Establiments hotelers. Viatgers, pernoctacions i grau d'ocupació

Establiments hotelers. Viatgers, pernoctacions i grau d'ocupació Catalunya. Valor
Viatgers Turisme domèstic de Catalunya de la resta d'Espanya Turisme estranger Pernoctacions Turisme domèstic de Catalunya de la resta d'Espanya Turisme estranger Grau d'ocupació per habitacions (%)
2018 (p) 20.087,5 7.372,4 4.330,1 3.042,2 12.715,1 56.844,6 15.830,9 8.603,0 7.227,8 41.013,7 68,1
2017 19.772,0 7.453,8 4.310,0 3.143,8 12.318,2 57.220,5 16.550,8 8.779,7 7.771,1 40.669,7 68,8
2016 19.094,4 7.439,2 4.329,7 3.109,5 11.655,2 55.550,6 16.629,2 8.882,4 7.746,8 38.921,4 67,1
2015 17.686,4 6.935,1 4.157,8 2.777,3 10.751,3 51.982,1 15.702,5 8.701,8 7.000,8 36.279,5 63,4
2014 16.773,5 6.366,7 3.735,3 2.631,4 10.406,8 50.225,2 14.160,7 7.752,0 6.408,7 36.064,4 61,1
2013 16.207,7 5.951,1 3.382,3 2.568,8 10.256,6 49.295,5 13.075,2 6.922,4 6.152,8 36.220,3 60,5
2012 16.236,9 6.297,7 3.486,8 2.810,9 9.939,3 48.376,5 14.009,6 7.196,2 6.813,4 34.367,0 60,0
2011 16.506,3 6.608,6 3.495,1 3.113,5 9.897,7 48.173,7 15.280,6 7.385,7 7.894,9 32.893,1 60,4
2010 15.727,7 6.713,9 3.581,6 3.132,3 9.013,9 45.336,1 15.607,2 7.635,6 7.971,6 29.728,8 57,5
2009 14.031,3 6.226,1 3.290,6 2.935,5 7.805,2 40.742,2 14.539,0 7.309,7 7.229,3 26.203,2 56,0
2008 14.437,7 6.099,4 3.255,3 2.844,1 8.338,3 42.150,2 14.179,7 7.354,9 6.824,8 27.970,6 60,0
2007 14.425,2 6.235,6 3.348,6 2.887,0 8.189,7 42.283,7 14.670,8 7.619,1 7.051,7 27.612,9 63,6
2006 14.252,9 6.312,8 3.463,1 2.849,7 7.940,0 42.076,0 15.062,8 8.117,9 6.944,9 27.013,2 63,0
2005 12.146,1 5.530,9 2.868,0 2.662,9 6.615,2 40.124,9 14.984,6 7.468,4 7.516,2 25.140,3 61,2
2004 11.558,7 5.235,5 2.774,4 2.461,1 6.323,3 38.115,9 13.848,0 7.229,2 6.618,9 24.267,8 59,5
2003 10.775,0 4.782,2 2.557,4 2.224,8 5.992,8 36.925,0 12.854,7 6.863,8 5.990,8 24.070,3 59,9
2002 10.579,6 4.629,1 2.506,2 2.122,9 5.950,5 36.956,9 12.396,2 6.711,7 5.684,5 24.560,7 62,1
2001 10.250,6 4.618,2 2.445,9 2.172,3 5.632,4 36.876,0 12.707,2 6.597,0 6.110,2 24.168,8 63,5
2000 10.163,3 4.536,1 2.313,1 2.223,0 5.627,2 36.802,7 12.505,1 6.411,1 6.094,0 24.297,5 65,4
1999 9.884,3 4.413,3 2.150,4 2.262,9 5.471,0 35.686,5 11.951,4 5.851,7 6.099,7 23.735,1 63,5
Unitats: Milers.
Font: Idescat, a partir de l'Enquesta d'ocupació hotelera de l'INE.
(p) Dada provisional
Establiments hotelers. Viatgers, pernoctacions i grau d'ocupació Espanya. Valor
Viatgers Turisme domèstic Turisme estranger Pernoctacions Turisme domèstic Turisme estranger Grau d'ocupació per habitacions (%)
2018 (p) 105.259,8 51.112,9 54.146,9 340.251,5 116.484,1 223.767,4 66,9
2017 103.804,1 50.463,2 53.340,9 340.582,7 115.834,6 224.748,1 67,1
2016 99.840,0 49.543,2 50.296,8 331.168,9 114.239,1 216.929,8 65,7
2015 93.217,0 47.523,6 45.693,4 308.235,7 110.254,9 197.980,8 62,0
2014 87.814,5 44.682,7 43.131,8 295.260,6 104.729,9 190.530,7 59,1
2013 83.820,9 42.569,4 41.251,5 286.030,2 100.633,9 185.396,2 57,2
2012 82.962,5 43.025,8 39.936,7 280.659,5 102.101,2 178.558,3 56,0
2011 85.367,0 45.824,9 39.542,1 286.761,3 111.524,3 175.236,9 57,4
2010 81.888,9 46.233,3 35.655,5 267.163,5 113.236,3 153.927,2 54,6
2009 77.140,3 45.138,1 32.002,2 250.984,8 109.756,9 141.227,9 52,7
2008 82.998,9 47.241,2 35.757,7 268.551,8 113.188,3 155.363,5 57,9
2007 84.423,4 48.640,7 35.782,7 271.689,5 116.596,7 155.092,8 60,9
2006 81.855,9 47.444,1 34.411,8 267.027,9 115.088,3 151.939,6 60,9
2005 70.629,0 41.600,3 29.028,7 245.637,2 106.875,3 138.761,8 58,8
2004 66.831,3 39.211,4 27.619,9 234.697,2 100.043,5 134.653,6 57,5
2003 62.531,4 35.282,8 27.248,6 228.160,9 91.295,4 136.865,5 58,4
2002 59.868,8 33.258,1 26.610,7 222.554,8 86.718,4 135.836,4 59,5
2001 59.904,3 32.892,3 27.012,0 228.681,6 85.261,0 143.420,6 62,1
2000 59.282,5 32.133,0 27.149,5 227.143,6 83.382,0 143.761,6 63,4
1999 58.588,9 31.789,7 26.799,3 230.539,6 81.503,6 149.036,0 64,6
Unitats: Milers.
Font: INE. Enquesta d'ocupació hotelera.
(p) Dada provisional

