Indicadors de posició competitiva en el sector industrial. 4t trimestre del 2009

La competitivitat en preus de les manufactures catalanes respecte del conjunt dels països industrialitzats el quart trimestre del 2009 ha empitjorat 1,6 punts percentuals respecte del mateix període de l'any anterior, menys del que ho ha fet al conjunt de l'Estat (on la pèrdua ha estat de 2,2 punts). L'evolució dels tipus de canvi nominals, derivada de la tendència a l'apreciació de l'euro, n'és el factor explicatiu, donada l'evolució favorable dels preus relatius. Aquests resultats s'han reflectit en l'índex de competitivitat revelada (que mesura l'evolució de la quota de mercat de les exportacions catalanes en els mercats més representatius), que ha experimentat un empitjorament d'1,1 punts en termes interanuals.

Competitivitat exterior en preus

Les dades corresponents al quart trimestre del 2009 mostren com la competitivitat de les mercaderies catalanes respecte del conjunt dels països industrialitzats ha empitjorat en 1,6 punts percentuals en termes interanuals, fins a assolir el nivell de 107,2 respecte del 105,6 del mateix període de l'any anterior. L'anàlisi dels components de l'indicador permet destacar la importància del component dels tipus de canvi nominals en l'evolució de la competitivitat catalana respecte del conjunt dels països industrialitzats, derivat de la tendència a l'apreciació de l'euro. Així, el component nominal ha augmentat 1,5 punts percentuals el quart trimestre del 2009 respecte del mateix període de l'any anterior, increment que contraresta el manteniment dels preus industrials relatius.

Per àrees geogràfiques, l'evolució de l'indicador de competitivitat en preus reflecteix la desfavorable evolució competitiva de Catalunya respecte dels nous països industrialitzats asiàtics (respecte dels quals, l'índex augmenta 5,3 punts percentuals respecte del mateix període de l'any anterior) i del conjunt dels països desenvolupats (on l'increment és d'1,9 punts percentuals en termes interanuals). En relació amb els factors explicatius d'aquesta evolució, cal destacar l'impacte dels tipus de canvi nominals, que es fa especialment palès en el cas dels nous països industrialitzats asiàtics, on la depreciació de les monedes d'aquesta àrea es va traduir en un augment del component nominal de 7,9 punts percentuals. Així, per exemple, el dòlar de Hong Kong es va depreciar un 12,2% interanual el quart trimestre del 2009, el yuan xinès un 12,0% i el pes filipí un 8,6%. Aquesta evolució de les principals monedes asiàtiques ha contrarestat la favorable evolució dels preus relatius respecte d'aquests països. D'altra banda, la depreciació d'algunes de les principals divises durant aquests mesos, com el dòlar americà (del 12,3%), la lliura esterlina (7,6%) i, en menor mesura, del ien japonès (del 5,0%), estarien darrere l'augment d'1,6 punts percentuals al component nominal respecte dels països desenvolupats. Passa una cosa semblant en el cas dels mercats europeus, on l'alça de la cotització de l'euro respecte de monedes com la lliura esterlina, el zloty polonès o la corona txeca han accentuat els efectes de la pèrdua de competitivitat en els preus industrials respecte dels socis de la UE-27 (de 0,3 punts percentuals en termes interanuals). Per la seva banda, als mercats de l'eurozona, on no hi ha l'efecte dels tipus de canvi nominal, el resultat ha estat també d'una pèrdua de competitivitat en preus, si bé més suau del que ho era per a les altres àrees (de 0,8 punts).

Posició competitiva revelada

L'evolució de la competitivitat en preus es reflecteix en les quotes de mercat dels productes industrials catalans als mercats internacionals, com es pot apreciar a l'índex de posició competitiva revelada, el qual recull l'evolució de les quotes de mercat. Així, i en referència als principals mercats amb els quals Catalunya enregistra fluxos comercials, l'índex de la quota de mercat ha disminuït 1,1 punts percentuals en termes interanuals com a conseqüència de la pèrdua de competitivitat en preus assenyalada anteriorment. La pèrdua de quota de mercat es deu al major augment de les importacions el quart trimestre del 2009 (de l'1,0% interanual) respecte de les exportacions catalanes al total dels seus principals mercats (que creixen el 0,4% interanual).

