Metodologia T

El Nomenclàtor estadístic d'entitats de població de Catalunya conté la llista de les entitats de població inframunicipals dels municipis de Catalunya establerta pels mateixos ajuntaments, d'acord amb les ordres del govern de l'Estat de treballs preliminars corresponents a les diferents operacions censals i de renovació dels padrons municipals d'habitants. No es tracta d'una divisió territorial amb caràcter oficial, però sí que té una gran tradició en la seva utilitat per fer recomptes de població. Actualment s'utilitza per fer el recompte i la difusió de les dades de població del Padró continu de població en l'àmbit inframunicipal, amb data de referència 1 de gener de cada any, i permet conèixer com es distribueix la població en el terme municipal.

Aquest Nomenclàtor és la versió pròpia de l'Idescat per a Catalunya del Nomenclàtor de l'INE per a tot Espanya.

Segons la normativa dels treballs preliminars mencionats, un municipi se subdivideix en cap, una o diverses entitats col·lectives de població, cada una d'elles en una o diverses entitats singulars de població i aquestes en un o diversos nuclis de població i/o en un o cap disseminat.

En aquesta llista també s'hi afegeix el nivell municipi, encapçalant les entitats de població en què se subdivideix. La seva codificació és establerta per l'INE i respon a la subdivisió citada en tres nivells jeràrquics.

D'acord amb la normativa dels treballs preliminars esmentada, aquestes són les definicions dels diferents nivells jeràrquics en què se subdivideix el municipi:

  • Entitat col·lectiva de població: Agrupació d'entitats singulars amb personalitat pròpia i un origen marcadament històric. Representen un unitat intermèdia entre l'entitat singular de població i el municipi. Aquesta figura, generalitzada en el Nomenclàtor de l'INE per a algunes comunitats autònomes, només és present en quatre municipis de Catalunya.
  • Entitat singular de població: Qualsevol àrea habitable del terme municipal, habitada o excepcionalment deshabitada, clarament diferenciada dins d'aquest i que és coneguda per una denominació específica que la identifica sense possibilitat de confusió (viles, pobles, urbanitzacions, etc.).
  • Nucli de població: Conjunt de 10 edificacions, com a mínim, que formen una trama urbana (carrers, places i altres vies urbanes). Excepcionalment, el nombre d'edificacions podrà ser inferior a 10, sempre que la població que hi habita superi els 50 habitants. S'inclouen en el nucli aquelles edificacions que, tot i estar aïllades, es troben a menys de 200 metres dels límits exteriors del conjunt esmentat, si bé en la determinació d'aquesta distància s'han d'excloure els terrenys ocupats per instal·lacions industrials o comercials, parcs, jardins, zones esportives, cementiris, aparcaments i altres, així com els canals o rius que poden ser creuats per ponts.
  • Disseminat: Resta d'edificacions o habitatges d'una entitat singular de població que no poden ser incloses en el concepte de nucli de població.

La codificació del nivell municipi i totes les entitats de població (entitats col·lectives de població, entitats singulars de població, nuclis de població i disseminats) es fa amb un codi de tretze posicions. Les sis primeres posicions, per a tots els nivells, són el codi oficial del municipi. Les posicions setena i vuitena són la identificació de l'entitat col·lectiva de població dins del municipi, les posicions novena i desena són la identificació de l'entitat singular de població dins de l'entitat col·lectiva de població, la posició onzena és un dígit de control i les posicions dotzena i tretzena són la identificació del nucli de població o del disseminat dins de l'entitat singular de població.

Vist això, en el nivell municipi, de la setena a la tretzena posició tot són zeros.

En el nivell entitat col·lectiva de població, les posicions setena i vuitena són un número seqüencial d'1 a N i a la resta de posicions hi ha zeros.

En el nivell entitat singular de població, les posicions setena i vuitena són el número seqüencial que identifica l'entitat col·lectiva a la qual pertany, les posicions novena i desena són un número seqüencial d'1 a N, la posició onzena és un dígit de control i les dues últimes posicions són zeros.

En el nivell nucli de població o disseminat, les posicions setena, vuitena, novena i desena són els números seqüencials que identifiquen les entitats col·lectiva i singular a la qual pertanyen, la posició onzena és un dígit de control i les posicions dotzena i tretzena són un número seqüencial d'1 a N en el cas dels nuclis de població i un 99 en el cas dels disseminats.

Aquesta codificació és la que l'INE va crear inicialment per al seu Nomenclàtor.

Com es comenta en un paràgraf anterior, a Catalunya la gran majoria de municipis, excepte quatre, no es divideixen en entitats col·lectives de població. Per tant, el nivell entitat col·lectiva de població d'aquesta majoria de municipis no apareix a la llista i en els nivells inferiors, les posicions setena i vuitena del codi són dos zeros. D'aquesta manera el municipi se subdivideix directament en entitats singulars de població.

Les denominacions de les entitats de població estan normalitzades d'acord amb el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, corpus toponímic aprovat mitjançant l'Acord de Govern GOV/55/2009, de 24 de març.

Tradicionalment, abans de l'entrada en funcionament del Padró continu de població, el Nomenclàtor s'actualitzava d'acord amb els treballs preliminars dels censos de població i les renovacions padronals cada cinc anys.

Actualment, des de l'entrada en funcionament del Padró continu de població, l'actualització del Nomenclàtor és fa anualment, amb data de referència 1 de gener de cada any, data de referència que correspon al Padró continu de població.

En aquesta pàgina es poden consultar els nomenclàtors corresponents al Cens de població 1991 (data de referència 1 de març de 1991), a la renovació del Padró municipal d'habitants 1996 (data de referència 1 de maig de 1996) i al Padró continu de població (cada 1 de gener des del 1998 en endavant).

Junt amb els noms de les entitats de població, també s'inclouen la xifres de població resident total i desagregada per sexe.

L'Idescat també elabora l'explotació estadística completa del Padró, que cada any està disponible al primer trimestre de l'any següent. La informació es difon per lloc de residència de la població fins al nivell municipal i està desagregada per sexe, edat, nacionalitat i lloc de naixement. Tota aquesta informació es difon a la Base de Dades Multitemàtica de l'Idescat.