Data de publicació: 23 de gener del 2019.

Nota metodològica

L'Enquesta d'ocupació hotelera (fins al 1998 anomenada Enquesta de moviment de viatgers en establiments hotelers) de l'INE és una de les principals fonts estadístiques per mesurar l'activitat turística. L'objectiu principal és conèixer el comportament d'una sèrie de variables que permeten descriure les característiques fonamentals d'aquest tipus d'allotjament en el sector turístic: viatgers, pernoctacions i grau d'ocupació.

L'enquesta es dirigeix als establiments hotelers inscrits en el registre de la Direcció General de Turisme, els quals es poden consultar en els llistats d'establiments turístics que publica el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Són establiments hotelers els que presten serveis d'allotjament col·lectiu mitjançant un preu, que inclou o no altres serveis complementaris (hotel, hotel-apartament, hostal, pensió, fonda...). Es classifiquen en set categories, que són identificades per estrelles: una estrella o bàsic, dues estrelles, tres estrelles, quatre estrelles, quatre estrelles superior, cinc estrelles i "GL" o gran luxe.

S'anomena viatger tota persona que fa una o més pernoctacions seguides en el mateix establiment hoteler. Els viatgers es classifiquen a l'enquesta pel seu país de residència, cosa que permet fer la distinció entre turisme domèstic (l'efectuat per residents a l'Estat espanyol) i turisme estranger (l'efectuat per residents de fora de l'Estat). En el cas dels residents a l'Estat espanyol se sol·licita informació sobre la comunitat autònoma de procedència.

Una pernoctació o plaça ocupada és cada nit que un viatger s'allotja a l'establiment.

El grau d'ocupació per habitacions és la relació, en percentatge, entre la mitjana diària d'habitacions ocupades en el mes i el total d'habitacions disponibles.

A partir de les dades de l'INE, l'Idescat amplia mensualment, els resultats per a Catalunya segons la categoria dels establiments i per marques turístiques de destinació. També, per primera vegada, al gener del 2011 difon la informació desagregada en els principals països i comunitats autònomes de procedència, amb dades des de gener del 2007.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages i Osona
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta
  • Val d'Aran: Aran

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Taules disponibles [+]

Vegeu també

Sou aquí: