Saltar al contingut principal

Producte interior brut (Base 2010). Demanda

Producte interior brut (Base 2010). Demanda Catalunya. 2018
Valor en preus corrents (M€) Variació en volum (%)
PIB 242.313 2,6
Demanda interna 212.778 2,5
Consum de les llars 128.824 2,0
Consum de les adm. públiques (1) 37.109 1,9
Formació bruta de capital (2) 46.845 4,6
FBCF (béns d'equipament i altres actius) 26.479 4,7
FBCF (construcció) 19.202 4,2
Saldo amb l'exterior (3) (4) 29.535 0,4
Saldo amb l'estranger (4) 13.837 -0,4
Exportacions totals a l'estranger 92.580 2,0
Exportacions de béns i serveis 78.397 1,4
Consum dels estrangers al territori 14.183 5,2
Importacions totals de l'estranger 78.743 3,6
Importacions de béns i serveis 74.562 3,1
Consum dels residents a l'estranger 4.181 14,1
Font: Idescat. Comptes econòmics anuals de Catalunya.
(1) Inclou la despesa en consum de les institucions sense finalitat de lucre al servei de les llars.
(2) Inclou la formació bruta de capital fix (FBCF) i la variació d’existències.
(3) Inclou el saldo amb l'estranger i amb la resta d'Espanya.
(4) La variació anual en volum dels saldos s’expressa com a aportació al creixement del PIB.
Producte interior brut. Revisió estadística 2019. Demanda Espanya. 2018
Valor en preus corrents (M€) Variació en volum (%)
PIB 1.202.193 2,4
Demanda interna (5) 1.169.570 2,7
Consum de les llars 688.585 1,8
Consum de les adm. públiques (1) (5) 236.036 1,9
Formació bruta de capital (2) 244.949 6,1
FBCF (béns d'equipament i altres actius) (5) 118.158 4,1
FBCF (construcció) 115.426 6,6
Saldo amb l'exterior (4) (5) 32.623 -0,3
Exportacions totals a l'estranger 422.170 2,2
Exportacions de béns i serveis (5) 365.883 2,3
Consum dels estrangers al territori 56.287 1,7
Importacions totals de l'estranger 389.547 3,3
Importacions de béns i serveis (5) 372.164 2,8
Consum dels residents a l'estranger 17.383 13,6
Font: INE. Comptabilitat nacional anual d'Espanya.
Nota: Les dades d’Espanya corresponen a la Revisió estadística 2019 i s’han actualitzat el 18 de setembre de 2019.
(1) Inclou la despesa en consum de les institucions sense finalitat de lucre al servei de les llars.
(2) Inclou la formació bruta de capital fix (FBCF) i la variació d’existències.
(3) Inclou el saldo amb l'estranger i amb la resta d'Espanya.
(4) La variació anual en volum dels saldos s’expressa com a aportació al creixement del PIB.
(5) Dades calculades per l'Idescat a partir d'informació publicada per l'INE, per facilitar la comparabilitat de les taules.

Darrera actualització: 20 de març de 2019. Sèries revisades el 18 de setembre de 2019.

Estadística PIBA

Nota metodològica

El producte interior brut (PIB) mesura el resultat final de l'activitat de producció de les unitats productores en el territori. Hi ha tres òptiques per a l'estimació i anàlisi del PIB: oferta, demanda i rendes.

  1. Des del punt de vista de l'oferta, el PIB permet avaluar quina és l'aportació de les diferents branques productives al conjunt de l'economia (valor afegit brut de l'agricultura, la indústria, la construcció i els serveis).
  2. Per tal d'efectuar una anàlisi des de l'òptica de l'ús final dels béns i serveis produïts (consum, inversió, sector exterior), s'utilitza el PIB calculat per la banda de la demanda.
  3. Des del punt de vista de les rendes, el PIB permet una desagregació en funció de l'aportació dels factors productius a la producció: remuneració d'assalariats (treball), excedent brut d'explotació (capital) i renda mixta.

Les variables que s'inclouen en el PIB des de l'òptica de la demandasón les següents:

  • Consum de les llars.
  • Consum de les administracions públiques (on s'inclou el consum de les entitats sense finalitat de lucre al servei de les llars).
  • Formació bruta de capital (desagregada en béns d'equipament i altres actius i construcció, i on també s'inclou la variació d'existències).
  • Demanda interna (obtinguda agregant el consum de les llars, el consum de les administracions públiques i la formació bruta de capital).
  • Saldo exterior (resultat de l'agregació del saldo amb l'estranger i el saldo amb la resta d'Espanya; es difon en termes d'aportació al creixement del PIB).
  • Saldo amb l'estranger (es difon en termes d'aportació al creixement del PIB).
  • Exportacions de béns i serveis (inclou les exportacions de serveis no turístics).
  • Consum dels estrangers en el territori.
  • Exportacions totals amb l'estranger (resultat de l'agregació de les exportacions de béns i serveis i del consum dels estrangers en el territori).
  • Importacions de béns i serveis (inclou les importacions de serveis no turístics).
  • Consum dels residents a l'estranger.
  • Importacions totals amb l'estranger (resultat de l'agregació de les importacions de béns i serveis i del consum dels residents a l'estranger).

Els saldos vinculats al comerç exterior es presenten en aportacions i no en taxes de creixement, perquè la magnitud de les seves variacions distorsionaria els resultats i en dificultaria la comprensió. Les aportacions al creixement del PIB es calculen ponderant el creixement de cada variable amb el seu pes relatiu en el període anterior.

El mètode de càlcul del creixement en volum es fonamenta en un sistema on els creixements d'un any estan referenciats a l'estructura a preus corrents de l'anterior. Aquesta opció metodològica permet millorar el càlcul de les variacions en volum del PIB en la mesura que evita els problemes d'obsolescència de les estructures productives d'un any base, quan s'allunya de l'any de referència.

Per tal de garantir l'homogeneïtat entre les estimacions catalanes i espanyoles, l'Idescat ha calculat els creixements d'algunes variables agregades espanyoles que no es presenten en un format equivalent (per exemple, consum de les administracions públiques, formació bruta de capital) a partir de la informació sobre el creixement de les variables desagregades que proporciona l'INE.

Les estimacions anuals en base 2010 del PIB i dels seus components d'oferta, demanda i rendes tenen caràcter definitiu per al període 2000–2014 i les estimacions dels anys posteriors tenen caràcter provisional; per tant són susceptibles de revisions. Les estimacions dels anys 2017 i 2018 són un avanç de resultats elaborat a partir d'informació conjuntural.

Les sèries que es difonen d’Espanya corresponen a la Revisió estadística 2019 implantada per l’INE a les seves magnituds de la Comptabilitat nacional anual. Aquestes noves sèries s’han elaborat a partir de l’actualització de les fonts estadístiques i dels mètodes d’estimació, dins d’un projecte de revisió harmonitzada amb Eurostat i el Banc Central Europeu.

Les sèries dels Comptes econòmics anuals de Catalunya es revisaran segons el calendari previst (març del 2020).