Establiments hotelers. Viatgers. Per procedència

Establiments hotelers. Viatgers. Per procedència Catalunya. Juliol del 2018
Variació interanual
Valor absoluta % mes % acumulat
Total viatgers 2.381,3 -89,7 -3,6 -0,9
Turisme domèstic 834,4 -26,1 -3,0 -2,6
Andalusia 37,9 -3,1 -7,5 -1,7
Aragó 37,0 -10,1 -21,5 -2,8
Balears 10,6 0,3 2,7 -4,0
Catalunya 499,9 16,5 3,4 -0,6
Comunitat Valenciana 44,1 2,9 7,0 -4,3
Madrid 77,6 -12,9 -14,3 -5,8
País Basc 37,6 -4,7 -11,1 -13,3
resta CCAA Nord (1) 60,0 -11,1 -15,6 -2,4
resta CCAA Sud (2) 29,7 -3,8 -11,5 -6,6
Turisme estranger 1.547,0 -63,5 -3,9 0,1
Alemanya 112,9 -11,8 -9,4 -4,9
Bèlgica 61,3 -8,3 -11,9 -0,9
França 268,0 -16,0 -5,6 -3,3
Irlanda 24,0 -2,9 -10,8 0,7
Itàlia 69,7 -6,2 -8,1 -2,4
Països Baixos 69,8 -1,4 -2,0 7,3
Països nòrdics (3) 70,6 -10,6 -13,0 -6,0
Portugal 20,7 0,7 3,6 7,3
Regne Unit 172,5 -29,2 -14,5 -6,4
Resta UE (4) 93,3 -2,9 -3,1 0,1
Rússia 85,6 -9,8 -10,3 1,7
Suïssa 34,4 2,4 7,7 -2,5
Resta d'Europa 45,9 0,3 0,6 5,3
Japó 12,4 -0,6 -4,5 -12,2
Estats Units 139,1 22,0 18,8 11,8
Resta d'Amèrica 98,1 6,1 6,7 6,6
Resta del món 168,6 4,4 2,7 5,6
Unitats: Milers.
Font: Idescat, a partir de l'Enquesta d'ocupació hotelera de l'INE.
(1) Resta Comunitats Autònomes (Nord): Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Galícia, La Rioja i Navarra.
(2) Resta Comunitats Autònomes (Sud): Canàries, Castella-La Manxa, Extremadura, Múrcia i Ceuta i Melilla.
(3) Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia.
(4) Resta UE: les dades a partir de juliol del 2013 inclouen Croàcia.
 
Nota: Dades definitives des del gener de 2011 fins al juliol de 2017.

El nombre de viatgers registrats en els establiments hotelers de Catalunya ha estat de 2.381,3 milers al juliol del 2018, un 3,6% menys que al mateix mes del 2017. El turisme domèstic mostra un decrement del 3% i l'estranger disminueix un 3,9%. Quant a la procedència dels viatgers del turisme domèstic, cal destacar que Catalunya, com a primera comunitat en termes absoluts augmenta un 3,4%, i Madrid, segona comunitat en nombre de viatgers, baixa un 14,3%. Pel que fa al turisme estranger, d'entre els països majoritaris en termes absoluts, França i Regne Unit disminueixen un 5,6% i un 14,5% respectivament.

Data de publicació: 27 d'agost del 2018. Propera actualització: 26 de setembre del 2018 Calendari

Nota metodològica

L'Enquesta d'ocupació hotelera (fins al 1998 anomenada Enquesta de moviment de viatgers en establiments hotelers) de l'INE és una de les principals fonts estadístiques per mesurar l'activitat turística. L'objectiu principal és conèixer el comportament d'una sèrie de variables que permeten descriure les característiques fonamentals d'aquest tipus d'allotjament en el sector turístic: viatgers, pernoctacions i grau d'ocupació.

L'enquesta es dirigeix als establiments hotelers inscrits en el registre de la Direcció General de Turisme, els quals es poden consultar en els llistats d'establiments turístics que publica el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Són establiments hotelers els que presten serveis d'allotjament col·lectiu mitjançant un preu, que inclou o no altres serveis complementaris (hotel, hotel-apartament, hostal, pensió, fonda...). Es classifiquen en set categories, que són identificades per estrelles: una estrella o bàsic, dues estrelles, tres estrelles, quatre estrelles, quatre estrelles superior, cinc estrelles i "GL" o gran luxe.

S'anomena viatger tota persona que fa una o més pernoctacions seguides en el mateix establiment hoteler. Els viatgers es classifiquen a l'enquesta pel seu país de residència, cosa que permet fer la distinció entre turisme domèstic (l'efectuat per residents a l'Estat espanyol) i turisme estranger (l'efectuat per residents de fora de l'Estat). En el cas dels residents a l'Estat espanyol se sol·licita informació sobre la comunitat autònoma de procedència.

Una pernoctació o plaça ocupada és cada nit que un viatger s'allotja a l'establiment.

El grau d'ocupació per habitacions és la relació, en percentatge, entre la mitjana diària d'habitacions ocupades en el mes i el total d'habitacions disponibles.

A partir de les dades de l'INE, l'Idescat amplia mensualment, els resultats per a Catalunya segons la categoria dels establiments i per marques turístiques de destinació. També, per primera vegada, al gener del 2011 difon la informació desagregada en els principals països i comunitats autònomes de procedència, amb dades des de gener del 2007.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del gener del 2016 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta
  • Val d'Aran: Aran

La desagregació territorial per marques turístiques, fins l'any 2011, es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

A partir del 2011, quan es publica la darrera dada mensual disponible, que és provisional, es publica també la dada definitiva del mateix mes de l'any anterior. Això succeeix els primers mesos de l'any, fins al moment en què es publiquen les dades anuals definitives de l'any anterior.

Les dades mensuals segueixen sent provisionals des del gener de 1999 fins al desembre de l'any 2010.

Taules disponibles

Vegeu també

Sou aquí: