual es troba l'estranger que hagi estat autoritzat a residir i treballar a Espanya indefinidament en les mateixes condicions que els espanyols i que es beneficia de l'establert sobre aquest estatut en la Directiva 2003/109/CE del Consell, de 25 de novembre, relativa a l'estatut dels nacionals de tercers països residents de llarga durada.

1.3.3. Tipus d'autorització de residència

Els estrangers inclosos en el règim general poden trobar-se en situació de residència temporal o de residència de llarga durada. La classificació d'aquesta variable està associada a la durada de l'autorització.

1.3.3.1. Residència temporal

Es troba en situació de residència temporal l'estranger autoritzat a residir a Espanya per un període superior a noranta dies i inferior a cinc anys. Dins d'aquesta categoria es troben les autoritzacions inicials, de primera renovació, de segona renovació i altres tipus (com són les modificacions de la situació administrativa i les circumstàncies excepcionals). Així mateix es recullen aquí les pròrrogues d'autoritzacions que no poden ser renovades.

Autorització inicial

En aquesta rúbrica genèrica s'inclouen les autoritzacions concedides a estrangers que arriben des de fora d'Espanya i les autoritzacions corresponents a nens nascuts a Espanya, estrangers que residien amb un visat de llarga durada o menors estrangers no acompanyats.

Primera renovació

En aquesta categoria s'inclouen les primeres renovacions i les primeres pròrrogues dels estrangers amb autoritzacions de residència temporal en vigor.

Segona renovació

En aquesta categoria s'inclouen totes les renovacions i pròrrogues a partir de la segona.

Altres tipus

Aquesta categoria inclou dues subcategories:

Modificació de la situació administrativa

És la situació de l'estranger que tenia un altre tipus d'autorització i modifica la seva situació. La durada de l'autorització varia en funció de cada motiu de concessió.

Circumstàncies excepcionals

S'inclouen els estrangers amb una autorització per arrelament social, familiar o laboral i per raons humanitàries. Les autoritzacions per arrelament, generalment tenen una duració d'un any.

1.3.3.2. Residència de llarga durada

Es troba en situació de residència de llarga durada l'estranger que hagi estat autoritzat a residir i treballar a Espanya indefinidament en les mateixes condicions que els espanyols.

2. Estadística d'estrangers amb autorització d'estada per estudis en vigor

La població objecte d'estudi la formen els estrangers amb autorització d'estada per estudis, mobilitat d'alumnes, pràctiques no laborals o serveis de voluntariat en vigor l'últim dia de cada semestre. També es tenen en compte els familiars d'estudiants que han obtingut una autorització d'estada vinculada a la de l'estudiant. Cada estranger només pot disposar d'una autorització d'estada o de familiar en vigor, per la qual cosa existeix una relació biunívoca entre estrangers i autoritzacions.

Aquesta estadística inclou els següents estrangers:

  • Nacionals de tercers països amb autorització d'estada per estudis, mobilitat d'alumnes, pràctiques no laborals o serveis de voluntariat.
  • Nacionals de tercers països amb autorització d'estada per a familiars.

Aquesta estadística no inclou els següents estrangers:

  • Els estrangers en situació d'estada per estudis que tenen caducada la seva autorització i l'estan renovant.
  • Els estrangers nacionals de la UE i de l'Associació Europea de Lliure Comerç (Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa).

2.1. Definicions i variables

2.1.1. Sol·licitant

L'autorització d'estada per estudis pot expedir-se a favor de l'estudiant o a favor d'un familiar de l'estudiant.

  • Estudiant: serà titular d'una autorització d'estada l'estranger que hagi estat habilitat a residir a Espanya per un període superior a noranta dies amb la finalitat de dur a terme alguna de les següents activitats de caràcter no laboral:
    • Realització o ampliació d'estudis en un centre d'ensenyament autoritzat a Espanya, en un programa de temps complet, que condueixi a l'obtenció d'un títol o certificat d'estudis.
    • Realització d'activitats d'investigació o formació sense perjudici del règim especial d'investigadors.
    • Participació en un programa de mobilitat d'alumnes.
    • Realització de pràctiques no laborals en un organisme o entitat pública o privada.
    • Prestació d'un servei de voluntariat dins d'un programa que persegueixi objectius d'interès general.
  • Familiar: familiar del titular d'una autorització d'estada per estudis, mobilitat d'alumnes, pràctiques no laborals o serveis de voluntariat.

