Metodologia T

L'Estadística de defuncions ofereix informació sobre les persones que moren residents a Catalunya segons les característiques demogràfiques i territorials (municipi, comarca, àmbits del Pla territorial i província). L'Estadística de defuncions i l'Estadística de naixements conformen el moviment natural de la població que permet estimar el creixement natural de la població, com la diferència entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions.

La font original de les dades és el certificat mèdic de defunció i la posterior inscripció de l'esdeveniment en els registres civils de Catalunya. Fins al 2011 les dades presentades fan referència a les inscripcions registrades a Catalunya de persones que hi resideixen. A partir de l'any 2012, les dades corresponen a dades definitives que inclouen les defuncions de tots els residents, incloent-hi les inscrites en els registres civils d'altres comunitats autònomes.

Es considera defunció la mort de tota persona nascuda amb vida. Fins al 1974 es considerava defunció la mort d'una persona amb més de 24 hores de vida.

La major part de les taules es refereixen al municipi de residència del difunt, que és la variable més significativa, enfront del lloc d'inscripció, ja que la majoria de les defuncions tenen lloc en centres sanitaris localitzats en municipis que poden ser diferents del de residència. No obstant això, des de l'any 1991 s'autoritza a inscriure la mort en el municipi de residència del difunt.

Pel que fa a les característiques demogràfiques, les defuncions es publiquen per sexe i edat simple. Les defuncions d'infants menors d'un any es publiquen amb l'edat desagregada per dies, setmanes o mesos per permetre el càlcul dels principals indicadors de mortalitat infantil.

Sou aquí: