Turisme rural. Pernoctacions. Per marques turístiques

L'Enquesta d'ocupació en allotjaments de turisme rural de l'INE és una de les fonts estadístiques per mesurar l'activitat turística. L'objectiu principal és conèixer el comportament d'una sèrie de variables que permeten descriure les característiques fonamentals d'aquest tipus d'allotjament en el sector turístic: viatgers, pernoctacions i grau d'ocupació.

L'enquesta es dirigeix als establiments de turisme rural inscrits en el registre de la Direcció General de Turisme, els quals es poden consultar en els llistats d'establiments turístics que publica el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

S'entén per allotjament de turisme rural aquells establiments o habitatges destinats a l'allotjament turístic mitjançant un preu amb altres serveis complementaris o sense aquests serveis. Aquests establiments acostumen a presentar unes característiques determinades:

• estar situats en medi natural, dins de nuclis de població de menys de 2.000 habitants o bé aïllats (fora de nucli);
• estar integrats en edificacions preexistents anteriors al 1950, que respecten la tipologia arquitectònica de la zona i compleixen amb l'exigència de tranquil·litat i integració en el paisatge, en els termes i les condicions que prevegi a aquest efecte l'ordenació urbanística;
• oferir un límit de places i habitacions per a l'allotjament d'hostes i reunir certs requisits d'infraestructura i dotacions bàsiques.

Els allotjaments de turisme rural poden adoptar una d'aquestes dues modalitats de lloguer o ambdues:

• es defineix modalitat de lloguer d'ús complet amb la contractació íntegra de l'immoble per a ús exclusiu del contractant;
• es defineix modalitat de lloguer d'ús compartit amb la contractació individualitzada d'habitacions dins del mateix habitatge familiar.

S'anomena viatger tota persona que fa una o més pernoctacions seguides en el mateix allotjament. Els viatgers es classifiquen a l'enquesta pel seu país de residència, cosa que permet fer la distinció entre turisme domèstic (l'efectuat per residents a l'Estat espanyol) i turisme estranger (l'efectuat per residents de fora de l'Estat). En el cas dels residents a l'Estat espanyol se sol·licita informació sobre la comunitat autònoma de procedència.

Una pernoctació és cada nit que un viatger s'allotja a l'establiment de turisme rural.

El grau d'ocupació per habitacions és la relació, en percentatge, entre la mitjana diària d'habitacions ocupades en el mes i el nombre total d'habitacions de la mostra en el mateix període. Cal considerar que el turisme rural, ateses les seves característiques especials, sempre presenta graus d'ocupació menors que els registrats pels establiments hotelers.

A partir de les dades de l'INE, l'Idescat amplia trimestralment els resultats per a Catalunya segons les marques turístiques de destinació.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

• Barcelona: Barcelonès
• Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva
• Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès
• Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental
• Paisatges Barcelona: Anoia, Bages i Osona
• Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès
• Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell
• Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta
• Val d'Aran: Aran

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Atesa la limitada implantació d'aquesta modalitat de turisme en algunes marques de Catalunya, les taxes de variació interanual poden presentar una certa volatilitat.