Els familiars que poden sol·licitar els corresponents visats d'estada són el cònjuge, la parella de fet i els fills menors de divuit anys o que tinguin una discapacitat i no siguin objectivament capaços de proveir les seves pròpies necessitats.

2.1.2. Tipus d'autorització d'estada

L'autorització d'estada per estudis pot ser inicial o de renovació.

  • Inicial: la durada d'aquesta estada serà igual a la del curs per al qual estigui matriculat o, si s'escau, del treball de recerca que desenvolupi, amb el límit d'un any.
  • Renovació: L'autorització d'estada podrà prorrogar-se anualment quan l'interessat acrediti: a) que segueix reunint els requisits per a l'obtenció del visat d'estudis, i b) que ha superat les proves o requisits pertinents per a la continuïtat dels seus estudis o, si s'escau, que la investigació desenvolupada per l'estranger progressa adequadament.

2.1.3. Tipus d'estudis

  • Estudis superiors: realització o ampliació d'estudis universitaris o formació professional (FP) de grau superior en un centre d'ensenyament autoritzat a Espanya en un programa a temps complet.
  • Estudis no superiors: realització o ampliació d'estudis no inclosos a la categoria anterior (formació reglada per a l'ocupació, obtenció de certificat de professionalitat o habilitació professional, inclosa l'FP de grau mitjà...) a un centre d'ensenyament autoritzat a Espanya en un programa a temps complet.
  • Investigació o formació: activitats dutes a terme en un centre que estigui reconegut oficialment a Espanya per fer recerca o formació.
  • Intercanvi d'alumnes: participació en un programa educatiu estatal o regional reconegut en el context d'un programa d'intercanvi d'alumnes gestionat per un centre d'ensenyament reconegut oficialment.
  • MIR: formació que permet adquirir els coneixements requerits per obtenir un títol d'especialista, formant part del personal d'un centre hospitalari mitjançant una relació laboral especial (com a personal intern resident). Es requereix un títol reconegut o homologat de llicenciatura o grau en medicina, farmàcia, infermeria o altres títols universitaris que habilitin per participar a les convocatòries anuals de proves selectives per a l'accés a places de formació sanitària especialitzada.
  • Mobilitat: programes d'ensenyament secundari o batxillerat a centres docents o científics reconeguts oficialment.
  • Pràctiques no laborals: realització de pràctiques no remunerades a una empresa pública o privada o a un centre de formació professional reconegut oficialment, en el marc d'un conveni de pràctiques que inclogui formació teòrica i pràctica.
  • Au-pair: allotjament i convivència amb una família espanyola amfitriona a canvi de tasques domèstiques lleugeres i de la cura de les nenes i els nens, per tal de millorar les competències lingüístiques i el coneixement del país.
  • Voluntariat: prestació d'un servei no remunerat (excepte en forma de reemborsament de despeses o diners de butxaca), prèvia signatura d'un conveni que ha d'especificar, entre d'altres, els recursos disponibles per al viatge, l'allotjament i la manutenció, amb una organització encarregada del programa en què participarà. El programa de voluntariat estarà constituït per un conjunt d'activitats solidàries pràctiques que persegueixin objectius d'interès general per a una causa sense ànim de lucre i estarà reconegut com a tal per l'estat.
  • Estudis sense classificar: estudis duts a terme en un centre d'ensenyament autoritzat a Espanya (els fitxers del Registre Central d'Estrangers (RCE) no disposen d'informació sobre el nivell requerit).