La caiguda de l'índex de posició competitiva revelada respecte del conjunt dels països industrialitzats és donada en gran part per la reducció de la quota de mercat de les manufactures catalanes en relació amb els principals mercats europeus de fora de la Unió Monetària (de 16,5 punts percentuals), on s'inclouen alguns dels principals mercats de les exportacions catalanes. D'entre aquests destaquen les importants caigudes de la posició amb Dinamarca (de 62,0 punts percentuals en termes interanuals), amb Rússia (de 38,7 punts), amb la República Txeca (de 27,5 punts) i amb el Regne Unit, un dels mercats d'exportació catalans més importants (de 15,7 punts). En general, el decreixement d'aquesta variable es deu al major dinamisme de les importacions del país respecte de les exportacions catalanes. D'aquesta manera, les importacions daneses van caure un 5,0%, mentre que les exportacions de manufactures catalanes a aquest país van fer-ho en un 62,0%. En el mateix sentit, a Rússia les importacions manufactureres van caure un 17,1%, alhora que les exportacions catalanes d'aquestes mercaderies a aquest país van decréixer un 38,7%. En el cas txec, les importacions manufactureres van caure de forma molt més moderada, un 0,3%, mentre que les vendes d'aquests productes a Txèquia es van reduir en un 27,5%. Finalment, en el cas britànic les exportacions catalanes de manufactures van retrocedir un 17,5%, mentre que les importacions de productes manufacturats per part del Regne Unit van créixer un 3,9%, amb un comportament més favorable que en els casos anteriors. La feble evolució de les exportacions catalanes a aquests mercats és deguda, en bona part, a l'encariment de l'euro respecte d'algunes d'aquestes divises. Així, per exemple, cal recordar l'apreciació de la moneda única respecte del ruble rus (del 21,1% en termes interanuals el quart trimestre d'enguany) o la lliura esterlina (del 7,6%), entre d'altres.

Contràriament al que succeeix en el cas anterior, la quota de mercat de les exportacions catalanes de manufactures als països europeus de la Unió Monetària va enregistrar un avanç feble (de 0,1 punts percentuals) respecte dels nivells del mateix període de l'any anterior. Així, les notables caigudes que enregistra l'índex de quotes de mercat amb els Països Baixos (de 29,4 punts percentuals en termes interanuals), Portugal (de 18,0 punts) i Bèlgica (de 6,2 punts) s'ha vist compensada per la millora assolida per les quotes dels mercats austríac (amb un augment de 58,5 punts percentuals en termes interanuals), francès (de 5,9 punts) i irlandès (de 6,0 punts). En aquest cas, la millora assolida és deguda exclusivament al comportament més favorable seguit pels preus relatius en els darrers països esmentats.

Finalment, pel que fa als principals mercats de la resta del món, cal assenyalar el guany generalitzat de quota de mercat de les manufactures catalanes a aquests mercats. En aquest sentit, són especialment destacables els guanys assolits respecte del Japó, dels EUA i de la Xina, principals mercats de les exportacions catalanes fora d'Europa. En els tres casos, l'encariment de l'euro no ha evitat que s'enregistrin millores en l'índex de la quota de mercat, que mostra el quart trimestre del 2009 augments de 21,8 punts respecte del Japó, de 16,6 punts amb els EUA i de 10,5 punts respecte del mercat xinès, en termes interanuals. D'altra banda, l'evolució de les quotes de mercat de les exportacions catalanes també ha experimentat un rellançament en relació amb altres mercats emergents com l'indi i el mexicà, on l'índex de posició competitiva revelada ha augmentat en 59,2 i 18,8 punts percentuals el quart trimestre del 2009 respecte del mateix període de l'any anterior. De fet, entre els principals mercats de la resta del món només s'observa un deteriorament de la posició competitiva revelada en relació amb els mercats australià i canadenc, de 71,1 i de 15,7 punts percentuals en termes interanuals, respectivament, en què les úniques excepcions són d'aquesta àrea.