Establiments hotelers. Viatgers i grau d'ocupació

Establiments hotelers. Viatgers i grau d'ocupació Catalunya. Octubre del 2018 (p)
Variació interanual
Valor absoluta % mes % acumulat
Total viatgers (milers) 1.789,1 127,7 7,7 0,5
Turisme domèstic 599,4 6,3 1,1 -1,5
de Catalunya 353,3 -9,3 -2,6 0,3
de la resta d'Espanya 246,1 15,6 6,7 -3,9
Turisme estranger 1.189,8 121,4 11,4 1,7
Grau d'ocupació per habitacions (%) 68,9 1,7 z z
Unitats: Milers.
Font: Idescat, a partir de l'Enquesta d'ocupació hotelera de l'INE.
(p) Dada provisional
(z) Dada no procedent.
Establiments hotelers. Viatgers i grau d'ocupació Espanya. Octubre del 2018 (p)
Variació interanual
Valor absoluta % mes % acumulat
Total viatgers (milers) 9.674,7 216,4 2,3 0,9
Turisme domèstic 4.358,4 55,8 1,3 1,0
Turisme estranger 5.316,3 160,5 3,1 0,8
Grau d'ocupació per habitacions (%) 68,1 0,2 z z
Unitats: Milers.
Font: INE. Enquesta d'ocupació hotelera.
(p) Dada provisional
(z) Dada no procedent.

El nombre de viatgers registrats en els establiments hotelers de Catalunya ha estat de 1.789,1 milers a l’octubre del 2018, xifra que suposa un increment del 7,7% respecte al mateix mes del 2017. Creixen tant el turisme estranger (11,4%) com el turisme domèstic (1,1%) respecte a un any enrere. Dins del turisme domèstic, baixa el procedent de Catalunya (−2,6%) mentre que augmenta el procedent de la resta d’Espanya (6,7%). A Espanya, el nombre de viatgers ha estat de 9.674,7 milers, un 2,3% més que un any enrere. En termes acumulats, el nombre de viatgers registrats en els establiments hotelers augmenta un 0,5% a Catalunya i puja un 0,9% a Espanya respecte als primers deu mesos del 2017.

Data de publicació: 26 de novembre del 2018. Propera actualització: 21 de desembre del 2018 Calendari

Nota metodològica

L'Enquesta d'ocupació hotelera (fins al 1998 anomenada Enquesta de moviment de viatgers en establiments hotelers) de l'INE és una de les principals fonts estadístiques per mesurar l'activitat turística. L'objectiu principal és conèixer el comportament d'una sèrie de variables que permeten descriure les característiques fonamentals d'aquest tipus d'allotjament en el sector turístic: viatgers, pernoctacions i grau d'ocupació.

L'enquesta es dirigeix als establiments hotelers inscrits en el registre de la Direcció General de Turisme, els quals es poden consultar en els llistats d'establiments turístics que publica el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Són establiments hotelers els que presten serveis d'allotjament col·lectiu mitjançant un preu, que inclou o no altres serveis complementaris (hotel, hotel-apartament, hostal, pensió, fonda...). Es classifiquen en set categories, que són identificades per estrelles: una estrella o bàsic, dues estrelles, tres estrelles, quatre estrelles, quatre estrelles superior, cinc estrelles i "GL" o gran luxe.

S'anomena viatger tota persona que fa una o més pernoctacions seguides en el mateix establiment hoteler. Els viatgers es classifiquen a l'enquesta pel seu país de residència, cosa que permet fer la distinció entre turisme domèstic (l'efectuat per residents a l'Estat espanyol) i turisme estranger (l'efectuat per residents de fora de l'Estat). En el cas dels residents a l'Estat espanyol se sol·licita informació sobre la comunitat autònoma de procedència.

Una pernoctació o plaça ocupada és cada nit que un viatger s'allotja a l'establiment.

El grau d'ocupació per habitacions és la relació, en percentatge, entre la mitjana diària d'habitacions ocupades en el mes i el total d'habitacions disponibles.

A partir de les dades de l'INE, l'Idescat amplia mensualment, els resultats per a Catalunya segons la categoria dels establiments i per marques turístiques de destinació. També, per primera vegada, al gener del 2011 difon la informació desagregada en els principals països i comunitats autònomes de procedència, amb dades des de gener del 2007.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del gener del 2016 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta
  • Val d'Aran: Aran

La desagregació territorial per marques turístiques, fins l'any 2011, es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

A partir del 2011, quan es publica la darrera dada mensual disponible, que és provisional, es publica també la dada definitiva del mateix mes de l'any anterior. Això succeeix els primers mesos de l'any, fins al moment en què es publiquen les dades anuals definitives de l'any anterior.

Les dades mensuals segueixen sent provisionals des del gener de 1999 fins al desembre de l'any 2010.

Taules disponibles

Vegeu també

Sou aquí: