Metodologia T

L'estadística Adquisicions de nacionalitat espanyola de residents té com a finalitat principal proporcionar una mesura quantitativa de les adquisicions de la nacionalitat espanyola durant l'any de referència.

Amb aquesta estadística es compleixen els requeriments d'informació plantejats pel Reglament 862/2007 del Parlament Europeu i del Consell sobre les estadístiques comunitàries en l'àmbit de la migració i la protecció internacional en matèria d'adquisicions de nacionalitat.

L'elaboració d'aquesta estadística es basa en el tractament estadístic de les inscripcions d'expedients de nacionalitat del Registre civil que porta a terme l'INE des del 2013.

1. Adquisicions de nacionalitat espanyola: modalitats

Segons els articles 17 a 28 del Codi civil (d'ara endavant, CC), la nacionalitat espanyola pot obtenir-se per les vies següents:

  • Origen
    • Els nascuts de pare o mare espanyols.
    • Els nascuts a Espanya amb les condicions següents:
      • a. De pares estrangers, si almenys un també ha nascut a Espanya.
      • b. De pares estrangers, si cap dels dos té una nacionalitat o si la legislació de cap d'ells atribueix al fill una nacionalitat (simple presumpció).
      • c. Els nens nascuts a Espanya de pares d'identitat desconeguda.
    • Els menors de 18 anys adoptats per un espanyol (adopció).
  • Adquisició
    • Per opció
      • a. Els que estiguin o hagin estat sota la pàtria potestat d'un espanyol.
      • b. Els fills de pare o mare espanyols nascuts a Espanya.
      • c. Aquella persona la filiació de la qual es determini després dels 18 anys o que hagi nascut a Espanya.
      • d. La persona que sigui adoptada per pares espanyols després dels 18 anys.
    • Per carta de naturalesa
      • Autoritzada per la corona i el Govern espanyol.
    • Per residència
      • En sòl espanyol.
  • Consolidació
    • La possessió i utilització continuada de la nacionalitat espanyola durant 10 anys (possessió d'estat).

A més, en els articles anteriors també s'estableixen els casos en què la nacionalitat es pot perdre (pèrdues) i recuperar (recuperacions).

En funció d'aquesta classificació, l'estadística Adquisicions de nacionalitat espanyola de residents només té en consideració els processos que impliquen un canvi de nacionalitat i que es refereixen a persones que resideixen habitualment a Espanya. Inclou les adquisicions per opció (art. 20 CC), per carta de naturalesa (art. 21 CC) i per residència (art. 22 CC).

Exclou, per tant, les adquisicions de nacionalitat espanyola per origen, ja que no impliquen un canvi de nacionalitat (art. 17 CC). També exclou les nacionalitzacions per possessió d'estat perquè no suposen un canvi de nacionalitat, ja que precisament s'aplica als qui ja actuen com a espanyols (art.18 CC).

No es tenen en compte les pèrdues i recuperacions, perquè tenen un volum força reduït i perquè l'efecte de compensació de les recuperacions sobre les pèrdues fan que l'exclusió no sigui significativa.

Des de l'any 2013, l'INE rep mensualment de la Direcció General dels Registres i del Notariat del Ministeri de Justícia el registre nacional de noves adquisicions o pèrdues de la nacionalitat espanyola que s'inscriuen en els registres civils, tràmit que culmina aquests procediments administratius i que marca la data d'efecte.

Fins a l'any 2013, l'única font disponible sobre nacionalitzacions estava constituïda per l'Estadística de concessions de nacionalitat espanyola per residència, elaborada pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, i que encara es fa actualment. Aquesta estadística difereix de la d'Adquisicions de nacionalitat espanyola en dos punts: d'una banda, només té en compte les adquisicions per residència i, de l'altra, la referència temporal és el moment de la concessió de la nacionalitat (tràmit previ a l'adquisició efectiva). Per això hi ha un desfasament temporal entre les dues estadístiques.

2. Àmbit poblacional

La població objecte d'estudi la constitueixen les persones que resideixen habitualment a Catalunya que han adquirit la nacionalitat espanyola durant l'any de referència de les dades i que prèviament han tingut la nacionalitat d'un altre país o la condició d'apàtrida.

Per tant, només s'inclouen els casos que impliquen un canvi de nacionalitat i s'exclouen els processos en què s'obté la nacionalitat espanyola per causa d'origen (simple presumpció o adopció) o per consolidació (possessió d'estat als qui ja actuen com a espanyols).

3. Àmbit geogràfic i temporal

L'àmbit geogràfic és el territori de Catalunya i es presenta informació detallada per a les quatre províncies.

El període de referència de les dades és anual. La unitat de mesura són les inscripcions d'adquisició de nacionalitat espanyola en el Registre civil.

4. Font

Aquesta estadística s'elabora a partir de les adquisicions de nacionalitat registrades a la base de dades del Registre civil (Direcció General dels Registres i del Notariat), on consten els registres corresponents a les inscripcions dels fets (defuncions, matrimonis, tuteles, etc.) i que inclou totes les nacionalitzacions (amb independència de la manera d'adquisició) registrades amb la data d'inscripció.

Des de gener del 2013 el Registre civil envia mensualment a l'INE fitxers amb les adquisicions de nacionalitat inscrites, que són els que s'utilitzen per elaborar l'estadística Adquisicions de nacionalitat espanyola de residents.

La naturalesa i finalitat administrativa del Registre civil fa necessari el tractament estadístic de la informació (depuració, imputació), amb l'objectiu d'aconseguir la millor aproximació estadística al fenomen.

5. Definicions i conceptes

L'estadística Adquisicions de nacionalitat espanyola de residents quantifica el volum d'adquisicions de nacionalitat ocorregudes en un any, d'acord amb els conceptes i definicions que segueixen les directrius internacionals sobre aquest tema. En particular, recullen el que s'estableix en el Reglament 862/2007 del Parlament Europeu i del Consell sobre les estadístiques comunitàries en l'àmbit de la migració i la protecció internacional i en el Reglament 1260/2013 del Parlament Europeu i del Consell sobre les estadístiques demogràfiques europees. Aquests conceptes són els següents:

Adquisició de nacionalitat

Acció per la qual una persona adquireix la nacionalitat del país de referència, havent tingut prèviament la nacionalitat d'un altre país o la condició d'apàtrida (sense reconeixement de nacionalitat per part de cap Estat).

La legislació espanyola regula diverses vies mitjançant les quals es pot adquirir la nacionalitat espanyola. No obstant això, segons el que s'estableix en el Reglament 862/2007 del Parlament Europeu i del Consell sobre les estadístiques comunitàries en l'àmbit de la migració i la protecció internacional, l'estadística Adquisicions de nacionalitat espanyola de residents només té en consideració els processos que impliquen un canvi de nacionalitat i que es refereixen a persones que resideixen habitualment a Espanya. Aquests processos són els següents:

  • Adquisició per residència: Exigeix la residència a Espanya normalment durant 10 anys de manera legal i continuada anterior a la petició. (En alguns casos el temps exigit és inferior.)
  • Adquisició per carta de naturalesa: Adquisició autoritzada per la corona i el Govern espanyol. Té caràcter graciable i no se subjecta a les normes generals de procediment administratiu.
  • Adquisició per opció: Persones que estiguin o hagin estat subjectes a la pàtria potestat d'un espanyol, fills de pare o mare espanyols nascuts a Espanya, i altres casos regulats a la llei. En concret, la Llei 52/2007, de memòria històrica, permet l'adquisició per opció a les persones filles de pare o mare que haguessin estat originàriament espanyols i als néts dels qui van perdre o van haver de renunciar a la nacionalitat espanyola com a conseqüència de l'exili.
Població resident

Persones que tenen establerta la residència habitual en un determinat àmbit geogràfic en la data de referència.

Residència habitual

Lloc on normalment una persona passa els períodes diaris de descans, sense tenir en compte les absències temporals per viatges d'oci, vacances, visites a familiars i amics, negocis, tractament mèdic o peregrinació religiosa (definició de residència habitual establerta en el Reglament 763/2008 del Parlament Europeu i del Consell sobre els censos de població i habitatge i en el Reglament 1260/2013 del Parlament Europeu i del Consell sobre les estadístiques demogràfiques europees). No obstant això, només es consideraran residents habituals en un àmbit geogràfic:

  • Els que, segons la definició anterior, hagin residit habitualment en el mateix àmbit geogràfic durant un període continuat d'almenys 12 mesos.
  • Els que, segons la definició anterior, hagin establert la residència habitual en el mateix àmbit geogràfic quan faci menys de 12 mesos, però que tinguin intenció de romandre-hi almenys un any.
Nacionalitat

Vincle legal entre un individu i un Estat adquirit per naixement o naturalització si és per declaració o adquirida per elecció, matrimoni o altres termes segons la legislació nacional. Es refereix a la nacionalitat en la data de referència, i es classifica com a espanyola sempre que l'individu tingui aquesta nacionalitat, a més de poder-ne tenir d'altres.

País de naixement

País de residència habitual de la mare en el moment del naixement. El país de naixement no necessàriament ha de coincidir amb el país on efectivament es va produir el naixement.