Indicadors de posició competitiva en el sector industrial. 2n trimestre del 2008

Índex de competitivitat en preus i Índex de posició competitiva revelada de la indústria catalana. 2n trimestre del 2008.

La competitivitat en preus de les manufactures catalanes respecte del conjunt dels països industrialitzats ha empitjorat 1,6 punts percentuals al segon trimestre de 2008, en relació amb el mateix període de l'any anterior, per sota del que ho ha fet Espanya (on la pèrdua ha estat de 4,7 punts). L'evolució dels tipus de canvi nominals, derivada de la tendència a l'apreciació de l'euro, n'és el factor explicatiu, donada l'evolució favorable dels preus relatius. Aquests resultats s'han reflectit en l'índex de competitivitat revelada, que mesura l'evolució de la quota de mercat de les exportacions catalanes en els mercats més representatius, i ha experimentat un empitjorament de 2,7 punts en termes interanuals.

Competitivitat exterior en preus

Les dades corresponents al segon trimestre del 2008 mostren com la competitivitat de les mercaderies catalanes respecte del conjunt dels països industrialitzats es manté en relació amb el primer trimestre de l'any en el nivell de 105,4, però ha empitjorat en 1,6 punts percentuals respecte al 2007. L'anàlisi dels components de l'indicador permet destacar la importància dels tipus de canvi nominals en l'evolució de la competitivitat catalana comparada amb el conjunt dels països industrialitzats, derivada de la tendència a l'apreciació de l'euro. Així, el component nominal ha augmentat 3,0 punts percentuals al segon trimestre, respecte a l'any anterior, increment que contraresta amb escreix la millora enregistrada pels preus industrials relatius (que decreixen 1,4 punts).

Per àrees geogràfiques, l'evolució de l'indicador de competitivitat en preus reflecteix la desfavorable evolució competitiva de Catalunya respecte dels nous països industrialitzats asiàtics (l'índex augmenta 10,0 punts percentuals interanuals i del conjunt dels països desenvolupats (on l'increment és molt més moderat, d'1,1 punts percentuals). Pel que fa als factors explicatius d'aquesta evolució, cal destacar l'impacte dels tipus de canvi nominals, que es fa especialment palès en el cas dels nous països industrialitzats asiàtics, on la depreciació de les monedes d'aquesta àrea es va traduir en un augment del component nominal de 12,9 punts percentuals. Així, per exemple, el won surcoreà es va depreciar un 24,8% interanual al segon trimestre del 2008, el dòlar de Hong Kong ho va fer un 13,6% i el yuan xinès un 4,6%. D'altra banda, la depreciació d'algunes de les principals divises de les economies avançades durant aquests mesos, com la lliura esterlina (-16,5%), el dòlar americà (-13,6%) i, en menor mesura, el ien japonès (-0,9%), estarien darrera de l'augment de 2,4 punts percentuals al component nominal en relació amb els països desenvolupats. Quelcom semblant succeeix en el cas dels mercats europeus, on al comportament de la divisa britànica s'afegeix l'alça en la cotització de l'euro respecte de monedes com la corona sueca, evolució que ha compensat els guanys en termes de competitivitat derivats de la millora relativa (d'1,3 punts percentuals en termes interanuals) en els preus industrials respecte als socis de la UE-27. Precisament, als mercats de l'Eurozona, on no hi ha l'efecte del tipus de canvi nominal, el resultat ha estat d'una apreciable millora de la competitivitat en preus (0,7 punts).

Posició competitiva revelada

L'evolució de la competitivitat en preus es reflecteix en general en les quotes de mercat dels productes industrials catalans als mercats internacionals, com es pot veure a l'Índex de posició competitiva revelada, que recull l'evolució de les quotes de mercat. Així, i en referència als principals mercats amb els quals Catalunya enregistra fluxos comercials, l'índex de la quota de mercat ha disminuït en 2,7 punts percentuals en termes interanuals, com a conseqüència de la pèrdua de competitivitat en preus assenyalada anteriorment. La pèrdua de quota de mercat es deu al considerable augment de les importacions en els principals mercats al segon trimestre del 2008 (19,5% interanual), superior al dinamisme mostrat per les exportacions catalanes a aquests mercats (que creixen el 17,2% interanual).

Una anàlisi més detinguda de l'evolució de l'Índex de posició competitiva revelada mostra com la reducció experimentada en els principals mercats s'explica fonamentalment per la pèrdua de quota de les manufactures catalanes als països no europeus. En concret, aquest indicador ha experimentat una pèrdua de 12,5 punts percentuals interanuals pels mercats de la resta del món al segon trimestre d'enguany, d'acord amb la pèrdua de competitivitat en preus enregistrada durant el mateix període (9,7 punts). En canvi, també s'ha produït una reducció de les quotes en relació amb els principals mercats de la Unió Monetària (en aquest cas més suau, de 2,3 punts percentuals) malgrat l'evolució favorable de la competitivitat en preus en aquesta àrea (que va disminuir en 0,7 punts percentuals). Aquests resultats s'han vist parcialment compensats pel lleu augment de l'índex de posició competitiva revelada en relació amb els països europeus de fora de l'Eurozona (de 0,8 punts percentuals), que han incrementat la competitivitat en preus, de 3,9 punts percentuals en termes interanuals.

