Producte interior brut (PIB pm). Base 2000. Oferta 

El producte interior brut (PIB) mesura el resultat final de l'activitat de producció de les unitats productores en el territori. Hi ha tres òptiques per a l'estimació i anàlisi del PIB: oferta, demanda i renda. Des del punt de vista de l'oferta, el PIB permet avaluar quina és l'aportació de les diferents branques productives al conjunt de l'economia (valor afegit brut de l'agricultura, la indústria, la construcció i els serveis). Per efectuar una anàlisi des de l'òptica de l'ús final dels béns i serveis produïts (consum, inversió, sector exterior) s'utilitza el PIB calculat per la banda de la demanda. Finalment, des del punt de vista de la renda, el PIB permet una desagregació en funció de l'aportació dels factors productius a la producció: remuneració d'assalariats (treball), excedent brut d'explotació (capital) i renda mixta.

El PIB des de l'òptica de l'oferta comprèn els valors afegits bruts, valorats a preus bàsics, de les principals branques d'activitat (agricultura, indústria, construcció i serveis). A més, s'hi inclou una variable fiscal (impostos nets sobre productes) resultat de l'agregació de l'IVA, els impostos nets sobre les importacions i els altres impostos nets sobre productes.

El mètode de càlcul del creixement real implica un canvi de model, des d'una base comptable fixa a un sistema mòbil, on els creixements d'un any estan referenciats a l'estructura de l'anterior. Aquesta opció metodològica permet millorar el càlcul de les variacions reals del PIB en la mesura que evita els problemes d'obsolescència de les estructures productives d'un any base, quan s'allunya de l'any de referència.

La comptabilitat trimestral, paral·lelament al que fa amb caràcter anual el sistema de comptes nacionals, ofereix estimacions de les principals macromagnituds econòmiques que proporcionen una eina per a l'anàlisi de la conjuntura econòmica. El Sistema Europeu de Comptes (SEC) planteja la necessitat d'elaborar comptes bruts, sense cap tipus de correcció, i comptes ajustats d'efectes estacionals i de calendari. D'altra banda, l'Idescat també difon els comptes trimestrals calculats a partir del component cicle-tendència. La metodologia de trimestralització es fonamenta en l'esquema següent: identificació de l'indicador trimestral correlacionat amb la variable anual a trimestralitzar, extracció dels corresponents senyals (senyal no ajustat, senyal ajustat d'estacionalitat i efecte calendari i senyal de cicle-tendència) i aplicació del mètode de trimestralització de Chow-Lin a partir dels indicadors bruts i tractats.

Les sèries trimestrals s'han de considerar provisionals, tant a Catalunya com a Espanya: la necessària coherència entre les estimacions anuals i les trimestrals obliga a modificar aquestes darreres mentre les anuals tenen caràcter provisional. S'ofereix la informació tant en termes de taxes de variació interanuals com intertrimestrals.

El canvi de base introduït per l'INE des del tercer trimestre del 2011 fa que les dades de Catalunya i les d'Espanya no siguin directament comparables. En l'actualitat les dades de Catalunya estan calculades en base 2000, mentre que les d'Espanya ho estan en base 2008.

Més informació a:

Fonts:

  • Idescat.
  • INE.
Altres indicadors relacionats T=Taula

Capítol Macromagnituds
 Producte interior brut (Base 2010). Oferta T
 Producte interior brut (Base 2010). Demanda T
 Producte interior brut (Base 2010). Oferta. Avanç T
 Producte interior brut (PIB). Base 2008. Oferta T
 Producte interior brut (PIB). Base 2008. Demanda T
 Producte interior brut (PIB pm). Base 2000. Oferta T
 Producte interior brut (PIB pm). Base 2000. Demanda T