2.1.4. Nacionalitat

Nacionalitat de l'estranger. En el cas de doble nacionalitat, es tracta de la que l'estranger ha utilitzat per dur a terme el tràmit de sol·licitud d'autorització.

2.1.5. Província

Província en la qual l'estranger comunica que resideix en el moment en què s'expedeix l'autorització d'estada per estudis que es troba en vigor.

3. Legislació

La legislació aplicable als estrangers amb certificat de registre o targeta de residència en vigor depèn del seu règim de residència i aquest, en gran mesura, de la nacionalitat de l'estranger.

La residència a Espanya dels nacionals dels estats membres de la Unió Europea, d'altres estats part en l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein i Noruega) i de la Confederació Suïssa, així com la dels seus familiars i familiars d'espanyols que siguin nacionals de tercers països, es regula pel Reial decret 240/2007, de 16 de febrer, sobre entrada, lliure circulació i residència a Espanya de ciutadans dels estats membres de la Unió Europea i d'altres estats part en l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu, així com per les seves modificacions posteriors.

Des del 2 d'abril del 2007, data de l'entrada en vigor del Reial decret 240/2007, els ciutadans de la Unió Europea i dels restants estats que formen part de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu han de sol·licitar la seva inscripció en el Registre Central d'Estrangers i obtenir el certificat de registre, sempre que la permanència a Espanya superi el període de tres mesos. Els seus familiars i familiars d'espanyols que siguin nacionals de tercers països han de sol·licitar una targeta de residència de familiar de ciutadà de la Unió.

La residència dels altres nacionals de tercers països, als quals els és aplicable el règim general, es regula per la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, reformada per les lleis orgàniques 8/2000, de 22 de desembre, 11/2003, de 29 de setembre, 14/2003, de 20 de novembre, i 2/2009, d'11 de desembre, de 27 de juliol i RDL 16/2012, de 20 d'abril (LOEX) (Llei d'estrangeria) i el seu Reglament de desenvolupament, aprovat per Reial decret 557/2011, de 20 d'abril (Reglament d'estrangeria), i la Llei 4/2013, de 27 de setembre, de suport a emprenedors i la seva internacionalització, així com posteriors modificacions.

Pel que fa als residents per motiu d'asil, és aplicable la Llei 12/2009, de 30 d'octubre, reguladora del dret d'asil i de la protecció subsidiària. En relació amb l'Estatut d'apatrídia, cal recórrer al Reial decret 865/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de reconeixement de l'estatut d'apàtrida.

Després de la retirada del Regne Unit de la Unió Europea, Espanya va aprovar el Reial decret llei 38/2020, de 29 de desembre, pel qual s'adopten mesures d'adaptació a la situació d'Estat tercer del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord després de la finalització del període transitori previst en l'Acord de retirada, així com la Resolució, de 2 de juliol de 2020, per la qual es publica la Instrucció conjunta de la Direcció General de Migracions i de la Direcció General de la Policia, per la qual es determina el procediment per a l'expedició del document de residència previst a l'article 18.4 de l'Acord de retirada.

Amb la declaració de l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, mitjançant Reial decret 463/2020, de 14 de març, es va aprovar posteriorment l'Ordre SND/421/2020, de 18 de maig, per la qual s'adopten mesures relatives a la pròrroga de les autoritzacions d'estada i residència o treball i altres situacions de les persones estrangeres a Espanya. Als estrangers amb autorització d'estada per estudis en vigor se'ls aplica:

  • La Directiva (UE) 2016/801, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de maig de 2016, relativa als requisits d'entrada i residència dels nacionals de tercers països amb finalitats de recerca, estudis, pràctiques, voluntariat, programes d'intercanvi d'alumnes o projectes educatius i col·locació au-pair.
  • La Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (articles 25 bis. f, 30 i 33).
  • El Reglament de la Llei orgànica 4/2000, aprovat pel Reial decret 557/2011, de 20 d'abril (articles del 37 al 42).
  • La Instrucció DGM 2/2018 sobre la transposició a l'ordenament jurídic espanyol de la Directiva 2016/801.