La reducció en la quota de mercat de les manufactures catalanes en relació amb els principals mercats de la Unió Monetària, principal destinació de les seves exportacions, s'ha donat de forma generalitzada en tots els països, amb l'excepció dels Països Baixos (on ha augmentat en 6,7 punts percentuals). Dintre d'aquest grup destaquen les caigudes enregistrades al països com Bèlgica (de 4,1 punts percentuals en termes interanuals), Portugal (de 4,0 punts) i França (de 3,9 punts). En tots els casos, el decreixement d'aquesta variable es deu al major dinamisme de les importacions totals del país respecte de les exportacions catalanes. D'aquesta manera, les importacions belgues de manufactures van augmentar un 16,2% en termes interanuals, mentre que les exportacions de manufactures catalanes a aquest país van fer-ho en un 11,1%. De la mateixa manera, a Portugal les importacions manufactureres van augmentar un 22,4%, gairebé cinc punts percentuals per sobre del que ho van fer les exportacions catalanes d'aquestes mercaderies a aquest país (17,7%). En el cas francès, aquestes importacions van augmentar un 20,0%, xifra també superior a la de les exportacions catalanes (16,3%), si bé la diferència és més moderada que en els altres casos esmentats.

D’altra banda, l'evolució de l'índex de posició competitiva revelada de les exportacions manufactureres catalanes als països europeus de fora de l'Eurozona, ha experimentat una lleugera millora com a resultat dels considerables augments de les quotes de mercat a països com Rússia (de 58,2 punts percentuals en termes interanuals), Dinamarca (de 27,9 punts) o Suïssa (de 18,3 punts). L'evolució favorable respecte a aquests països compensa la desfavorable evolució experimentada al mercat britànic (on aquest índex ha caigut 13,5 punts percentuals interanuals) i als països de l'Europa de l'Est com la República Txeca i Polònia (amb caigudes properes als 10 punts). Pel que fa als tres primers, l'augment experimentat per la quota catalana es deu principalment a l'elevat dinamisme de les exportacions catalanes (amb creixements interanuals del 95,4%, en el cas rus, del 50,8% en el cas danès i del 37,1% en el cas suís) respecte de les importacions totals d’aquests països (que creixen un 42,5%, un 27,8% i un 24,1% respectivament). Aquests resultats mostren l'impacte desigual que ha tingut el tipus de canvi de l'euro respecte de les divises nacionals d'aquests països. En concret, la forta millora de les exportacions catalanes a Rússia ha tingut lloc malgrat l'encariment relatiu de la divisa europea en relació amb el ruble rus (del 5,3% en termes interanuals) al segon trimestre del 2008. En canvi, la divisa europea s'ha mantingut estable respecte de la corona danesa i ha experimentat un lleuger retrocés (del 2,2% interanual) en relació amb el franc suís. Pel que fa al cas britànic, la caiguda experimentada per la quota de mercat de les manufactures catalanes és fruit de la suau reducció de les exportacions catalanes (del 0,9%) mentre que les importacions es mantenen amb un creixement del 10,0% interanual. Finalment, als països de l'Est d'Europa, el major dinamisme dels fluxos d'importacions respecte de les vendes de manufactures catalanes explicaria la desfavorable evolució de l'indicador de les quotes de mercat.

Finalment, pel que fa als principals mercats de la resta del món, cal assenyalar que, malgrat la pèrdua generalitzada de competitivitat en preus de les manufactures catalanes en aquests mercats, s'ha produït un increment de les quotes catalanes a dos mercats d'especial rellevància: els EUA i la Xina. En aquests casos, l'indicador de posició competitiva revelada enregistra augments de 2,4 i 5,9 punts percentuals interanuals respectivament. Pel contrari, els resultats mostren un considerable deteriorament de les quotes en relació amb el mercat japonès, on l'anterior indicador enregistra una caiguda de 32,2 punts percentuals en termes interanuals. Aquests resultats es produeixen en un entorn marcat per l'encariment de l'euro respecte de les divises d'aquests tres països. D'altra banda, l'evolució de les quotes de mercat de les exportacions catalanes també s'ha vist deteriorada en altres mercats emergents com el mexicà i l'indi, on l'índex de posició competitiva revelada ha cedit 40,3 i 33,9 punts percentuals interanuals respectivament, al segon trimestre del 2008. Més moderades han estat les pèrdues de competitivitat en altres mercats, com el de Corea del Sud, on aquest indicador ha experimentat un retrocés d'1,6 punts percentuals en termes anuals, malgrat el notable encariment de l'euro respecte al won sudcoreà (24,8% interanual).