Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2022
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 7 0 61 68 422 0 505 927
Alt Empordà 233 33 159 425 15.054 35.187 1.387 51.628
Alt Penedès 25 0 92 117 764 0 743 1.507
Alt Urgell 42 8 98 148 1.514 2.625 671 4.810
Alta Ribagorça 46 5 73 124 1.791 1.080 413 3.284
Anoia 16 1 81 98 717 90 493 1.300
Aran 112 9 19 140 6.491 3.069 188 9.748
Bages 30 5 77 112 1.194 1.149 608 2.951
Baix Camp 71 17 44 132 11.911 22.998 391 35.300
Baix Ebre 36 4 59 99 2.861 4.119 380 7.360
Baix Empordà 205 43 112 360 15.562 60.234 980 76.776
Baix Llobregat 87 2 3 92 10.928 3.042 29 13.999
Baix Penedès 34 4 16 54 4.390 4.200 145 8.735
Barcelonès 787 0 0 787 88.174 0 0 88.174
Berguedà 47 19 166 232 1.048 8.046 1.620 10.714
Cerdanya 62 7 63 132 3.230 4.524 478 8.232
Conca de Barberà 20 2 46 68 791 1.284 355 2.430
Garraf 70 6 6 82 5.718 8.526 67 14.311
Garrigues 7 0 9 16 92 0 79 171
Garrotxa 47 18 140 205 1.193 3.990 1.196 6.379
Gironès 59 3 63 125 3.146 738 539 4.423
Maresme 158 30 24 212 32.417 18.876 197 51.490
Moianès 8 1 30 39 147 390 249 786
Montsià 33 5 31 69 1.554 2.400 293 4.247
Noguera 25 3 61 89 682 1.455 527 2.664
Osona 50 9 142 201 1.975 3.141 1.282 6.398
Pallars Jussà 18 5 63 86 699 1.794 524 3.017
Pallars Sobirà 60 22 103 185 2.835 7.842 702 11.379
Pla d'Urgell 7 0 13 20 217 0 125 342
Pla de l'Estany 15 3 108 126 403 1.623 902 2.928
Priorat 24 3 47 74 393 951 378 1.722
Ribera d'Ebre 16 2 32 50 434 333 207 974
Ripollès 68 14 147 229 2.512 5.013 1.058 8.583
Segarra 9 0 50 59 251 0 392 643
Segrià 33 1 11 45 2.852 111 85 3.048
Selva 248 27 69 344 43.757 22.905 687 67.349
Solsonès 26 6 125 157 717 2.319 872 3.908
Tarragonès 130 25 14 169 42.415 32.988 95 75.498
Terra Alta 16 3 33 52 578 561 281 1.420
Urgell 8 0 34 42 371 0 294 665
Vallès Occidental 56 0 3 59 6.879 0 30 6.909
Vallès Oriental 69 8 61 138 3.985 2.739 516 7.240
Catalunya 3.120 353 2.588 6.061 323.064 270.342 20.963 614.369
Metropolità 1.159 41 97 1.297 142.405 25.047 828 168.280
Comarques Gironines 875 141 798 1.814 81.627 129.690 6.749 218.066
Camp de Tarragona 252 47 212 511 55.932 58.221 1.724 115.877
Terres de l'Ebre 101 14 155 270 5.427 7.413 1.161 14.001
Ponent 89 4 178 271 4.465 1.566 1.502 7.533
Comarques Centrals 162 39 576 777 5.101 14.655 4.832 24.588
Alt Pirineu i Aran 340 56 419 815 16.560 20.934 2.976 40.470
Penedès 142 11 153 306 11.547 12.816 1.191 25.554
Barcelona 1.394 78 676 2.148 153.627 45.051 5.748 204.426
Girona 920 147 844 1.911 84.214 132.708 7.128 224.050
Lleida 419 63 685 1.167 19.474 22.749 5.057 47.280
Tarragona 387 65 383 835 65.749 69.834 3.030 138.613
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Treball.

Darrera actualització: 25 de juliol de 2023.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".